| 1 |
e's a dir, parlar en poesia, i el que e's me's, en poesia e-pica. El Castell d'Ira's i no en Tornara's, la Ili'ada, la Canc'o' de Roland, i les rondalles d'Andersen, tenen comuns denominadors. Hi ha al davant nostre, en escriure aquestes ratlles, un gravat amb la figura d'Andersen. |
| 2 |
L'epopeia d'Andersen e's una epopeia en miniatura. Andersen fa moure les coses petites, les coses ano-nimes, les coses fa'cilment invisibles, i les dota d'un antropomorfisme meravello's, ple de colpidora veritat, me's sentimental que no pas humori'stic, me's iro-nic que no pas facecio's. |
| 3 |
Pero- sigui especialment consagrat aquest recull d'algunes de les seves inspiracions de me's anomenada al noi ciutada', al noi que podra' dir, me's tard, quelcom de semblant als versos d'En Maragall que duen per ti'tol Sol solet... Quan jo era petit vivia arraulit en un carrer negre. |
| 4 |
Nostre infant sentira' tota a trage-dia de l'intre-pid soldat de plom. Nostre infant compendra' que el secret de la seva lliberacio' futura es troba en la histo-ria memorable de l'aneguet lleig. Nostre infant capira' el fat tra'gic de la donzella de la mar i la pura delicadesa del rossinyol de la Xina. |
| 5 |
Que el poeta de l'Aneguet lleig, assolint noves popularitzacions en nostre idioma, augmenti nostres tresors imaginatius; car el gradual reviscolament de la imaginacio' catalana e's el primer fonament per a fer pro-speres i invencibles les empreses de l'art i la poli'tica, de la cultura i el diner. |
| 6 |
I tanmateix so' un artista: mos ulls m'ho diuen, i tota la gent que ha vist els meus esbossos i les meves notes m'ho reconeixen prou. No so' me's que un pobre minyo', i visc en un dels carrers me's estrets; pero- la llum no em manca, perque- visc ben en l'aire, i tinc una bella vista damunt la teulada. |
| 7 |
Vaig veure una cara que coneixia, una cara rodona i amical, la millor amiga que tenia quan era a casa. Era la Lluna, la vella, l'estimada Lluna, sense cap trasmudanc'a, i amb el mateix posat, ben be', que solia tenir quan em sotjava a trave's d'els salzes en els aiguamolls. |
| 8 |
Vaig tirar-li un bes, i ella resplendi' de dret fins la meva cambra i em promete' d'entrar cada vespre que sorti's de casa. Aquesta promesa l'ha complerta, ben fidelment, i e's nome's una lla'stima que s'hi estigui tan poca estona. Cada vegada que ve em conta una cosa o altra que va veure la nit abans. |
| 9 |
Un pintor de grans facultats, un poeta o be' un mu'sic, potser n'haurien tret me's profit: aixo- que jo ara dono aqui' so'n nome's que esbossos a corre-cuita, amb pensaments meus que de vegades s'hi emboliquen; perque- la Lluna no venia pas cada nit: vespres hi havia que els nu'vols l'amagaven. |
| 10 |
Jo podia llegir el seu intent quan venia. Plantes arrossegadisses i espinoses li esquinc'aven les sanda'lies, pero- ella caminava endavant, tota cuitosa. Els ce'rvols, que pujaven del riu, on s'havien fet passar la set, saltaven temoregament enlla' d'ella, perque- la donzella duia a la ma' un llum ence-s. |
| 11 |
Ella s'acosta' al riu i posa' el llum damunt la fac' de les aigu-es i el llum, tot surant, s'allunya' pel corrent. La flama parpellejava i semblava que es volgue's aturar, pero- encara cremava, i els negres ulls guspirejants de la donzella la seguien, amb una dalerosa llambregada sota llurs vores sedoses. |
| 12 |
S'hi estava una gallina amb onze pollets. Una noieta tota bonica saltironejava entre ells. La gallina cloquejava i estenia les ales, esparverant-se, damunt la llocada. Aleshores el pare de la noieta sorti' i la renya', i jo vaig esco'rrer-me tot fent via, sense pensar-hi me's. |
| 13 |
Ells que escatainaren i agitaren les ales, i la noieta els corregue' al darrera. Ho he vist ben planament, perque- sotjava a dins per una clivella de la paret. Jo estava tota irritada amb la dolenta noieta, i em fe'u plaer que son pare comparegue's i la renye's, me's iradament que no pas el dia abans. |
| 14 |
Despre's l'assegue vora la finestra, amb el llum a prop seu, i la deixa'. Vaig mirar-la com seia immo-bil, amb les mans a la falda. La finestra s'obri' d'una rauxada, i un dels vidres es peta'; pero- ella no es mogue'. El cortino' voleiava al seu voltant com una flama. Era morta. |
| 15 |
Ho vaig veure tot, perque- feia tanta de calor que totes les espitlleres romangueren obertes. Els nois i les noies sotjaven de fora estant, tot i que la policia de dins seguia amenac'ant-los amb els bastons. La noble parella segue' en un parell de cadires de brac'os, arran mateix de l'orquestra. |
| 16 |
Era un capvespre, en el me's brillant dia de victo-ria de la Revolucio' de juliol, quan cada casa era una fortalesa, cada finestra una espitllera. La gentalla assalta' les Tulleries; fins i tot dones i infants lluitaven entre els combatents: la gent es precipitava per entre les cambres del palau. |
| 17 |
Quina escena! La noble cambra, les colles combatent, una esquinc'ada bandera per terra, la bandera tricolor sobresortint de les baionetes; i a la re-gia cadira el pobre noi que es moria, girats al cel l'esblaimada cara transparent i els ulls, mentre ja la mort li feia e-rtiques les mans i els peus. |
| 18 |
La mar e's ben a la vora, la mar que sempre es trasmuda; i l'ampla carretera les separa. Un carruatge hi passa darrera l'altre. Jo no els segueixo pas: mon esguard me's aviat reposa en un indret especial. e's un tu'mul; esbarzers i aranyons salvatges creixen entre les seves pedres. |
| 19 |
I acceleraren el pas. Les flors embaumaven l'aire, i els oratjols eren encalmats. Semblava que la mar fos un tros de cel este-s damunt una vall pregona. Arriba' un carruatge dins el qual hi havia sis viatgers, quatre d'ells dormint; el cinque- pensava en sa nova casaca d'istiu, i en si li escauria. |
| 20 |
Ella navega' damunt les aigues irades del Diluvi i va mirar l'Arca, aixi' com ara em mirava a mi, donant conhort al nou mo'n que havia de mostrar-se. Quan els infants d'Israel ploraven vora les aigu-es daurades de Babilo-nia, ella sotjava tristament per entremig dels salzes on eren penjades llurs arpes. |
| 21 |
Els raigs eixien de son cercle espaio's, i s'estenien pel cel com a arremolinades columnes de foc, jugant amb llum verda o vermella. Els habitants eren aplegats per dansar i fer alegratge pero- no tenien admiracio' a esmerc'ar en aquella vista gloriosa: tan avesats hi estaven. |
| 22 |
Els pledejants donaren una passa endavant i el demandant recitava les culpes del seu adversari; pero tot aixo- d'una manera drama'tica i burlesca. La resta, mentrestant, dansaven al so del timbal. El demandat replicava en el mateix taranna', i l'assemblea dava llur sente-ncia tot rient. |
| 23 |
Cada istiu solia portar el mateix capell de palla, i em sembla que un vestit d'un gris blavenc. Nome's tenia el costum de sortir a veure una sola amiga, que vivia a l'altra banda del carrer; pero- no hi ana' uns quants anys de la seva darreria, perque- la seva amiga era morta. |
| 24 |
Posaren palla al volt del tau-t, i emprengueren la marxa. Dins ell dormia la quieta donzella del cap blanc, que els darrers anys no havia estat vista fora de casa. El carruatge de transport es sotragueja' ra'pidament cap enfora de la ciutat, com si li calgue's anar a una eixida de plaer. |
| 25 |
Una llebre es precipita' a traves del cami', i les be-sties es deseixiren del poder de l'home. La quieta donzella del cap blanc, que en el transcurs dels anys s'havia mogut tan a pleret en son tomb diari, ara que era morta era accelerada a passos desbocats damunt troncs i pedres, cami' avall. |
| 26 |
El tau-t, que estava embolcallat d'estores, llisca' del carruatge de transport, i caigue' damunt el cami', mentre cotxer, cavalls i carruatge es llanc'aven qui sap a on en llur folla correguda. Una petita alosa alc'a' el vol, del camp estant, i va prorrompre en son ca'ntic matiner, damunt mateix del tau-t. |
| 27 |
e's l'indret on un dia, joves gaudiosos coronats de roses, dansaven amb les belles germanes de Lai-s. Ara hi regna la quietud mortal. Soldats alemanys, a sou napolita', fan la gua'rdia i juguen a cartes i a daus. Una colla d'estrangers, de l'altra banda de les muntanyes, arriben a la ciutat amb guies. |
| 28 |
Tenien fretura de veure aquesta ciutat que s'alc'a' de la tomba sota mos raigs, que li queien de ple a ple. Vaig mostrar-los les roderes del carro en els carrers empedrats amb lloses de lava; vaig mostrar-los els noms damunt les portes i els taulons de les ensenyes, encara plantats. |
| 29 |
N'ompliren un reconet, repetint c'o que havia passat en les centu'ries desaparegudes. L'escenari encara era en peu, amb els seus bastidors de mur, i un arc en el fons, a trave's del qual hom veu igual decoracio' que hom veia aleshores: la natura mateixa, les muntanyes entre Amalfi i Sorrento. |
| 30 |
Tres minuts despre's l'escena era buida i no se sentia cap so. La colla se'n va anar, pero- les rui-nes romangueren immutables, com ho romandran segles a venir, i ningu' no sabra' el momentani esclat d'aplaudiments, les notes de la bella cantant i els seus somriures: tot e's cosa passada i fugida. |
| 31 |
Crec que estareu ben a cobert si l'alabeu, encara que no suposo que mai arribi a e'sser un gran poeta. Ha llegit molt, e's un savi orientalista de primer orde, i te' seny. Ell fou qui escrigue' aquell article tan gentil a propo-sit de les meves Reflexions sobre la vida dome-stica. |
| 32 |
Les teulades so'n cobertes de molsa; flors grogues i pe-l-de-ca. Nome's hi ha que cols i patates, en el jardinet; pero- vora la bardissa ixen unes mates florides de sau-c, i sota d'elles seia una nena. Sos ulls bruns es fixaven en la vella alzina que hi ha entre les dues casetes. |
| 33 |
En rompre el dia passa' una caravana de pagesos emigrants, fent via a Brema o Hamburg per embarcar-se cap a Ame-rica, on la bella fortuna, la fortuna de llurs somnis, els esperava. Les dones portaven els infantons, i els infants me's grans corrien d'una banda a l'altra al costat d'elles. |
| 34 |
Les dones, amb llurs vestits negres i amb mocadors blancs al volt de la testa, semblaven haver davallat de les belles pintures del temple. En tot el volt d'alli' nome's hi havia que la gran plana morta, coberta de bruc torrat i marcit, i les muntanyes, arenoses i esblanquei-des, de me's enlla'. |
| 35 |
Em sembla de sentir la llegenda de la ciutat flotant, onsevulla que les fonts juguin damunt les conques de marbre. Si', l'aigua pot dir-me la histo-ria; les ones de la mar en canten la canc'o'! Sura la boira tot sovint damunt les llenques de les seves aigu-es: e's el vel de la seva viduesa. |
| 36 |
El nuvi del mar e's mort; son palau i ciutat so'n ara son mausoleu. Coneixeu aquesta ciutat? Mai el giravoltar de les rodes o el repic de les ferradures dels cavalls no han sonat en sos carrers. El peix hi neda, i la negra go'ndola llisca damunt la sumitat de ses aigu-es verdes. |
| 37 |
L'herba creix entre ses lloses totes amples, i a l'albada els coloms manyacs ve'nen, a milers, a voleiar al voltant de la seva alti'vola torre solita'ria. Per tres bandes esteu voltats de columnates: sota llur aixopluc seu el turc silencio's, tot fumant la seva llarga pipa. |
| 38 |
No e's un palau de fades aixo- que veieu davant vostre: e's una esgle'sia. Ses cu'pules i boles daurades replendeixen sota mos raigs. Aquests majestuosos cavalls de bronze han viatjat, com el cavall de bronze de la rondalla meravellosa. Vingueren aqui', se'n tornaren, i vingueren de bell nou. |
| 39 |
No veieu aquesta coloracio' sumptuosa damunt les parets i les vitralles? Sembla com si el geni hague's cedit a les fantasies d'algun infant, quan adornava aquest temple de prodigis. No veieu el Lleo' alat damunt la seva columna? L'or encara resplendeix, pero- les seves ales so'n nuades. |
| 40 |
El Lleo' e's mort, perque- el rei de la mar e's mort: ses grans sales so'n buides, i nome's hi ha que parets nues alla' on pintures de gran preu solien penjar. Els lazzaroni dormen ara sota les arcades, quan nome's els nobles me's alti'vols del pai's gosaven abans de petjar aquell sol. |
| 41 |
De la pregonesa dels pous (o potser ve de plu'mbees habitacions vei-nes del Pont dels Sospirs?) n'arriba un gemec, igual que en els dies que els tamborins sonaven, de les go'ndoles estant, amb llurs alegres llac'os, quan l'anell nuvial volava del brillant Bucentaure a Adria, reina de la mar. |
| 42 |
Mos raigs lliscaven damunt una finestreta del mur. Una cara pintada s'arrambava a sos vidres: era l'heroi de la vetllada. La barba cavalleri'vola ondulava al voltant de son mento', pero- hi havia lla'grimes en els ulls d'aquell home perque- havia estat xiulat a l'escena, i justament xiulat. |
| 43 |
Pero- un «pobre company» no pot e'sser tolerat en el reialme de l'Art. Era un subjecte de sentiments pregons i amava la seva art amb daler, pero- l'art no l'amava a ell. La campaneta de reglament sona': entra' l'heroi a escena; «gosadament i alti'volament», deia l'acotacio' de l'obra. |
| 44 |
Havia de confrontarse amb un pu'blic per qui era una deu de riotes. Quan l'obra acaba', vaig veure un home embolcallat en un mantell, que s'arrossegava escales avall. Era el rei atui-t de la vetllada: s'ho murmuraven l'un a l'altre els tramoi-stes. Vaig seguir el pobre dissortat fins a casa seva. |
| 45 |
Penjar-se e's una lletja mort, i hom no sempre te' metzines a la ma'. Vaig cone-ixer que pensava en totes dues coses. Vaig veure co-m es mirava la cara esblaimada en el mirall, i mig cloi-a els ulls per veure si seria un bell cada'ver. Un hom pot e'sser molt malaurat i, tanmateix, inco'rrer en l'afectacio'. |
| 46 |
L'ase fa via per les seves bardisses de llorers entre els munts de pedres, i esbrota els a'rids escardots. Alli' on un dia les a'guiles de Roma voleiaven (vingueren, veieren i venceren), hi ha ara l'entrada d'una barraca bastida amb argila entre dues rompudes columnes de marbre. |
| 47 |
Del forat del pany que hi ha a la porta de la vora d'ella, en diu son balco', perque- d'alli' estant pot veure-hi mitja Roma, fins a l'alti'vola cu'pula de la esgle'sia de Sant Pere. Regnava el silenci, com sempre, aquest capvespre, quan la nena sorti' a la plena llum de mos raigs. |
| 48 |
Llangardaixos d'alegres colors es precipitaven entre sos peus, pero- no la sobtaren. Ella estava a punt d'alc'ar la ma' a la corda de la campana, la qual no es sino' un peu de llebre al capdavall d'un tros de cordill: veu's aqui' la campana d'ara en el palau dels ce-sars. Es detura' un moment. |
| 49 |
Feia nome's dos dies d'enc'a' que un camell cobert de pells, i de xals de molti'ssim preu, porta' la seva nu'via encisera al voltant dels murs de la ciutat al so de tabals i flubiols. Cantaren les dones; salves de festa foren disparades: les me's ressonants i sovintejades les disparava el mateix nuvi. |
| 50 |
A casa, la dona gentil pregava pel seu marit i pel seu pare. «So'n morts?» preguntava ella a mon disc esplendoro's. Ara el desert e's al darrera llur, i aquest vespre seuen sota les palmeres alti'voles, on la grua este'n les amples ales, i el pelica' les sotja a trave's del brancam de la mimosa. |
| 51 |
La luxuriant garriga e's, amb menyspreu, feixugament petjada per l'elefant. Una trepa de negres tornen del mercat, que e's terra endins, endins. Les dones tenen grans de coure entortolligats al volt de llurs testes, plenes de rulls, i van vestides amb faldilles de blau i'ndic. |
| 52 |
Un negre mena amb una corda un lleo' novell que ell ha comprat. S'acosten a la caravana. El jove mercader seu immo-bil i sense dir paraula, tot pensant en la seva muller gentil, tot somniant, en terra dels negres, en sa blanca flor de l'altra banda del desert, aixeca son cap!. |
| 53 |
Pero- els germans de la nena petita, grans minyonassos, se n'havien emportat la nina i l'havien posada per dins un arbre d'allo- me's alt, i despre's havien fugit a me's co'rrer. La pobra nena petita no podia fer-la davallar ni heure-la de cap de les maneres, i seia en terra i plorava. |
| 54 |
La nina, sens dubte, plorava tambe': estenia les seves mans entre les branques, i tenia el posat de ben desventurada. Si', aquesta devia e'sser l'adversitat d'aquest mo'n, de la qual parlava tant la mama'. Oh! pobra nina! Anava davallant el vespre, anava fent-se fosc, i aviat seria de nit. |
| 55 |
Hi ha tambe' sant Fluvia' tirant aigua a la casa abrandada, i el Salvador que penja sangonent a la creu, al marge del cami'. Aquestes imatges so'n velles per a la generacio' de avui en dia, pero- jo he vist llur origen. Hi ha un convent soliu penjat al flanc de la muntanya, com un niu d'orenetes. |
| 56 |
Totes dues eren joves: aixi' e's que llurs esguards vagarejaven damunt les muntanyes, cap al mo'n esbarjo's d'enlla' d'enlla'. Un carruatge de viatgers passava per la carretera. El corn del cotxer sonava alegrement, i les pobres monges fixaven els ulls, plenes d'un mateix pensar, en el carruatge. |
| 57 |
Vaig sotjar per la finestra d'una cambreta pobri'ssima. Pare i mare eren tots dos adormits, pero- llur fillet era despert. Vaig veure que les florides cortines d'indiana es bellugaven, i el noi va guaitar enfora. Cregui', a la primeria, que mirava el rellotge de Bornholm, llegat de l'avi. |
| 58 |
Era alegrement pintat de roig i de verd, i tenia la puput al cim, pesos de ca'rrega feixuga, i el pe-ndol amb son disc de llauto' resplendent que anava endavant, i endarrera: «Tic tac». Pero- no era pas aixo-, el que ell mirava. No: era el torn de filar de sa mare, que estava sota el rellotge. |
| 59 |
Era el me's estimat tresor del minyo' en tota a casa; pero no gosava tocar-lo, o l'haurien tustat damunt els nusos dels dits. Hores i hores, mentre la seva mare filava, podia mirar el torn, i espiar el fus vertigino's i la roda que xiulava: aixo- li feia venir pensaments al seu estil. |
| 60 |
Vaig segellar amb una suau besada el pit de les Muses: gairebe' hauri'eu dit que es movien. Pero- mon esguard es detura' me's estona damunt el magne grup del Nil, amb el de'u colossal. Ell es decantava consirosament contra l'Esfinx, somniosa i meditativa, com si estigue's passant memo-ria dels anys esvai-ts. |
| 61 |
Una vileta camperola n'era a la vora, amb la seva esgle'sia colgada entre pomeres. Una processo' de barques, amb atxes abrandades, lliscava damunt les aigu-es tranquiles. Aquestes atxes no eren pas enceses per a dar cops de fitora a les anguiles. No: hi havia una gran festa. |
| 62 |
S'escampaven sons de mu'sica i de cantu'ries, i en una de les barques hi era l'heroi de tot l'homenatge. Era un potent homena's embolcallat en un mantell; tenia ulls blaus i crinera blanca. El vaig cone-ixer i vaig pensar en el Vatica', i en el grup del Nil entre totes les escultures dels de'us. |
| 63 |
El senyor de la casa estava amb el cap nu, i segella' amb un bes respectuo's la seva ma'. Ella era sa mare. Saluda' benvolent a son fill i als lacais, i se l'endugueren cap a una caseta de l'ombri'vol carrero'. Alli' vivia; alli' havia infantat els seus fills; alli' havia tret florida la llur fortuna. |
| 64 |
El temple era l'u'nic indret que deixava traspuar una te-rbola llum per les seves finestres. Vaig mirar, en dins, les seves colors sumptuoses. Les parets, de terra fins al sostre, son cobertes de pintures de colors vius i daurats opulents. Hi ha representacions dels treballs dels de'us aqui' a la terra. |
| 65 |
Hi ha una imatge d'un de'u en cada ni'nxol, gairebe' amagada per riques draperies i banderes voleiadisses. En front de cada de'u (tots ells so'n fets d'estany), hi ha un altaret amb aigua sagrada, flors, i una encesa de candeles de cera. Al capdamunt del temple hi e's Fu, caporal de tots els de'us. |
| 66 |
No, sos pensaments no fugien envers un camp tan llunya', i tanmateix eren tan pecaminosos com nome's pugui concebre'ls la sang ardent de la jovenesa. Pecaminosos, s'ente'n, aqui' al temple, davant la imatge de Fu i els altres de'us. Jo sabia per on vagarejaven sos pensaments. |
| 67 |
En els afores de la ciutat, damunt el terrat tot pla i enllosat d'una casa, on la baraneta semblava de porcellana, i entre bells pitxers plens de grans campanetes blanques, seia la bella Pe, amb sos ulls estrets i plens de mali'cia, sos llavis abundosos i sos peus menuts. |
| 68 |
S'alc'a' un oratjol suau i infla' la superfi'cie, tota lluenteig, de l'aigua fosforescent, que brillava com si el mateix e-ter ane's rodolant en vastes ones dilatades. El cigne aixeca' el seu cap, i els esquitxos de l'aigua arrosaren la seva esquena i el seu pit com a flames blaves. |
| 69 |
L'auba ana' difonent la seva llum rosada a tot el volt, i el cigne emprengue' la volada cap en l'aire amb renovellada brao', cap al sol que s'aixecava, cap a la ratlla de la costa, d'un blau estanti's; cap aon havia volat la caravana ae-ria. Pero- ell volava tot sol, amb el daler en son pit. |
| 70 |
Els corcs han atravessat amb llur rosec la corona daurada; l'aranya ha filat la seva tela des de la corona al vas mortuori. La teranyina e's una bandera de dol, trencadissa i efi'mera com el dol dels mortals. Que n'e's, de tranquil, el son d'aquells reis! Jo em recordo ben be' de co-m eren. |
| 71 |
La porta de l'alcova de l'establer era oberta, el llit estava tot revolt, i una candela gotejava damunt el so-l. El vent geliu xiulava d'una banda a l'altra del cobert. Era me's a prop del trenc d'alba que de la mitja nit. Una colla de mu'sics rodamons dormien en un compartiment de l'estable. |
| 72 |
El seu o's era lligat a la part de fora, me's enlla' del cobert de fusta. Pobre o's! No hauria gosat fer mal ni a una criatura, encara que tingue's un posat prou ferotge. Tres noiets jugaven a la claror de mos raigs, en una golfa. El major potser tenia sis anys; el me's petit no passava de dos. |
| 73 |
Anaven d'amunt d'avall: «Un, dos, un, dos». Precisament aleshores algu' vingue' a la porta i l'obri': era la mare dels infants. Hauri'eu hagut de veure la terrible muda agonia de sa cara esblaimada, badant la boca i amb esguard d'ensust. Pero- el noi me's petit li fe'u un senyal amb el cap. |
| 74 |
Tot just suara estava atalaiant una preso', fora de la qual hi havia un carruatge tot clos: un presoner estava a punt de pendre comiat. Mos raigs traspassaren la finestra enreixada, i resplendiren damunt la paret interior. El presoner escrivia algunes ratlles a la paret: era el seu ade'u-siau. |
| 75 |
No escrivia paraules, sino' una melodia: el xarbotament del seu cor en la darrera nit que despenia en aquell indret. La porta s'obri', i fou menat al carruatge. Mira' en l'aire, cap al meu disc rodo', i passaren nu'vols entre nosaltres, com si ell no pogue's veure la meva fac' ni jo la seva. |
| 76 |
Un d'ells saltava d'una banda a l'altra, a peu coix, en sa llarga camisa de nit, tota blanca. El segon estava damunt d'una cadira amb els vestits de tots els altres apilotats al seu damunt. Va dir que aixo- era una endevinalla, i que havien d'endevinar qui'na cosa significava. |
| 77 |
Si hom anava caminant i caminant, hom arribava a belles boscu'ries on hi havia arbres alti'vols i llacs pregons. Els boscos s'estenien fins la mar, que era pregona i blava; pregona abastament perque- els vaixells me's grans poguessin navegar cap endins, sota les branques dels arbres. |
| 78 |
Pero- on calia trobar-lo? El cavaller de servei corregue' escales amunt i escales avall, i per dins i per fora de totes les cambres i corredors. Ningu' dels que topava havia mai sentit parlar del rossinyol: aixi' e's que el cavaller de servei torna' corrents cap a l'emperador. |
| 79 |
Forc'a que el conec! Si', verament sap que cosa e's cantar. Cada nit se'm permet de recollir menjar de rebuig per dur-lo a la meva pobre mare malalta: ella viu alla' baix, arran de la platja. En mon cami' de retorn, quan estic cansada, reposo una estoneta al bosc, i aleshores sento el rossinyol. |
| 80 |
Hi havia qui-sap-les empentes d'aci' d'alla', i un viu corrent d'aire; pero- justament aixo- feia dringar les campanetes, i hom s'omplia les orelles del dringament, Al mig de la gran cambra de recepcio' on era assegut l'emperador, hi havien plantat un pal, i damunt ell havia de posar-se el rossinyol. |
| 81 |
I es posaren un poc d'aigua a la boca per assajar igual gorgoteig i fer-lo quan algu' els parle's, creient-se aixi' tan prodigioses com el rossinyol. Fins i tot els lacais i les cambreres declararen que estaven satisfets; i aixo- e's dir molt perque- so'n la gent me's difi'cil de complaure. |
| 82 |
Si', certament, el rossinyol havia fet sensacio'. Havia de romandre a la Cort, ara, i tenir la seva pro-pia ga'bia, aixi' com llibertat per donar un tomb dues vegades al dia i una a la nit. Anaven sempre amb ell dotze lacais, cada un dels quals agafava una cinta que era lligada al volt de la seva cama. |
| 83 |
I el mestre de mu'sica aconsegui' el permi's de mostrar l'ocell al pu'blic el pro-xim diumenge. Tambe' ells havien de sentir-lo, digue' l'emperador. Aixi' e's que el sentiren i tots se n'entusiasmaren, com si s'haguessin embriagat de te (que aquest e's un costum completament xine-s). |
| 84 |
Tots els presents d'or i pedres precioses que havia rebut eren al seu voltant. Son ti'tol havia ascendit a e'sser el de Cantaire Imperial en Cap de l'Alcova, en el primer lloc de la seva categoria, a ma' esquerra; perque- l'emperador creia que la part me's important era aquella on el cor tenia seient. |
| 85 |
El mestre de mu'sica escrigue' vint-i-cinc volums sobre l'ocell artificial. El tractat era molt llarg, i escrit en els cara'cters xinesos me's difi'cils. Tothom digue' que l'havia llegit i l'havia compre-s; perque- altrament haurien passat per estu'pids, i llurs cossos haurien estat petjats. |
| 86 |
Els lacais sortiren a fer un poc de xerrameca, i les cambreres donaren una gran reunio', on se servi' cafe-. Draperies eren esteses per totes les cambres i corredors per esmortir el so de les petjades: aixi' e's que hi havia quietud, molta de quietud. Pero- l'emperador encara no era mort. |
| 87 |
El pobre emperador amb prou feines podia respirar: semblava tenir un pes amunt el pit. Obri' sos ulls, i aleshores veie' que era la Mort, que damunt son pit era asseguda, portant la seva corona d'or. Amb una ma' agitava l'espasa daurada de l'emperador, i amb l'altra la seva bandera imperial. |
| 88 |
Havia sentit parlar de la fretura de l'emperador, i havia comparegut a donar-li reconfort i esperanc'a. Mentre ell cantava, les cares del voltant esdevingueren esblaimades i me's esblaimades, i la sang corregue' amb nova vigoria per les venes de l'emperador i a trave's de sos peus i brac'os afeblits. |
| 89 |
El fenc era amuntegat damunt les riques prades de les fonda'ries, per on feia via la cigonya, tot parlotejant en egipcia', el llenguatge que li havia ensenyat la seva mare. Al volt del camp i la prada hi havia boscos que no s'acabaven mai i en mig dels quals dormien estanys profunds. |
| 90 |
Ben aviat ho esbrinarem: a l'aigua anira' a raure, baldament l'hi hagi de tirar a puntades de peu jo mateixa. L'endema', el dia era gloriosament bell, i el sol resplendia damunt totes les fulles de repalassa. La mare a'nega, amb tota la seva fami'lia, se n'ana' cap els fossats. |
| 91 |
Hi havia una gran cacera, i els cac'adors eren amagats al volt de l'aiguamoll: alguns eren, fins i tot, asseguts a les branques dels arbres que estenien llur ufana damunt l'aigua. El fum blau s'alc'ava com a nu'vols entre els arbres obacs, i s'escampava per damunt l'estanyol. |
| 92 |
La situacio' era terriblement alarmant per al pobre aneguet. Recargola' son cap, fent-li dar un tomb i ajocant-lo sota l'ala, i justament aleshores un gossa's basardo's aparegue' arran mateix d'ell: la llengua li penjava enfora de la boca i sos ulls miraven perversament de fit a fit. |
| 93 |
Pels volts de la nit arriba' a un pobre cabano'. Era un cobert tan miserable que no podia decidir co-m es deixaria caure: aixi' e's que romania en peu. El vent xiulava tan ferotgement al volt de l'aneguet, que li calgue' asseure's damunt la cua per resistir-lo; i el vent vinga bufar i me's bufar. |
| 94 |
La gallina tenia unes cametes menudes i breus, i per aixo- era anomenada Gallineta camacurta. Ponia bons ous, i la vella n'estava tan enamorada com si li hague's estat filla. En e'sser mati', l'estrany aneguet fou descobert tot seguit, i el gat comenc'a' a botzinar i la gallina a cloquejar. |
| 95 |
Vingue' el temps tardoral: les fulles dels boscos esdevenien grogues i brunes; el vent les prenia i donaven tombs de dansa. El cel tenia posat d'una gran fredor, i s'hi aturaven els nu'vols, feixucs de neu i calamarc'a. Un corb, damunt el clos de rama cantava un trist regany, de tant de fred. |
| 96 |
Pujaren amunt, tan amunt! I el lleig aneguet esdevingue' singularment neguito's: dona' tombs i me's tombs dins l'aigua, com una roda, estirant en l'aire el seu coll com si volgue's seguir-los. I aleshores fe'u un crit tan penetrant i tan inconegut, que ell mateix va esglaiar-se'n en gran manera. |
| 97 |
Despre's glac'a' tan fort que tot el glac' del damunt va petar, i l'aneguet hague' de bellugar les cames conti'nuament perque- el glac' no es clogue's al seu voltant. A la fi estava tan cansat que ja no podia fer cap me's moviment, i comenc'ava de glac'ar-se al cor mateix del glac'. |
| 98 |
La dona s'escridassava, i prova' de ensopegar-lo amb les estenalles, i els infants caigueren l'un damunt l'altre volent atrapar-lo, i xisclaven i reien. Per sort la porta era oberta, i l'anec fugi' cap a les mates i la neu novament caiguda, i alli' s'atura' gairebe' exhaurit. |
| 99 |
Pero- fo'ra massa trist d'esmentar totes les privacions i mise-ries que hague' de passar, aquell hivern tan aspre. Quan el sol comenc'a' de resplendir i donar escalf altra vegada, l'aneguet era a l'aiguamoll i es trobava entre els joncs. Les aloses cantaven, i havia vingut la primavera gentil. |
| 100 |
Pero- tant se val; me's m'estimo que ells em matin que no pas que els a'necs em mosseguin, les gallines em piquin, o la dona de les gallines em doni una puntada de peu, o em calgui passar tanta de mise-ria a l'hivern. Aixi' e's que vola' cap a l'aigua i neda' envers els cignes sobirans. |
| 101 |
No hi fa absolutament res que sigueu nats en un corral d'a'necs, si heu eixit d'un ou de cigne! Es senti' ben joio's de totes les mise-ries i tribulacions que havia passat: ara n'havia esdevingut me's apte per a donar preu a la seva bella fortuna, i a tota la bellesa que li donava la benvinguda. |
| 102 |
Ell es senti' tot avergonyit, i amaga' son cap sota l'ala; no sabia que- pensar-ne. Era felic' en gran manera, pero- gens envanit; un bon cor mai no s'envaneix. Pensa' co-m havia estat perseguit i menyspreat, i ara els sentia dir a tots que era el me's formo's de tots els ocells formosos. |
| 103 |
Podem viure perfectament l'un per l'altre, pero- no pas casar-nos! No ens convertim en babaus, a nostra edat tardana! Aixi' e's que el Papallo' no va haver cap flor. Havia perdut massa temps en l'escorcoll, i aquella darrera no podia e'sser. El Papallo' esdevingue' un vell conco, com diu la gent. |
| 104 |
El Roser e's cobert de roses; mai no sortira' d'aquesta canc'o' enujosa. Passa' l'istiu, passa' la tardor; el Roser havia donat roses i poncelles, seguit seguit, fins que la neu comenc'a' de caure. El temps esdevingue' humit i tempestuo's, el Roser es decanta' cap a terra i el Cargol s'hi colga'. |
| 105 |
Heu donat al mo'n allo- que podia donar-li el vostre natural. Si valia molt o no gaire, e's cosa que no tinc temps de considerar; pero- el que e's ben cert, e's que no heu fet la me's petita cosa per al vostre millorament; d'altra manera, hauri'eu pogut produir quelcom de ben distint. |
| 106 |
El sol escalfava tant, l'oratjol refrescava tant; bevia rosada clara i pluja feixuga; respirava... vivia! Despre's, em pujava de terra una mena de forc'a, i em venia una forc'a de dalt. Sentia una quantitat de plaer sempre nou, sempre gran, i no tenia me's remei que florir. |
| 107 |
Tot aixo- m'encisava tant! Era per a mi una veritable felicitat... so'n recordances de les me's gustoses que hi hagi a la vida. I el Roser ana' florint en la seva innoce-ncia, mentre el Cargol es retirava dins la seva casa apegalosa. El mo'n no era res per a ell! Passaren els anys. |
| 108 |
A la part de fora hi havia alguns arbrets rabassuts que voltaven un petit mirall representant un llac, la superfi'cie del qual reflectia els cignes de cera que hi nedaven. Era ben, ben enciser; pero- la cosa me's bonica que tenia era una donzelleta que romania a la porta, tota badada, del castell. |
| 109 |
Aleshores els tocava el torn a les joguines, de jugar: elles s'entretenien fent-se visites, donant batalles i concertant balls. Els soldats de plom comenc'aren de moure fressa de llur capsa estant, perque- volien aplegar-se als jocs; pero no podien tirar enlla' la tapadora. |
| 110 |
Els peta-nous feien salts mortals, i el llapis gargotejava ximpleries damunt la pissarra. Hi hague' tant d'aldarull, que el canari es desperta' i s'hi uni'; pero- les coses que deia eren en vers. Els dos u'nics que no es bellugaven eren el soldat de plom i la petita balladora. |
| 111 |
Al mati', quan els infants es llevaren, posaren el soldat de plom damunt el marc de la finestra; i, no se' pas si fou per obra del follet o d'una ratxada de vent, el fet e's que de cop i volta la finestra s'obri' d'una revolada, i el soldat caigue' de cap, del tercer pis en avall. |
| 112 |
Fou una davallada terrori'fica, i a la fi toca' terra, amb la cama en l'aire i la baioneta clavada entre dues pedres del paviment. La criada i el noiet, tot seguit corregueren cap avall, a cercar-lo; pero-, baldament arribessin gairebe' a petjar-lo, no ensopegaren de veure'l. |
| 113 |
Un calfred atravessa' el soldat de plom; pero- ell romangue' indomable i no mogue' un sol membre: no feia sino' mirar de fit a fit al seu davant, amb el fusell a l'espatlla. De sobte el vaixell roda' sota una llarga foradada de fusta, i tot esdevingue' tan fosc com quan ell es trobava dins la capsa. |
| 114 |
El soldat de plom no parla', pero- agafa' encara me's estretament el seu fusell. L'embarcacio' es precipita' cap endins, i la rata era al darrera, a tocar. Ecs! Co-m petava de dents, i qui'ns crits feia quan trobava miques de branquetes i de palla! Pero- el corrent esdevingue' me's i me's fort. |
| 115 |
Imagineu-vos! Alla' on acabava la foradada, el corrent es tirava de dret al gran canal. Aixo- seria tan perillo's per a ell com ho seria per a nosaltres el precipitar-nos de dret dins el remolina's d'un riua's. Ja era, aleshores, tan a prop de l'extrem, que era impossible d'aturar-se. |
| 116 |
El vaixell pega' embranzida cap enfora. El pobre soldat de plom es mantingue' tan estirat com li permeteren les seves forces: ningu' no podia dir d'ell que hague's arribat ni a extremir-se. El bot giravolta' tres o quatre vegades, i s'ompli' d'aigua fins al caire: no tenia me's remei que enfonsar-se. |
| 117 |
I, a me's, qui'na estretor! Pero- el soldat de plom era tan indomable com sempre, i jeia tan llarg com era, amb el fusell a l'espatlla. El peix es bellugava d'allo- me's, i feia els me's frene-tics moviments. A la fi esdevingue' ben quiet, i, al cap d'una estona, una escomesa com un llampec l'atravessa'. |
| 118 |
Havia perdut totes ses colors brillants: qui' pot dir si aixo- s'hauria esdevingut per son perillo's viatge o per son dol? Mira' la donzelleta, i ella el mira', i ell conegue' que s'anava fonent; pero encara feu per manera de mantenir-se test, recolzant bravament el fusell a l'espatlla. |
| 119 |
Hi havia abundor de princeses, pero- ell trobava gran dificultat a descobrir si eren princeses de bo de bo: sempre reparava quelcom que no acabava de fer el pes. Aixi' e's que a la fi se'n va tornar a casa seva, i estava molt tristoi perque- li calia de mala manera una princesa de bo de bo. |
| 120 |
De'u sap que- hi havia, en el llit. Hauria dit que jeia damunt alguna cosa dura, i tinc tot el cos blau i negre, aquest mati'. e's terrible! Tot seguit veieren que devia e'sser una princesa de bo de bo, quan havia sentit el pe-sol a trave's de vint matalassos de llana i vint matalassos de ploma. |
| 121 |
Ningu' sino' una princesa de bo de bo podia tenir una pell tan delicada. Aixi', doncs, el pri'ncep la prengue' per muller, perque- aleshores si' que va estar segur que havia trobat una princesa de bo de bo; i el pe-sol fou posat al Museu, on hom encara pot veure'l, si ningu' no l'ha robat. |
| 122 |
La vida era d'allo- me's joiosa a la gran ciutat on vivia: exe-rcits d'estrangers venien a visitar-la cada dia; i, entre ells, una vegada, comparegueren dos estafes. Ells es feren passar com a teixidors, i digueren que sabien de teixir les me's belles teles que hom pugui imaginar. |
| 123 |
Si'; no tinc mes remei que comandar que teixeixin per a mi un poc d'aquesta tela. Paga' als dos estafes un munt de moneda, a l'avanc'ada, per tal que poguessin comenc'ar llur obra tot seguit. Ells pararen dos telers, i feren veure que filaven; pero- no tenien cap cosa damunt la llanc'adora. |
| 124 |
Pero- es senti' una mica colpit en reflexionar que qualsevol que fos estu'pid, o be' inepte per al lloc que ocupava, no podria veure'n res. Ell creia, certament, que, quant a ell, no li calia tenir-ne temences; pero- tanmateix pensa' que enviaria de primer algu' altre per veure co-m anava la cosa. |
| 125 |
L'emperador no triga' gaire temps a enviar un altre fidel funcionari per veure co-m la tela anava avanc'ant, i si estaria llesta aviat. Li esdevingue' igual cosa que al ministre: vinga mirar i mirar; pero-, com que no hi havia sino' el teler buit, no pogue' veure absolutament res. |
| 126 |
Per tant, acompanyat d'una colla de cortesans selectes, entre els quals hi havia els dos fidels funcionaris que ja havien vist abans la tela imagina'ria, ana' a visitar aquells dos estafes tan murris que anaven treballant, tant de valent com havien fet sempre, amb els telers buits. |
| 127 |
Els estafes vetllaren tota la nit, en la vigi'lia del dia que havia de celebrar-se la processo', i encengueren setze candeles perque- la gent pogue's atalaiar que dalerosos estaven de deixar enllestit el nou abillament de l'emperador. Feren veure que treien la tela del teler. |
| 128 |
I dona' un tomb altra vegada en front del mirall, de manera que semble's estar considerant les grans coses que duia. Els camarlencs que havien d'agafar el ro-ssec es decantaren, feren veure que l'alc'aven de terra amb totes dues mans, i anaren caminant amb llurs mans en l'aire. |
| 129 |
Qui'n ro-ssec tan esple-ndid! I tot li escau ajustadi'ssim! Ningu' no volia que traspue's que no podia veure cap cosa, perque- aleshores no hauria estat apte per al seu lloc, o be' hauria estat un ximplet. Cap dels vestits que abans havia dut l'emperador no havia tingut tant d'e-xit. |
| 130 |
El Rei de la Mar feia molts d'anys que havia perdut la seva muller, pero- sa vella mare es captenia de la casa. Era una dona assenyada, encara que tan orgullosa de sa noble naixenc'a, que portava dotze ostres a la cua, mentre les altres grans dames nome's podien dur-ne que sis. |
| 131 |
Hom hi petjava la me's fina arena, pero- d'una blava tinta fosforescent. Tota cosa era amarada, alla' baix, d'una blava llum meravellosa; me's aviat us hauri'eu cregut que e'reu molt encimbellat pels aires, amb nome's que cel damunt i dessota, que no pas que us trobe'ssiu al fons de l'ocea'. |
| 132 |
Era una donzelleta curiosa, tota quieta i pensi'vola; i mentre les altres germanes adornaven llurs jardins amb totes menes d'objectes extraordinaris que havien arreplegat dels naufragis, ella no hi volia sino' les flors rosades com el sol d'alli' dalt, llevat de l'esta'tua d'un bell infant. |
| 133 |
Vora la esta'tua planta' un desmai d'un rosa rogenc que cresque' amb molti'ssima d'ufana, i les novelles branques delicades anaren penjant a son volt i al seu damunt, fins que gairebe' tocaven l'arena blava, on les ombres eren moradenques i anaven movent-se tot-hora, aixi' com les branques. |
| 134 |
Hauri'eu dit que les fulles i les arrels bescanviaven besos, tot joguinejant. A ella no hi havia cosa que li des major plaer que sentir parlar del mo'n d'alli' dalt, poblat d'e'ssers humans; i fe'u que la seva a'via velleta li digue's tot el que sabia de vaixells i ciutats, la gent i els animals. |
| 135 |
Una de les germanes faria quinze anys l'any segu-ent, pero- les altres... Be', cada una d'elles era un any me's jove que l'altra, de manera que la me's petita havia d'esperar cinc anys sencers abans que la deixessin pujar de la fonda'ria a veure quines coses hi havia a la terra. |
| 136 |
Quan veia una ombra fosca que lliscava entre ella i aquelles alimares, sabia que o be' era una balena que nedava damunt ella, o un vaixell carregat d'e'ssers humans. Estic segur que ells mai no somniaren que una bella donzelleta de la mar era alla' baix, tot estenent ses blanques mans envers la quilla. |
| 137 |
El sol tot just es ponia en arribar ella a flor d'aigua: aquell fou l'espectacle me's bell, pensava ella, que mai hague's vist. Tot el cel semblava d'or, digue'; i, quant als nu'vols, llur bellesa era indescriptible: flotaven amb resplendors roges i moradenques damunt sa testa. |
| 138 |
Senti' com els ocells cantaven, i el sol era tan ence-s, que tot sovint no tenia me's remei que capbussar-se per refrescar la seva cara roent. En una petita badia troba' una colla d'infantons que hi corrien nus i clapotejant dins l'aigua. Ella volgue' jugar-hi, pero- ells s'espantaren i fugiren. |
| 139 |
Mai no pogue' oblidar les belles boscu'ries, les muntanyes verdes i els bells infants que podien nedar per l'aigua, baldament no tinguessin cua com els peixos. La quarta germana no era tan valenta: va romandre a la part me's llunyana de l'ocea', i, segons el seu record, aquell era l'indret me's bell. |
| 140 |
Pero- els mariners no podien entendre les paraules: aixi' e's que es pensaven que allo- era la veu de la tempesta; ni era per a ells de veure aquell paradi's del fons de la mar, perque-, en enfonsar-se el vaixell, s'ofegaven i nome's llurs despulles podien arribar al palau de la mar. |
| 141 |
Mentrestant ella era gronxada amunt i avall per les ones, de manera que pogue's mirar dins la cabina; pero- el navili va anar movent-se i movent-se, fins que vela darrera vela fou inflada pel vent, les ones s'embraviren, grans nu'vols s'acoblaren, i llampega' en la llunyania. |
| 142 |
Sos brac'os i peus eren entumits; sos ulls formosos es cloi-en; i hauria mort si la donzelleta de la mar no hague's anat a rescatar-lo. Ella mantingue' son cap damunt les aigu-es, i deixa' que les ones els emmenessin a llur grat. A trenc d'alba tota la tempesta era passada; del navili no se'n veia rastre. |
| 143 |
Li sembla' que era com l'esta'tua de marbre de son jardinet. Torna' a besar-lo, i desitja' que pogue's viure. A la fi veie' terra eixuta al seu davant, i altes muntanyes blaves, damunt les cimes de les quals resplendia la neu, blanca com si s'hi hague's aturat un esbart de cignes. |
| 144 |
Compreneu? Ell no sabia que ella l'hague's salvat; i ella passa' tanta de pena quan ell fou condui-t a dins del gran casal, que es capbussa' tota entristida dins l'aigua, i se'n torna' cap al palau de son pare. Sempre havia estat callada i pensi'vola, i ara n'esdevingue' me's que mai. |
| 145 |
Me's d'un vespre, me's d'un mati', munta' a l'indret on havia deixat el pri'ncep. Veie' com esdevenia assaonada, i despre's com era collida, la fruita del jardi'; veie' fondre's la neu al cim de les muntanyes; pero- mai no veie' el pri'ncep: aixi' e's que sempre torna' a casa me's trista que no estava abans. |
| 146 |
Era bastit en pedra d'un groc clar i resplendent, amb grans escales de marbre, una de les quals menava al jardi'. Cu'pules magni'ficament daurades s'alc'aven damunt la terrada, i els espais que hi havia entre les columnes que voltaven el casal eren plens d'esta'tues de marbre que semblaven vivents. |
| 147 |
No tenim a'nimes immortals, no tenim vida futura: som aixi' com les algues, que, un cop tallades, no poden reviure mai me's! Els homes, al contrari, tenen un esperit que viu per sempre, que viu despre's que el cos s'ha tornat pols, i s'aixeca damunt l'aire clar, fins als estels resplendents. |
| 148 |
Pero- aixo- mai no podra' complir-se! Allo- mateix que e's vostra bellesa me's gran dins la mar, vostra cua de peix, e's tinguda per fastigosa a la terra: tan poc entesos so'n en aquest ram. Per a e'sser gentil alli' dalt, us calen dos puntals matussers que ells anomenen «cames». |
| 149 |
Per un instant es senti' el cor joio's, perque- conegue' que tenia la me's bella veu que hi hague's en mar o en terra; pro- aviat comenc'a' de bell nou a pensar en el mo'n de me's en l'aire: no podia oblidar el bell pri'ncep i el dol que ella tenia perque- era mancada d'una a'nima immortal aixi' com la d'ell. |
| 150 |
Li calgue' passar entre aquests remolins bullents per a arribar als domenys de la bruixa; i, per una llarga estona de cami', l'u'nic tirany anava entre un llot calent i borbollant que la bruixa nomenava «son fanguissar de torba». La casa d'ella era me's enlla', en mig d'una bro-fega selva. |
| 151 |
Les branques eren llargs brac'os apegalosos, amb tentacles com a cucs cargolats, cada articulacio' dels quals, de l'arrel estant fins al cim de tot, era en constant moviment. S'entortolligaven estretament al voltant de qualsevol cosa que poguessin haver, i mai no la deixaven escapar. |
| 152 |
Nua' estretament sa llarga cabellera flotant al volt de sa testa, perque- els po-lips no la hi poguessin agafar; creua' les seves mans damunt el pit, i es dispara' com un peix al trave's de l'aigua, entre els po-lips repugnants que estenien llurs brac'os i tentacles sensitius envers ella. |
| 153 |
Despre's punyi' son pit i fe'u que la negra sang gotege's dins la caldera, i el vapor prengue' les formes me's paoroses, abastament per a estemordir a qualsevol. A cada moment la bruixa tirava nous ingredients a la caldera; i, quan bullia, el borbolleig feia un so com de cocodrils que ploressin. |
| 154 |
Aixi' e's que ella aviat hague' passat el bosc, el fanguissar i el giravolt dels remolins. Veie' el palau de son pare. Les llums eren totes apagades a la gran sala de ball, i ben segur que tota la casa dormia; pero no gosa' d'entrar-hi, ara que era muda i a punt de deixar per sempre la seva contrada. |
| 155 |
Cada pas que dava, com la bruixa li havia fet saber a l'avanc'ada, era com si petge's claus i ganivets esmolats; pero- ella ho comporta' amb alegria: conduida pel pri'ncep, es movia tota lleugera, com una bombolla, i ell i tots els altres es meravellaven de sa graciosa passa llisqui'vola. |
| 156 |
Belles esclaves revestides de sedes i or avanc'aren i cantaren per al pri'ncep i els reis sos pares. Una d'elles canta' millor que totes les altres, i el pri'ncep pica' de mans i somrigue'. Aixo- entristi' en gran manera la donzelleta de la mar, perque- conegue' que ella solia cantar forc'a millor. |
| 157 |
Ella s'enfila' a les me's altes muntanyes amb el pri'ncep; i, encara que sos peus delicats sagnaren fins a adonar-se'n els altres, ella no feia sino' riure i seguir el pri'ncep fins a veure com els nu'vols es movien a sota d'ells, com un esbart ocelli'vol, emprenent el vol cap a les terres llunyanes. |
| 158 |
Ell l'estimava com un dolc' infant bon minyo', pero- mai no se li acudi' de fer-ne la seva reina; i tanmateix, si ella no esdevenia la seva muller, mai no podria conquerir una a'nima immortal, sino' que, en arribar el mati' que ell fos casat, es convertiria en escuma de la mar. |
| 159 |
Pero- vet aqui' que corregue' la veu que el pri'ncep estava per casar-se amb la bella filla d'un rei vei', i per aquest motiu aparellava un esple-ndid navili. Corregue' la veu que el pri'ncep eixiria a fer un viatge per veure pai-sos pro'xims, pero- en realitat per veure la filla del rei. |
| 160 |
Hi hague' un festival cada dia, hi hague' un seguit de balls, i les recepcions vingueren l'una darrera l'altra; pero- la princesa no era encara present, havia de e'sser portada de molt lluny (d'un temple sant, deien), on estava aprenent totes les virtuts reials. A la fi arriba'. |
| 161 |
Aleshores la donzelleta de la mar besa' la seva ma', i senti' com si ja fos romput el seu cor. El mati' de l'endema' de les noces li portaria la mort i la trasmudaria en escuma. Totes les campanes de esgle'sia repicaren, i els heralds anaren per tota la ciutat pregonant les noces. |
| 162 |
La donzelleta de la mar, amb un vestit de seda i or, sostenia el ro-ssec de la nu'via; pero- ses oi-des eren sordes a les melodies de la festa, sos ulls no en veien res, de la sagrada cerimo-nia: pensava en la seva mort, que s'atansava, i en tot allo- que havia perdut en aquest mo'n. |
| 163 |
Un cop me's mira' el pri'ncep, amb sos ulls ja entelats per la mort; salta' per la borda i caigue', i son cos es dissolgue' en escuma. I vet aqui' que el sol sorti' del mar, i amb sos raigs benignes escalfa' l'escuma mortalment freda: de manera que la donzelleta de la mar no senti' la fredor de la mort. |
| 164 |
Ella veie' el sol brillant i damunt ella voleiaven bells e'ssers eteris, a cents, a trave's dels quals pogue' veure el blanc navili i el cel rosat. Llurs veus eren melodioses, pero- tan fanta'stiques que cap orella humana no les podia oir, com tampoc cap esguard huma' no podia veure llurs figures. |
| 165 |
La seva vida eternal ha de comptar amb un poder inconegut. Tampoc no tenen les filles del aire una a'nima immortal, pero- llurs belles accions poden crear-los-en una. Nosaltres volem envers els tro-pics, on els homes so'n vi'ctimes de vents xafogosos i pestilents, i hi portem oratges retornadors. |
| 166 |
Quan per espai de tres cents anys hem treballat a fer tot el be' que era al nostre abast, ens guanyem una a'nima immortal, i prenem part en les joies eternes de la humanitat. Vo's, pobra donzelleta de la mar, heu lluitat amb tot el vostre cor per allo- mateix que a nosaltres ens fa lluitar. |
| 167 |
L'infant no sap quan volem en mig de la cambra; pero- quan li somriem amb plaer, un any dels tres cents e's deixat de banda. Pero- si trobem un infant dolent o mal dispost, no podem fer altra cosa que vessar lla'grimes de dol, i cada lla'grima afegeix un dia al temps de la nostra prova. |
| 168 |
Nome's es fa obirador pel seu campanar banal, restaurat estu'pidament, que sobresurt amb petula'ncia, dins la frondositat de les suredes, com el coll d'una oca blanca en un camp d'userda. Un gros lladorer ombreja la plac'a, on plana el mateix silenci de les boscu'ries vei-nes. |
| 169 |
Dels guarniments, plens d'afegits i lligadures, pengen uns quants branquillons de boix o ginestell que fan la servitud d'esquivamosques, a desgrat de la proteccio' dels quals la panxa grisa de la mula, solcada de venes tumefactes, degota sang. El diumenge el poble s'anima. |
| 170 |
Sovint se'n desvia alguna, anant a raure entre les potes del banc, d'on la cull una manassa deforme, d'ungles revingudes i ferestes el mateix que la cornamenta d'un brau. Tres campanades argentines vibren i es perden al lluny en la majestuosa calma de la serra. Els jugadors fineixen la partida. |
| 171 |
Des del banc on seu, obira una llenca del cami' que puja per darrera de l'hostal. Sovint una noia ressagada travessa el greser refulgent, amarat de sol. Porta la caputxa plegada sota el brac', i tresca ferm, fent retrunyir el sol amb l'empremta de les seves espardenyes noves. |
| 172 |
Un gos roig, bordissot, dorm enroscat als peus del bosquerol. Es el Caiman, i te' tanta anomenada pels seus lladronicis com per les seves empaitades als conills. Esta' gras, cosa que resulta inversemblant en un coniller de page-s; pero- el seu pelatge e's un mostruari de nafres i cosits. |
| 173 |
Ha sofert tota mena d'agressions i botxineries. El pal, el ganivet, la pedra, l'aigua bullent, el sofre ence-s, la metralla, els brians, la sarna, els banys i les untures ca'ustiques han assenyalat el seu pas imborrable en aquell cuiro heroic, fent-ne un tapi's policromat, absurd. |
| 174 |
Prou te' germans i germanes; pero-, si pel cognom d'aquests intente'ssiu cone-ixer el de l'altre, us errari'eu de mig a mig. En Quimet no sabria pas on anar a cercar la seva fe de baptisme, i diu que e's fill d'una conversa casual que la seva mare va tenir amb un adobacossis. |
| 175 |
Es bastant corbo; el clatell se li emmotlla a les espatlles, i la barba li toca al pit, un pit amb quilla, arlequinesc. Adorna la seva cara, seca i de migrades fesomies de raqui'tic, un superb mostatxo de gavatx. El serva c'om a record d'una campanya de carboner al Conflent. |
| 176 |
En honor d'aqueix bigoti, u'nic en el llogarret, on so'n mirats amb prevencio' com un senyal here-tic, el corbo s'abste' d'anar a missa. En Quimet s'emplena la boca del que ha apre-s a Franc'a, de les excele-ncies del cuixot rossellone-s i de la bella despreocupacio' de la gent gavatxa. |
| 177 |
Comenc'a' a co'rrer la brama que, feina que feia el corbo, feina que s'enduia el diable. Si sembrava fesols, se'ls menjaven els gaigs i les perdius, o es bromaven abans de granar; si batia el blat, es pollava en el graner; si cavava vinya, la pedregada se'n portava els rai-ms. |
| 178 |
En Quimet era fet per a manejar-los. Les seves mans curtes, amples i feixugues semblaven haver nascut arrapades al ma'nec de les eines i ser mesell com la mateixa fusta. Aterrant suros, estassant bardisses, capolant soques, arrabassant arboc'os, treballava com un mal esperit. |
| 179 |
Ses cames de garrell no desdeien pas per una arrova d'exce's, i eren prou ela'stiques per a saltar co'rrecs i redrec'ar-se com una molla d'acer en les inevitables caigudes, baldament s'haguessin enfonsat fins al genoll en els pendissos de greda somoguda o en els tous de fullaraca dels obacs. |
| 180 |
Alli' on ells passaven no hi havia salvatgina segura, per entaforada que estigue's. Totes les proteccions, tots els murallars de vegetacio', totes les catabaumes d'espines, tots els timbarros atapei-ts de brosta, tots els xaragalls entravats de romagueres, no hi servien de res. |
| 181 |
En Quimet tenia una escopeta que sempre feia figa. Havia passat per totes les ferreries de la contrada, i, en cada una, els martells feixucs, les llimes grofolludes, els mandrins grossers, les fornals de trempar relles i la forc'a bruta del manya' li causaren un nou estropell. |
| 182 |
Durant el meu tracte amb el bosquerol, ni una sola vegada he vist desvirtuada aquesta sente-ncia. Be' n'e'rem, de lluny de vei-ns! i be' n'hi havien, de serres i turons interposats entre el lloc de la peripe-cia i la masoveria me's propera on pogue'ssim manllevar un magall! En Quimet no tenia pas mandra. |
| 183 |
El cansament cornava dins aquell pit contrafet, i la suor li rellentia al front. El primer De'u-vos-guard era una puntada de peu al Caiman que el rebotia contra els matolls. Despre's llanc'ava la gorra i el magall. Una estranya maniobra emprenia, en Quimet, abans de comenc'ar la tasca. |
| 184 |
Arribava un moment que les gleves, les pirroces de bruc, les llenques de molsa i els matolls arrabassats formaven un munt, soterrant les cames del bosquerol; i, en aquella catastro-fica confusio', ningu' hauria sigut capac' de trobar la seguida del catau. Llavors compreni'eu la servitud del rama's. |
| 185 |
El moment solemnial esdevenia me's tard, despre's de repetir diverses vegades aqueixa maniobra i d'esventrar, a cops de magall, mitja muntanya. Dins el fossar, en Quimet furgava amb un estaquirot. Aixi' que treia pe-l, una resqui'cia de pe-l com fil de teranyina, llanc'ava un crit de victo-ria. |
| 186 |
El Caiman, oblidant ressentiment, pretenia ajudar l'amo. Encirada la cua, dretes les orelles, allargassat tambe', introdui-a el morro pel sotaixella d'en Quimet. Els gemecs de l'home es barrejaven amb els grinyols del ca. En les profunditats del cau repercutia un trepeig violent. |
| 187 |
La seva gra'cia ela'stica i el seu pelatge suau, fi, llustro's, net, immaculat, contrastaven amb la figura massotera del cac'ador, tenyida de fang roig, amb pegats de terra a les genolleres, sobre el pit, pels cabells i celles. Veritablement el desencauat, segons aparie-ncia, era en Quimet. |
| 188 |
El gos, amb el ventre ensorrat, la cua tocant-li el llombri'gol, amb cara de basqueig, eixancarrant-se, es perdia bosc endins. Alhora, la manassa d'en Quimet queia de cantell, a l'esbiaixalla, entre cap i orelles del conill: un cop sec, violent, escruixidor, que hauria esnucat un gegant. |
| 189 |
Negre de mans i cara, el gros bigoti marcit, els cabells llargs abrigant-li el clatell, amb son tricot gris esfilegassat, com la faixa, les calces i la gorra (cosa que el feia semblar pelut), us compareixia impensadament d'un aire matusser i sarca'stic, amb tot l'aspecte d'un nan sobrenatural. |
| 190 |
El corbo no perdia el temps en coses supe-rflues: una rusca, una saca, un feix de ginestells, combinats enginyosament segons el seu instint de no-mada, li servien d'escut contra les agressivitats del cel i la muntanya. En les bonances, passava la nit alli' on coincidia la son i el lleure. |
| 191 |
D'un salt es plantava al bell cim de la carbonera. Els cops meta'tlics del seu tra'mec incansable ressonaven, entre el trau-t de l'aiguat, basardosament, com si provinguessin de la taleia d'un sepulturer foll. En Quimet bitllava la pila, mal que pese's a tots els elements desencadenats. |
| 192 |
Als seus peus restava obert una mena de cra'ter guspirejant. El corbo, a fi d'emplenar-lo, prenia un feix de branquillons; mes aquella llenya molla, freda, agressiva, despre's d'esgarrinxar-lo amb els seus estarlocs, repetellejava espantosament en contacte amb les roentors internes. |
| 193 |
Una glopada de fum espe-s, agro's, picant, que un bufarut li rebotia per la cara, li escaldava els ulls. Un reguitzell de blasfe-mies passaven, sibilants i horri'sones, per entre les dents serrades d'en Quimet, com un raig de vapor per la va'lvula disparada d'una locomotora a massa pressio'. |
| 194 |
Ell, almenys, ho afirmava aixi', i cap dels actes d'en Quimet ens autoritza a posar en dubte la seva sinceritat, com no sigui la de-ria comprovada de fer honor al seu bigoti here-tic. De tota manera, el diable feia el sord a les formidables invocacions del tra'gic bosquerol. |
| 195 |
En Quimet, molt serio's, sarca'sticament serio's, contribui-a a la gatzara amb la seva pacient actitud. Cap al tard muntava altre cop al poble, i es ficava altre cop a l'hostal. Jugava al cau, sopava d'una torrada, i es bevia un segon mitjot de vi. Llavors comenc'ava a fer gala del seu esperit fort. |
| 196 |
Es passava els jorns a l'hostal, vora el foc. Quan li parlaven d'anar a veure un doctor, en Quimet somreia. Ell no era pas construi-t com els altres i cap savi de la terra tindria prou coneixement per endevinar la disposicio' de les seves entranyes desviades esquena amunt. |
| 197 |
Dintre el gep, pla be' s'hi encabiria alguna cosa: aneu a saber el que-! Un vellet, sagrista' de la parro-quia, llaminer de la mistela, conversava llargament amb l'empiocat. Era, el tal vellet, mig per convenciment, mig per ca'lcul, un fervoro's devot i un incondicional addicte del rector. |
| 198 |
Llevat de les estones que la seva aficio' a la mistela el portava a l'hostal, no es movia mai de la rectoria. Conreava l'hort, ajudava la majordona i feia d'espieta. Durant les vesprades de l'hivern, mosse-n Ramon solia llegir-li passatges d'un llibre de missions a la Xina. |
| 199 |
Admirava la consta'ncia i l'heroisme dels missioners bregant amb aquells heretges, els me's fana'tics i cruels que hagin existit. Es sentia desitjo's d'imitar-los, si be' no deixava de compendre que la seva condicio' de page-s mancat de lletra i sobrat d'anys era un obstacle dels me's grossos. |
| 200 |
Trague' la seva pipota amb tapador de llauna i broc de canya, hi atapei- el tabac infecte, l'encengue' esgratinyant amb l'ungla del dit gros el cap d'un misto de cartro', i comenc'a' a ponderar-li la bondat de De'u. Tanmateix es comportava altrament que el banyut, i s'hi podia confiar. |
| 201 |
Res: mofa per mofa. No e's pas tot u e'sser despreciat d'un sobira' o d'un pelacanyes. Me's malament del que li havia anat amb l'un no podia pas anar-l'hi amb l'altre. Costara' gaire de fer la provatura? En Quimet, amoi-nat per la lo-gica del brau servidor de Sant Isidre, se'n torna' a bosc. |
| 202 |
VI Un jorn, els traginers que havien pujat a muntanya a carregar les sa'rries del carbo', s'aturaren a l'hostal. Tornaven de buit. En Quimet no havia pas rescaldat les piles ni, per tant, ensarrionat la mercaderia. Fato, eines i atuells, tot restava escampat sense mirament. |
| 203 |
Per entre la borra del cabell apareixien les orelles de color de cera verge. Me's enllanic del jac' trobaren un plat de sopes de vi, intactes. Comprengueren que en Quimet tenia una mala pec'a al teler, com se sol dir. Compadits, intentaren endur-se-l'en a casa del seu germa'. |
| 204 |
Despre's mirarien de fer quelcom pel pobre bosquerol en cas d'atrapar-lo amb vida. L'u'nic home disponible era el sagrista' de Sant Isidre. No desaprofita' pas aquella ocasio' de guanyar un bon jornal i, de passada, molt probablement, de redimir l'a'nima escadussera del renegat, percac'ada de temps. |
| 205 |
Parti' amb el germa' del corbo, encabint un llibre d'oracions dins les alforges del patifell. De mitja hora lluny oi-ren els ahucs del Caiman. Un nu'vol negre tapava el sol, arranat a la muntanya; i entre les clarianes dels suros es percebia una rojor d'incendi. Tot plegat no presagiava res de bo. |
| 206 |
Flairaren la bravada caracteri'stica de les piles enceses, i davallaren per entre un brucater atapei-t, deixant el cami' per guanyar temps. En arribar al lloc de la trage-dia, el nu'vol negre havia envai-t el cel. El fred era intens, i l'aigua dels reixorcs, glac'ada, cruixia sota les plantes llurs. |
| 207 |
D'en Quimet, ni rastre. Trobaren el magall, l'aixada, la destrala, unes saques apedac'ades, el fanal amb el dipo-sit de l'oli buid, i a'dhuc el plat fondo de les sopes de vi sense vi i sense sopes, amb el ru'stec vidriat de floretes grogues tan net i lluent com si acabe's d'eixir de casa el terrissaire. |
| 208 |
En front d'aquest misteri, els dos pagesos es sentiren me's embasardits que si haguessin topat amb el cada'ver del corb. El cridaren esgargamellant-se, fent amb les mans una mena de botzina que enfocaven per tots indrets, i deixant, entre veu i veu, un espai de temps per escoltar atentament. |
| 209 |
Preveien l'ofrentosa dita que burlescament els escridassarien els vilatans en places i camins. De tota manera restava un punt sense aclarir: i el Caiman? Sobre si un gos pot fer pec'a al diable, es formularen diverses opinions. Un jorn, pero-, el Caiman va ser vist per uns artigaires. |
| 210 |
L'amoixaren. Estigue' amb ells el temps just per a afanar-los la cansalada del cistell. Des de llavors, el terrible coniller, de temps en temps, apareixia per les masies, robant el que trobava audaciosament, tornant-se'n al bosc amb tal lleugeresa que fracassaren tots els intents de seguir-lo. |
| 211 |
La mainadota dormia; i ell, el marit era absent, a mercadejar un escamot de pins. Bufava el migjorn i queia una gotellada. Fresses estranyes sorollaven la casa, i la masovera sentia un acorament feixuc, inexplicable. De sobte suspengue' la taleia: immobilitza' el seda's per escoltar millor. |
| 212 |
Despre's, pel forat de la gatonera, aparegue' un morro de be-stia apocali'ptica, la fosforesce-ncia d'uns ulls, unes barres enceses eric'ades de queixals punxeguts, i la pregonesa d'una gola grinyolant. En aixo-, la porta, mal tancada o empesa per una forc'a sobrenatural, cedi', esbatanant-se. |
| 213 |
En Quimet va jurar-me i perjurar-me que ni ell mateix podia explicar com va refer-se del seu cadarn ni com visque' durant aquella mesada que el cregueren difunt ni com abandona' el jac' de fulles de roure, ni qui l'alimenta', ni qui el guari'. Creia de bona fe en la seva mort. |
| 214 |
I aixo- encara es repetiria sis vegades: el cas dels gats. I s'expressava aixi' amb un dolc' murmuri d'estoic, acceptant aquelles set vides dels felins com un nou flagell, sense gran intere-s en fer-m'ho creure, amb una perfecta indifere-ncia per si allo- hague's pogut e'sser altrament. |
| 215 |
Ens havi'em quedat sols vora el foc. Acaba'vem de sopar, i tota la fami'lia del seu germa', xics i grans, cansats del treball i avesats a acotxar-se amb les gallines, dormien feia estona. Jo prolongava expressament la vetllada, desitjo's de recollir tota s'estrafola'ria psicologia d'aquell bosquerol. |
| 216 |
A la llarga faria una provatura, i deixa' entendre la possibilitat d'humiliar-se, de reco'rrer a la magnanimitat de De'u, rei de l'univers. Va estenallar-se en l'esco'. Coneixent-lo, ningu' s'havia preocupat de preparar-li un llit. Jo vaig romandre una bella estona mirant les flames i mirant-lo a ell. |
| 217 |
Havia comenc'at a regirar-se neguito's com qui no arriba a trobar la jeia. Trague' el tou del tapaboques, que devia destorbar-lo, i s'acomoda' sobre la fusta. Ni aixi'. Per u'ltim va aixecar-se ensunyat pero- resolt; i, fent tentines, ensopegant amb l'abrigall, traspassa' el llindar de la cuina. |
| 218 |
Era el bosquerol ajagut, terra enlla', en la inclement duresa de les llosanes que empedraven la casota: unes llosanes naturals de pedra ru'stega vulcanitzada, amb juntures com precipicis, amb desigualtats torturadores on lliscava el griso garrativant de la nit, acarrerat per dessota la porta. |
| 219 |
En veritat, pero-, que, per la vida que feia, tan be' li anava una cosa com l'altra. En Carxofa es pasava els jorns sol, perdut, maldant dins aquesta planu'ria fanta'stica i trai-dora que, vorejant el mar a un costat i altre de les goles del Fluvia', s'este'n des de l'Escala fins a Roses. |
| 220 |
En Carxofa s'entretenia a excitar la vostra agilitat simulant una gran indifere-ncia per la vida dels que li anaven al darrera. Me's si algu' es mostrava tarda', desconfiant de trobar sosteniment, en Carxofa l'esperava dirigint-li un cop d'ull menyspreador i un petit sermo'. |
| 221 |
Arribats a lloc, us distribui-a en guerrilla, amb cert aire de misteri, fent signes cabali'stics d'horitzo' a horitzo', de llevant a ponent, i us deixava sols pinc'ant-se els llavis amb els dos dits, i'ndex i polze, de la ma' dreta. Tals gestos us infonien una mena de respectuo's pressentiment. |
| 222 |
Llavors us imagina'veu la maresma rublerta de paranys inconeguts, tra'gica; i, en atansar-se les penombres del crepuscle, la planu'ria interminable del joncar, les llenques verdoses de les aigu-es mortes, i els boscatges pregons de les serrades, alenaven me's vagorosament l'enigma llur. |
| 223 |
S'escoltava amb deli'cia el gotejar dels rems i el lleu xarbotar de l'aigua somoguda; es mirava amb enveja, submergits en transpare-ncies i besllums, els cre'ixens i els herbais, les arrelamentes blanques i les boscu'ries de llots filiformes, que el corrent manyac feia llengotejar al fons del canal. |
| 224 |
Els rems no trobaven espai per a maniobrar, es travaven, i en Carxofa acaba' per apuntalar-los en sec com si vogue's en un mar de palla. Les halques ajagudes, retortes unes damunt les altres, formant cabdells, acabaren per oprimir els flancs del barquinyol, remorejant amb aspror. |
| 225 |
Me's enlla' es redrec'aven ufanoses, alti'ssimes, compactes, obrint un solc tallat verticalment, com les parets d'un desmunt ferroviari. Aquella ruta estranya condui-a al cor de l'Amazona gran, el gorg me's pregon, me's inassolible, me's rodejat de maleses, me's misterio's, dels de l'encontrada. |
| 226 |
Si', el bruel: una mena de bramul formidable i sonor que s'escampava per tota la plana fins a repercutir en les muntanyes del Portu's i Requesens. Es sentia nome's de llustre en llustre, i feia drec'ar «els cabells del cap». En Carxofa afirmava que eixia d'alli', i no l'atribui-a pas als gavatxos ofegats. |
| 227 |
I encara em penedi' d'aver-la-hi clavada poc o molt. Supersticiosament, considerava que les a'nimes dels ofegats s'hi haurien pogut arrapar i pegar-me una estrabadeta, i temia que, pel trau de la burxada, es desencadene's aquell huraca' de l'infern que eric'ava els «cabells del cap». |
| 228 |
La cordilla s'enroscava als peus del brau Carxofa, i lliscava entre els seus dits tiranta i regalimant. N'hi havia algunes canes, quan, en la superfi'cie del gorg, s'inicia' una mena de rebull expressiu. Aixi' que aparegue' el fleixe de l'ormeig, les glopades d'aigua es feren me's tumultuoses. |
| 229 |
Era, en les mans del pescador i abrillantada per la llum solar, com un disforme moneder d'argent on les monedes, animades d'una ma'gica flexibilitat, armessin un batibull de salts i giragonses inversemblants. I tot guspirejava, i tot eren irisacions enlluernadores, xarbots i gotellades. |
| 230 |
En Carxofa escolli' dues tenques, les me's famoses del bertrol; les tira' dins la veta, submergi' les altres, vira' en rodo', i ens entorna'rem per la mateixa ruta. Les tenques anaven botant, envilordant-se, cobrint-se de la terra que el refrec de les nostres sabates havia deixat en el so-l de la veta. |
| 231 |
En feien sofrir, pero- en Carxofa em guinyava un ull i les signava amb la punta de la barba, tot remant. Allo- venia a ser un solemne compromi's. Aquelles tenques, ofrenades a la meva amistad, en l'olla d'en Carxofa esdevindri'en la me's alta exquisidesa: serien dignes del paladar dels de'us. |
| 232 |
IV En Carxofa era un desgraciat tirador. Aixo- a penes ho sabia ningu'. El secret d'en Carxofa per a mantenir un prestigi de que- no era pas mereixedor, consistia a tirar sempre sobre segur. Per me's a'necs que passessin a tret de la seva espingarda, ell no es prenia pas la mole-stia d'apuntar. |
| 233 |
En el primer cas feia veure que no l'interessava mica el matar o deixar de matar, i, per defere-ncia, procurava que l'altre dispare's abans. Si estava solt, nome's engegava quan no podia fallar. Un dia, pero-, en Carxofa es trobava a l'extrem d'una llarga guerrilla d'escopeters. |
| 234 |
En Carxofa sap que, en la planu'ria santperenca, ell i la llebre so'n tan vistents com si es trobessin a la plac'a del poble, al bell mig d'una sardana. El cor li bat d'incertitud: tanta por li fa el ridi'cul de tirar-li i no fer-li dany com el de deixar-la passar a tret sense engegar-li la metrallada. |
| 235 |
Fa deu minuts que l'espera palplantat, apuntant-la, seguint-li els moviments, desitjo's de no precipitar-se. Tota la guerrilla observa amb ansietat creixent aquella peripe-cia. La llebre te' llavors una generosa iniciativa: es sacrificara' per salvar la reputacio' del pescador. |
| 236 |
Per fi, ara! Ha eixit un glop de fum de l'escopeta d'en Carxofa, sorgeix una rastellada de pols en el conreu; pero- una de-cima de segon abans, la llebre ha pegat un bot fanta'stic, i, quan la detonacio' arriba a les orelles dels cac'adors, ella gemula altra volta, com un mal esperit, camps a trave's. |
| 237 |
Un jorn l'enyoranc'a va portar-m'hi una altra volta. «L'almirall de les aigu-es mortes», en saber-ho, va fer-me la seva visita oficial. Era el mateix home dret i ben plantat; pero- la decrepitud s'insinuava ja des dels cabells a la planta dels peus. En mi devia insinuar-se la vellesa. |
| 238 |
Ens contempla'rem sense dir un mot. La vida havia sigut ben dura per a tots dos! Passat aquest primer instant d'acorament, en Carxofa es posa' a somriure de la mateixa faiso' d'antany, amb aquella ganyota de plaga candoro's que enjogassava els trets marcials de la seva fesomia nobili'ssima. |
| 239 |
Si', brau Carxofa, si': el sarro' ple de sagars, la canana buida, l'escopeta negra de tant tirar, i ell, de retorn, acomboiant-se en la fosca, reanimant el meu decandiment, la implacable fam de les grans jornades, amb ponderacions i confide-ncies referents al bon sopar de peix que ens esperava. |
| 240 |
Efectivament, les resona'ncies de la muntanya no donen l'abast. Se'l sent a ell com travessa la malesa, com romp les branques dels arboc'os, com aixafa els brucs, els arns, les gatoses, animant els gossos amb crits personali'ssims imposant-los la seva fe, el seu coratge, la seva energia destructora. |
| 241 |
I, aixi' que un aliret me's viu i me's sostingut els acarrera tots en un encalc' segur, l'afrau s'arbora de frenesi', de glapeigs, de rastallades, de vertigen; i en Busqueta, llanc'ant un crit llargarut i horri'son, ja no e's un home: e's un bo-lid, un llamp, quelcom que no te' aturador. |
| 242 |
I De'u fes la gra'cia que l'animalet reste's pernabatut, foradat i esmicolat per la metralla; que si no... jo no sabria pas on trobar paraules per a explicar-vos l'e-pic recomenc'ar d'aquella gesta. Sortosament, en Busqueta tirava dret i solia endur-se'n el sagnant trofeu amagat a la pitrera. |
| 243 |
Ell s'allunyava envalentonat com un heroi, i la canilla romania absorta, corferida de tanta ingratitud. Aixi' finia la gesta. e's a dir, no pas ben be', car en Busqueta es ficava a l'hostal a convidar els amics, i, mentre l'hostalera preparava la sanfaina, ell feia una narracio' episo-dica del combat. |
| 244 |
Durant els dos mesos que jo estiuejava al poble d'en Busqueta, ell, cada diumenge venia a trucar a la meva porta a les tres del mati'. Abans ja em deixondia el glapir impacient i esbojarrat de la canilla volunta'ria allistada a les seves ordres. Parti'em. No vulgueu pas saber-ho, a on. |
| 245 |
Les ve-iem guspirejar entre les branques, pel cim dels laberi'ntics passadissos humits i frescals, formats de brucs i arboc'os, embaumats de la flaire subtil dels tomanyins i sajulides. I barranqueja'vem molt, puja'vem sense pendre ale-, ens apressa'vem de valent, i sempre fe-iem tard. |
| 246 |
En arribar a lloc, el dia naixent empolsava ja de llum grisa les verdejants faldes dels turons. En Busqueta pretenia que sempre era millor sobtar els conills en plena fosca, quan transitaven confiadament, lliurats al platxeri orgi'ac de les nits caldes. Comenc'ava la batuda. |
| 247 |
Llavors jo em trobava com perdut, com abandonat en mig del majestuo's escalonament de serralades fosques verdejants, superbioses el mateix que les ones formidables d'un mar immo-bil. La quietud me's gran, la quietud me's fanta'stica de les quietuds, em voltava. Era dia clar, mes tot dormia a la muntanya. |
| 248 |
El meu cor xic, la meva a'nima xica, es sentien estemordits, dissolts i contaminats per aquell son eternal. Qui no les ha vistes, qui no les ha meditades, no podria pas imaginar-se el respecte que infonen aquestes extenses suredes inhabitades, mono-tones, sense ocells, sense aigua, sense remors. |
| 249 |
En veure per un costat l'inacabable vaive' de cloterals i serres, i per l'altre la immensitat de la plana perdent-se en les boirades de l'horitzo', inevitablement la idea de l'esfericitat de la terra, de la seva pesantor aclaparant i del seu rodar vertigino's per l'espai venia a inquietar-me. |
| 250 |
En mig del negre verdejar dels suros s'envermellien les terrassades, s'acarminaven els estepars, llui-en les esqueieres, i, en llunyanc'a, en les comes dels grans pinars devastats, els viaranys i senderons es feien obiradors com sagnoses esgarrinxades en el llom pelut d'una be-stia enorme. |
| 251 |
El buit es fa de sobte sota d'ells; i ells, sense abatre's, amb gra'cil embranzida, s'hi llancen afusats, pel cim de pobles i rierals, perdent-se tot seguit en l'atzur refulgent, el mateix que una sageta aviada contra el sol. Jo no m'avorria mai durant aquestes llargues esperes. |
| 252 |
Les efloresce-ncies dels li'quens que les cobrien, i els variats insectes, a penes obiradors, que transitaven entre aquelles ramificacions veroses, verdoses, grises i brunes (selves colossals, dirien els insectes), constitui-en un altre bell motiu d'interminables cabo-ries. |
| 253 |
I, no obstant, dels pugons a la roca, de la roca a mi i de mi a la terra, no hi havia pas una apreciable difere-ncia amidats amb l'anorreadora escala que va de l'infinitament gros a l'infinitament minu'scul. Tots junts esdeveni'em pugons, volves, a'toms invisibles, en front de l'univers incommensurable. |
| 254 |
Despre's, amb aquest instint incendiari dels fumadors, els abrandava amb el misto de calar la pipa. Era un gust flairar el ru'stec encens i veure'l esfilagarsar-se lentament entre la tendral brotada dels matolls, i fugir en volutes per les clarianes del brancatge dissolt en l'atzur. |
| 255 |
Tenia un ull cluc i l'altre en e-xtasi; i, mentre xerricava ferm, la seva terrible nou del coll, d'home escardalenc, li saltironava a batzegades acompassadament, com l'e-mbol d'una bomba. Servint de fons a la figura del ru'stec bevedor, pel cim dels arboc'os, s'obirava la plana. |
| 256 |
Ara, sense boira, s'estenia al lluny del lluny, anegant-se en l'aire llumi'nic un poc encalcinat: una veritable orgia de matisos. Me's properes, es veien les luxuriants arbredes dels rierals; masses profundes d'ombres blaves fistonades d'un verd tendri'vol escantellat de sol. |
| 257 |
I els masos, pobles i viles de la Selva espurnejaven el conjunt de brills somorts de nacre: perles fines sobre seti'. Allo- feia venir ganes de cantar, i en Busqueta entonava, amb veu nasal, tot fent l'ullet, una canc'o' grotesca d'un rector i una majordona. Els gossos s'eixorivien. |
| 258 |
Com que ja no teni'em la pressa de l'anada, segui'em la cresta de la serra per un viarany de traginers me's pla i apressat que el millor cami' ral. El sol batia de ple a ple els flancs de les muntanyes me's altes. Sa llum reflectida produi-a angoixa als ulls i certa aprehensio' de xafogor a l'esperit. |
| 259 |
Nome's, de tard en tard, una rauxa de marinada venia a refrescar-nos i ens donava deli't de caminar. Finida la carena, empreniem al dret per un cami' joliu i areno's que angui'lejava discretament pel vessant de l'obac. Jo, en arri'bar alli', experimentava sempre infantines avari'cies. |
| 260 |
El sarro' buit rebotia a cada passa en l'esquena del meu company, i una grossa llagosta s'hi arrapava amb un humorisme inconscient de bona llei. Els cans acomboiaven, molt seriosos i disciplinats, el terrible estrateg. Un d'ells, extraviat, deixava oir un ahuc persistent i enyorivol. |
| 261 |
Al primer envit les dones varen fer-se enrera, obrint pas a la poltra, que rebufava i treia fum pels narius. L'amo, pero-, somrigue', i comenc'a' a estirar el plomall de crin que penjava al mig del front de l'egua, a rautar-li el morro, a netejar-la i a tocar-li les mamelles. |
| 262 |
La menjadora de llates i barrons de carolina, i l'estable de roure, i les parets desenterenyinades, i el so-l amb palla nova, indicaven que se la rebia amorosament, amb tots els honors. Era indubtable que havia entrat en una casa d'hisendats, on la vida seria fa'cil i el treball lleuger. |
| 263 |
No us podria pas dir quin de tots dos estava me's cofoi: si l'amo de la poltra, o la poltra de l'amo. La be-stia havia format un alt concepte d'aquell page-s que li servia el pinso amb les seves pro-pies mans i que, a'dhuc a la nit, la vigilava per una trapa oberta en el trespol, a trave's de la volta. |
| 264 |
Li havia comprat una serreta nova, una sella abacial que recobria amb una pell de molto', i unes alforges de vellut; i no la feia llaurar ni rodar la si'nia, ni batre, ni tirar el carro. A la primavera, amb la rebrollada de les sangs, l'ociositat i la bona teca, l'egua s'enjogassa' poc o molt. |
| 265 |
En veure-la arribar, lenta i lassa, pujant el cami' de la masia, es redrec'aren anhelants i encuriosides. A les tres verges, recloses en aquella casa, en mig de la bravada de fortitud de la terra i del bestiar, el pro-leg d'una maternitat qualsevulla les interessava i pertorbava. |
| 266 |
L'egua solia presenciar la davallada de reus, testimonis, perits, advocats assessors de seca', guardaterres, i tota mena de gents interessades en aquells afers. Formaven dues colles: la dels que estaven segurs de guanyar, i la dels que tenien la fonamentada sospita de perdre. |
| 267 |
Tenia un cabell molt espe-s, les celles juntes i grosseres, la barba llarga, plana, massissa; un bloc de pel quadrangular que li penjava del mento' i campanejava damunt la pitrera marcant el ritme de les paraules. Aquella testa, en conjunt, era xocant per la seva serietat inexpressiva. |
| 268 |
Aquest se'ls mirava de fit a fit, i el jutge feia igualment. Els jornalers, per no mirar ni l'un ni l'altre, capjups, desencastaven la terra de les espardenyes arronc'ant el peu i sacsejant-les de punta contra el llindar de l'entrada. Indubtablement esperaven una pregunta enutjosa. |
| 269 |
Despre's d'una breu confere-ncia, partiren junts. El jove caminava al davant, roig com un perdigot. El Triador i el Roquet se'n tornaren a cavar blat de moro, i la casa del jutge resta' silenciosa, basardosament silenciosa. En tot el sant dia l'egua no va veure ni na Cisa, ni na Merce-, ni na Gracieta. |
| 270 |
A la nit, el jutge comparegue', es fica' a l'estable, dona' d'esma un copet a l'anca de l'egua, li estovei' el jac' trasbalsant la palla a cops de peus, li'n posa' un brac'at a la menjadora, forfolla' uns mots incomprensibles, eixint malhumorat, i altra volta sobrevingue' aquell silenci drama'tic. |
| 271 |
I avui la vinya, dema' el campot, dema' pa'ssat la mula i l'altre la casota, havia finit per ofrenar-ho tot a la voracitat dels curials, la «murrialla de vila», com deia ell. Els lots de la seva petita hisenda li feien la servitud de projectils, i en aquesta estima els tenia. |
| 272 |
I cantin papers i mentin barbes. Aixi' es dona' el cas que en Bo'ta planta', conrea', gema' i enaspra' unes tomaqueres en un hortet que ja no era d'ell, venut dos mesos abans judicialment; i no cal anomenar el personatge que es cruspi' els toma'quets. Per aixo- en Bo'ta es troba' insolvent amb certa joia. |
| 273 |
La idea de frustrar la terrible gasiveria d'en Gorgals, l'engrescava. A desgrat de tots els fracassos, era un pou inexhaurible d'optimisme. Coneixia lleis imagina'ries segons les quals li serien retornades les propietats venudes a l'encant, i es disposava a perdre-les, de bell nou, entusia'sticament. |
| 274 |
I (el que so'n les coses!), en Bo'ta sols encertava en tractar de lladre al jutge de pau, i sols era discret quan, en dir-li aixo-, feia per manera que hi haguessin testimonis. En Bo'ta esdevenia perillo's a certes hores i en certs dies, sobretot durant les tardes dominicals, despre's de fer malla. |
| 275 |
Botxi'! En Bo'ta era vell i magristo', mes ple d'agilitat agressiva. Brandava els punys, i feia molinets amb els seus brac'os llargs i durs, brunzents com unes batolles. I les paraules eixien de la seva boca, desdentegada i verinosa, amb un tumultuo's espetegar de roba molla. |
| 276 |
Les angoixes de la maternitat i la gelosia del pollinet varen esborrar-li el record desagradable d'en Bo'ta, a qui ella, admiradora incondicional del seu amo, hauria tapat la boca amb un rai'g de guitzes. En una casa com la d'en Gorgals, un fet d'aquesta mena te' prou lloc per a ser celebrat. |
| 277 |
En ocasions les perseguien un poc ba'rbarament; altres vegades amb certa mo-nita, atemperant les impulsions faunesques a la possibilitat d'aconseguir alhora llur dot i llur formosura. Per a major enci's, el pare d'aquelles nimfes tenia fama de terrible: un veritable drac mitolo-gic, que mai era a casa. |
| 278 |
Pero-, a les primeres eleccions de diputats, el jutge es basqueja' a fi que empresonessin en Bo'ta. En Bo'ta era un d'aquests homes puritans que, en ficar-los a la preso', ja mai me's so'n altres. Es cregue' deshonrat per tota la vida, i no gosava presentar-se amb el cap alt davant la gent. |
| 279 |
I l'hauri'eu vist romandre en un reco' de la taverna, mut, capficat i llo-brec, com un mussol que tem la claredat del dia. En aquestes arriba' la Mare de De'u d'Agost. Era la festa petita de la vila, i a la tarda es sardanejava de valent. En el cafe- de la plac'a, el jutge feia la manilla. |
| 280 |
La porta de la cort fou oberta d'una empenta, i el jutge entra'. La moixaina de consuetud, el copet a les anques, una fregatella als garrons amb un grapat de jac', una estirada a la cingla; i ja, amb la serreta al morro, de pas en pas, l'egua travessa' la vila estalonant l'amo. |
| 281 |
El page-s desitjava parlar-li d'un negoci urgent. En Gorgals comprengue' que no era al mig de la plac'a on calia enraonar de certes coses. Recula' unes passes i, fermant l'egua a l'anella de la porta del cafe-, se n'entra' cap dins seguit de l'altre. L'egua es frisava en aquella espera. |
| 282 |
La ferum de carnassa de molto' sofregida que expandia la taverna d'en Roig la molestava. Les mosques turmentoses com mai, li clavaven el fiblo'; i ella, pernejant, havia temenc'a de malmenar alguna criatura. Darrera seu una collada de nois i noies armaven gran brogit tabolejant i pegant-se esquenades. |
| 283 |
Tots junts escrutaven la multitud amb ulls inquiets. Una gran majoria de bosquerols, tota la democra'cia de la vila i algun terrassa' espoliat, somreien i arronc'aven les espatlles, pero- curant de no ser vistos. La taverna d'En Roig era un desert: tots els parroquians havien eixit a veure la trage-dia. |
| 284 |
A me's s'e's clenxinada. Asseguda en una cadira mitjana, amb un tros d'espill que no espilla afermat a un esvoranc de la paret, un platic de llauna curull d'aigua a terra, i un pam de cordo' negre i unes quantes agulles de ganxo a la falda, ha comenc'at a passar-se l'escarpidor per la cabellera. |
| 285 |
Ara li manca agafar un parell de pollastres. Surt al pas de la porta bo i netejant l'escarpidor. Del cabell arrabassat en fa una troca que una alenada de migjorn li pren dels dits, enduent-se-la cap a l'era. El gat l'obira, s'agemoleix i l'aborda joganer, com si l'embull fos un ratoli'. |
| 286 |
Li ha fallat la primera envestida, i tot l'estol escapa catasquejant i batent les ales. Comenc'a aleshores una persecucio' furient. Un dels pollastres, acorralat contra el llenyer, ha caigut de bell antuvi a mans de la Francisca; l'altre gamba feixes avall com un mal esperit. |
| 287 |
Un cadellot que dormitava en el paller, entusiasmat d'aquella peripe-cia, empaita el fugitiu; mes la seva mestressa, desagrai-da, li arruella un boscall. Per fi, el pollastre, sense bleix, amb el bec esbalellat d'acalorament, s'ajoca en una rasa, entre el fullam d'una carabassera. |
| 288 |
El vent de la marxa li encasta els enagos, ratllats de blanc i de vermell, a les cames musculades. Davalla un tros d'obac i bo'ta pels xaragalls com una daina. Despre's travessa un gatosar eixarrei-t. El sol l'amara. Ella el mira amb inquietud cloent les parpelles i enganyotejant les fesomies. |
| 289 |
Era ella la me's tardana. Aixo- li havia fet oblidar el cac'aire d'oriols, i es dona' a pensar en els diners que tornaria a casa, deduint-ne el valor de les compres: una quarta d'oli, una penca de bacalla' per als batedors, una llonza de molto' per al sogre empiocat i una rosquilla per a l'infant. |
| 290 |
Els pollastres estiren el coll per heure les formigues del terrer. Cal tornar-hi': resta una curta estricada per a arribar a les envistes de la vila. Abans, la masovera ha pegat una ullada a l'entorn, i, segura que no s'atansa ningu', s'aclofa dins les mates abombant els enagos. |
| 291 |
La masovera traspassa gentilment un taulo' de vern llanc'at sobre un aiguamoll. Innombrables granotes salten de l'herbei a les aigu-erulles amb un violent xipollejar de pedregada, mentre la fusta branda fent esquitxar el llot en un flexible vaive' de trampoli'. S'e's acabat el penar. |
| 292 |
Traspua la joia viva i fressosa del mercat en la reverberacio' de la llum i en la polsina del cami' ral, d'on arriba el sotraqueig de tartanes, carros i carretes. Abans d'arribar als horts, la Francisca, ha desarrebossat ses faldilles, desenvilordat les espardenyes i sacsejat els enagos. |
| 293 |
Passa molt digna i molt tivada davant dels pollaires, que criden endebades. Saluda el ferrer, qui trempa una rella en el llindar de la ferreria, i es fica a cal notari. Dintre el cancell, aixi' que ha engrapat el picador, es repensa, titubeja: e's molt regatera, la senyora. |
| 294 |
Despre's la Francisca ha vagat la estoneta pels carrers de la vila, optimista i encantada. Ha vist un papadineru que venia un te contra l'estrenyiment i l'espatlladura; un soldat de quota amb el casquet de gairell i les polaines molt cenyides; la dida del diputat i una senyoreta de la colo-nia. |
| 295 |
La Francisca ha sentit defalliment: l'escudella de l'hostal devia ser aigua beneita. Preveient una cosa tal, ella havia encabit en el caba's dels ous un crosto' de pa negre; mes el mitjorn i la soleiada l'havien ressecat el mateix que una pedra tosca, i no es deixava pas esbocinar. |
| 296 |
Perdent una mica de cami', la masovera ha fet cap a la font de can Montra's. Era aquell un tocom plasent cobert de castanyers, rodejat de falgueres, on llauraven els llimacs, dansaven els espiadimonis i brunzien les moscardes. Una impressio' desagradable de solitud l'ha corpresa en aquell paratge. |
| 297 |
En Merla era una mena de filisteu, d'ofici serrador, tarambana i enamoradi's. De bella arribada, assedegat com un ca, s'e's abocat al viot, babejant el crosto' de la masovera. Ella, en adonar-se'n, l'empeny indignada, pero- costa tant de moure aquell tros de be-stia com de moure la roca de Montcorb. |
| 298 |
En Merla l'ha seguida. En Merla, en el pujants, flectint la cintura, quasi de quatre grapes, procurava llucar com me's millor d'aquell garrot de cames, cadenciosament a'gils, botides per l'esforc' del peu arrapat a la gresa dels viaranys, dins l'afrodisi'ac campaneig dels enagos. |
| 299 |
El sol descendia entre parracs de boires, feixuc i roig, amarant el bosc d'una llum infernal. No es movia una fulla, no piulava un ocell, no sonava una veu en l'estepar. Les mates exhalaven una fetor agrosa, i l'ambient oprimia els pulmons com el d'una alcova inoratjada. |
| 300 |
La Francisca, amb tota l'embranzida del seu bras, ha aixecat el cistell dels pollastres: ben alt i ben empunyegat, l'ha rebotit contra la cara del serrador, restant enclavada al mig del cami amb un panteix agressiu de lleona. Els caires vius de les canyes han esvorancat el po-mul del filisteu. |
| 301 |
Transpua una sang negrosa, espessa, bovina i roent, que goteja en la sorra del viarany i forma uns grumolls com unes maduixes. L'aventura ha finit. En Merla rauta en les arrels d'un suro, en la cavorca d'un banyarricard, i es cobreix la nafra de serradures enteranyinades. |
| 302 |
Mancava una hora i mitja per a partir el tren: un segle i mig d'impacie-ncia. El dia era bru'fol, tristi'ssim: un d'aquests dies d'hivern en que vos sembla que el sol s'hagi encallat darrera les muntanyes, i que faci anys que no l'heu vist, i que trigareu anys a tornar-lo a veure. |
| 303 |
En aquell temps, els carboners, quasi tots eren cerdans, homes corpulents i fere'stecs, amb grans mostatxos, molt cantadors i d'una frugalitat que atordia. Per tota vitualla solien dur un sac de faves seques i un gros quarter de cansalada ra'ncia, que els durava tot l'hivern. |
| 304 |
I aquelles pipes descomunals, de broc corbat i tapador de llauto' emboiraven el bosc tant o me's que les mateixes carboneres amb llur fumerola eterna. El nostre Cerda', pero-, no tenia res de ba'rbar. Era un home educat, mig burge-s, que, ultra coure el carbo', hi trafiquejava. |
| 305 |
S'oferi' com un home trac'ut en paraments dome-stics, i em fe'u sabedor que m'havia portat a coll moltes vegades. La proteccio' que em dispensava el carboner, i el somriure un poc amarg que em dirigia de tant en tant despre's de cada gentilesa familiar, m'atreien irresistiblement. |
| 306 |
Ben abrigats amb els tapaboques, davalla'rem vers la casa abandonada. Ell brandava son fanal de carboner, assenyant-me els mals passos, advertint-me els co-dols, sondant amb el gaiato la gruixa de la neu. Feia una tempura dolc'a; i els xaragalls del bosc sorollaven la nit estimbant l'aigua del desglac'. |
| 307 |
Presentava el seu flanc de pedra bruna, adusta i misteriosa. Les portes i finestres barrades i els maons ensutjats de la xemeneia alzinant-se en la incertesa del cel plomo's, sense fumera ni guspireig, feien pressentir la buidor, el desmantellament i les tenebres del dintre. |
| 308 |
Alhora, damunt dels nostres caps, es desplegaren unes alasses silencioses i feixuges, i una au espectral va enlairar-se un moment, planant me's enlla'. I la silueta del cabiro' va seguir l'altra, i ambdues partiren, volant amb sordina, com dos parracs de sotana conduits per l'oratge. |
| 309 |
Sobtadament se m'acudi' que les nostres habitacions estaven barrades i que ens havi'em oblidat de demanar la clau al masover petit, que n'era el depositari. La mena d'indifere-ncia del carboner despre's del meu ensurt, va desconcertar-me un poc. Ell pla s'havia basquejat a recollir-la. |
| 310 |
La ma' que executava aquella operacio' feia els possibles per no sorollar gaire; mes, com sol succeir en semblants casos, el que suprimia en intensitat ho augmentava en durada. El cas e's que la clau havia sigut treta del pany, i jo restava barrat, presoner en la meva cambra. |
| 311 |
Recordava que la u'nica finestra que s'obria al camp, de les habitacions nostres (que per cert coresponia a la meva cambra), estava protegida per una reixa ferma i revinguda, i no aconseguia sostreure'm a l'angoixa de sentir-me engabiat, en una situacio' incomprensible i falsa. |
| 312 |
Cal tenir ben present que em trobava dintre una gran casa vella suspecta d'embruixaments, al cor d'una afrau boscosa i despoblada, sobreexcitat d'imaginacio', amb afany de viure aventures extraordina'ries i amb grans disposicions de narrador transcendental. El fideli'ssim Ali' tambe' estava alerta. |
| 313 |
Havia parat de roncar, i l'endevinava sota el llit amb les orelles dretes, ensumant les tenebres. Fatalment s'imposava una revisio' de la conducta del Cerda' durant aquella vetlla. Hi entreveia, me's clarament que suara, quelcom d'inexplicable, un no se' que- misterio's com si obre's suggestionat. |
| 314 |
En aixo-, de bell nou sona' la grinyoladissa dels perns rovellats de la porta forana, i repercuti' l'anella exactament com en entrar. I just finida aquesta remor, es deixaren sentir, de part de fora, ran de la meva finestra, uns passos lents i feixucs, pero- determinats, que es perderen cami' enlla'. |
| 315 |
Vaig encendre el tros de ciri benei-t, i, per fer quelcom, vaig carregar l'escopeta i mirar el rellotge. Eren les dotze i vint-i-tres minuts. De bon grat, car la petita flama del ciri resultava me's sinistra que les tenebres, vaig apagar-la, acotxant-me, altra vegada, cap i tot. |
| 316 |
Havia reunit un capitalet i podia molt ben estar-se de treballar; pero- el buit horrible que deixa' la morta, i l'ociositat en que- vivia, acabaren per fer-li insoportable la casa i el poble. Deme's, aquell fill, massa contemplat, regit de-bilment per la seva mare, demostrava predisposicions vicioses. |
| 317 |
El ramatge del suro s'avanc'ava a manera de cobert ideal, protegint la fatxada de les pluges i dels gebres. A un tret de bala, darrera un turo' hi havia el mas Patllari. Entre els cerdans i la fami'lia d'en Patllari (pare i mare i quatre fills, el me's espigat de set anys) s'establi' una bella franquesa. |
| 318 |
En Patllari s'ho pendria a desaire, si el Cerda' no hi anava amb el seu noi. Fins la mainadota li'n sentiria grat, car els enriolaria amb els seus acudits i amb la seva ve-rbola de gavatx. Era de cor que desitjaven la companyia dels carboners i volien compartir amb ells llurs pobreses. |
| 319 |
I mostra' a la Tereseta una ampolla d'aixarop i un manadic' d'herbotes; i fe'u, distretament i amb la punta de la mangala, unes ratlles cabali'stiques en el calc'obre de la paret, torna' a regraciar l'oferta de la masovera, i emprengue' la pujada del turo' amb el seu aire las i resignat. |
| 320 |
Els me's xics s'adormiren aviat; els me's grans preguntaven per l'home de la pipa, que sabia imitar la veu del gamaru's, el flauteig dels to-tils, i cantava canc'ons estrambo-tiques estarrufant els bigotis i fent anar la nou del coll amb un sacseig infinitament co-mic. Acabaren tots per emmustigar-se. |
| 321 |
Quan els tingue' tots ben acotxats sota teulada, la Tereseta davalla', situant-se a l'esco', on el seu marit romania capjup, mirant el guspireig del sutge amb les mans creuades sobre els genolls. Tastaren els torrons i begueren garnatxa en el mateix got, amb una serietat de congregants. |
| 322 |
Semblava que complissin un deure i no pas que fessin una eixera nadalenca. El foc s'apagava, i determinaren anarse'n a dormir. En Patllari, com cada vetlla, obri' la porta forana i desaparegue'. Retorna' tot seguit ajustant-se la faixa. Estava nu'vol i feia un temps dolc', un temps de neu. |
| 323 |
A vegades li semblava un crit ronc de persona demanant auxili. Discutiren el que podia ser: si provenia d'aixo- o d'allo-, i si els cornaven les orelles o cornava el vent per la sureda. Cornava el vent! De sobte una ratxa furiosa llisca' per la teulada. Un trau-t enorme, muntava dels fondals. |
| 324 |
La caseta d'en Patllari, pataquejada pels bufaruts, semblava alc'apremada per una forc'a sobrenatural. Ell recorria els llocs de perill, apuntalant fustatges i tapant forats; ella arrupida al llit, recordant-se del Cerda', resava parenostres. El suro gros de l'era va caure estrepitosament. |
| 325 |
Mes, quan semblava que havia arribat la fi del mo'n, el vent amaina'. La calma sobrevingue' quasi de cop. S'oi-a, encara, com un gran chor de xantres que psalmodiaven muntanya amunt. Els porticons de la cambra de la Tereseta traspuaven claror diu-rna. Un gall cantava en la pallissa. |
| 326 |
Mal care's presentava la malaltia del bordega's; pero- el Cerda' era un home dur, avesat a tot i va adormir-se profundament. Transcorregueren algunes hores. De sobte el malalt comenc'a' a remoure's i a gemegar, deixondint el seu pare. S'arborava de febre i respirava dificultosament. |
| 327 |
Pensa' en treure el noi. S'esgarrifava, pero-, d'haver-lo de deixar sobre la neu ence-s de febre, amb la gola llagada. Per altra part havia caigut en una semiinconscie-ncia. Calia treure'l a la forc'a, endur-se'l a pes de brac'os. A on? A can Patllari: no hi havia un altra refugi me's a prop. |
| 328 |
El Cerda' reflexionava el que era caminar amb la neu fins a genoll duent una persona inerta. Si el bordega's hague's tingut habilior d'arrapar-se-li al coll, el cerda' l'hauria transportat en vint minuts a la masoveria. Entretant la neu davallava del cel a pleret a pleret, espessa, feixuga, inclement. |
| 329 |
Comenc'a' a bufar una ventolera de mal presagi, unas ratxes de ponentada intermitents. La capc'ada de l'arbre oscilla'. Els torells que formaven el costellam de la barraca es desconjuntaren, i tota ella grunyi' com una barca vella assotada per les ones. L'alzinot va decantar-se poc o molt. |
| 330 |
Ell no desdiria, no! Fe'u la provatura d'esperonar el seu fill. L'escridassa' que fugi's, que esventre's la barraca per qualsevol indret; i obtingue' de resposta un barboteig de malalt exasperat, una recrudesce-ncia de sospirs, de moviments desficiosos i de raneres asfi'ctiques. |
| 331 |
Eren crits instintius, irracionals, que li esqueixaven els pulmons, que eixien de l'espirall de la barraca com d'una sepultura, udolants de primer, roncs despre's, estridents, el mateix que de guineu, me's tard. Els suros del marge foren sacsejats per la ventada, esqueixats, esmicolats. |
| 332 |
Quan va recobrar els sentits i l'enteniment, el noi era mort i soterrat. L'home no s'ho volia creure: no admetia la possibilitat que el seu heroisme de pare hague's sigut inu'til. Comenc'a' a cercar el bordega's per tots els paratges on havien treballat junts, apilant socs i destralejant branques. |
| 333 |
Una matinada el sorprengueren regirant amb el magall la terra del cementiri: volia cerciorar-se de si mentien els que asseguraven que el seu fill era alli', sota una petita creu de llates. A poc a poc ana' entrant en rao'. Una tristesa enorme substitui' la primitiva follia. |
| 334 |
S'arramba a la nostra llar quan se sent atrapat per la migranya. e's el bosquerol de me's bon faire que jo so'c conegut. L'hem fet padri' d'un mainatge nostre, i em pensi que li hem donat una alegria. De tota manera, no esta' pas bo. Rara e's la nit que no vaga pel bosc fins que clareja. |
| 335 |
De fet hom ens mira amb aquella certa simpatia respectuosa que demostra que l'home no e's pas, nadiuament, un animal bolxevista. Som els Cavallers del Realme del Fum, que e's un realme me's positiu que no pas els de terra i pedruscall, estirats rezelosament entre unes quantes fronteres. |
| 336 |
Pero- tota aquella i'ntima i alegre perspectiva es dilata i s'ageganta en el seu magi' fins a convertir-se no menys que en el paradi's terrenal. En Quiquet ha rebut, a les nou, la seva segona llic'o' d'Histo-ria Sagrada, de llavis de la seva piadosa germana gran, que tira per monja. |
| 337 |
Dema', quan es banyi, s'examinara' per peces menudes. Com devia patir Adam quan li fou extreta la costella! Li sembla d'imaginar aquell mal en el seu propi cos. Esta' tan encaparrat que, indemne, una marieta li cau damunt la cama nua, plena d'esgarrinxades, i ell la deixa fugir. |
| 338 |
Un grill sembla traduir, amb la seva vibracio' sensible, tota la misteriosa vibracio' de la terra, que comenc'a en la nit una vida nova i me's subtil. En Quiquet e's a la galeria descoberta, que domina els pallers i les feixes, la galeria on es desdejuna al mati' i on diu el rosari abans de sopar. |
| 339 |
Esta' tot sol. Els seus pares encara no han tornat del poble: la seva germana es a la cuina a fer un plat dolc'. En Quiquet sent que esta' sol amb De'u. No e's el seu nimbe la mica de claror que perdura al cim de la serra? De cop i volta, en Quiquet bada, esparverat, els ulls. |
| 340 |
No e's pas que vegi cap mala cosa a la muntanya negra o als camins morats. La naturalesa somriu, en co'rrer el cortinatge de la fosquedat; els llumets de les cases somriuen en l'abisme negre que no e's de mal e'sser. En Quiquet, pero-, espalmat su'bitament per un motiu agudi'ssim, gairebe' ni gosa respirar. |
| 341 |
Es gira de cara a la paret i aixeca contra ella el seu brac', perque- li faci de coixi' del front abatut. I encara me's: en Quiquet fa un gemec. Sembla impossible. Pero- e's que, a me's de la por i la vergonya, sofreix de valent. (No es recorda, gens ni mica, d'haver menjat massa peres). |
| 342 |
En Quiquet es posa a plorar amb un gran estre-pit. No en queda ni una engruna de la seva ene-rgica virilitat, a gratcient endurida dels tres als sis anys. Aquell xa'fec, si be' de moment dificulta l'u's de la paraula, s'emporta, interiorment, les rescloses que impedien la confide-ncia. |
| 343 |
En Llui-set es formulava el terrible dilema: ella, o sera' sentimental o positivista. Si e's sentimental em voldra' lligar, hi haura' abrac'ades, lletres urgents, cites tra'giques, amenaces de sui-cidi; si e's positivista, el «chantage», els paranys, l'afront, els tribunals, si molt conve'. |
| 344 |
I alli' estava, pres d'un remoli' de follies, amb l'a'nima garfida, esperant el seu pare, al qual no tenia me's remei que explicar-ho tot, treballant-lo per a una comprensio' racional de la feta i per a una generositat u'nica que minve's una mica les proporcions aterradores de la cata'strofe. |
| 345 |
Amenac'a-la tu a ella: amenac'a-la amb la policia. Aquestes barjaules sempre tenen set o vuit babaus, i els duen a vendre a tots plegats... No: no m'ho diguis que potser era una noia de be': aixo- e's el truc de totes elles: e's me's vell que l'anar a peu. I aixo- de la criatura tambe' deu e'sser una bo-fia. |
| 346 |
Estava cansada, cansada, blanca com el paper. Va tirarse al llit. A la cambra del costat, un home i una dona, embriagats, renegaven sordament, amb infectes sons guturals. Pujava pel celobert una olor obstinada de closca d'ou caiguda al foc. Ella pensava en el seu astre. |
| 347 |
Pero- d'entremig del seu fatalisme estupefacte, n'eixi' de mica en mica, una mena de petit rondinament interior. S'avenia a tot abando', a tot deseiximent, pero-, tanmateix, ja que la ine-rcia de les coses li feia esperar una criatura, era just que ell se sacrifique's una mica per ella. |
| 348 |
La senyora Tereseta te' cinquanta anys, i ja n'ha passats quinze de viduesa: un hom compre-n que el seu marit, per esborrat que fos, hi resulte's incompatible. Es una dona decidida. Qualsevol incident de la vida l'engega cap a un determini, amb una celeritat insuperada pels moderns howitzers. |
| 349 |
Aquest rai. Va e'sser un bari'ton carregat de criatures, que vivia de «bolos» i de funerals d'upa; la senyora Tereseta el va contractar, senzillament, per vint-i-cinc pessetes i els drets d'endur-se'n les pastes sobreres per a la fami'lia; pero- amb la condicio' de cantar fins que ella digue's prou. |
| 350 |
El bari'ton cantava amb posat i gestos de sona'mbul; havia interpretat Puccini, Meyerbeer, l'havanera del Pon-pon, El pobre Terrisser i un Dies irae, tot rigorosament bisat, a insta'ncies de la senyora Tereseta, me's entusiasmada com me's anava, a difere-ncia dels seus invitats. |
| 351 |
Me's aviat us confiare' que la Lola que dic te' una certa cara d'ocell. A Barcelona e's indiscutible que hi ha una mena de dona bonica amb cara d'ocell. Mil noms se m'acuden que e's inu'til estampar. Pero- no us cregueu que la retiranc'a a un ocell sigui penyora de versatilitat. |
| 352 |
Precisament el menys observador reparara' que les dames i donzelles d'aquest aire es caracteritzen, no per deixar d'arribar a la fi, sino', al contrari, per arribar-hi tot d'una, per la supressio' de l'obstacle. El ver senyal de l'ocell no e's pas saltar de branca en branca: e's volar. |
| 353 |
L'armari era desaparegut. A desgrat de dues teles i una tauleta aquella paret semblava gemegar de nuditat. Tambe' Lola exhala' en un sospir la seva amargor infinita i girant-se de boca terrosa sobre el llit, caigueren sos cabells aixoplugant-la com el fullam d'un salze plorador. |
| 354 |
Potser ni es recordava del somni de la nit. Tota la casa s'airejava sorollosament: se sentia picar moltes coses. Un infant reia, un altre plorava, i aixo- s'unia a crido-ries de venedors ambulants, sons virolats d'una murga i modulacions de trompes d'automo-bils que venien del carrer. |
| 355 |
e's un catala' que no esta' per brocs, i s'ha proposat dormir, i dormir tot seguit. Ve un altre catala'. e's un barceloni' que fa cara de viure al carrer del Bruch. e's un home discret, suau. No ha donat mai cap empenta per a pujar a una plataforma de tramvia; mai no ha fet el bo't amb la seva muller. |
| 356 |
I e's que el barceloni' e's home d'intimitat, i en canvi el castella' e's home de patxoca, per al qual les paraules de qualsevol tema so'n, com la polseguera daurada per a l'antic atleta, aure-ola de glo-ria. Tanmateix el barceloni' ha de respondre, i diu, amb un aire mig do-cil, mig evasiu, que va a Londres. |
| 357 |
El castella' te' un moment de dubte, i el resol tot seguit a la seva satisfaccio'. Do'na un tustet insinuant a l'espatlla del barceloni', i li diu que ell es proposava d'aturar-se a Pari's i despre's a Anglaterra, pero- que no te' cap inconvenient en fer passar al davant la seva estada a Londres. |
| 358 |
Hom hauria dit que igual li passava a la Quite-ria; ella mateixa suggeria estalvis que no s'havien acudit al senyor Ginjoan. S'imposava tasques que duraven de les cinc de la matinada fins a ben endins de la nit, pero- que havien perme-s donar comiat a una dona de feines i a un mosso. |
| 359 |
N'era amb el rector, que la feia objecte de bromes gruixudes i benignes. N'era amb les vei-nes me's humils. N'era amb els captaires: amb els que passen en parelles, amb categoria de coneguts i de parroquians, i amb els escadussers que fan pudor de vi i parlen llenguatges estranys. |
| 360 |
N'era amb les coses: tenia una manera d'espolsar una cadira i de fregar els llautons, que semblava demanar perdo' de la gosadia. N'era fins i tot amb la llum del dia quan obria les finestres, i amb l'ombra de la nit quan les tancava, sempre llisqui'vola i amb la testa decantada. |
| 361 |
Va fer-se venir qui sap els diners d'un Banc de Barcelona, i la Quite-ria veie' com s'enduia el plec de bitllets a l'alcova. Era una nit de tardor una mica freda: el dia era ja ben curt, i el senyor Ginjoan, que sopava d'hora, a les nou ja era a la seva cambra, on es tanca'. |
| 362 |
La Quite-ria la hi porta'. Un vei' pogue' veure com la Quite-ria travessava el menjador, enduent-se'n la tassa, de la qual el senyor Ginjoan havia begut. Despre's, en el pis de dalt, veie' la flameta del llum d'oli de la Quite-ria, i despre's tot es va fer fosc. A l'endema', el senyor Ginjoan no es llevava. |
| 363 |
Els diners havien desaparegut. La Quite-ria no havia vist res, no sabia res, no sospitava res. Algu' va dir, tot seguit, que era ella qui havia come-s el crim. El jutge va registrar el recambro' de la Quite-ria, i despre's tot el casal, i la fe'u detenir sense gaire fonament preci's. |
| 364 |
La cosa tenia un aire inversemblant. I d'altra banda, mai no es va saber que hague's rondat pel carrer on visque' el senyor Ginjoan cap inconegut, cap ombra furtiva, cap indefinible sospito's; ni havia roma's senyal de fractura enlloc, ni cap boto' delator, o cerilla aixafada en el paviment. |
| 365 |
El president va recomanar molt de compte als jurats, etce-tera. La Quite-ria va estar sempre reverent i esborradissa. Va mirar amb una mena de gratitud els seus gua'rdies, i els magistrats, i el defensor, i l'acusador. Eutrava i sortia de la sala tot saludant. La deliberacio' del jurat fou llargota. |
| 366 |
Un dels jurats tenia una mala impressio' de la Quite-ria, perque- s'havia fixat en les seves mans, i les havia reconegut, minses i tot com eren, estranyament nervioses, potser d'una energia insospitada. Pero- no hi havia cap prova terminant de culpabilitat, i el veredicte era de bon preveure. |
| 367 |
La tia Engra'cia era una dona senzilla, amb qualitats quietes i segures de govern: mai no havia tingut cap tribull amb cap minyona. Serena i amatent, s'havia trobat, o-rfena, amb el negoci de son pare al caire de la fallida, i al cap de dos anys havia pogut liquidar-lo en sorprenents condicions. |
| 368 |
La senyora Rosa va dir una breu paraula sentimental, sense exageracio', que la va deixar dolc'ament nimbada. El senyor Joncar acolli' una teoria encarcarada del jove marit sobre l'especulacio' dels francs, amb una petita ane-cdota espiritual que tingue' un e-xit evident i merescut. |
| 369 |
Les germanes Vidiella van parlar d'una manera fina i senzilla de la boniquesa de Caldetes. El senyor Torrescasana, que resultava gran amic de pesqueres, conta' coses agradables de cales perdudes, i costums dels peixos. El jove matrimoni ana' restant cohibit a base dels encerts dels altres. |
| 370 |
Soles, i amb una falsa brillantesa que revelava una certa extrema desesperacio'. A tots dos els feia l'efecte que parlaven d'esma, d'aquella manera que hom parla a les dues de la matinada de la segona nit que no es dorm. Gairebe' simulta'niament, pero-, es clogue' aquell exercici peno's. |
| 371 |
No cal dir la sensacio' que va c'ausar a Vilada del Puig la sobtosa arribada d'un jove ciutada' amb molt de cabell, secardi', afaitat, d'aspecte misterio's, amb armilla i corbata de tipus inconeguts a Vilada del Puig. El jove frondo's es deia Florenci, era elegant i taciturn. |
| 372 |
Va e'sser una tarda. Una tarda d'aquelles dolces, enllaminidores. Florenci, darrera els vidres del seu balco', contemplava les casasses de l'altre costat de la plac'a. De sobte, aparegue' en una de les finestres enreixades una noia blanca com la garde-nia i de negra cabellera torrencial. |
| 373 |
Florenci va passar-se la ma' pel front. Era un somni o una realitat, baldament fra'gil? La ideal noia, filla del registrador de la propietat, feia puntes. Florenci va mirar-la de fit a fit - Puc e'sser fidel a la meva amor antiga, essent-li infidel. O a la inversa... No se' el que em dic. |
| 374 |
La vi'ctima era no menys que el massi's registrador de la propietat, notable per la seva filla i per una gran llu'pia. Florenci no el coneixia personalment, ni tampoc l'hauria reconegut encara que li haguessin presentat el dia abans als salons del Casino Industrial i Agri'cola. |
| 375 |
De fet, ara no estimava sino' la mu'sica. La seva mu'sica, naturalment, i, a me's, les suggestions musicals de la naturalesa. e's segur que una bella part del misoginisme li venia de la relativa frequ-e-ncia amb la qual el parloteig de la dona torbava arreu del mo'n les seves absorcions este-tiques. |
| 376 |
Estava avesada, per una pila de casos hongaresos, polonesos i russos, als mu'sics de noms estrangers; i el nom de Puigrafegut no li feia feresa. Vam dir-li els perills que corria, per la rancu'nia d'En Puigrafegut contra el sexe coquet i refiladi's: una rancu'nia plena d'injusti'cies i exabruptes. |
| 377 |
Havia tirat per les finestretes del vago' pipes de fumadors insolents. Sabia com manegar-se. I, a me's, la seva admiracio' per la mu'sica d'En Puigrafegut era profunda, i, en realitat, les nostres observacions no havien fet sino' augmentar la seva graciosa tafaneria inexorable. |
| 378 |
A dinar, va arribar primer Kate que no pas En Puigrafegut. Duia una toilette senzilla, i cap joia. Pero- una cinteta negra al coll, pueril, feia ressaltar la frescor divina de son cos, la transpare-ncia del si escarit, en contrast amb la brunor sana i tota esportiva de la cara i el coll. |
| 379 |
Sos cabells castanys eren pentinats amb una primorosa imitacio' del despentinament, exquisida a contra claror; sos ulls blaus daven la sensacio' de refiar-se, d'implorar, de no cone-ixer mali'cia. Tota ella semblava una cosa senzilla i prodigiosa que acabava de brollar o de descloure's. |
| 380 |
Pero-, tanmateix, comparegue'. Va fer-nos l'efecte de me's desmanegat, me's negligit que mai; pero- la meva germana va llambregar tot seguit a Kate, i no va semblar-li decebuda ni seriosament shocked. Ell tingue' una mirada agra, rampelluda, en veure el parany, pero- sense que arribe's a rondinar. |
| 381 |
Kate estigue' admirable. Va somriure i demana' el seu brac' per anar a la taula. Pero- En Puigrafegut no li digue' cap altre mot. La seva ira era reviscolada; i sobretot l'esperonava la seva conscie-ncia de l'atzagaiada en la qual havia incorregut davant l'esguard de Kate, d'una naturalitat inexpugnable. |
| 382 |
Parla'rem, a taula, de viatges; i, finalment, encerta'rem un tema que done's peu a En Puigrafegut per a entrar en conversa, si volia, pero- que, d'altra banda, no constitui's un recaptament tan directe del seu concurs, que el deixe's en situacio' desairada si ell no hi responia. |
| 383 |
Pero- va parlar amb una entonacio' tan gra'cil, tan inge-nuament desentesa, que era un pecat no estimar-la. Cap al rostit, En Puigrafegut, finalment, s'adrec'a' a un vei', i li digue', a propo-sit de res, unes quantes nicieses vulgari'ssimes, ben per sota de sos pitjors abandons. |
| 384 |
A mi allo- va semblar-me un intent de revenja contra la ta'cita victo-ria de Kate; a la meva germana va semblar-li un indici de remordiment. La llum, a fora, semblava una mica fadigada. Les flors de la taula havien perdut frescor: Ens alc'a'rem a pendre cafe- en el salonet exo-tic. |
| 385 |
Anar en rengle, explicant mentides boniques de l'estiu, als altres nois; veient les botigues totes plenes de coses noves, i portant uns llibres nous, que encara fan una olor tota crua. Menjarem castanyes, i, petant la guardiola, comprarem un ganivetet per fer tallades al pupitre de la classe nova. |
| 386 |
Ens han tapat amb un drap blanc. Hem passat temps, temps, i finalment, despre's de molts xiulets, i olor de fum i bolves de carbo' que ens ofenien, sembla que hem arribat a algun indret: una dona frescassa ens traginava; un home tot pelut amb una gorra del Govern ha alc'at el drap blanc. |
| 387 |
Pu'diques verges, ens hem passat primavera i estiu, e-poca dels esclats i les expansions felices, amagades en el mateix si de les llanes i espesses draperies, tancades amb pany i clau. La nostra virtut ha preservat el parament de casa i els vestits de l'any passat de corrupcio' i de traus fati'dics. |
| 388 |
En aquella quietud hi sent me's be' que mai la flaire de les cortines de cretona que hi ha al rebedor, i la del cantell d'un llibre gruixut que reposa, amb les seves visions inu'tils i convencionals de la Turquia d'abans de la Guerra de Crimea, damunt una tauleta. D'altra banda, la llum e's excessiva. |
| 389 |
El celobert e's tot ple d'un ressol que fa fer una ganyota als ulls. Com e's que hi ha aquella quietud? A casa d'En Tinet ningu' no fa la migdiada, pero- el fet e's que, havent dinat, el seu pare desapareix, la seva a'via desapareix, les seves ties desapareixen, les criades no hi so'n. |
| 390 |
e's una lla'stima perque- de-u haver-hi, si en Tinet no recorda malament, belles coses brillants que qui sap que- tenen a dins. En Tinet s'acosta a la porta de la sala. e's clar que la trobara' tancada, pero- la proximitat sera' a l'ensems un baume i un irrenunciable espero' per la seva recanc'a. |
| 391 |
I quina gent tan diferent que hi va, a una casa! En Tinet, que e's demo-crata, e's me's amic del carboner que duu carbo' i escarbats, de la dona que dos dies per setmana porta ous de Mollet, que no pas de les amigues enfaristolades de les seves tietes, que el maseguen i li enfonsen el nas a la galta. |
| 392 |
La sala e's el lloc exclusiu de les amigues de les tietes: les tietes, soles, no hi entren mai. Deuen tenir-ho prohibit, com en Tinet. La sala e's una cosa trista. Hi ha retrats grans i retrats petits. Els petits so'n alegres com a ninots, pero- els grans, a en Tinet, li fan una mica de basarda. |
| 393 |
Pero- en el moment de girar cua descobreix un gerro de Se'vres. e's un gerro gran, pero- bonic. Cosa preada, triomfa damunt un mocador de seda vell, florejat, i una columneta. En Tinet voldria tocar aquell gerro. Els ulls, per si sols, mai no li han dat un comeixement perfecte de les coses. |
| 394 |
Quan el monument e's a terra, fet a miques, en Tinet s'adona que el gerro era una mena de frau. Les figures de fora nome's eren que pintades, i l'interior era buit, sense cap picarol. Pero- en Tinet te' la intui-cio' que, tanmateix, la seva fami'lia considerara' aquella pe-rdua com una cata'strofe. |
| 395 |
La terrible humitat obrava com un aperitiu per als esto'macs dels pobres desnonats de la cova, i ells, amb estupendes embranzides, arrabassaven i engolien tota llei de menges i de vins; en allo- hi trobaven un cert conhort, i l'oblit momentani de llur trista situacio' de reclosos per forc'a. |
| 396 |
Van a la seva botiga velletes tot passant el rosari, i artistes exalc'ant el desenfre- de l'art. Els artistes hi van perque- N'Antoni Bauza', a me's a me's de betes-i-fils, e's pintor. Un betes-i-fils que sigui pintor amb tots els ets i uts, e's una cosa que no es veu cada dia. |
| 397 |
Duu els cabells tan folli'vols com pugui portar-los un betes-i-fils, discuteix amb els seus confrares, va als dinars dels pintors, es posa la ma' davant dels ulls per a limitar el paisatge, i en descriure un cap al tard a la costa brava, diu que a les penyes els morats van matant els roigs. |
| 398 |
Una companyia teatral de vers hi va per la primavera; una companyia de sarsuela hi va a la tardor. S'hi casen exactament setanta cinc parelles a l'any; l'any passat semblava que se'n casarien setanta sis, pero- a darrera hora el nuvi va desapare-ixer. Aquesta ciutat te', no cal dir-ho, el seu poeta. |
| 399 |
Procura', altres dies, de veure la noia dolc'a; i, efectivament, la troba', l'un dia a sentir la mu'sica de regiment, l'altre dia en el passeig de vora el riu, l'altre dia anant a veure la bella casulla que regalaven a un nou canonge, fill d'aquella ciutat, els seus paisans. |
| 400 |
Tothom li va dir que de cap de les maneres. Els hereuets me's florits, els joves tinents, algun foraster elegant, no havien pogut aconseguir que ella els mire's amb alguna atencio' sostinguda. En Quimet respira' una mica, pero- encara li sembla' me's monstruosa la conducta d'aquella noia amb el seu oncle. |
| 401 |
Van estar quinze dies sense poder enraonar; jo els vaig anar a visitar, i em rabejava en la felicitat de veure'ls inofensius, i a l'ensems embellits per l'aire oriental que els daven els embenaments del cap. Pero- al cap de set dies me's, ja parlaven. I tots dos havien quedat amne-sics. |
| 402 |
La donzella tenia un llibre vermell a la falda, mig amagat pel seu portamonedes. Era rossa i tenia els ulls negres, i la mirada tota avellutada, una mica implorant. Cap home no la mirava; i no triga' a entrar una dona amb un gran embalum de roba, que se li assegue' al costat. |
| 403 |
I aleshores, a la primera estrebada del tramvia, l'embalum amenac'a' seriosament de colgar la donzella. Ella somrigue', i com que jo la mirava somrient en aquell instant, hi hague' entre nosaltres una comunicacio' de simpatia. Ella gira', sense rebuf, la cara. Me's aviat semblava una ti'mida coqueteria. |
| 404 |
Jo, fent aquella seriosa mirada viril, estable, embolcalladora, protectora, la de les grans ocasions, vaig dar-li la seguretat que no es tractava d'un caprici banal. Ella abaixa' els ulls, i girant el seu portamonedes, me'l mostra', com per atzar, per un canto' esfilagarsat. |
| 405 |
Ella sacseja' sobtadament el cap com esquivant una incerta emocio' que comenc'ava d'humitejar-li els ulls. I, tot mirant pregonament a terra, com si no tingue's esment del que anava a fer, com si el seu pro-xim gest hague's d'e'sser purament maquinal, retira' del tot el seu portamonedes. |
| 406 |
El llibre vermell era un Baedeker. La donzella era estrangera. I que- hi fa? vaig transparentar-li, tot seguit que una nova estrebada del tramvia l'obliga' de bell nou a aixecar els ulls, contra la seva voluntat (perque- ella, evidentment, hauria volgut amuradar-se darrera un fictici oblit). |
| 407 |
Anire' amb vos a la casa de la ciutat llunyana, on passa un riu, o be' canals verdosos; on els ponents so'n humits, i els pisos plens de mu'sica. Saludare' el vostre pare, que fuma una pipa de porcellana policromada; la vostra mare, que em donara' un te amb confitura de ribes, lluent com el grenat. |
| 408 |
I ens deixaran e'sser felic'os i tornarem aqui' corrent, d'una revolada. Quina incorreccio', quina desmesura hi havia en aquestes paraules? Amb un gest, ella indica' al cobrador que pare's. M'adrec'a' encara un esguard, pero- de simple, d'inguarible desesperanc'a, d'etern comiat. |
| 409 |
Fra Pedro, tot i estant qui-sap-lo lluny d'aquesta geia, no se n'escandalitzava pas de les coses del seu companyo': i aquesta era, tanmateix, una prova de la seva santedat. Fra Pedro era menut i magristo', de cara xuclada, d'a'nima naturalment frene-tica i colpida per les desolacions. |
| 410 |
De vegades en Pedreny s'encallava i es posava a bramar, amb una inconsolable melangia. Endebades l'estirava Fra Pedro pel ronsal, pero- Fra Pere tenia un estil de fer-li pessigolles a l'orella amb un brot de romani', que de seguida conjurava l'enci's de la indole-ncia sentimental. |
| 411 |
Aquella casa pertanyia a un pastisser; i com que era dissabte i en aquella vila la gent tenia molt de gust per llaminadures i llepolies, el pastisser encara treballava a alta hora; i era un home franc i genero's, aixi' com era amatent; aixi' e's que rebe' els dos frares amb cara espandida i gaudiosa. |
| 412 |
Fica' doncs, el dit en el coci, i en atansar-se'l als llavis, un somriure suau, benigni'ssim, brolla' en son posat. Fe'u una petita revere-ncia de silencio's homenatge al pastisser, per darrera de Fra Pedro; i aviat, mostrada que els fou la cambra, els dos vianants anaven a colgar-se. |
| 413 |
Un dia es determina' de baixar a la ciutat de Barcelona, per la qual cosa hague' de sortir de casa seva a les sis del mati'. Dina' malament, de menges que ell mateix es duia, cap alla' a les dotze; i, avorrit del vago', cap alla' a les tres, ja comenc'ava de tornar a sentir aquell corco' de la gana. |
| 414 |
El parent d'En Pepaito baixa' a l'estacio' amb precaucions cauteloses. Per passar damunt una cama estesa de banda a banda del vago' hague' de fer prodigis d'equilibri. I, naturalment, en arribar al restaurant ja tothom l'havia precedit. S'hague' d'esperar cinc minuts, fora de test. |
| 415 |
Pero- al cap de molta estona, quan les ombres endolcidores ja queien damunt la terra i els pollancs eren d'un argentat fonedi's, en ple camp, hague' d'aturar-se el tren. L'anterior havia descarrilat. Era joc de poques taules, pero-, la neteja de la via. Ja un seguit d'obrers hi treballava. |
| 416 |
No tenia fami'lia, no tenia pa'tria. El parent d'En Pepaito semblava un bo-lid, alguna cosa inusitada, immo-bilment ato-nita. Quan el tren es posa' novament en cami', el parent d'En Pepaito troba' el vago' tot ple de papers llardosos, molles, peles i altres desferres de l'orgia del senyor grasso'. |
| 417 |
Pero- si vaig a la fonda es ressentira' i e's capac' de dir-me dema' que so'c un descastat. No se' que- fer. L'arribar a aquestes hores e's un matament. Ja no puc estar a veure venir en aixo- de la mala cara; perque- anant a casa d'ell a aquestes hores, ja es veu que e's per a quedar-m'hi. |
| 418 |
I el que e's si no hi vaig, de la mala cara no me'n lliuro, perque- tambe' me la fara', com Ramon que em dic. Encara que per dins no me la fes, i este's content que jo no hague's anat a casa seva, me la faria per fora, per quedar be' davant meu. Pero- calla. Se m'acut una cosa. |
| 419 |
Si arribo a la seva escala nome's que sigui a les deu menys un minut, deixare' un cap de paper a la portera dient que he arribat i que poso a l'Hotel d'Oceania. Aleshores, si deca's, ja em vindra' a cercar a l'Hotel. I que faci la cara que vulgui, que jo ja no en tindre' cap culpa. |
| 420 |
Li posaren un vestit clar i brut, a ratlletes petites; l'encabiren al tren, li parlaren en castella'; arriba' a un mo'n de cases compactes i plenes de foradets; considera' els tramvies; i quan caminava, en lloc d'anar sol i somio's com abans, ell no venia a e'sser sino' el comenc'ament d'un rengle. |
| 421 |
Despre's de dies arribaren a una terra xafogosa on els arbres eren me's grans, i els fruits llampaven amb tota mena de coloraines. Hi havia homes negres, i ocells blaus i roses. El cel era me's blau, i els balcons es curullaven de dones que saludaven amb els mocadors. La gent cridava. |
| 422 |
La Ventureta se n'hi va anar, segura que tindria la pega de trobar el lloc ocupat. Res d'aixo-. Sorti' a obrir la senyora mateixa. Una senyora jove, rossa, d'un cosset prim, vincladi's, amb una immaculada bata blanca i un gran davantal blanc. Parlava amb un accent estranger: era, de fet, franceseta. |
| 423 |
Era catala', pero- havia estat molt de temps a l'estranger, i professava idees socialistes. Aixi' com abans la senyora, creient-la susceptible d'algun esperit munda' i algun temperament higie-nic, havia astorat a la Ventureta, el senyor l'astora' per les consideracions incomprensibles que li tingue'. |
| 424 |
No havia pogut dormir en tota la nit. No havia fet sino' recargolar interjeccions. Estava ofegada, oprimida. L'empipaven aquell marit i muller tan bufons, aquella caseta polida, haver-se de posar guants blancs per servir a taula, haver de fer goig, trobar-se atesa, poder passejar. |
| 425 |
A me's, hi ha uns interessos d'uns menors, parcialment, garantits amb una hipoteca: pero- majors precisions ens durien massa lluny, i, sobretot, que ja ho sap tot Barcelona. El fet e's que el nostre cafe- e's un dels me's quilotats, dels me's pate-ticament Segon Imperi que hom pugui trobar a Barcelona. |
| 426 |
Quan fa una mitja hora que nosaltres hi som, comencen de venir algunes parelles del teatre: uns casats de poc, un senyor d'edat, que arrossega la cama, amb una donota, uns altres casats que es tracten amb molta de gentilesa, pero- que no es diuen gaires coses: e's que no han tingut fills. |
| 427 |
e's un home de certa edat que no parla gaire, que escolta molt be'. Per la seva manera d'escoltar en cada cas, per la sola posicio' dels seus ulls, hom sembla que vegi com agafa el dissertant, amistosament, pel brac', o be', curtament i definitivament, per l'orella. L'ateu i somatenista s'enfurisma. |
| 428 |
El virtuo's del silenci es posa a parlar. e's un home polit i tranquil. No havi'em sabut mai les seves opinions fonamentals: sempre havia tingut la coqueteria de prear l'enginy de cada qual, deixant de banda el cara'cter de la tesi. Pero- ara resulta que es deixa anar una mica. |
| 429 |
Si el poder rus esta' en mans del proletariat, com creuen els nostres sindicalistes, e's una cosa monstruosa. Si esta' en mans dels te-cnics, com creia Xenius amb deli'cies, e's una cosa monstruosa, i encara ho e's me's, perque- no pot haver-hi cosa me's cruel que una tirania de mestres d'estudi. |
| 430 |
Pero- el poder d'Anglaterra, de Franc'a, dels Estats Units, ja no esta' en mans dels poli'tics, sino' de la plutocra'cia. I aixo- tambe' e's una cosa monstruosa. Perque- al parlamentarisme li ha passat igual que a l'aristocra'cia: que arribada la seva decade-ncia ha tractat de rejovenir-se amb un bany d'or. |
| 431 |
Molta de gent va cridar en aquella ciutat contra l'arquitecte, en nom d'una tradicio' curta de vista, com deia el bisbe. Pero- el chor fou enderrocat. La Seu s'ompli' de polseguera. I quan la polseguera s'hague' esvai-t, va restar-hi un gran espai, una noble visio' desempallegada. |
| 432 |
I una pobra velleta que anava a pregar a la Seu, tot portant-se la seva cadireta. Feia anys i panys que hi anava, i es posava prop del chor, i espandia la seva animeta innocent en la conversa amb De'u. Pero- quan, aquell dia, va veure el gran espai desempallegat, va tenir una mena de rodament de cap. |
| 433 |
El qual, com sap tota la vera «fashion» cosmopolita, torreja sobre un dolc' paisatge ondulat, grisenc, amb fistons de brucs i de falgueres, travessat tot sovint per l'a'nec fer. Una llum matisada per nu'vols argentats do'na finors de sati' als verds de la terra i a les clarianes del cel. |
| 434 |
Lady Montrose es recorda de la Riviera i de la «villa» de la comtessa de Nobilfiore, gairebe' amb un entelament de sos ulls tan clars. L'entelament e's de recordar aquell extraordinari enlluernament, i la dolc'a i profundi'ssima felicitat animal de deixar-s'hi viure, sense pensar en res. |
| 435 |
A me's, tot i essent delicada, iro-nica, hi ha coses senzilles, dissona'ncies quotidianes, que la fan riure d'una manera absurda, per be' que la seva rialla sigui sempre musical, i gairebe' trencadissa. Com totes les angleses del mateix temperament sera' un enci's, als seixanta anys, tota vestida de blanc. |
| 436 |
Lady Montrose esperava igualar, al menys, el gelat que li havia ofert la seva amiga, tot i reconeixent-lo tan evidentment reeixit. Era una hora exquisida. Havia plogut deu minuts; despre's el cel feia aquella cara de suaument rentat que sap fer el cel d'Esco-cia. No hi havia massa gent. |
| 437 |
Tantseval revelar tot seguit que el gelat de xocolata fou un fraca's. Lady Montrose en romangue' aclaparada, i me's estupefacta que no pas aclaparada. No podia dubtar de la qualitat del xocolata torine-s, ni del sucre antilla', ni de la llet fresqui'ssima i pastosa de les seves pro-pies vaques. |
| 438 |
Pero- hom pot dir que els de Serrallobera uneixen a la inhibicio' oral de llurs possibles ancestres la malfianc'a que sol acompanyar la sordera, i el tacte untuo's i ponderatiu de l'orb. Una reunio' de serralloberins, difi'cilment pot arribar mai a e'sser qualificada de sorollosa. |
| 439 |
Un de llurs ha'bits consisteix en reduir les frases a una sola paraula, o, molt sovint, a un rondinament o be' un so onomatopeic. I aquella paraula la glopegen mentalment, per llarga estona, tant aquell que a l'u'ltim es resol a dir-la com aquell altre que, amb prou meravella, la sent. |
| 440 |
La blancor era exasperant. Un hom comprenia la tristesa fere-stega i exacerbada de l'udol dels llops. El blanc e's molt bonic quan fa taquetes insignificants, com els ametllers florits i les papellonetes i totes aquelles coses que les noies que no saben de pintar pinten en els coixins. |
| 441 |
Pero- quan tot, tot, tot e's blanc, i s'hi envi'cia, i cauen floquets i floquets, sense saber-se'n estar, el blanc e's una cosa sinistre. Sentiu una commocio' al ventrell com si us vinguessin ganes de plorar. En Vallcebre va comenc'ar de dar-se cops de punys als genolls: el fred l'atacava sempre per alla'. |
| 442 |
Espadat, amb sos penyals moradencs, que provei-ts de capsirons homogenis i rasurats, de verdors inesperades al volt de negrors humides i d'encensos que pujaven i baixaven per tiranys invisibles, eren imposants com a divinitats egi'pcies; ell tenia el tirat d'un escenari propici a la inhumanitat. |
| 443 |
Feia dos anys que no l'havia vist, ni sabia on havia anat a raure. El terrible ex-seminarista de pe-l roig, de mirada frisosa, havia desaparegut, deien, amb aquella bonica modisteta, la Roseta, de cossiro' vincladi's, d'ulls profunds i dolc'os, de boca que hom imaginava fonedissa en el bes. |
| 444 |
Per un atzar, jo havia sabut que eren alli', al cim d'aquella muntanya, havent-se mal endegat, per a viure-hi, les runes d'una ermiteta. M'havia semblat quelcom d'humori'stic l'anar a veure aquell tabalot, aquell tocaboires esperitat, pero-, tot pujant el rost, em venia una mena de tristesa. |
| 445 |
L'ex-ermiteta semblava, de part de fora, un munt de desferra. Aixi' i tot, En Vingut havia conseguit fer-ne un cau de relatiu eixopluc, amb tristes despulles de suburbi ciutada'; peces abonyegades de zinc, llates, sacs i trossos de persiana. En Vingut llegia un llibre a'crata quan jo el vaig sobtar. |
| 446 |
Duia una barbassa fere'stega i un vestit de vellut, qui sap lo malmenat: els seus peus eren nus. La Roseta anava amb un mocador al cap, sota el qual hom l'endevinava despentinada: asseguda a terra, jugava amb un gat. En Vingut no sembla' molt fe-rvid en la seva salutacio': la Roseta estava me's animada. |
| 447 |
Aqui' l'home es fa conscient, terriblement conscient. Jo podria ara donar les lleis perfectes a tota la humanitat. Aixo- e's, les lleis per a trabucar tota llei, per a espre'mer enfora de l'esperit de l'home, tot atavisme de llei. Vaig preguntar-li si la Roseta tambe' n'era, de conscient. |
| 448 |
Jo i tothom. Despre's et dire' de quina manera. Ara com ara, la Roseta ensenya a llegir, dos cops a la setmana, als vailets d'una masia, i alla' li donen les coses me's necessa'ries. Puc dir-t'ho en secret: estic escrivint un gran poema. El meu poema tirara' a terra el Sermo' de la Muntanya. |
| 449 |
La gent viura', senzillament, de la naturalesa i no hi haura' sino' vegetarians. Quan hagi acabat el meu poema, inventare' un llenguatge universal, a base de la imitacio' fone-tica dels sons i les fresses dels elements naturals. S'anava endolcint la llum. S'acostava el capvespre. |
| 450 |
Els esperits de la gent que mor sense sotracs, so'n fonedissos tot seguit. En canvi, quan la mort ha estat violenta (i quant me's violenta me's), l'esperit pot congriar-se de tant en tant, i, si l'hi obliguen, pot parlar. Esta' demostrat per la Cie-ncia. Vaig mirar En Vingut de cap a peus. |
| 451 |
Pero- com que la seva mirada em va trobar una mica esce-ptic, va fer una veu ronca i provocativa. Per fortuna, la Roseta va compare-ixer amb el seu ca'ntir. La Roseta va fer un posat tot trist en veure que ja me n'anava. Vaig beure un glop d'aigua a l'entrada del rost; feia un vent extraordinari. |
| 452 |
e's ben dur de fer-lo treballar els dissabtes, quan tots els minyons fan festa; pero- ell te' me's rancu'nia al treball que a cap altra cosa, i, no hi ha me's, he de complir amb ell una mica de la meva obligacio', o sere' la seva rui-na. Tom va fer campana, i va passar una gentil estona. |
| 453 |
Pero- us perdono. Tom: em fa l'efecte que sou una mena de gat escaldat, com diu la gent... i millor del que sembleu, per aquesta vegada. Mig li recava que la seva sagacitat hague's fet fallida, i mig s'alegrava que Tom s'hague's ensopegat, per una vegada, a servar obedient conducta. |
| 454 |
De vegades ella ho cus amb fil blanc, i de vegades ho cus amb fil negre. Voldria, en nom de De'u, que sempre ho fes amb l'un o amb l'altre: no puc estar tan amatent als canvis. Pero- em jugo qualsevol cosa que a Sid l'estabornire'. Li dare' una llic'o'! Tom no era pas el noi model del poblet. |
| 455 |
Sos sentiments eren ben iguals als d'un astro-nom que ha descobert un nou planeta. Sens dubte, pel que pertoca a un plaer intens, pregon, sense mescla, l'aventatge era per al noi i no pas per a l'astro-nom. Les tardes d'istiu so'n llargues. Encara no era fosc. De cop i volta, Tom para' de xiular. |
| 456 |
Tenia al davant un estrany: un noi una mica me's gran que ell. Un nou vingut de qualsevol edat o sexe era una colpidora curiositat en el pobre poblet de Sant Petersburg. A me's, el noi anava ben vestit: ben vestit en dia de feina. Aixo- era simplement astorador. Sa gorra era una cosa bonica. |
| 457 |
Tenia un taranna' aciutadanat que removia les entranyes de Tom. Quant me's Tom badava en front de l'esple-ndida meravella, me's arremangava el nas, impressionat per aquella bellor, i li semblava que son propi abillament es tornava me's i me's arrossinat. Cap dels dos nois parlava. |
| 458 |
Tom, d'un patac, els tira' a terra. En un instant els dos nois caigueren i giravoltaren pel fang, aferrussats com a gats; i per espai d'un minut s'estiraren i esquinc'aren el pe-l i els vestits, es donaren cops de puny i esgarrapades al nas, i es cobriren de pols i de glo-ria. |
| 459 |
Una altra vegada teniu me's compte a mirar amb qui feu el poca-solta. El noi nou se n'ana' tot raspallant la pols de sos vestits, sanglotant, rondinant, i girant-se, adesiara, i sacsejant el cap i amenac'ant amb allo- que faria a Tom «l'altra vegada que l'atrape's al carrer». |
| 460 |
A la qual cosa Tom respongue' amb befes i emprengue' el seu cami' joiosament; i, tan prompte com hague' girat l'esquena, el noi nou arreplega' una pedra, l'engega', i el toca' entre les espatlles, i despre's gira' cua i corregue' com un anti'lop. Tom empaita' al trai-dor fins a casa seva i aixi' esbrina' on vivia. |
| 461 |
Els arbres «de la llagosta» () eren en plena florida, i la fraga'ncia de les flors omplia l'aire. Cardiff Hill, me's enlla' del poblet i damunt ell, estava tot verd de vegetacio', i queia a prou dista'ncia per a semblar una Terra Paradisi'aca, somniosa, sossegada i invitadora. |
| 462 |
Tom aparegue' per la vorera, amb una galleda de blanc i una brotxa; i l'alegria fugi' de la natura i una pregona melangia s'establi' en son esperit. Trenta yardes d'un clos dilatat, de nou peus d'altura! Li sembla' que la vida era tota buida, i l'existe-ncia una simple ca'rrega. |
| 463 |
Jim eixi' de la porta fent gambades, amb una galleda de llauna, i tot cantant la canc'o' Les Noies de Buffalo. El portar aigua de la bomba municipal havia estat sempre feina odiosa a l'esguard de Tom, fins aleshores; pero- ara no li sembla' el mateix. Va recordar que hi havia colles de gent a la bomba. |
| 464 |
Ben caminava fent salts, bots i gambades; prova abastament que el seu cor era gai i les seves esperances esbarjoses. Menjava una poma, i feia a intervals un llarg i melodio's esgarip seguit d'un ding-dong-dong, ding-dong-dong, en to profund, perque- estava personificant un vapor. |
| 465 |
Esteu aqui' estaqueta: no e's veritat? Cap resposta. Tom examina' son darrer toc amb l'esguard d'un artista. Despre's dona' una altra suau escomesa a la seva brotxa, i examina' el resultat, com abans. Ben es posa' al seu costat. A Tom la poma li feia venir salivera, pero- romangue' quiet, sempre maldant. |
| 466 |
Ben va parar de rosegar la seva poma. Tom passa' la brotxa exquisidament d'aci' d'alli', recula' per a veure l'efecte, afegi' un toc en aquest indret i aquell altre, i sospesa' de bell nou l'efecte, mentre Ben li reparava cada moviment, i esdevenia me's i me's interessat, me's i me's absort. |
| 467 |
Havia tingut, mentrestant, una bona, bella estona ociosa, i qui-sap-la companyia... i el clos llui-a de tres capes de blanc! Si el blanc no li hague's arribat a mancar, hauria causat la fallida de tots els nois del poblet. Tom es digue' que aquest mo'n, al capdavall, no era tan buit com aixo-. |
| 468 |
L'aire balsa'mic de l'istiu, la calma reposadora, la flaire de les flors, i la somnolent bonior de les abelles, havia fet el seu efecte, i ella estava pesant figues sobre la mitja que tenia entre mans, mancada de tota companyia que no fos la del gat, el qual tambe' se li havia adormit a la falda. |
| 469 |
Les seves ulleres havien estat encimbellades damunt sa testa gris, com a precaucio' de seguretat. Ella havia cregut que, naturalment, ja faria d'allo- me's temps que Tom s'hauria escapat, i la meravellava de veure que comparegue's dins el seu poder altra vegada d'aquesta intre-pida manera. |
| 470 |
Eixi' a fora a veure-ho per si' mateixa; i hauria estat prou contenta de trobar que fos veritat un vint per cent de l'afirmacio' de Tom. Quan troba' tot el clos emblanquinat, i a'dhuc emblanquinat amb forc'a gruix, i a'dhuc amb una faixa afegida a terra, el seu astorament fou gairebe' inexpressable. |
| 471 |
Tan retuda estava per l'esplendor d'aquella feta, que se l'emporta' al recambro' i escolli' una poma de les millors, i la hi dona', mentre li feia una llic'o' edificant sobre el preu i delectanc'a majors de qualsevol gust, quan venia sense pecat i despre's d'un virtuo's treball. |
| 472 |
La seva a'nima romangue' en pau, ara que havia dat a Sid el tracte que mereixia per haver cridat l'atencio' sobre son fil negre i haver-li creat un mal de cap. Tom voreja' l'illa edificada i passa' per una via fangosa que avanc'ava pel darrera de l'estable de vaques de sa tia. |
| 473 |
Torna' en acabat, i s'estigue' vora el clos fins a la caiguda de la nit, «fent-se veure» com abans; pero- la noia no torna' a mostrar-se, encara que Tom es reconforte's una mica amb l'esperanc'a que ella, mentrestant, devia estar vora alguna finestra, adonant-se de les seves atencions. |
| 474 |
Finalment, torna' amb repugna'ncia a casa seva, plena de visions sa pobra testa. Durant tot el sopar estigue' tan alegre, que la seva tia es pregunta' «qui'n esperit se li havia ficat al cos». Fou objecte d'un bon reny per haver tirat grumolls a Sid, i no sembla' preocupar-se'n gota. |
| 475 |
Sempre estari'eu de cap al sucre, si no us vigilava. Ella se n'ana' aviat cap a la cuina, i Sid, felic' amb la seva immunitat, abasta' la sucrera amb una mena de glorieig en front de Tom, que era gairebe' insuportable. Pero- els dits del minyo' lliscaren, i la sucrera caigue' i es trenca'. |
| 476 |
Ben segur que deveu haver fet alguna altra descarada dolenteria quan jo no era present. Despre's, ella senti' el retret de la seva conscie-ncia, i es delia per dir quelcom de bo i amoro's; pero- judica' que aixo- seria interpretat com a confessio' d'una errada seva, i la disciplina prohibia semblant cosa. |
| 477 |
Tant estimula' sos sentiments amb l'aire pate-tic d'aquest somni, que hague' de vetllar per seguir empassant-se la saliva, perque- estava arran d'escanyar-se; i sos ulls nedaren en un enterboliment aquo's, que el parpelleig fe'u sobreeixir, i davalla' i goteja' per l'extrem de son nas. |
| 478 |
Un rai d'estaques que hi havia al riu l'invitava, i ell s'assegue' en son caire d'enfora, i contempla' l'ombri'vola extensio' del corrent, no desitjant aleshores sino' d'ofegar-se de cop i volta, i sense ataleiar-se'n, sense sofrir l'inconfortable tra'mit enginyat per la natura. |
| 479 |
S'enfila' al clos, i passa' llisqui'volament entre les plantes, fins a romandre sota aquella finestra; mira' en l'aire, envers ella, per llarga estona, i amb emocio'; despre's s'ajague' en terra sota d'ella, cara en l'aire, amb les mans estretes damunt el pit, i servant la pobra flor marcida. |
| 480 |
I d'aixo- en podem deduir la magnitud del seu guarda-roba. La noia l'endega', despre's que ell mateix s'hague' abillat; corda' el gec polit fins a la seva barba, gira' el gran coll de camisa damunt les seves espatlles, el raspalla' i el corona' amb el capell de palla, que tot era de clapes. |
| 481 |
Aixi' e's que es fica' les sabates, tot rondinant. Mary aviat estigue' llesta, i els tres infants eixiren cap a l'escola dominical, indret que Tom odiava amb tot el cor; pero- a Sid i Mary els plai-a. L'escola del diumenge durava de les nou fins a dos quarts d'onze; i despre's venia el servei religio's. |
| 482 |
Els bancs de respatller enlairat i sense coixins que hi havia a l'esgle'sia podrien contenir unes tres centes persones; l'edifici era una petita cosa senzilla, amb una mena de caixa de pi al cim, com a cloquer. A la porta, Tom recula' i s'acosta' a un camarada que duia el vestit de les festes. |
| 483 |
Sotja' altres nois a mesura que venien, i continua' comprant bitllets de diverses colors, per deu o quinze minuts me's. Entra' a l'esgle'sia, despre's, amb un eixam de nois i noies nets i sorollosos; se n'ana' cap el seu seient i comenc'a' una baralla amb el primer noi que troba' al seu abast. |
| 484 |
Deu bitllets blaus equivalien a un de vermell, i podien ser-hi baratats; deu bitllets vermells equivalien a un de groc; per cada deu bitllets grocs el superintendent donava una Bi'blia molt senzillament enquadernada (que no arribava a valer mig do-lar en aquells temps venturosos) al deixeble. |
| 485 |
El darrer terc' del discurs fou malme-s pel renovellament de lluites i altres divertiments entre alguns nois de mala conducta, i per les inquietuds i murmuris que s'estenien arreu arreu, banyant, fins i tot, els fonaments de roques isolades i incorruptibles com Sid i Mary. |
| 486 |
Tom havia estat inquiet y ple de prui-ges i malhumor, i amb la conscie-ncia que el remordia: no podia confrontar l'esguard d'Amy Lawrence, no podia sofrir sa mirada amorosa. Pero- quan veie' la petita nouvinguda, son esperit se abranda' tot ell de benaventuranc'a en un dir Jesu's. |
| 487 |
L'astorament que aquestes reflexions inspiraven, el demostrava l'impressionat silenci i les fileres d'ulls mirant de fit a fit. Aquest era el gran jutge Thatcher, germa' de llur propi advocat. Jeff Thatcher immediatament avanc'a' a mostrar-se familiar amb el gran home i a e'sser envejat per l'escola. |
| 488 |
Nome's una cosa mancava per completar l'e-xtasi del senyor Walters, i era l'avinentesa de fer a mans una Bi'blia de premi, i exhibir un prodigi. Diversos deixebles tenien uns quants bitllets grocs, pero- ningu' no en tenia prou; ell havia anat assabentant-se'n entre els alumnes me's assenyalats. |
| 489 |
Hauria donat tot el mo'n, ara, per a tornar a tenir aquell noi alemany amb el seny complet. I en aquell moment, quan l'esperanc'a era morta, Tom Sawyer avanc'a' amb nou bitllets grocs, nou de vermells i deu de blaus i demana' una Biblia! Aixo- fou com una tamborinada en un cel clar. |
| 490 |
Walters no esperava una peticio' per aquell indret ni en deu anys a venir. Pero- no calia dar-hi voltes: veu's aqui' els documents fefaents, i no tenien cap tara. Aixi' e's que Tom fou enlairat al veinatge del jutge i l'altre escollit, i la gran nova fou anunciada del quarter general estant. |
| 491 |
Els nois es sentiren rosegats per l'enveja; pero- els que sofriren les me's amargues punyides foren els que s'adonaren massa tard que havien contribui-t a aquesta odiada esplendor, en vendre bitllets a Tom a canvi de la riquesa que ell havia acoblat venent privilegis d'emblanquinar. |
| 492 |
Sabeu, sens dubte, els noms de tots els dotze deixebles. Voleu dir-nos els noms dels dos primers que foren elegits? Tom anava estirant-se un boto' i prenent un posat temorenc. S'enrojola', aleshores, i sos ulls es decantaren a terra. El cor del senyor Walters s'esfondra' dintre seu. |
| 493 |
El chor sempre feia rialletes i murmuris durant tot el servei religio's. Hi hague' una vegada un chor d'esgle'sia que no era mal educat, pero- he oblidat on va e'sser. Fa una pila d'anys que aixo- va passar, i amb prou feines puc recordar-ne cap detall; pero- em penso que fou en algun pai's estranger. |
| 494 |
La primera cosa que fe'u l'escarabat fou atrapar-li el dit. Segui' una natural patacada, i l'escarabat se n'ana' trontollant al passadi's central, i s'atura' cap per avall, i el dit ferit ana' a raure dins la boca del noi. L'escarabat jeia alli' terra movent les potes desvalgudes, incapac' de tombar-se. |
| 495 |
Altra gent, que no parava atencio' a la pre-dica, troba' un consol en l'escarabat, i tambe' l'ullaren. Al cap de poca estona un gos llanut vagari'vol comparegue' mandrosament, amb el cor trist, emperesit per la calma i blanura de l'istiu, cansat del captiveri i sospirant per una trasmudanc'a. |
| 496 |
Els espectadors vei-ns s'estremiren d'una dolc'a joia interior, diverses cares es posaren darrera ventalls i mocadors, i Tom esdevingue' absolutament felic'. El gos quedava com un babau, i probablement se'n dava compte; pero- hi havia ressentiment en el seu cor, tanmateix, i daler de revenja. |
| 497 |
Tom Sawyer torna' a casa joio's del tot, bo i pensant que era me's satisfactori el servei religio's quan s'hi presentava una mica de varietat. Nome's una cosa l'amargava: ja li venia de grat que el gos jugue's amb la seva cuca pessigadora, pero- no li semblava equitatiu que se l'emporte's. |
| 498 |
El mati' del dilluns sempre el trobava aixi', perque- comenc'ava una altra setmana de sofriment aclaparador a l'escola. Generalment ell inaugurava aquell dia tot desitjant que no hague's sobrevingut la festa, que feia molt me's odio's el retorn al captiveri i les cadenes. Tom jeia reflexionant. |
| 499 |
Escruta' el seu organisme: no tenia cap xacra. I comenc'a' de bell nou l'investigacio'. Aquesta vegada li sembla' que podia descobrir si'mptomes de co-lic i comenc'a' d'encoratjar-los amb extraordina'ria esperanc'a. Pero- s'afebliren, i al cap de poca estona desaparegueren del tot. |
| 500 |
El minyo', doncs, trague' afanyosament el dit malalt del peu, enfora del llenc'ol, i l'aixeca' en l'aire per a la seva inspeccio'. Pero- no coneixia els si'mptomes necessaris. Tanmateix, pero-, semblava que valia la pena d'arriscar-s'hi: aixi' e's que comenc'a' de gemegar amb considerable brao'. |
| 501 |
Pero- Sid seguia dormint, sense atalaiar-se'n. Tom gemega' me's fort, i s'imagina' que comenc'ava de fer-li mal el dit del peu. Fou infructuo's, pel que feia a Sid. Tom bufava ja de tant escarrassar-se. Descansa' una mica, i despre's s'infla', i produi' un seguit d'admirables gemecs. |
| 502 |
De manera que tot aquest terrabastall era perque- us pensa'veu romandre a casa, i fer campana, i anar a pescar? Tom, Tom! Jo us estimo tant, i vo's sembleu cercar totes les maneres de ferir mon pobre cor vellet amb vostra a'nima endiastrada! En aquell instant els instruments dentaris eren a punt. |
| 503 |
Huckleberry era coralment odiat i temut de totes les mares del poble, perque- estava en vaga, i no coneixia llei, i era ordinari, i dolent... i perque- tots llurs infants l'admiraven en tanta de manera, i es delectaven en sa prohibida companyia, i haurien volgut tenir la gosadia d'e'sser com ell. |
| 504 |
Dormia als llindars de les portes quan feia bon temps, i en bo'tes buides quan plovia; no havia d'anar a l'escola ni a la capella, ni recone-ixer ningu' per senyor, ni obeir a ningu': podia anar a pescar o a nedar, quan i on li plague's, i romandre-hi tanta d'estona com li fos escaient. |
| 505 |
Ningu' li prohibia de tenir batusses; podia vetllar fins a l'hora que li semble's be'; era sempre el primer noi que anava amb els peus nus en primavera, i el darrer en tornar a adoptar el cuiro en la tardor; mai no s'havia de rentar o posar-se roba neta; podia renegar prodigiosament. |
| 506 |
El meu pare ho diu ell mateix. Un dia feia cami', i va veure que ella l'estava embruixant; aixi' e's que va agafar un roc, i, si ella no s'hague's fet esca'pola, l'hauria be' ensopegada. Doncs be': aquella mateixa nit va anar de corcoll dins un cobert on jeia embriagat, i es va petar el brac'. |
| 507 |
Planta' son capell al penjador, i es precipita' a son seient amb una abrivada aqueferadi'ssima. El mestre, entronitzat a l'altura, damunt sa gran cadira de brac'os i de cul estellat, feia una bacaina, a la non-non de la bonior sopori'fera de l'escola. La interrupcio' el desvetlla'. |
| 508 |
Tom estigue' a punt de cercar aixopluc sota una mentida; pero- aleshores veie' dues llargues trenes de cabell grogui's penjant damunt una esquena, i les reconegue', en virtut d'aquella ele-ctrica simpatia de l'amor; i al costat d'aquella personeta hi havia l'u'nic lloc vacant de la banda de les noies. |
| 509 |
I que aixo- us serveixi d'escarment. Les rialletes que es mobilitzaren pels a'mbits de la cambra sembla' que avergonyissin el noi; pero-, de fet, aquesta resulta la causa' me's aviat l'adorativa temenc'a envers la seva i'dola inconeguda i el goig paoro's que li proporcionava la seva sort enlairada. |
| 510 |
S'assegue' a l'extrem del banc de pi, i la noia se'n retira' una mica, amb un moviment de cap. Contactes de colzes i llambregades i murmuris atravessaren la cambra; pero- Tom seia tot quiet, amb els brac'os damunt el pupitre llarg i baix que tenia al davant, i semblava que estudie's en son llibre. |
| 511 |
De mica en mica l'atencio' dels altres el deixa' de banda, i l'acostumat murmuri de l'escola sura' una vegada me's per l'aire ensopit. Al cap de poc el minyo' comenc'a' de fer lliscar furtives llambregades envers la noia. Ella ho repara', li fe'u una llengota, i li gira' el cap per espai d'un minut. |
| 512 |
Quan ella torna' a mirar-lo amb tota cautela, hi havia un pre'ssec davant d'ella: ella l'empenye' cap enfora. Tom torna' a acostar-lo dolc'ament: ella l'empenye' de bell nou, pero- amb menys animositat. Tom pacientment, va tornar-lo a son lloc: aleshores ella deixa' que hi romangue's. |
| 513 |
D'aquesta manera fou condui-t a trave's de la cambra i dipositat en el seu seient, sota un foc copio's de rialles de tota l'escola. Despre's el mestre romangue' al damunt d'ell uns quants moments paorosos, i finalment se n'ana' cap a la seva reial cadira, sense dir cap paraula. |
| 514 |
Li semblava que la interrupcio' de tasques de les dotze no vindria mai. L'aire estava encalmadi'ssim. No se'n movia un ale-. Era el me's somnolent dels dies somnolents. El murmuri adormidor de vint-i-cinc alumnes estudiant, aquietava l'a'nima, com l'enci's que hi ha en la bonior de les abelles. |
| 515 |
L'amic i'ntim de Tom seia al seu costat, i havia sofert tant com ell; i ara es sentia pregonament i gratament interessat, tot seguit, en aquesta diversio'. Aquest amic i'ntim era Joe Harper. Els dos minyons eren amics jurats tota la setmana, i enemics encarnissats els dissabtes. |
| 516 |
e's meva, la paparra, i li fare' les remalei-des coses que vulgui, o em feriria! Una tremenda patacada caigue' damunt les espatlles de Tom, i una que hi feia joc damunt les de Joe; i per espai de dos minuts la pols segui' brollant dels dos gecs, i tota l'escola va gaudir-se'n. |
| 517 |
Al cap d'una estona tots dos es trobaren al fons de la sendera, i quan arribaren a l'escola n'esdevingueren u'nics senyors. Aleshores s'assegueren plegats, amb una pissarra al davant, i Tom dona' el llapis a Becky, i tingue' la ma' d'ella dins la seva, i la guia', creant aixi' una altra casa sorprenent. |
| 518 |
Pero- no ho fe'u. Aleshores comenc'aren de escometre'l sentiments amargs i temences d'e'sser el culpable. Li exigia una aspra lluita amb si' mateix de fer ara noves insinuacions, pero- s'hi decidi' i entra'. Ella encara estava dreta al reco', tot sanglotant amb la cara contra la paret. |
| 519 |
Ella el tira' a terra. Aleshores Tom sorti' de la casa per anar damunt les muntanyoles, i qui sap-lo-lluny, i no tornar a escola aquell dia. Tot seguit Becky comenc'a' de recelar. Corregue' cap a la porta: ell ja no era a l'envista. Dona' un tomb envers el camp de joc: no era alli'. |
| 520 |
Travessa' rierols dues o tres vegades, perque-, segons una dominant supersticio' joveni'vola, el passar aigua destarotava les persecucions. Mitja hora despre's desapareixia per darrera de la casa Douglas, al cim de Cardiff Hill; i l'escola era tot just obirable dins la vall que deixava endarrera. |
| 521 |
El movia la millor intencio' del mo'n i l'havien tractat com un ca, com un veritable ca. Ella se'n penediria algun dia, potser quan fos massa tard. Ah! Si ell hague's pogut morir temporalment! Pero- el cor ela'stic de la jovenesa no pot mantenir-se comprimit dins un motlle d'angu'nia per molt de temps. |
| 522 |
Volia fugir de casa i comenc'ar. Volia inaugurar-ho el mateix endema' al mati'. Aixi', doncs, li calia empendre els preparatius. Aplegaria tots els seus recursos. Ana' envers un tronc podrit, que era al seu abast, i comenc'a' de cavar sota un de sos caps amb el seu ganivet Barlow. |
| 523 |
Que allo- que hi e's, hi romangui. Despre's, a esgarrapades retira' el fang i fe'u obiradora una teula de pi. L'aixeca' i descobri' una ben feta cambreta de tresor, el fons i costats de la qual eren construi-ts amb teules de fusta. Hi havia una bala. L'astorament de Tom no tingue' fi ni compte. |
| 524 |
Si enterra'veu una bala amb certs necessaris encantaments i la deixa'veu tota sola per una quinzena, i despre's obri'eu el lloc amb l'encantament que ell havia dit, trobari'eu que totes les bales que havi'eu perdut s'hi haurien acoblat, per me's escampadament que haguessin estat separades. |
| 525 |
Aixi', doncs, ha estat una bruixa qui ho ha fet. Ja me n'havia temut. Massa sabia ell la futilitat d'intentar haver-se-les amb les bruixes: aixi' e's que ho deixa' co'rrer descoratjat. Pero- se li acudi' que tanmateix podia quedar-se la bala que havia tirat al lluny, i ana' i fe'u una pacient recerca. |
| 526 |
Pero- devia haver anat me's enc'a' o me's enlla': aixi' e's que fe'u l'operacio' dues vegades me's. L'u'ltima repeticio' va reeixir. Les dues bales eren l'una a un pam de l'altra. Aleshores, precisament, el so d'una trompeta d'estany vingue' tot desmaiat sota les verdes naus de la boscu'ria. |
| 527 |
Quan li sembla' que ja era gairebe' a trenc de dia, senti' que el rellotge sonava les deu. N'hi havia per desesperar-se. S'hauria bellugat i remenat com els seus nervis li demanaven, pero- tenia por de despertar Sid. Jague', doncs, d'allo- me's quiet i mirant en l'aire, dins l'ombra. |
| 528 |
Tot era bro-fegament silencio's. Aviat comenc'aren a brollar del silenci sorolls apenes perceptibles, que anaven prenent cos. El tic-tac del rellotge esdevingue' sensible. Vells prestatges es posaren a cruixir misteriosament. Els graons carriquejaren vagament. Sens dubte, hi havia esperits en campanya. |
| 529 |
Despre's vingue' el so acompassat i espectral d'un corc, a la paret que hi havia a la capc'alera del llit: allo- volia dir que els dies d'algu' eren comptats. Despre's l'udol d'un gos llunya' munta' en l'aire de la nit, i fou respost per un udol me's vague d'una dista'ncia me's remota. |
| 530 |
Tom es trobava a l'agonia. A la fi romangue' satisfet que el temps s'hague's exhaurit i l'eternitat s'inaugure's; i comenc'a', a desgrat seu, a ensopir-se; el rellotge canta' les onze, pero- ell no les senti'. I despre's comparegue', mesclat amb els somnis a mig formar, un miol sobiranament melangio's. |
| 531 |
Al cap de mitja hora calcigaven l'alt herbam del cementiri. Era un cementiri de la vella mena ponentina, damunt un turo', a vora d'una milla i mitja del poblet. El vorejava un clos atrotinat, fet de taulons, que unes vegades es decantava cap enfora i altres cap endins, pero- mai no romania test. |
| 532 |
Un oratjol desmaiat gemegava entre els arbres, i Tom tingue' por que fossin els esperits dels morts planyent-se d'e'sser destorbats. Els nois enraonaren poc, i nome's que en una veu que no s'afigurava, perque- l'hora, i l'indret, i la difosa solemnitat, i el silenci oprimien llurs esperits. |
| 533 |
Trobaren el nou munt altero's que cercaven, i s'aconductaren sota la proteccio' de tres oms poderosos que creixien aflotonats a unes quantes passes de la tomba. Esperaren en silenci una estona, que els sembla' ben llarga. La queixa d'una o-liba llunyana era l'u'nic so que trencava el silenci de mort. |
| 534 |
Potter i Joe l'Indi portaven un baiard, amb una corda i un parell de pales al damunt. Deixaren en terra allo- que traginaven, i comenc'aren d'obrir la tomba. El doctor posa' la llanterna al cap del lloc d'enterrament i avanc'a' i s'assegue', amb l'esquena recolzada en un dels oms. |
| 535 |
Per algun temps no se senti' me's soroll que el xarricar de les pales que descarregaven llur nolieig de terra i arena. Allo- era ben mono-ton. Finalment, una pala topa' amb el tau-t, fent un so opac i de fusta, i al cap d'un o dos minuts els homes l'havien hissat damunt terra, al defora. |
| 536 |
Alc'apremaren la tapadora amb les pales, tragueren el cos mort, i el rebotaren asprament per terra. La lluna es mogue' darrera els nu'vols i mostra' sa cara esblaimada. El baiard fou endegat, i el cos mort posat al seu damunt, cobert amb una flassada, i fermat amb la corda. |
| 537 |
Despre's posa' el fatal ganivet en l'oberta ma' dreta de Potter, i segue' damunt el tau-t malmenat. Passaren tres, quatre, cinc minuts, i aleshores Potter comenc'a' de moure's i de fer gemecs. Sa ma' era closa damunt el ganivet: l'aixeca', hi pega' llambregada i el deixa' caure amb una esgarrifanc'a. |
| 538 |
Be', doncs: quan mon pare esta' xop, ja podeu apallissar-li el cap amb tota una esgle'sia, que no el contorbareu. Ell mateix ho diu. Aixi' e's que igual passa a Muff Potter, e's clar. Pero- si un home este's ben, ben sere-, compto que potser aquella patacada el deixaria al siti: no ho se'. |
| 539 |
Aixo- e's prou bo per a cosetes ordina'ries sense cap ni centener, especialment amb les noies, perque- despre's us van al darrera amb un flabiol sonant, i no poden fer sino' botzinar quan es veuen en el trencacoll; pero- una cosa d'importa'ncia com aquesta ha de ser escrita. I amb sang. |
| 540 |
Aixi', doncs, Tom descabdella' el fil d'una de les seves agulles de cosir, i cada minyo' es punxa' el capciro' del polze i n'espreme' una gota de sang. Amb el temps, despre's de diverses premsades, Tom aconsegui' signar amb les seves inicials, servint-se del capciro' de son dit xic com a ploma. |
| 541 |
Despre's mostra' a Huckleberry co-m havia de fer una H i una F, i el jurament ja fou perfecte. Enterraren l'estella de pi arran de la paret, amb algunes bro-fegues cerimo-nies i encantaments, i les cadenes que els lligaven la llengua foren ja tancades amb pany i clau, i la clau llenc'ada. |
| 542 |
Aixi' e's que avanc'aren de puntetes i llisqui'volament, l'un darrera l'altre. Quan hagueren arribat a cinc passes del roncaire, Tom petja' una branqueta, que es peta' amb un fort espetec. L'home gemega', es retorce' una mica, i sa cara resta' sota la llum de la lluna. Era Muff Potter. |
| 543 |
Quan Tom llisca' finestra endins de l'alcova, la nit era gairebe' passada. Es despulla' amb excessiva cautela, i s'adormi', tot congratulant-se que ningu' no s'hague's adonat de la seva escapada. No s'havia dat compte que Sid, el gentil roncaire, estava despert, i n'havia estat per espai d'una hora. |
| 544 |
Aixo- l'astora'. Per que- no havia estat cridat i perseguit fins que es lleve's, com era el costum? Aquesta idea l'omplia de mals averanys. Al cap de cinc minuts estava vestit i escales avall, tot sentint-se capolat i ensopit. La fami'lia encara era a taula, pero- havien acabat el desdejuni. |
| 545 |
No va aconseguir un somriure ni una resposta: aixi' e's que recaigue' en el silenci i deixa' que son cor ane's capbussant-se fins a les darreres fonda'ries. Despre's del desdejuni, la seva tia el prengue' de banda, i Tom gairebe' resplendi' amb l'esperanc'a que li darien una pallissa; pero- no fou aixi'. |
| 546 |
La seva tia es posa' a plorar, i vinga preguntar-li co-m podia malmetre d'aquesta manera son cor de velleta; i finalment li digue' que continue's i s'arrui-ne's, i que, amb tants de disgustos, porte's sos cabells grisos a la tomba, perque- ja era inu'til de fer cap me's provatura. |
| 547 |
Al cap d'una llarga estona canvia' lentament i tristament la seva posicio', i agafa' aquell objecte amb un sospir. Estava embolicat amb paper. El desembolica'. Segui' un llarg, dilatat, colossal sospir, i el cor se li trenca'. Era el seu pomet de llauto'! Aquesta darrera gota va fer sobreeixir el vas. |
| 548 |
Sense necessitat del tele-graf, en aquell temps encara no somniat, la histo-ria vola' d'home a home, de grup a grup, de casa a casa, amb velocitat poc menys que telegra'fica. Naturalment, el mestre d'escola concedi' festa aquella tarda: qui' sap que- hauria pensat d'ell el poble si no ho hague's fet. |
| 549 |
El cortrencament de Tom s'esvai', i s'ajunta' a la processo', no pas per no preferir mil vegades me's d'anar a qualsevol banda, sino' perque- una paorosa, inexplicable fascinacio' l'hi arrossegava. Arribat a l'indret paoro's, insinua' son cosset entre la multitud i veie' el llo-brec espectacle. |
| 550 |
Li sembla' que havia passat un segle abans que ell arribe's alli' al davant. Algu' li pessiga' el brac'. Es gira', i sos ulls trobaren els de Huckleberry. Despre's, tots dos, d'un plegat, miraren a una altra banda i es preguntaren si algu' havia reparat alguna entresenya en llur mu'tua llambregada. |
| 551 |
I quan ell hague' finit, encara vivent i sencer, el fluctuant impuls que havien sentit de rompre llur jurament i salvar la vida del pobrisso' detingut i trai-t s'esvai' i cessa', perque- evidentment aquell inic s'havia venut a Llucifer, i seria fatal de ficar-se en cosa pertanyent a un poder com aquell. |
| 552 |
Becky Thatcher havia deixat de compare-ixer a l'escola. Tom lluita' amb son orgull uns quants dies, i fe'u per manera d'escapolir-se d'aquell amor, pero- fracassa'. Comenc'a' d'anar a raure constantment pels volts de la casa on vivia el pare d'ella, cada nit, i de sentir-se ben atui-dot. |
| 553 |
Si es mori's! Aquesta idea comportava una distraccio'. Ja no s'interessa' me's per la guerra, ni tan sols per la pirateria. L'enci's de la vida havia desaparegut, i no en restava sino' la melangia. Deixa' de banda el seu arc i el seu bastonet de baseball que ja no li proporcionaven cap gaudi. |
| 554 |
Sa tia n'estava tota preocupada; comenc'a' de fer-li sofrir tota mena de provatures amb medicines. Ella era d'aquelles persones que perden els estreps per les medicines patentades i tots els me-todes novenc'ans de produir la salut o d'adobar-la. Era una constant experimentadora d'aquestes coses. |
| 555 |
Ella comenc'a' de prestar ajut a l'aigua amb una prima dieta de farina de civada, i emplastres de canta'rides. Calculava la capacitat d'ell com hauria calculat la d'una gerra, i l'omplia diariament de panacees pispa-diners. Tom havia esdevingut, en aquella etapa, indiferent a la persecucio'. |
| 556 |
Aquesta fase omplia de marriment el cor de la vella senyora. Calia rompre aquesta indifere-ncia a qualsevol preu. Aleshores senti' parlar per primera vegada d'un mata-xacres. N'encarrega' tot seguit una bella quantitat. El tasta', i en romangue' plena de gratitud. Era, senzillament, foc en forma li'quida. |
| 557 |
La vella senyora estava decantada, i Tom l'espiava amb un intere-s estimulat per la inquietud. Massa tard endevina' la seva orientacio'. El ma'nec de la cullereta acusadora era visible sota la sanefa del llit. La tia Polly la colli' i l'enlaira'. Tom recula', baixant els ulls. |
| 558 |
Ella li hauria rostit els budells, tan mancada de bon cor com si el pacient hague's estat un noi! La tia Polly senti' una sobtada angoixa de remordiment. La cosa, aixi', prenia un nou aspecte: c'o que era cruel envers un gat podia e'sser tambe' cruel envers un noi. Comenc'a' d'ablanir-se: estava penedida. |
| 559 |
Qui'n dret tenia, el desvalgut, de queixar-se? Si', l'hi havien obligat, al capdavall: faria una vida criminal. No hi havia opcio'. Mentrestant, era molt me's avall de Meadow Land, i el dring de la campana de l'escola per a acoblar els minyons arribava tot desmaiat a la seva oi-da. |
| 560 |
I els sanglots es feren intensos i seguits. En aquella avinentesa, precisament, troba' el companyo' jurat de son esperit, Joe Harper, que venia amb una aspra mirada i evidentment arrecerava en son cor algun projecte grandio's i sinistre. Eren, palesament, «dos esperits amb una sola idea». |
| 561 |
Pero- hom esbrina' que aquesta mateixa requesta, precisament, era la que Joe anava a fer a Tom; i havia anat a la seva percac'a amb aquest fi. La seva mare l'havia fuetejat per haver-se begut una llet que ell no havia tastat, ni en sabia res: era evident que estava cansada d'ell i desitjava que parti's. |
| 562 |
Joe duia al magi' d'e'sser ermita', i viure de rosegons en una remota caverna, i morir-se paulatinament, de fred i necessitat i dolor; pero-, despre's d'haver parat atencio' a Tom, concedi' que una vida de crim oferia alguns eminents aventatges: aixi' e's que consenti' a e'sser pirata. |
| 563 |
Despre's anaren a cercar Huckleberry Finn, i ell va unir-se'ls tot seguit, perque- totes les carreres li eren iguals: li era indiferent. Es separaren al cap de poc, per a trobar-se en un indret solitari de la vora del riu, a dues milles del poblet, a l'hora favorita, que era la mitja nit. |
| 564 |
Cadascu' d'ells portaria hams i cordills, i les provisions que pogue's robar de la manera me's ombri'vola i misteriosa, com escau als bandejats: i abans que la tarda fos passada s'havien enginyat per gaudir la dolc'a ufana d'escampar que ben tost la ciutat «sabria alguna cosa». |
| 565 |
Hi havia celi'stia i una gran quietud. El riu podero's s'estenia com un ocea' en sossec. Tom para' atencio' un moment, pero- cap so no trencava la calma. Despre's fe'u un xiulet baix i preci's. Li respongueren de sota el penyal. Tom xiula' dues vegades me's. Aquests senyals foren respostos d'igual manera. |
| 566 |
Hi havia un caminal fa'cil i confortable al llarg de la ribera, sota el penyal, pero- li mancaven els aventatges de la dificultat i el perill, de tant de preu quan es tracta d'un pirata. La Terror de les Mars havia portat un llom de porc, i s'havia extenuat traginant-lo fins alli'. |
| 567 |
Els minyons encararen be' la proa, i despre's descarregaren els rems. El riu no era alt, de manera que no hi havia me's que dues o tres milles de marxa. Amb prou feines fou dita una paraula durant els segu-ents tres quarts d'hora. Ara el rai passava davant el poblet llunya'. |
| 568 |
Quan la darrera fra'gil llenqueta de porc havia desaparegut i l'u'ltima racio' de coca era devorada, els minyons s'estengueren damunt l'herbei, plens de gaubanc'a. Haurien pogut trobar una banda me's fresca, pero- no volien privar-se de un tret tan roma'ntic com era un foc d'acampament. |
| 569 |
Fo'reu una calamitat! El Ma'-roja no respongue', perque- s'esmerc'ava en quelcom de millor. Havia acabat de baumar una panotxa, i ara hi adaptava una tija, carregava de tabac, i apretava una brasa contra el carregament i bufava un nu'vol de fum oloro's: estava en plena florida de luxuriosa gaubanc'a. |
| 570 |
Pero- els altres minyons li digueren que els bells vestits arribarien ben de pressa, un cop haguessin comenc'at llurs aventures. Li feren capir que sos pobres parracs farien el fet, per a comenc'ar, encara que fos el costum dels rics pirates de comenc'ar amb el guarda-roba complet. |
| 571 |
Despre's arribaren al marge imminent de la son, i es posaren a rondar-lo; pero- ara vingue' un intru's que no volia donar-se: era la conscie-ncia. Comenc'aren de sentir una vaga aprensio' que havien fet mal fet de fugir, i despre's pensaren en les menges robades, i aleshores vingue' la positiva tortura. |
| 572 |
S'assegue' i es frega' els ulls, i mira' a son voltant: aleshores va compendre la cosa. Agrisava el cel l'alba freda, i hi havia una sensacio' delectable de repo-s i pau en la profunda calma penetrant i el silenci dels boscos. No es movia una fulla; ni un so trencava la gran meditacio' de la natura. |
| 573 |
Joe i Huck encara dormien. Aleshores, ben endins de la boscu'ria, un ocell canta', i un altre respongue'; no triga' de sentir-se el martelleig del pigot. Gradualment, el gris te-rbol i fred de la matinada s'esblanquei', i al mateix compa's els sons es multiplicaren i es manifesta' la vida. |
| 574 |
Despre's vingue' una processo' de formigues, de cap indret particular, i s'escamparen envers llurs tasques: una d'elles batallava virilment amb una aranya morta que duia en sos brac'os i era cinc vegades me's gran que no pas ella, i ella l'estirava tot fent un cami' tot recte per amunt una soca. |
| 575 |
Se us cala foc a la casa, i estan sols vostres infants. I ella emprengue' el vol i se n'ana' a veure-ho, cosa que no sorprengue' al noi, perque- sabia de qui-sap-lo temps que aquest insecte era cre-dul quant a incendis, i ell havia posat a prova la seva simplicitat me's d'una vegada. |
| 576 |
Se n'anaren a un reconet prometedor de la vora del riu i tiraren l'ham: gairebe' immediatament en foren recompensats. Joe no tingue' ocasio' d'esdevenir impacient abans que tornessin portant algunes belles llobines, un parell de perques del sol, i un barb petit: provisions per a tota una fami'lia. |
| 577 |
Pero- la conversa, al cap de poca estona, s'arrossega' penosament, i despre's mori'. La quietud, la solemnitat que aixoplugava el bosc i la sensacio' de solitud comenc'aren d'obrar damunt els esperits dels nois. Es posaren a pensar. Una mena d'indefinida enyoranc'a llisca' damunt ells. |
| 578 |
Aquesta enyoranc'a, al cap de poc, prengue' una forma opaca: era la puncella de l'enyorament de la llar. Fins i tot Finn el Ma'-roja somiejava sos graons de llindar i ses bo'tes buides. Pero- tots ells estaven avergonyits de llur flaca, i cap no era prou gosat per a manifestar son pensament. |
| 579 |
Aixo- era una bella cosa. Valia la pena de ser pirata, ben mirat. En venir l'hora baixa, el vaporet torna' a sos afers de costum i els bots desaparegueren. Els pirates recularen al campament. Estaven que no hi veien de vanitat per llur nova grandesa i el magni'fic mal de cap que ocasionaven. |
| 580 |
L'exaltacio' era ja desapareguda, i Tom i Joe no podien evitar que se'ls acudissin certes persones de la llar que no gaudien aquell bell caprici com feien ells. Comparegueren els recels; esdevingueren contorbats i infelic'os; un sospir o dos s'escaparen sense que ells se n'adonessin. |
| 581 |
Tom l'avergonyi' amb sos escarnis. Huck, que encara no s'havia comprome-s, s'uni' a Tom, i el cagadubtes tot seguit oferi' explicacions, i es dona' per content d'eixir del trencacoll amb tan poca mala anomenada de pollet enyori'vol com pogue'. La revolta fou atui-da amb efica'cia per aquella vegada. |
| 582 |
Arreplega' i inspecciona' uns quants semicilindres, de bella granda'ria, de la fina escorc'a blanca d'un sicomor, i, finalment, escolli' els dos que cregue' que li convenien. Despre's s'agenolla' vora el foc, i escrigue' penosament alguna cosa en cada un d'ells amb la seva quilla roja. |
| 583 |
Abans que l'aigua li arribe's a la cintura havia fet cosa de mig cami': el corrent ja no permetia me's gual aleshores: aixi' e's que es llanc'a' a nedar confiadament per la resta de cent yardes. Nedava quartejant per amunt el corrent, pero- tanmateix ell el mena' cap avall me's de pressa que no havia esperat. |
| 584 |
Tot i aixo-, arriba' finalment a la ribera i ana' derivant fins a trobar una banda baixa, i aleshores sorti' de l'aigua. Posa' la ma' a la butxaca del gec, troba' sana i bona la seva pec'a d'escorc'a, i en acabat prengue' embranzida a trave's dels boscos, seguint la ribera amb els vestits regalimant. |
| 585 |
Tot era quietud sota el parpelleig dels estels. S'arrossega' per la ribera, espiant amb els ulls ben badats; llisca' dins l'aigua, fe'u tres o quatre brac'ades, i s'enfila' dins el bot que estava fermat a la popa del vaporet. S'ajague' sota el banc de remaires, i espera' tot panteixant. |
| 586 |
Apreta' a co'rrer per camins deserts, i aviat es troba' al darrera del clos de la seva tia. Salta' per damunt, s'acosta' a la golfa, i mira' a l'interior de la casa per la finestra de la saleta, perque- hi havia llum. Alli' seien la tia Polly, Sid, Mary i la mare de Joe Harper, acoblats i enraonant. |
| 587 |
Oi, oi, que ho e's. No s'acabaran en tot avui les coses estranyes. Aneu i tanqueu-la, Sid. Tom amb prou feines tingue' el temps necessari a desapare-ixer sota el llit. S'atura' i respira' una estona, i despre's s'arrossega' a un indret on podia gairebe' tocar el peu de la seva tia. |
| 588 |
Ahir mateix, al migdia, el meu Tom va omplir el gat de mata-xacres, ben curull, i em vaig pensar que la be-stia enfonsaria la casa. I (De'u me perdoni!) vaig tustar-li el cap, a Tom, amb el meu didal; pobre minyo', pobre minyo', que ja no existeix! Pero- ara ja ha sortit de totes les seves trifulgues. |
| 589 |
Aquella nit era la del dimecres. Si els cossos continuaven introbables fins a diumenge, tota esperanc'a fora abandonada, i aquell mati' tindri'en lloc les cerimo-nies de l'enterrament. Tom s'esgarrifa' de cap a peus. La senyora Harper dona' la bona nit entre sanglots i es gira' per anar-se'n. |
| 590 |
Aleshores, per un impuls comu', les dues do-nes desemparades caigueren cadascuna en brac'os de l'altra i trencaren un bon plor aconhortador, i despre's se separaren. La tia Polly fou molt me's tendra del que solia en donar la bona nit a Sid i Mary. Sid somica' una mica, i Mary se n'ana' plorant de tot cor. |
| 591 |
Fe'u son cami' de retorn cap a l'embarcador del vaporet. No troba' ningu' al llarg per aquells indrets, i avanc'a' coratjosament cap a dins del vapor, perque- sabia que estava deshabitat, deixant de banda el vigilant, que sempre dava el tomb cap a dins i dormia com una escultura. |
| 592 |
S'allunyaren a pleret, erri'vols, l'un de l'altre, es deixaren caure en una certa amargor, i es posaren a mirar anhelosament, a trave's de l'ample riu, cap al poblet, tot ensopit sota la solellada. Tom es dona' compte que estava escrivint Becky, en l'arena, amb el dit gros del peu. |
| 593 |
Ho esborra' una vegada me's, i en acabat s'arrenca' a la temptacio' fent venir els altres minyons i aplegant-s'hi. Pero- el coratge de Joe havia minvat fins a fer gairebe' impossible la seva resurreccio'. Estava tan enyori'vol de casa seva, que amb prou feines podia suportar-ne el marriment. |
| 594 |
Tenia les lla'grimes a flor de parpella. Tambe' Huck estava melangio's. Tom es sentia abatut, pero- lluitava de valent per no mostrar-ho. Tenia un secret que encara no estava disposat a dir; pero-, si aquesta sediciosa depressio' no es trencava aviat, no tindria me's remei que descobrir-lo. |
| 595 |
Quan ell va haver arribat on eren ells, escoltaren esqui'volament, fins que veieren a la fi l'indret on els menava, i aleshores esclataren en un esgarip de guerra, a tall d'aplaudiment, i digueren que era esple-ndid, i digueren que si els ho hague's fet saber a la primeria no se n'haurien anat. |
| 596 |
Aixi' e's que Huck fe'u pipes i les ompli'. Aquests novicis mai no havien fumat abans sino' cigars de pa'mpol, que mossegaven la llengua, i no tenien reputacio' de virils, tanmateix. S'estiraren damunt llurs colzes, i comenc'aren de treure bufades cautelosament i amb magra confianc'a. |
| 597 |
No, no cal que vingueu, Huck: ja el trobarem. Aixi', doncs, Huck s'assegue' de bell nou, i va esperar-se una hora. Despre's comenc'a' de sentir-se tot soliu, i ana' a cercar sos companyons. Estaven molt distants, en els boscos, tots dos molt esblaimats, tots dos profundament adormits. |
| 598 |
Hi havia una opressio', difosa per l'aire, que semblava presagiar quelcom. Els minyons van arrai-mar-se, i van cercar l'amistosa companyia del foc, baldament la calor te-rbola i encalmada de l'ambient irrespirable fo's sufocant. S'assegueren en silenci, atents i en espectacio'. |
| 599 |
Continuava la quietud solemnial. Me's enlla' de la llum del foc, tot ho dragava la negror de la fosca. Tot seguit aparegue' una llui-ssor tremolenca que, vagament, mostra' per un instant el fullatge, i despre's s'esvai'. Al cap de poc en vingue' una altra de me's poderosa. Despre's una altra. |
| 600 |
El sord terrabastall d'una tronada ana' udolant i desplomant-se pel cel, i es perde' en botosos braolaments, enlla' d'enlla'. Una rauxada d'aire fred atravessa' aquelles bandes, fent remorejar totes les fulles i anar en doina una nevada de borrallons de cendra pel voltant del foc. |
| 601 |
Sovint sovint, algun arbre geganti' abandonava la lluita i queia amb un espetec entre la jove tanyada; i els terrabastalls incessants de la tronada es convertien ara en esclats que fendien l'orella, punyents, aguts, explosius i esglaiadors que empalmaven inexpressablement. |
| 602 |
Tot el campament regalava i allo- que havia estat foc tambe'; perque- no eren sino' minyons atarantats, com esqueia a llurs anys, i no havien pres mesures contra la pluja. Veu's aqui' mate-ria de descoratjament, perque- la pluja els havia atravessat i tenien el fred als ossos. |
| 603 |
Pero- tant se'ls en donava de les bales, del circ, del nedar, de tot. Els fe'u memo-ria de l'imposant secret, i desvetlla' un raig de gaubanc'a. Mentre durava, pogue' interessar-los amb un nou enginy: consistia en deixar de banda per una estona l'ofici de pirata, i e'sser indis, per a variar una mica. |
| 604 |
Els atrague' la idea: aixi' e's que no passa' gaire estona que no esdevinguessin ratllats, i ratllats de cap a peus amb fang negre, com altres tantes zebres (tots tres eren caps de tribu, naturalment), i se n'anaren, fent aldarull, boscs a trave's, a atacar una colo-nia anglesa. |
| 605 |
No trigaren a separar-se en tribus hostils, i es precipitaren cadascu' d'ells sobre cadascu' dels altres, en les emboscades, amb paorosos esgarips de guerra; i cadascu' mata' i arrenca' la cabellera de l'altre per milers. Fou una diada sagnant. Per consegu-ent, fou una diada sobiranament satisfacto-ria. |
| 606 |
S'aplegaren al campament pels volts de l'hora de sopar, famolencs i felic'os, Pero- ara brolla' una nova dificultat: els indis enemics no podien partir-se el pa de l'hospitalitat sense que de primer fessin les paus, la qual cosa era senzillament impossible si no fumaven una pipa de pau. |
| 607 |
Que ells sabessin, no hi havia me's manera. Dos dels salvatges gairebe' desitjaven haver roma's pirates. Tanmateix, pero-, no s'acudia altra remei: aixi' e's que, amb totes les mostres d'alegria que pogueren aplegar, demanaren la pipa i llanc'aren la seva bafarada, en passar ella, segons l'estil exigit. |
| 608 |
Al mati' segu-ent, un cop acabada l'hora de l'escola dominical, la campana comenc'a' a tocar a morts en lloc de voltejar de la manera acostumada. Fou un Sa'bat, aquell, ben silencio's; i el so planyi'vol semblava en harmonia amb la quietud consirosa que pesava damunt la natura. |
| 609 |
La gent del poblet comenc'aren d'aplegar-se, ronsejant una mica al vesti'bul per conversar amb murmuris sobre el trist esdeveniment. Pero- no hi havia murmuris dins l'estatge: nome's el fu'nebre zumzeig dels vestits, en anar les dones a llurs seients, hi trencava el silenci. |
| 610 |
Havien estat amagats en la inusada tribuna, escoltant llur pro-pia oracio' fu'nebre! La tia Polly, Mary i els Harpers es precipitaren damunt els infants recobrats, els ofegaren a besades, i expandiren accions de gra'cies a dolls, mentre el pobre Huck romania avergonyit i inconfortable. |
| 611 |
Canteu, i poseu-hi tot el cor! I aixi' ho feren: l'himne prorrompe' en un esclat triomfal; i, mentre les bigues n'eren estremides, Tom Sawyer el Pirata mira' la minyonia envejosa del seu voltant, i confessa', cor endins, que aquell era el moment me's alti'vol de la seva vida. |
| 612 |
Mai no havia sentit una cosa aixi' en tota la vida! No em digueu mai me's que en aixo- dels somnis no hi ha cosa vera. Sereny Harper sabra' aquesta feta abans que jo sigui me's vella d'una hora. M'hauria plagut de veure-la confrontada amb aixo-, a ella que diu tantes ximpleries sobre les supersticions. |
| 613 |
Els minyons de son mateix volum feien veure que no sabien que se n'hague's anat; pero- tanmateix l'enveja els consumia. Haurien donat qualsevol cosa per tenir la seva pell bruna, colrada, i la seva anomenada resplendent; i Tom no s'hauria privat d'una i altra per tot un circ. |
| 614 |
Tom decidi' que ara es faria independent de Becky Thatcher. Amb la glo-ria n'hi havia prou. Viuria per a la glo-ria. Ara que ell era una persona assenyalada, potser voldria fer les paus. Be', que ho prove's: ja veuria com ell podia e'sser tan indiferent com d'altres persones. |
| 615 |
Despre's s'assegue' tota consirosa, amb l'orgull ferit, fins que sona' la campana. S'alc'a' aleshores, amb un tret venjatiu en sos ulls, i sacseja' les seves trenes i digue' que ja sabia el que- li pertocava fer. A la suspensio' de classes, Tom continua' el seu enamoriscament amb Amy, ple de joiosa ufana. |
| 616 |
Ana' donant voltes i me's voltes amb Amy per darrera el casal de l'escola, per tal d'abrandar sos ulls amb l'odio's espectacle. No se'n sabia estar. I l'enfollia de veure, com es pensava veure, que Becky Thatcher ni una sola vegada sospite's que ell es trobava en el mo'n dels vivents. |
| 617 |
Pero- ella el veia, tanmateix, i sabia que guanyava en la lluita, c'a com lla', i estava contenta de veure'l sofrir com ella havia sofert. El felic' parloteig d'Amy esdevingue' intolerable. Tom es referia coses de les quals havia de captenir-se, coses que calia fer; i el temps volava. |
| 618 |
Jo us vaig clavar una pallissa el primer dia que veie'reu aquest poble, mestre, i us en clavare' una altra! Espereu que us ensopegui fora d'aqui'! Us atrapare' i... I, tot caminant, feia el moviment d'apallissar un noi imaginari, dant cops de puny a l'aire i puntades de peu, traient-li un ull. |
| 619 |
Heu cridat abastament: oi? Ara vejam si aixo- us serveix de llic'o'. I aixi' la pallissa imagina'ria acaba' a satisfaccio' seva. Tom fugi' a casa al migdia. La seva conscie-ncia no hauria comportat una gota me's de l'agrai-da felicitat d'Amy, i la seva gelosia no hauria pogut sofrir me's altra dissort. |
| 620 |
No us puc sofrir! El minyo', doncs, s'atura', demanant-se qui'na en devia haver fet (perque- ella havia dit que miraria les imatges tota la migdiada); i ella segui' son cami', plorant. Aleshores Alfred se n'ana' tot pensi'vol cap a la escola deserta. Es sentia humiliat i enfurit. |
| 621 |
Son odi contra Tom estigue' lluny de minvar, en acudir-se-li aquest pensament. Desitja' que se li acudi's alguna manera de crear mals de cap a aquell noi, sense arriscar-s'hi gaire ell mateix. El llibre de lectura de Tom caigue' sota sos ulls. Veu's aqui' una avinentesa per a ell. |
| 622 |
Becky, que dava una ullada a l'interior de l'escola en aquell moment, per una finestra del darrera d'ell, veie' l'accio' i passa' de llarg, sense descobrir-se. Se n'ana' cap a casa, aleshores, proposant-se de trobar Tom i dir-l'hi: Tom ho agrairia, i llurs encaparraments serien guarits. |
| 623 |
Abans que fos a mig cami' de casa, havia canviat de parer. La memo-ria de com l'havia tractada Tom quan ella parlava de la seva forada vingue' a coure-li de bell nou, i l'ompli de vergonya. Resolgue' de deixar-lo fuetejar per compte del llibre espatllat, i, de passada, odiar-lo per sempre me's. |
| 624 |
Em treu de test el pensar que heu pogut deixar-me visitar Sereny Harper, i fer-me fer aquest paper tan babau, i no dir-me'n una sola paraula. Aquest era un nou aspecte de la cosa. A Tom, abans, la seva agudesa del mati' li havia semblat una bella face-cia, d'allo- me's enginyosa. |
| 625 |
Espero que el Senyor... se' que el Senyor el perdonara', pel seu bon cor en dir-la. Pero- no vull esbrinar si e's una mentida: no ho mirare'. Deixa' de banda el gec, i romangue' per alla' a la vora, pensi'vola, un minut. Dues vegades estengue' la ma' per pendre de bell nou la pec'a, i dues vegades es contingue'. |
| 626 |
Pobra noia! Poc sabia que de pressa s'anava acostant a un trencacolls ella mateixa. El mestre, el senyor Dobbins, havia arribat a la tardor de la vida amb una ambicio' insatisfeta. El me's afalagat de sos desigs era e'sser doctor, pero- la pobresa havia decretat que no passaria de mestre d'escola rural. |
| 627 |
Cada dia treia un llibre misterio's del seu pupitre, i s'hi corfonia totes les estones que les classes no cantaven les llic'ons. Servava el llibre amb pany i clau. No hi havia bergantell a l'escola que no es mori's de ganes de dar-hi una llambregada; pero- no n'hi havia avinentesa. |
| 628 |
Cada noi i cada noia tenien una teoria sobre la natura d'aquell llibre; pero- no hi havia dues teories iguals, i no hi havia manera d'establir els fets del proce's. I vet aqui' que, quan Becky passava vora el pupitre, vei' de la porta, repara' que la clau era al pany! El moment era precio's. |
| 629 |
e's ben be' de noia, aixo-: tenen la pell prima i el cor de pollet. Be', e's clar que no n'hi dire' res al vell Dobbins d'aquesta ximpleta, perque- hi ha altres maneres de fer-la anar llatina que no so'n d'aquesta roi-nesa; pero- que- se'n treu? El vell Dobbins preguntara' qui ha esquinc'at el seu llibre. |
| 630 |
Tom s'ajunta' a la munio' dels alumnes que feien aldarull a la part de fora. Al cap de pocs moments arriba' el mestre, i l'escola va engolir-los. Tom no experimentava cap intere-s potent per sos estudis. Cada vegada que dava un cop d'ull pel costat de les noies, la cara de Becky el contorbava. |
| 631 |
La major part dels alumnes miraren en l'aire llangorosament; pero- entre ells n'hi havia dos que sotjaven els moviments del mestre, clavant-hi els ulls. El senyor Dobbins fulleja' el llibre distretament per una estona, i despre's l'aixeca' i s'aconducta' en la seva cadira per llegir. |
| 632 |
Una vegada havia vist un conill percac'at i desemparat, amb una escopeta arran de son cap, que mirava com ella ho feia, ara. Tot seguit oblida' la seva batussa amb ella. Calia fer quelcom, de pressa! com un llampec! Pero- la mateixa immine-ncia de la necessitat paralitzava la seva inventiva. |
| 633 |
Si li hague's tornat, a Tom, la perduda avinentesa! Ja era massa tard; no hi havia salvacio' per a Becky, ara, va dir-se. Al cap d'un instant el mestre confrontava l'escola. Tots els ulls s'acalaren davant la seva mirada; en ella hi havia quelcom que fins i tot a l'innocent trasbalsava de por. |
| 634 |
Pero- ell els passava al davant cada vegada. La retribucio' que seguia a cada e-xit venjatiu era tan vasta i majestuosa, que els minyons sempre es retiraven del camp greument derrotats. A la fi conspiraren tots junts i se'ls acudi' un pla que prometia una victo-ria enlluernadora. |
| 635 |
Una te-trica basarda s'apodera' d'ell, ses cames tremolaren, i estigue' a punt d'ofegar-se. Comptava, certament, amb la simpatia palesa de l'auditori, pero- tambe' amb el silenci de l'auditori, que era encara pitjor que no la seva simpatia. El mestre arrufa' el nas, i aixo- completa' el desastre. |
| 636 |
Arriba' la flor del vespre: les composicions originals de les senyoretes. Cadascuna, per torn, avanc'a' fins al caire de la plataforma, escura' la gorja, enlaira' son manuscrit (lligat amb una cinta exquisida), i es posa' a llegir, fixant-se per peces menudes en l'expressio' i la puntuacio'. |
| 637 |
Amb tals delitoses fantasies el temps llisca de pressa, i arriba l'hora benvinguda de la seva entrada en el mo'n elisia', que li ha inspirat somnis tan fulgurants. Co-m sembla ma'gica tota cosa en front de son esguard meravellat! Cada nova escena l'encisa me's que la darrera. |
| 638 |
Tristes idees, tristes, sento en el cor niar; memo-ries arborades s'acoblen en mon front. Que jo per tes boscu'ries ani', totes florides; vora el Tallapoosa vaig co'rrer, llegir vaig; he oi-t del Talassee les ones enfurides, i el flanc del bell Coosa he vist de l'alba al raig. |
| 639 |
I de mon cor opre-s no m'haig d'avergonyir ni de girar la cara, i els ulls, regalimant. No e's pas de terra estranya que els passos meus se'n van. No e's als estranys que dono avui el meu sospir. Jo vaig trobar-hi casa i l'alegror que hi lluu en eix Estat que deixo enrera, amb plor desfet. |
| 640 |
Aquesta composicio' fou judicada el me's bell esforc' del vespre. El batlle del poblet, en remetre el premi a l'autora, fe'u un discurs abrandat, en el qual digue' que era de molt la cosa «me's eloqu-ent que mai hague's sentit, i que el mateix Daniel Webster hauria pogut enorgullir-se'n». |
| 641 |
Ell sabia per que-, i es posa' a esmenar-ho. Esborra' li'nies i les torna' a fer; pero- no fe'u sino' to-rcer-les me's que mai, i la rialleta es fe'u me's pronunciada. Fixa' tota la seva atencio' en la seva tasca, aleshores, com si estigue's determinat a no deixar-se abatre per l'alegria. |
| 642 |
A trave's de l'espiell ana' baixant un gat, lligat, al volt de les anques, amb un cordill. El gat tenia un parrac fermat damunt son cap i barres perque- no miole's. Mentre davallava a pleret, s'encorbava cap amunt i garfia el cordill, i es gronxava cap avall i garfia l'aire intangible. |
| 643 |
En certs moments ses esperances prosperaren: prosperaren tant, que n'hi havia per arriscar-se a treure les insi'gnies i practicar-se al mirall. Pero- el jutge tenia una manera de fluctuar verament descoratjadora. A la fi es decidi' per la milloria, i despre's per la convalesce-ncia. |
| 644 |
Remete' la seva dimissio' immediatament; i aquella nit el jutge sofri' una recaiguda i fina'. Tom resolgue' que mai me's no es tornaria a refiar d'un home aixi'. Els funerals foren bella cosa. Els Infants de la Temperanc'a maniobraren en un estil calculat per corsecar l'ex-membre d'enveja. |
| 645 |
Podria beure i jurar, ara; pero- troba', amb sorpresa seva, que no en tenia ganes. El simple detall de poder-ho fer se'n dugue' el desig, i l'encant de la cosa. Tom s'estranya', ben aviat, de veure que les seves cobejades vacances comenc'aven de pesar-li una mica feixugament. |
| 646 |
Becky Thatcher se n'havia anat a la seva casa de Constantinoble, a romandre amb sos pares durant les vacances: aixi' e's que la vida no mostrava per enlloc un caire brillant. El paoro's secret de l'assassinat era una malaltia cro-nica. Era un veritable ca'ncer per la seva permane-ncia i pel mal que feia. |
| 647 |
Despre's vingue' el xarampio'. Durant dues llargues setmanes Tom jague' presoner, mort al mo'n i a sos esdeveniments. Estava molt malalt: res no l'interessava. Quan pogue', a la fi, llevar-se, i avenc'a' de-bilment poble avall, una trasmudanc'a melangiosa s'havia produi-t en tota cosa i en tota criatura. |
| 648 |
Cerca' Ben Rogers, i el troba' visitant els pobres amb una canastrella amb fascicles de propaganda. Percac'a' Jim Hollis, el qual crida' la seva atencio' envers la benediccio' preadi'ssima de son darrer xarampio', que era un advertiment. Cada noi que topava afegia un nou pes a la seva depressio'. |
| 649 |
I aquella nit hi hague' una tempesta terrori'fica, amb xa'fec, paoro's enrenou de trons i enlluernadores vetes de llampecs. Cobri' son cap amb els llenc'ols i espera' amb una horrible espectacio' el seu desti', perque- no tenia l'ombra d'un dubte que tot aquell daltabaix anava per a ell. |
| 650 |
Li hauria semblat un exce's de pompa i de municions de matar una xinxa amb una bateria de canons; pero- no trobava res d'incongruent en esmerc'ar una tamborinada com aquella per sacsejar l'herba sota un insecte com ell. Al cap de poc la tempesta s'exhauri', i fina' sense haver complert el seu objecte. |
| 651 |
El primer impuls del minyo' fou de mostrar-se agrai-t i reformar-se. El seu segon impuls fou d'esperar; perque- potser no hi hauria me's tempestes. Al dia segu-ent els metges tornaren. Tom havia recaigut. Les tres setmanes que aquesta vegada passa' de cara al cel, li semblaren un segle. |
| 652 |
Tot seguit esdevingue' el tema de totes les converses del poblet. Tom no pogue' alliberar-se'n. Cada refere-ncia a l'assassinat li esgarrifava el cor, perque- la seva conscie'ncia contorbada i les seves temences gairebe' el persuadien que aquelles observacions eren dites al seu devora com a provatures. |
| 653 |
En venir l'hora baixa es trobaren rondant pel vei-natge de la presoneta isolada, potser amb una indefinida esperanc'a que s'esdevindria quelcom que remogue's llurs dificultats. Pero- res no esdevingue': semblava que no hi hague's a'ngels ni fades que s'interessessin per aquell captiu sense ventura. |
| 654 |
Be', no en parlem, no us embriagueu mai, i aixi' no vindreu mai per aquests topants. Poseu-vos una mica me's cap a ponent. Aixi', aixo- e's: e's un reconfort de primera el veure cares amigues quan un hom ha anat a raure en aquesta femta de trencacolls; i no en ve'nen d'altres sino' les vostres. |
| 655 |
Bones cares amigues, bones cares amigues! Enfileu-vos l'un damunt l'altre, i deixeume-les tocar. Aixi', deu-me la ma': les vostres mans passaran entremig de les barres, pero- les meves so'n massa grosses. Mans petites i febles... pero- han ajudat qui-sap-lo a Muff Potter, i l'ajudarien me's si poguessin. |
| 656 |
A la fi del segon dia, el parloteig del poble comentava com romania el testimoni de Joe l'Indi ferm i inexpugnable, i no hi havia el menor dubte sobre qui'n fora el veredicte del Jurat. Tom romangue' a fora fins a una hora ben tardana, i se n'ana' al llit atravessant la finestra. |
| 657 |
Passaren hores abans que acluque's els ulls. Tot el poble s'acorrua' cap a la cambra del Tribunal al mati' segu-ent, perque- aquell havia d'e'sser el gran dia. Ambdo's sexes estaven gairebe' igualment representats en l'auditori atapei-t. Despre's d'una llarga espera, el Jurat entra' d'un rengle. |
| 658 |
Ens dem per satisfets. Al pobre Potter se li escapa' un gemec, i es posa' la cara entre les mans, i gronxa' son cos blanament d'aci' d'alli', mentre regnava un peno's silenci dins la cambra. Molts d'homes es sentiren commoguts, i la compassio' de moltes dones es palesa' en lla'grimes. |
| 659 |
Un pasme intrigat es desvetlla' en tota cara de l'auditori, sense exceptuar la de Potter. Totes les mirades es clavaren amb meravellada atencio' en Tom quan ell s'aixeca' i prengue' son lloc a la plataforma. El minyo' semblava prou esverat, perque- tenia qui-sap-la por. El jurament fou administrat. |
| 660 |
Pero- aquesta mena de conducta fa honor al mo'n: aixi', doncs, no esta' be' de posar-hi titlles. Els dies de Tom eren plens de gaubanc'a i d'esclat, pero- les seves nits eren tongades d'horror. Joe l'Indi li infestava tots els somnis, i sempre amb la sente-ncia de mort als ulls. |
| 661 |
Unes vegades Tom temia que Joe l'Indi no fos mai capturat; les altres temia que en fos. Estava segur que mai no tornaria a alenar a plaer fins que aquell home fos mort i ell n'hague's vist el cada'ver. Hom havia ofert recompenses, hom havia explorat la contrada; pero- Joe l'Indi era introbable. |
| 662 |
Una de aquelles meravelles omniscients i espaordidores, un detectiu, vingue' de Sant Llui's, sotja' pels voltants, mogue' el cap, prengue' el posat de savi, i aconsegui' aquella mena d'e-xit astorador que els membres d'aquest ofici generalment aconsegueixen. e's a dir, va trobar una pista. |
| 663 |
Pero- e's impossible de penjar una pista per assassinat: aixi' e's que, despre's que aquest detectiu hague' fet el seu fet i tornat a casa, Tom va sentir-se tan mal segur com estava abans. Els dies canc'oners anaven passant, i cada un deixava al seu darrera el pes de l'aprehensio' una mica alleujat. |
| 664 |
Tom se l'endugue' a un indret reservat, i entaula' la mate-ria confidencialment. Huck hi vingue' de grat. Huck hi venia sempre de grat, a dar un cop de ma' a qualsevol empresa que oferi's entreteniment i no requeri's capital, perque- tenia una enutjosa sobreabunda'ncia d'aquella mena de temps que no e's or. |
| 665 |
Es trobaven en un indret soliu i en una hora feta solemne per les velles tradicions. Els esperits zumzejaven en les fulles murmuradores; les fantasmes sotjaven en les llo-bregues reconades; el pregon udol d'un ca venia surant, de la dista'ncia; una o-liba responia amb la seva nota sepulcral. |
| 666 |
Els minyons, corpresos d'aquestes solemnitats, no parlaven gaire. Al cap de poc judicaren que ja havien sonat les dotze: marcaren on queia l'ombra i comenc'aren de cavar. Llurs esperances comenc'aven de deixondir-se. Llur intere-s es fe'u me's intens, i llur treball va cre'ixer al seu compa's. |
| 667 |
Ves, so'n unes bandes soliues, de me's mal tirat que no pas la gent morta. La gent morta podria enraonar, potser; pero- no ve'nen lliscant-vos al voltant, dins una mortalla, quan no us en adoneu, i sotjant damunt l'espatlla tot d'un plegat, i esmolant les dents com ho fa una fantasma. |
| 668 |
Oh! Era l'home me's noble que mai s'hagi conegut. D'homes aixi' no n'hi ha, avui en dia: jo ho se' be' prou. Podia apallissar qualsevol home d'Anglaterra amb una ma' fermada al seu darrera, i podia agafar el seu arc de teix i encertar una pec'a de deu ce-ntims cada vegada, a una milla i mitja. |
| 669 |
Quan el sol comenc'ava d'enfonsar-se a ponent, emprengueren llur cami' cap a casa, a trave's de les llargues ombres dels arbres, i aviat desaparegueren de l'esguard sota els boscos de Cardiff Hill. El dissabte, poc despre's de migdia, els minyons eren a l'arbre mort, altra vegada. |
| 670 |
Quan entraren, «l'altre» estava parlant en veu baixa. S'assegueren en terra, confrontant la porta, amb l'esquena contra la paret, i l'orador continua' les seves observacions. El seu estil esdevingue' menys reservat, i les seves paraules de so me's preci's a mesura que les ana' dient. |
| 671 |
Us toca a vo's de vetllar. Es cargola' en terra, entre les herbotes, i aviat es posa' a roncar. Son companyo- el belluga' una o dues vegades, i ell va romandre quiet. Aviat el que vetllava comenc'a' de pesar figues; sa testa queia me's i me's avall. Comenc'aren de roncar tots dos. |
| 672 |
No va fer una segona provatura. Els minyons romanien alli' tot comptant els moments canc'onejadors, fins que els sembla' que el temps ja no existia i l'eternitat criava cabells blancs; i en acabat sentiren el cor ple de gratitud en reparar que a la fi es ponia el sol. Aleshores un dels roncaires calla'. |
| 673 |
En lleva' vint o trenta do-lars per a ell i altres tants per a Joe l'Indi. I va passar-li el sac. Joe estava agenollat al reco', ara, cavant amb el seu ganivet de cac'a. Els minyons, en un moment, oblidaren totes llurs temences, totes llurs mise-ries. Amb ulls cobejosos espiaven cada moviment. |
| 674 |
Hi ha un vell magall rovellat entre les herbes del reco', a l'altra banda de la llar: l'he vist fa un moment. Corregue' i porta' el magall i la pala dels minyons. Joe l'Indi agafa' el magall, l'examina' cri'ticament, mogue' el cap, murmura' alguna cosa per a si' mateix, i despre's comenc'a' de servir-se'n. |
| 675 |
Us penseu que puguin ser a dalt? Els nois restaren amb l'ale- embussat. Joe l'Indi es posa' la ma' al ganivet, s'atura' un moment, indeci's, i despre's es gira' cap a l'escala. Els nois pensaren en el recambro', pero- no tenien forces. Els passos sonaren cruixidors damunt els graons. |
| 676 |
Si volen saltar a baix, ara, i fer-se malbe', qui' s'hi oposa? D'aqui' a quinze minuts sera' fosc, i aleshores que ens segueixin, si volen: jo m'hi avinc. A mon jui', el que hagi entaforat aqui' aquestes coses ens ha dat una llambregada, i ens ha pres per fantasmes o dimonis, o alguna cosa per l'estil. |
| 677 |
Joe rondina' una estona, i despre's convingue' amb el seu amic que la llum que quedava havia d'e'sser estalviada per ajustar les coses per al comiat. Poc despre's lliscaren enfora de la casa en l'hora baixa que s'enfosquia, i avanc'aren envers el riu amb la seva caixa preciosa. |
| 678 |
Pero- els incidents de la seva aventura esdevingueren sensiblement me's aguts i me's clars, en anar refregant-los amb el seu magi', de manera que al cap de poca estona cregue' que es decantava a la impressio' que, al capdavall, podien no haver estat un somni. Aquesta incertesa havia d'e'sser esvai-da. |
| 679 |
Huck seia damunt la borda d'una barca plana, amb els peus que li penjaven distretament dins de l'aigua i amb posat de gran melangia. Tom va decidir-se a deixar que Huck aborde's el tema. Si no ho feia, aleshores, palesament, l'aventura no hauria estat altra cosa que un somni. |
| 680 |
Vo's agafareu totes les claus de portes que pogueu trobar, i jo afanare' totes les de la tieta, i la primera nit fosca que faci hi anirem i les provarem. I penseu a sotjar l'Indi, perque- digue' que es deixaria caure al poble i espiaria els encontorns, cercant l'avinentesa de revenjar-se. |
| 681 |
El dimecres igual. Pero- la nit del dijous era me's prometedora. Tom llisca' enfora, en bona avinentesa, amb la vella llanterna de llauto' de la seva tia, i una tovallola gran per a embolcallar-la. Amaga' la llanterna en la bo'ta de sucre, buida, de Huck, i comenc'a' la vetlla. |
| 682 |
Regnava una fosca d'allo- me's negra. El perfecte silenci era nome's interromput per l'eventual rondineig de trons llunyans. Tom agafa' la llanterna, l'encengue' dins la bo'ta, l'embolica' ben embolicada amb la tovallola, i els dos aventurers avanc'aren quietament, en la tenebror, cap a la taverna. |
| 683 |
e's un negre d'allo- me's bon home, Tom. Em veu de bon ull, perque- mai faig accions com si fos al damunt d'ell. De vegades m'ajec a terra i menjo amb ell. Pero- no ho digueu, aixo-: un hom ha de fer coses, quan te' una gana que no- hi veu, que no faria en tornar a e'sser una c'osa redrec'ada. |
| 684 |
Tom estava tan exaltat que aixo- li permete' de romandre despert fins a una hora d'allo- me's tardana, i tenia qui sap l'esperanc'a de sentir el miol de Huck i d'haver el tresor, per astorar Becky i els invitats de la forada, l'endema'; pero- fou decebut: no hi hague' senyal, aquella nit. |
| 685 |
La vostra mare no ho sabra': alxi', doncs, qui'n e's el mal? Tot el que ella vol e's que estigueu ben acondui-da; i em jugo qualsevol cosa que hauria dit que hi ane'ssiu si hi hague's pensat. N'estic ben segur! L'esple-ndida hospitalitat de la vi'dua Douglas era un ham temptador. |
| 686 |
Tothom n'estava: manyocs de candeles foren exhibits, i tot seguit hi hague' una general escampada muntanyola amunt. La boca de la cova era bastant amunt del flanc de la muntanyola, i consistia en un forat que tenia la forma de la lletra A. La seva massissa porta de roure estava sense barrar. |
| 687 |
A dins hi havia una cambreta geliua com una nevera, i emmurada per la naturalesa amb so-lida pedra de calc', eixamorada d'una suor freda. Era roma'ntic i misterio's, d'estar-se alli' dins, en la fosca profunda, i mirar a la part de fora, cap a la verda vall, que resplendia al sol. |
| 688 |
Tot seguit que una candela fou encesa, hi hague' una embranzida general envers el seu possei-dor. Segui' una lluita i una defensa ardida, a desgrat de la qual la candela aviat fou tirada a terra o apagada; i aleshores hi hague' una joiosa crido-ria de rialles i una nova percac'a. |
| 689 |
Hom deia que hom podia errar dies consecutius a trave's de la seva xarxa intrincada d'esquerdes i timbes, i no trobar mai la fi de la cova; i que podia davallar i davallar i colgar-se sempre en la terra, i passar el mateix: laberint sota laberint, cap d'ells no tenia fi. |
| 690 |
La processo' ana' seguint l'avinguda principal per uns tres quarts de milla, i en acabat grups i parelles comenc'aren d'esquitllar-se per les avingudes dels costats, corrent pels te-trics passadissos, i atrapant-se per sorpresa en els indrets on els camins tornaven a unir-se. |
| 691 |
Tanmateix, pero-, aquesta mena de desenllac' de les aventures del dia era roma'ntic, i, per tant, satisfactori. Quan el vaporet, amb sos no-lits singulars, va pendre embranzida en el riu, a ningu' va donar-se-n'hi cinc ce-ntims, del temps malgastat, sino' al capita' del vaixell. |
| 692 |
La nit anava tornant-se nuvolosa i ombri'vola. Sonaren les deu, i el renou dels vehicles para', les llums escampades comenc'aren de fer la becaina, tots els vianants dispersos desaparegueren, el poblet s'abandona' al son, i deixa' el petit vigilant tot sol amb el silenci i les fantasmes. |
| 693 |
La seva fe anava afeblint-se. Era de cap servei, allo-? Era, talment, de cap servei? Per que- no ho deixaria co'rrer i no se'n tornaria al jac'? Les seves orelles copsaren un soroll. Immediatament fou tot ell atencio'. La porta que dava al carrero' havia estat blanament tancada. |
| 694 |
Aixi', doncs, anaven a mudar el tresor de lloc. Per que- havia de cridar a Tom, ara? Seria una cosa absurda: els homes se n'anirien amb la caixa, i mai me's no serien descoberts. No, ell continuaria vetllant i seguint-los: es refiaria de la fosca per lliurar-se d'e'sser descobert. |
| 695 |
Son pensament era de fugir. Despre's va fer memo-ria que la vi'dua Douglas havia estat bona envers ell me's d'una vegada, i potser aquells homes estaven per assassinar-la. Desitja' d'e'sser prou gosat per a arriscar-se a advertir-la; pero- conegue' que no gosava: podien avanc'ar i atrapar-lo. |
| 696 |
Ei! Comenc'o a sospitar de vo's, per comenc'ar: sabeu? No: ens esperarem fins que els llums seran apagats: no portem pressa. Huck comprengue' que vindria una pausa, una cosa encara me's esglaiosa que tot el parloteig assassi' que vulgueu: aixi' e's que va contenir-se l'ale- i recula' cautelosament. |
| 697 |
Perde' l'ale- i para' esment. No es va sentir cap so: la quietud era perfecta. La seva gratitud fou immensa. Aleshores dona' el tomb per sos corriols, entre les parets de mates de roldo', va girar-se amb tanta de cura com si fos un vaixell, i despre's ana' fent via ra'pidament, pero- amb tota cautela. |
| 698 |
S'amaga' darrera un gran penyal, i vinga escoltar. Hi hague' un silenci ronsejador, neguito's; i despre's, de cop i volta, una explosio' d'armes de foc i un crit. Huck no s'espera' a saber detalls. Apreta' a co'rrer, i es precipita' turo' avall, tan de pressa com les cames van poder-lo dur. |
| 699 |
Tan aviat com perde'rem el so de llurs peus, vam deixar la cac'a i devalla'rem, i avisa'rem els comissaris de policia. Van reunir una forc'a i eixiren a guardar la vora del riu, i, tan aviat com sigui clar, el xerif i una ronda aniran a fer una batuda pels boscos. Els meus nois no trigaran a ser-hi. |
| 700 |
Volia veure co-m acabava tot allo-... Com que s'esquitllaven d'aquella manera! Vaig espiar-los fins a l'entradeta de la vi'dua, i vaig romandre a la porta, i vaig sentir que l'esparracat parlava de la vi'dua, i l'espanyol jurava que li foradaria el posat, com vaig dir-vos a vo's i als vostres dos fills. |
| 701 |
Huck havia come-s una altra errada paorosa. Feia tot el que podia per evitar que el vell assoli's la me's petita clari'cia de qui' podia e'sser l'espanyol; i tanmateix la seva llengua semblava determinada a ficar-lo en trencacolls, a desgrat de tot el que ell pogue's intentar. |
| 702 |
No; vull emparar-vos, vull emparar-vos. Aquest espanyol no e's sord i mut: aixo- ho heu deixat anar sense adonar-vos-en, i ara no podeu retirar-ho. Coneixeu alguna cosa, sobre aquest espanyol, que us voleu reservar. Refieu-vos de mi. Digueu-me el que- e's, i refieu-vos de mi: no us traire'. |
| 703 |
Aixo- e's d'un altre paner. Durant el desdejuni la conversa continua', i en ella digue' el vell que la darrera cosa que havia fet amb els seus fills, abans de colgar-se al llit, era agafar una llanterna i examinar l'entradeta i el seu vei-natge per si hi havia senyals de sang. |
| 704 |
Pero- per que- heu tingut aquell ensust? Que- us cre'ieu que trobari'em? Huck es sentia en lloc estret: l'esguard inquisitiu era al seu damunt: hauria dat qualsevol cosa per tenir el material d'una plausible resposta. No se li acudi' res; l'esguard inquisitiu penetrava me's i me's endins. |
| 705 |
El pobre Huck estava massa anguniat, per a somriure; pero- el vell rigue' fortament, joiosament; sacseja' els detalls de la seva anatomia de cap a peus, i acaba' dient que una rialla com aquella era diner a la butxaca d'un hom, perque- escurc'ava els comptes del metge com una mala cosa. |
| 706 |
Esteu esblaimat i atui-t: teniu posat de malaltejar. No e's estrany que estigueu una mica esmaperdut i fora de test. Pero- ja en sortireu: el descans i la son em penso que us remuntaran d'allo- me's be'. Huck estava enfurit de pensar que havia estat tan bajoc i havia trai-t una exaltacio' tan sospitosa. |
| 707 |
De fet, tot semblava ben encaminat, ara: el tresor romandria encara al nu'mero , els homes serien capturats i empresonats aquell dia, i ell i Tom podrien apoderar-se de l'or, aquella nit, sense cap mal de cap o temenc'a d'interrupcio'. Tot just acabat el desdejuni, sona' un tust a la porta. |
| 708 |
Mos tres negres vetllaren la vostra casa tota la resta de la nit. Ara han tornat, tot just. Vingueren me's visites, i la histo-ria hague' d'e'sser dita i redita per espai de dues hores me's. No hi havia escola dominical durant les vacances de l'escola quotidiana, pero- tothom va fer d'hora a l'esgle'sia. |
| 709 |
La gent s'aturava d'eixir de l'esgle'sia. Van co'rrer els murmuris, i una inquieta preocupacio' s'ensenyori' de tots els posats. Els infants i els mestres joves foren anguniosament interrogats. Tots digueren que no havien reparat si Tom i Becky eren al vaporet en el viatge de retorn. |
| 710 |
La tia Polly es posa' a plorar i recargola' les mans. L'alarma corregue' de boca en boca, de grup a grup, de carrer a carrer; i al cap de cinc minuts les campanes sonaven desesperadament, i tot el poble era en peu. L'episodi de Cardiff Hill caigue' immediatament en la insignifica'ncia. |
| 711 |
Els lladres foren oblidats, hom ensella' cavalls, hom aparella' bots, hom ordena' que el vaporet sorti's, i, abans que l'esglai hague's envellit de mitja hora, dos cents homes s'escampaven, per la carretera i el riu, cap a la cova. Durant tota la tarda canc'onera, el poble sembla' buid i mort. |
| 712 |
Aquesta e's la marca de Nostre Senyor. Ell no l'abandona. Mai no l'abandonara'. I aquesta marca la duu tota criatura que ve de les seves mans. Pels volts del migdia, colles d'homes aclaparats arribaren al poblet, cada una pel seu canto'; pero- la gent me's forta seguia cercant. |
| 713 |
Anaren recorrent els ombri'vols passadissos amb la resta de l'expedicio', visitant les familiars meravelles de la cova; meravelles a les quals hom havia donat, com a motius, noms exageradament precisos, com la Sala de Rebre, La Catedral, El Palau d'Aladi', i aixi' per l'estil. |
| 714 |
En un indret trobaren una esbarjosa caverna, del sostre de la qual penjaven una munio' d'estalactites resplendents, de la llargada i dia'metre d'un brac' huma'. La corregueren tota, astorant-se i admirant, i en acabat la deixaren per pendre un dels nombrosos passadissos que hi anaven a raure. |
| 715 |
Tom sabia llur estil, i el perill d'aquesta mena de conducta; agafa' la ma' de Becky i la precipita' dins el primer corredor que va oferir-se-li. I que no fou pas massa d'hora, perque- una rata pennada apaga' el llum de Becky amb la seva ala mentre ella sortia de la caverna. |
| 716 |
Els minyons romangueren silenciosos, parant esment; pero- sense cap resultat. Tom recula' pel cami' per on havia vingut i accelera' sos passos. Al cap de ben poc, una certa indecisio' en la seva manera revela' a Becky un altre fet terrible: no podia retrobar el cami' de vinguda. |
| 717 |
Aixo- li dona' millor resultat: Becky digue' que feia esforc'os per esperar de bell nou; que s'aixecaria i el seguiria onsevulla que la mene's, amb la sola condicio' que no torne's a parlar d'aquella manera. Perque- la conducta d'ell, fe'u, no havia estat me's vituperable que la seva. |
| 718 |
Per una breu estona l'esperanc'a va gloriar-se de reviure: no pas amb cap rao' per a fonamentar-ho, sino' perque- esta' en la seva natura de reviure quan la deu no n'ha estat estroncada pels anys i la familiaritat amb les fallides. No va passar gaire estona que Tom no prengue's la candela i la bufe's. |
| 719 |
Els nois procuraren de no parar-hi esment, perque- era horrible de pensar en seure quan el temps havia esdevingut tan precio's: avanc'ar, en alguna direccio', en qualsevol direccio', era almenys un progre's i podia comportar un fruit; pero- seure era imitar la mort i abreujar el seu encalc'. |
| 720 |
Becky plorava, i Tom feia per manera que se li acudi's algun altre estil de reconfortar-la; pero- tots sos encoratjaments s'havien esfilagarsat amb l'u's, i sonaven com a sarcasmes. La fadiga de Becky era tan feixuga, que va anar-se endormiscant, fins a trencar el son. Tom n'estigue' content. |
| 721 |
I, amb tot, era pale-s que aixo- no podia e'sser, perque- llurs candeles no eren encara exhaurides. Molt de temps despre's d'aixo- (no haurien pogut dir quant) Tom digue' que els calia caminar sense fressa i parar l'oi-da per sentir els degotissos: necessitaven trobar una font. |
| 722 |
Deixa' trencada la frase en aquell indret. Tom parti' la coca i Becky menja' amb bon delit, mentre Tom rosegava la seva meitat. Hi havia abundor d'aigua per a cloure-hi el festi'. Al cap de poc, Becky suggeri' que podien caminar de bell nou. Tom romangue' en silenci un moment. |
| 723 |
Pero- tanmateix la vostra mare se n'adonara' tan aviat com hagin arribat al poble. Una mirada d'espant a la cara de Becky retorna' a Tom els seus sentits, i veie' que havia come-s una errada. Becky no havia d'anar a casa aquella nit! Els infants esdevingueren silenciosos i pensi'vols. |
| 724 |
Al cap d'un moment, un nou esclat de consternacio' en Becky mostra' a Tom que la cosa que ell tenia al magi' havia colpit aixi' mateix el d'ella: del mati' del diumenge podia haver-ne transcorregut la meitat abans que la senyora Thatcher descobri's que Becky no havia estat a la casa de la senyora Harper. |
| 725 |
Tom digue' que devia e'sser diumenge, aleshores, i potser dilluns. Procura' de fer que Becky parle's, pero- sos dols eren massa corprenedors: totes les seves esperances eren esvai-des. Tom digue' que llur abse-ncia devia haver estat reparada feia temps, i que sens dubte la recerca anava endavant. |
| 726 |
La joia dels presoners fou gairebe' atui-dora. Llur acuitament era, pero-, relatiu; perque- els pous abundaven i havien de guardar-se'n. No trigaren a topar-ne un, i s'hagueren de parar. Podia e'sser de tres peus de profunditat; podia e'sser de tres cents: no hi havia manera de passar-lo, c'a com lla. |
| 727 |
Tom s'ajague' damunt son pit i arriba' tan avall com pogue'. Res de fons: havien de romandre alli' i esperar fins que els cercadors arribessin. Escoltaren: evidentment els crits de la llunyania anaven fent-se me's distants. Al cap d'un moment o dos s'havien esvai-t totalment. |
| 728 |
Parla' esperanc'adament a Becky, pero- va passar un segle d'afanyosa espera sense que torne's a oir-se cap so. Els infants, a les palpentes, retornaren a la font. El temps, remi's, s'arrossegava. Dormiren altre cop, i es desvetllaren, plens de fam i amargor. Tom creia que devia e'sser dimarts, aleshores. |
| 729 |
Tom en fou paralitzat: no podia moure's. Experimenta' una pregona satisfaccio', a l'instant segu-ent, en veure que l'espanyol apretava a co'rrer i es perdia de vista. Tom s'estranya' que Joe no hague's reconegut la seva veu i no hague's comparegut i l'hague's mort, per haver declarat al Tribunal. |
| 730 |
L'esglai de Tom havia afeblit tots els seus muscles. Es digue' a si' mateix que, si hague's tingut prou forc'a per a tornar a la font, hauria roma's alli', i no hi havia cosa que l'hague's temptat a co'rrer el perill de trobar de bell nou Joe l'Indi. Tingue' compte de no dir a Becky el que havia vist. |
| 731 |
Digue' que nome's havia cridat «per si reeixia». Pero- la fam i la malauranc'a, al cap de molt de temps, es feren me's fortes que les temences. Una altra espera tediosa a la font i un altre so'n, de forc'a durada, hi feren mudanc'a. Els infants es despertaren, desvetllats per una fam desesperada. |
| 732 |
Es proposa' d'explorar un altre passadi's: se sentia amb voluntat de confrontar Joe l'Indi i totes les terrors. Pero- Becky s'havia decandit: s'havia capbussat en una extenuada apatia, i no podia e'sser reviscolada. Digue' que esperaria on es trobava, i moriria: poc havia de trigar gaire estona. |
| 733 |
La gent deia que trencava el cor de sentir-li cridar la seva filla; i alc'ava el cap, i escoltava, de vegades un minut sencer, i despre's tornava a ajeure's aclaparada, amb un gemec. La tia Polly havia caigut en una persistent melangia, i sa testa grisa s'havia tornat blanca, gairebe' del tot. |
| 734 |
Tom s'assabenta' de la malaltia de Huck i ana' a veure'l el divendres; pero- no pogue' e'sser adme-s a l'alcova, com tampoc el dissabte ni el diumenge. En acabat fou adme-s dia'riament; pero- li advertiren que no digue's un mot de l'aventura i no trague's cap tema de conversa excitant. |
| 735 |
La casa del jutge Thatcher es trobava en el cami' que seguia Tom, i s'hi atura' a veure Becky. El jutge i alguns amics es posaren a enraonar amb Tom, i algu' li demana' iro-nicament si no li plauria de tornar a la cova. Tom digue' que si'; que li semblava que ho trobaria tot pla. |
| 736 |
Quan la porta de la cova fou oberta, un pate-tica vista es mostra' en la penombra opaca de l'indret: Joe l'Indi jeia estirat a terra, amb la cara arran de l'escletxa de la porta, com si sos ulls dalerosos haguessin roma's clavats fins al darrer moment en la llum i la vida del mo'n lliure del defora. |
| 737 |
Sa compassio' es desvetlla', pero- tanmateix experimenta' una ufanosa sensacio' d'alleujament i de seguretat, aleshores, que li revelava, en un grau abans no valorat abastament, qui'na considerable ca'rrega de por havia pesat damunt seu d'enc'a' del dia que va alc'ar la veu contra aquest sanguinari bandejat. |
| 738 |
La gran post que hi havia al peu de la porta havia estat estellada i feta miques amb tediosa tasca. Inu'til treball, tanmateix, perque- la roca viva formava una llinda al defora, i sobre aquest material obstinat el ganivet no havia aconseguit res: l'u'nic mal se l'havia fet el ganivet mateix. |
| 739 |
La peticio' havia reunit una colla de firmes: hom havia tingut moltes de reunions ploroses i eloqu-ents, i un comite- de dones totes sentimentals havia estat designat per anar, amb extraordinari dol i gemegadissa, a trobar el governador i pregar-li que fos un ase clement i trepitge's el seu deure. |
| 740 |
Tot aquest roquissar e's del mateix caient, del forat de la cova estant, fins qui-sap-lo en avall. No hi ha cases ni clapes de bosc: so'n les mateixes mates. Pero- no veieu aquell indret esblanquei-t alla' baix, on hi ha una rossola? Be', doncs, aixo- e's una de les meves marques. |
| 741 |
Mireu-lo, Huck; e's el forat me's avinent de la contrada. I, sobre aixo-, muixoni! Fa temps que vull e'sser lladre, pero- reconec que em calia trobar una cosa aixi', i el romanso era on l'aniria a cercar. Ara ja el tenim, i el tindrem secretament; nome's hi deixarem venir Joe Harper i Ben Rogers. |
| 742 |
Els feu arreplegar tot el diner que puguin de sos amics, i, despre's que els heu tingut un any tancats, si no l'arrepleguen, els mateu. Aquest e's el costum general. Pero- les dones no les mateu. Les dones les tanqueu, pero- sense matar-les. Sempre so'n belles i riques, i qui-sap-lo espaordides. |
| 743 |
No hi ha ningu' tan corte-s com els lladres: a tots, els llibres ho trobareu. Be', les dones comencen d estimar-vos, i, al cap d'una o dues setmanes que so'n a la cova, paren de plorar, i despre's no podreu aconseguir de cap de les maneres que se'n vagin. Si les en traieu, tomben en rodo' i tornen. |
| 744 |
Mentrestant tot estava a punt, i els minyons entraren pel forat, Tom el primer. S'obriren pas fins a l'altre cap de la foradada, lligaren llurs cordills d'estel empalmats, i anaren avanc'ant. Uns quants passos els portaren a la font, i Tom senti' una esgarrifanc'a en tot el seu cos. |
| 745 |
Penso que hem de trescar cap alli' i percac'ar la caixa. Tom passa' al davant, obrint matussers graons a la muntanyola d'argila en la seva davallada. Huck el segui'. Quatre avingudes sortien de la petita caverna on era el gran penyal. Els minyons n'examinaren tres sense resultat. |
| 746 |
Huck comenc'a' aleshores de cavar i esgarrapar. Aviat foren descoberts i separats alguns taulons. Ells amagaven un precipici natural que condui-a sota el penyal. Tom va ficar-s'hi i sostingue' la candela tan lluny, sota la roca, com pogue'; pero- digue' que no podia veure la fi de l'espluga. |
| 747 |
Mireu aqui'! Era la caixa del tresor, ben segur, ocupant una confortable caverneta, amb un barrilet de po'lvora buit, un parell d'escopetes en llurs estoigs de cuiro, dos o tres parells de mocassins, un cinyell de cuiro, i algunes altres deixalles ben amarades pels degotissos. |
| 748 |
Endavant, Huck: hem estat aqui' dins qui-sap-lo temps. Es fa tard, em penso. I em corre la rateta. Menjarem i fumarem en arrivar al bot. Al cap de poc eixiren a l'escamot de mates de roldo', miraren estrate-gicament enfora, veieren la ribera neta, i no trigaren a menjar i a fumar dins el bot. |
| 749 |
Esteu-vos aqui' ben quiet, i vigileu la mercaderia, mentre jo, d'una correguda, pispo el carreto' de Benny Taylor. No trigare' ni un minut. Desaparegue'; i tot seguit retorna' amb el carreto', hi posa' els dos saquets, va cobrir-ho amb alguns drapots, i s'engega', amb el carregament al seu darrera. |
| 750 |
Hi eren els Thatchers, els Harpers, els Rogers, la tia Polly, Sid, Mary, el ministre, el director del perio-dic, i molts altres; i tots amb la millor roba. La vi'dua rebe' els minyons tan coralment com ningu' fos capac' de rebre dues criatures d'aquell posat. Estaven coberts d'argila i de se-u de candela. |
| 751 |
Si us hague'ssiu trobat com va trobar-se Huck, us hauri'eu esquitllat turo' avall, i no n'hauri'eu dit un mot a ningu', dels lladres. No podeu fer sino' coses roi-nes, i no podeu comportar de veure lloat a ningu' per fer-ne de bones. Vet-ho aqui': no regracieu, com diu la vi'dua. |
| 752 |
I va seguir, i va anar-se estenent. Revela' son secret sobre la participacio' de Huck en la aventura, amb la me's bella faiso' drama'tica que sabia; pero- la sorpresa que motiva' era, en gran part, estrafeta, i no pas tan clamorosa i efusiva com hauria estat sota me's venturoses circumsta'ncies. |
| 753 |
La meitat e's de Huck, i l'altra meitat e's meva! L'espectacle va trencar l'ale- a tothom: tothom era bocabadat; ningu' parlava, per un moment. Despre's hi hague' una demanadissa una'nime d'explicacions. Tom digue' que podia dar-ne, i ho fe'u. La histo-ria va e'sser llarga, pero- xarbotant d'intere-s. |
| 754 |
Totes les cases de Sant Petersburg i els llogarrets vei-ns foren analitzades, post darrera post, i llurs fonaments descolgats i escorcollats, en la recerca del tresor ocult. I no pas per minyons, sino' per homes; i alguns de ben seriosos i sense el me's petit romanticisme. |
| 755 |
Els minyons no podien recordar que llurs observacions haguessin estat de pes, abans; pero- ara les dites llurs eren atresorades i repetides: tot el que feien, c'a com lla, semblava e'sser considerat com a notable: havien perdut, evidentment, el poder de fer i dir coses vulgars. |
| 756 |
La vi'dua Douglas posa' el diner de Huck al sis per cent, i el jutge Thatcher fe'u el mateix amb el de Tom, a requesta de la tia Polly. Cada minyo' tenia ara una renda simplement prodigiosa: un do-lar per cada dia de feina de l'any, i mig me's els diumenges. Era exactament c'o que guanyava el ministre. |
| 757 |
Sofri' coratjosament per tres setmanes les seves calamitats; i despre's, un dia, va resultar esgarriat. Per espai de quaranta vuit hores la vi'dua el cerca' per tot arreu, afligidi'ssima. El pu'blic s'hi encaparra' en gran manera: tot ho remenaren, i dragaren el riu en cerca del seu cos. |
| 758 |
A les primeres hores del terc' mati', Tom Sawyer, assenyadament, ana' furgant per algunes bo'tes buides que hi havia me's enlla' de l'escorxador fora d'u's, i troba' el refugiat dins una d'elles: Huck hi havia dormit. Acabava de desdejunar-se amb alguns caps i bocins de menjar robat. |
| 759 |
I jeia al ras, ara, co-modament aparellat amb la pipa. Estava despentinat, escabellat, i duia la mateixa antiga ruina de parracs que l'havia fet pintoresc en els dies que era lliure i felic'. Tom el va escometre, li digue' el trasbals que havia causat, i va instar-lo a tornar a casa. |
| 760 |
He de portar els vestits condemnats que m'ofeguen: sembla que no deixin passar gens d'aire, tanmateix; i faig goig d'una manera tan endiastrada que no puc tirar-me a terra, ni ajeure'm, ni rodolar enlloc. Que no m'he escapolit per una porta de celler, fa... be', jo diria que fa anys. |
| 761 |
No puc atrapar-hi una mosca, alla' dins. No puc mastegar tabac, i he de dur sabates tot el diumenge. La vi'dua es posa a taula en tocar una campana; se'n va al llit en tocar la campana; es lleva en tocar la campana: tot e's tan fere'stegament acompassat, que un hom no pot comportar-ho. |
| 762 |
Esparvera de veure's lligat alxi'. A mi deu-me el ser deixat, que e's una cosa planera: no hi estic, jo, per gent que li manca un bull. He de demanar-ho, per anar a fer una pescada; he de demanar-ho, per anar a capbussar-me al riu: mala fi tingui un hom, si no he de demanar totes les coses. |
| 763 |
Be', havia de parlar amb tanta gentilesa que no tenia consol: no tenia me's remei que pujar a la golfa i renegar una mica cada dia per dar-me gustet a la boca, o be' hauria mort. La vi'dua no em deixava fumar, no em deixava fer esgarips, no em deixava badallar, ni estirar-me, ni escupir davant la gent. |
| 764 |
Be', aixo- no hauria pogut comportar-ho, Tom. Veieu Tom? Aixo- d'e'sser ric no e's pas de primera, com diuen. e's neguitejar-se i neguitejar-se, i suar i suar, i desitjar a tota hora que un hom fos enterrat. I a mi aquest vestit m'escau; i aquesta bo'ta m'escau. I poc els tornare' a deixar de banda. |
| 765 |
Perque- el cert e's que, en comunicant als altres el que- ha mogut un moment el nostre esperit, pel regular es posa cura en rimar la feta, en ordenar-la, en enquadrar-la, en decorar-la segons lleis d'art que cada contaire porta a dintre. Veniu a fer com el mu'sic que harmonitza la melodia salvatge. |
| 766 |
El meu oncle sempre diu que, en sabent entendre les partides del Major, no calen pas me's llic'ons de lectura, i que d'escriure ja n'hi ha prou quan se sap posar la firma d'un rebut. Sempre em recordare' de la graciosa escena que va passar a casa un dia que ell va venir, quan va casar-se ma germana. |
| 767 |
El varen fer entrar al meu estudi, no se' perque-, i, tan bon punt va veure la llibreria, va agafar un aire co-micament sever, un posat agre-dolc' d'indignacio', com si tot d'un cop s'imagine's els diners malaguanyats que representava la biblioteca i el temps perdut que suposava la lectura de tant paper. |
| 768 |
Se li sabien possessions a Andalusia, finques a Barcelona i a l'Emporda' i gran varietat d'especulacions de que- ell era l'a'nima i el brac'. Deme's feia estrany que amb tal vivesa replique's, un home que en general es mostrava fred i serio's, me's amic de fets que de paraules. |
| 769 |
Hi havia la descripccio' d'un terrer immens, trencat, espadat, abrupte, quasi inaccessible, ple de centenaris boscos de suredes verges que la ma' de l'home no havia escorxat encara mai. Ja estava decidit. La meva sort ho volia. Hi havia un pai's inexplorat que m'oferia els seus tresors forestals. |
| 770 |
Pero- jo li vaig ensenyar el llibre, li vaig exposar les meves raons, li vaig fer els meus arguments, i al capdavall aquell home, que tenia gran intui-cio' de les coses i una fe cega en el meu esperit d'iniciativa, va acabar per interessar-se fortament en els meus projectes. |
| 771 |
Me's s'estimen morir de fam que treure profit d'aquelles immenses suredes, espeses, impenetrables i embrollades, com si mai hi hague's posat els peus ningu'. Els propietaris les tenen abandonades d'anys i panys, per natural deixadesa i per por als bandolers que infesten el pai's. |
| 772 |
Jo hi anire', pare, jo hi anire' a fer-me'ls meus. Amb una dotzena de minyons resoluts que me'n dure' d'aqui', imposare' respecte als bandolers, aclarire' aquells boscos, i amb la primera pelada que es faci a les sureres, n'hi haura' prou per a pagar les terres que hagi comprat. |
| 773 |
Un cavall l'ha potejat. Tots els carreters varen entrar corrents a dins, i alli, en un reco', sota un rastell, varen veure a en Malsangro, este-s pels fems, fred, glac'at, tot brut de boll i tacat de sanc glevada... Un xic me's enlla', jeia un cavall, amb el ronsal arrossegant per terra. |
| 774 |
I per la memo-ria d'aquells homes anava passant el record dels martiris horrorosos que l'establer feia passar als animals, com un botxi' que es diverti's amb els dolors de les vi'ctimes. No e's que aquells homes no fossin peguissers i a'dhuc ferotges i desanimats, si convenia. |
| 775 |
Aleshores traballa'vem a les muralles de Sant Pere, que les estaven enderrocant. Ella, prenyada fins a les dents, venia cada migdia a dur-li el dinar. Tots dos s'asseien a l'ombra d'un arbre, al peu del carro, i vinga mirar-se embadocats, com si mai s'haguessin vist. Pero-. |
| 776 |
Diumenge de Rams! Tota la nit havi'em somniat amb aquelles branques de llorer florit que havi'em vist tallar a l'hort, a la vigi'lia; tota la nit ens havien passat davant dels ulls, fent revere-ncies, les vincladisses palmes d'or que venien de tan lluny, emigrades dels pai-sos riolers on neix el sol. |
| 777 |
I la paraula santa apaivagava nostres brogits i crido-ries. Esdeveni'em seriosos i compungits, com transfigurats de sobte per la revelacio' de la divina trage-dia. Agafa'vem rams i palmes amb recolliment i uncio', com qui es disposa a exercir un ministeri sagrat, per damunt dels oficis de la terra. |
| 778 |
Pero- l'acte me's solemne, me's imposant, era quan venia el moment de la benediccio'. Semblava que tota la selva bellugadissa senti's mi'stiques esgarrifances, aixi' que el sacerdot alc'ava el brac'. Els rams de llorer acotaven les testes de fullaraca, les palmes vincladisses feien acataments i revere-ncies. |
| 779 |
Despre's de les palmes vindran les espines; despre's de l'alabanc'a, l'improperi; despre's de la victo-ria, el sacrifici. El Jesu's aclamat sera' el Jesu's escarnit, el Jesu's victorio's sera' el Jesu's ac'otat, el Jesu's triomfant sera' el Jesu's mort en la Creu. Aleshores tot es trasbalc'ara' i es fara' trossos. |
| 780 |
I per a donar a l'escultura ideada quelcom de significat i, al propi temps, el regust cla'ssic que demanava el programa, coronaria la imatge nua amb un cerclell de flors, i a la ma' dreta, graciosament alc'ada, li posaria un tio', flamera o diga-li atxa. Si', si'. Estaria molt be'. |
| 781 |
Era una resolucio' presa, i no calia insistir-hi. Aixi' ho havia pensat i aixi' ho faria. Anem a dir que, abans de determinar-se, ja havia anat l'alumne a consultar el tema amb l'home acienc'at, encara que humil, en el qual tenia dipositada la confianc'a per a aquests negocis transcendentals. |
| 782 |
En casos com els presents, el seu conseller, o diguem-ne director de conscie-ncia arti'stica, era el porter vell de l'Escola, el qual, amb tot i no possei-r el me's mi'nim ti'tol acade-mic, havia sempre demostrat molt seny a causa de la gran pra'ctica en altes qu-estions este-tiques. |
| 783 |
Jo no he dit que ho trobe's be', sino' que probablement l'hi trobaria. I ho trobare' be', si l'individualitat caracteri'stica del model que voste- pensa copiar es transfigura fins a convertir l'imatge en bellesa ti'pica, universal, que en el cas de que- ara es tracta sera' de graciosa adolesce-ncia. |
| 784 |
El mal o el be' tot es fara' segons l'Estil que voste- hi posi... Davant d'aquell axioma un xic espe-s, el futur opositor va esdevenir pensatiu. Probablement no comprenia tota la profunditat del principi este-tic que el porter havia deixat anar com la cosa me's te-nue d'aquest mo'n. |
| 785 |
Despre's va arribar l'hora de revestir la carcassa amb grapats de fang... i amb tanta de fuga es va empendre l'home aquelles primeres operacions, que, quan a l'hora de dinar va compare-ixer el porter per a obrir i tancar la porta al concursant, ja quasi s'endevinava l'actitud de l'esta'tua venidora. |
| 786 |
Era ben be' l'adolesce-ncia agraciada, de que- parlava el porter; era ben be' l'incentiu d'amor joveni'vol a punt d'encendre el foc en el pit dels amants esposos. Perque-, no solament resultava de significacio' l'efebe, sino' els atributs, l'accio', la manera de brandar la flama. |
| 787 |
Un color sanito's, entre torrat i vermellenc li colrava la molsa de les galtes; una musculatura atapai-da i rabassuda li mantenia tivant el trajo de vellut que duia com a manifestacio' simbo-lica de la seva poesia forestal. I una salut a prova de desditxes li rebotia per tot el cos. |
| 788 |
Mes no deuria e'sser pas aixo- perque- aleshores, me's que vi'ctima del realisme i del document, hauria mort vi'ctima d'un canvi de clima vulgari'ssim a que- qualsevol esta' exposat. No. Les paraules enunciades en el panegi'ric denotaven una cosa molt me's grossa, una peripe-cia me's granada. |
| 789 |
Pero-, que- dic afiliar-se? Me's que soldat de fila, ell seria, pels seus me-rits, el quefe de l'escola, el capitost. El lloc d'honor li corresponia, ja que cap de nosaltres es sentia amb prou brao' per a sostenir una bandera tan gloriosa com feixuga. Ell era l'home predestinat. |
| 790 |
L'aire de somni o de misteri, de que- algunes anaven impregnades, va acabar per fer-li nosa. No. Ell podia fer coses me's altes. A n'en Dordal li calia un escenari me's consistent, me's prosaic, per dir-ho aixi'... menys engalanat de flors i violes, menys propens als desvaris idealistes. |
| 791 |
Me's, per a pintar, amb coneixement de causa, les peripe-cies del terrible quadre, li calia aprofundir la vida, li calia respirar l'atmosfera de la intimitat No n'hi havia prou per un home consciencio's com ell, amb contemplar la malvestat des de fora. S'havia de ficar dins. |
| 792 |
Llavors va voler cone-ixer de prop els personatges que u'nicament havia vistos de lluny; llavors va penetrar en aquelles cases que u'nicament havia observades des del carrer; llavors va acabar per fer-se amic de l'heroi-na, de la dona que havia estat causa de l'episodi sagnant. |
| 793 |
A les insinuacions que se li feien, replicava ell amb eufemismes tan graciosos, amb tal enginy d'evasives, que, sense ofendre al curio's, deixaven la curiositat insatisfeta. Tan solament a un amic, per a qui mai havia tingut el secret me's mi'nim, en Delmar va aclarir un dia el misteri. |
| 794 |
I, corrent aixi' de boca en boca, va arribar a e'sser la feta patrimoni de tots o quasi tots els concurrents a la llotja de prosceni. I la veritat sia dita, era el cas tan fora de lo normal, tan pintoresc, tan exo-tic que, per lo extraordinari, quasi disculpava la se-rie d'indiscrecions. |
| 795 |
I amb la ma' dreta va tocar la sang, i la ma' dreta va tenyir-se'n. Sort que ma'cules aixi' aviat s'esborren. A la primera ablucio', la taca de sang fugia de la ma' de la domadora; pero- diu que al mateix moment l'estigma es va marcar indeleble en la de la filla que portava en el seu si. |
| 796 |
Volia l'ardent domadora que la nena ane's ensenyant pel mo'n, qui sap si a manera de reclam, qui sap si a manera de glo-ria e-tnica, aquella taca sagnant que memorava una rac'a histo-rica, rituals sublims, costums pintoresques, tumultuoses maternitats... Pero- Eliar s'hi oposava. |
| 797 |
I no cal dir que va triomfar la voluntat de la diveta. Com a tribut sentimental dedicat a la seva mare, no va tractar d'amagar el cognom... intent, per altra part, quasi be' inu'til, ja que no podia ocultar tampoc l'especiali'ssima bellesa que denunciava el seu origen oriental. |
| 798 |
I aquesta, sense dubte, deuria e'sser una de les principals raons de que, a l'anar-se a acabar la temporada, convinguessin els de la llotja en obsequiar a la diva amb un dinar d'amics, que era el menor homenatge que podien dedicar a qui tantes hores de deli'cia arti'stica els havia consagrades. |
| 799 |
Una pell satinada i uniforme, com pe-tal de rosa pa'lid lleugerament bru, tapissava suaument tot el palmell... Doncs, llavors, era ficcio' el que- s'havia contat? Lo de la Pasqua musulmana, lo de la sang de l'anyell del sacrifici, lo del desig de la domadora, tot venia a e'sser faula u'nicament. |
| 800 |
Oh, si n'hague's sabut alguna cosa! Potser aquells exemples li haurien servit d'esti'mul, i el dia me's impensat s'ens hauria convertit en superhome, en emperador de multituds, en director de conscie-ncies... Pero- no, ell era un sumi's, un obedient, que duia la mode-stia per ma'cula original. |
| 801 |
Venia a e'sser una suggestio', ja que ell, de visu, no la coneixia a penes la naturalesa sense adobs humans, la naturalesa salvatge, ruskiniana; pero-, pel mateix que a penes la coneixia, encara l'adorava me's. Que no hi ha per a estimar les coses, com cobrir-les amb el misteri de lo inconegut. |
| 802 |
Davant de l'escriptoriet tot el sant dia, ni un pam de cel blau podia veure, perque- els cristalls glac'ats de la finestra li tapaven la vista del defora. Sort tenia de que alla' on no hi arribava amb els ulls, hi arribava amb la imaginacio', ajudada per la dita dels vei-ns. |
| 803 |
I e's clar, va succeir el que- sol succeir en aquests casos: que la noia va enamorar-se d'un altre i va desapare-ixer del vei-nat. Des d'aquell dia en Pere va procurar esvair del pensament la deliciosa imatge, com un que es desfa' d'un utensili precio's perque- no te' casa per semblant moble. |
| 804 |
Perque- humil com era de per si, trobava pretensio' massa alta i orgullosa aixo- de mantenir un ideal d'amor plato-nic, creant una donzella tota d'artifici, bona segurament per a suprems rumiadors... pero- no per a ell, cuc de la terra, que amb una de real ja s'hauria tingut per satisfet. |
| 805 |
Aquella naturalesa ordenada i ci'vica cada dia li desagradava me's, no precisament pel que tenia de ci'vica i sime-trica, sino' per e'sser l'arranjament obra d'un altre... Perque- el que ell hauria volgut era una natura verge i escabellada per a domesticar-la, de pensament, al seu gust. |
| 806 |
I darrera d'aquell, va arrencar un altre full i va trobar una altra quarteta cantant igualment l'amor i la natura. Per un xicot humil com ell, la troballa va e'sser un tresor. Des d'aquell dia, cada mati' recorria els distins departaments del despatx fent arreplega de fulls de calendari. |
| 807 |
Pero- a n'en Perdis les receptes no l'interessaven; les xarades l'entretenien pero- el deixaven fred; els fets histo-rics, com no fossin amorosos, res li deien; els acudits no el feien riure, i sentimental com era, les sa'tires el posaven de mal humor com si l'insultessin o el ferissin. |
| 808 |
I de seguida es va posar a treure ca'lculs, mirant d'harmonitzar les ambicions de l'esperit amb els mitjants econo-mics. Tot d'un cop no ho podia pas comprar, planta i test, ga'bia i ocell. Per a aquelles coses plegades els diners no li arribaven de bon tros. Doncs, primer una cosa, despre's l'altra. |
| 809 |
Perque- sense test que sostingue's la terra, la planta es marciria, i l'ocell sense ga'bia es posaria a volar. I a l'acte va anar pel test pensant que per Sant Joan podria comprar una aufa'brega. I amb la ga'bia va fer el mateix: adquirir-ne una que encara que venturera, estava en molt bon estat. |
| 810 |
Al moment va sentir un desfici febrosenc, una joia, un dolor, una ansietat, un desvari, que segons opinio' autoritzada, so'n si'mptomes precursors en tot infantament d'una obra d'art. I agafant un full de paper de groc reial, va fabricar amb pacie-ncia un canari molt ben fet, encara que immo-bil. |
| 811 |
En Perdis, que tot i essent un artista veritable, no es podia desfer encara de la sentimentalitat original, afalagava conti'nuament l'ocell fanta'stic. Li mudava l'aigua de l'abeurador li netejava les canyes, li posava una fulla d'escarola, li bufava la menjadora, com si hi tingue's realment menjar. |
| 812 |
Semblants paraules de desig carnal removien la mossa fins a les entranyes. I des d'aquell punt, es demanava de no tenir un tros de mirall, encara que fos menut com el palmell, per a mirar-s'hi la cara, per a contemplar-s'hi aquell coll i aquell pit combat que feien venir temptacions als pastors. |
| 813 |
Pero- va venir que el roldo' es va vendre, mal venut, molt mal venut, perque- aquell any n'hi havia hagut tanta abundor que els pellaires ja no en volien... i no es va parlar me's del mirall. Aquell dijous d'anar a mercat mai venia, i la Guillema es despacientava en la soledat de les boscu'ries. |
| 814 |
De dia no rumiava pas res me's, i de nits hi somniava. La de-ria de veure's amb els seus mateixos ulls, tal com era, tal com la veien els altres, la feia tornar pensi'vola i tristoia, com un que ha perdut quelcom i no sap trobar-ho. Tot ho feia d'esma i les coses li queien de les mans. |
| 815 |
Despre's s'alc'ava, i, com una a'nima en pena, comenc'ava a passejar-se, mig adormida, mig desperta, en una mena d'ensopiment estrany. Una tarda caminant per la vora d'un reguerol del torrent, li va semblar veure passar una ombra d'ella mateixa, reflexada en un clap d'aigua. |
| 816 |
Amb el desig de veure's a son plaer, la Guillema va ajupir-se posant la cara a flor d'aigua, Pero- de tan acostar-s'hi de moment no es va veure emmirallada. El fons del sot era tot tacat de clapes de molsa negra, rostida pel sol d'agost, quan les calors eixuguen l'aigua d'aquell indret. |
| 817 |
S'hi veia tota, fins a mig cos, i no es cansava de mirar-se. Era tant el goig que li pessigollava l'a'nima que fins li va venir a la boca la canc'o' que de criatura havia sentit cantar: Dones bojes de Riells que a l'aigua aneu a mirar-se, no us hi encanteu massa temps, que us tornareu dones d'aigua. |
| 818 |
Altres cabo-ries, altres mals de cap tenia, que parar esment en allo-. L'una hora perque- havia rebut unes monedes que estaven per classificar, l'altra hora perque- havia de desxifrar una inscripcio' borrosa, el fet e's que molts dies no assossegava ni podia aclucar els ulls a la nit. |
| 819 |
Com una lletania sense fi li passaven per la memo-ria els noms dels exemplars que ja tenia o dels que li mancava coleccionar... i aixi' se li escorria l'existe-ncia, brec'ant perpe-tuament la imaginacio' en un deliri de grandeses numisma'tiques, en un febro's desvari de moneda histo-rica. |
| 820 |
Ni veia que la botiga se n'hi anava per portes, ni que es trobava sense un clau. Mentre el monetari se li ane's omplint, poc li feia que se li buide's la bossa. I tant i tant va descuidar el negoci, que al capdavall, el mateix ell que la seva dona, van haver de cantar els goigs de Sant Prim. |
| 821 |
Mala cara com aquells dies de penu'ria, no l'havia feta mai. Ni mai havia anat tan espellifat de calces i levita, ni tan tronat de barret, perque- a l'habitual desi'dia de l'home que te' una ceba massa arrelada al magi', don Joan de De'u hi afegia el decai-ment natural que porta en si la mise-ria. |
| 822 |
Els acreedors l'empaitaven nit i dia, i fins l'amo de la casa el va empendre se-riament perque- es donava el cas de que aquell bon apotecari, que tenia en son poder tantes monedes que havien fet bon paper en famosos tresors reials, es trobava que devia qui sap els mesos de lloguer. |
| 823 |
Aleshores va complir-se la profecia de la seva dona, i no va tenir me's remei l'apotecari que posar-se a demanar caritat. Aquell home que en la seva edat d'or havia sigut amo de tanta moneda histo-rica, ara que era pobre i vell, s'hauria de veure captant monedalla moderna als transeu-nts. |
| 824 |
Havia sonat l'hora de les clarivide-ncies, de lo que en diuen «lluminoses si'ntesis.» Tot ho veia clar llavors... A n'el mo'n n'hi havia de dues menes de meta'lic: les monedes antigues, que so'n les monedes de l'ideal; les monedes modernes, que so'n les monedes de la realitat. |
| 825 |
Les unes, les que no passen, representen la poesia, la glo-ria, el misteri del passat i alimenten els somnis de l'esperit. Les noves, les de trinca, les que estan en circulacio', representen la utilitat, la gana'ncia, el benestar de la vida i serveixen per a satisfer les necessitats corporals. |
| 826 |
Be' es veia prou que encara que ane's vestit com mendicaire i este's arrugat com un pergami' i encartronat com una mo-mia, aquell vell tenia misterio's aspecte de majestat com el de un monarca o d'un pri'ncep, com el d'un patriarca de l'antiga llei o al menys el d'un patrici de gran rac'a. |
| 827 |
Pero- en Jan Oriol era ti'mid, molt ti'mid, i com que sentia gran rubor per les seves gestacions mig poe-tiques, mig humanita'ries, amagava a la vista de tothom, igual que si fossin el cos d'un delicte, tots aquells fulls de paper a on hi deixetava trossets de la seva a'nima. |
| 828 |
Els herois ano-nims cantats per en Dasca li poblaven a tota hora la imaginacio'. Com una processo' de ma'rtirs sense nom i sense palma, de nit i dia li desfilaven pel pensament els modestos protagonistes d'aquells poemes consagrats a les lla'grimes silencioses i a la pena recollida. |
| 829 |
Passava pel carrer del poeta; mirava, extasiat, l'edifici d'aspecte senyorial; alc'ava els ulls a finestres i balcons... i se'n tornava a la vileta, despre's d'haver comprat, com per a aconsolar-se, una que altra fotografia del gran home, entre les que veia per quioscos i aparadors. |
| 830 |
A tal hora haig d'e'sser a tal punt, a amparar un orfe de pare i mare. Un dia de me's vagar gaudire' aquesta deli'cia. I aleshores s'acontentava amb escriure a la bona amiga un parell de mots en un paper, que tirava pel reixat: Espera-m, com em tens prome's. La Pietat encara m'encadena. |
| 831 |
I aquesta esperanc'a de dolc'or l'encoratjava a seguir el curs de la caritat heroica. Aixi' varen passar anys, molts anys, tants anys que so'n incomptables. Fins que un dia, sentint-se el bon home greument afadigat d'haver fet tant be' al proisme, va pensar: Ja ha arribat l'hora de penetrar en el verger. |
| 832 |
M'ha emocionat amb frequ-e-ncia... I m'ha interessat especialment perque- amb tot i e'sser la narracio' impersonal a causa del sistema encara vigent entre nosaltres, m'ha semblat veure, aqui' i alli' imatges me's o menys velades de les vostres idees i de les vostres sensibilitats. |
| 833 |
Em sembla sentir-hi un vigor, un accent, una forc'a masculina, que en ocasions do'na als personatges me's crueltat que relleu. Mes, jo no se' com dic tan asprament aquestes coses que al capdavall sols deuen e'sser resso' del meu gust de doneta casolana, gens avesada als grans combats de la vida. |
| 834 |
La vida, me's aviat em sembla que e's com un se la disposa, com un mateix vol que sia... e's clar que no som sempre ditxosos; mes forc'a vegades e's perque- no posem prou voluntat en ser-ho. Pero- al menys, podem mantenir la serenitat dintre el dolor, lluny de turpituds i virule-ncies. |
| 835 |
Prou feines tenien tots en semblant punt per a poder distreu-re's en res me's... i ella aleshores passava silenciosa i llisa com un clap de nu'vol, anant-se a fondre en el seu amagatall. Ho feia tan a la quieta, allo- d'allunyar-se de la vista dels deme's, que quasi mai ningu' se n'adonava. |
| 836 |
El que fa l'u'rsula, d'altres dones ja ho so' vist... S'abscondeix un hom per a vestir-se i despullar-se. No volem e'sser com les bestioles de De'u que mostren a la llum del dia les debilitats i les joies de la carn. Menjar e's, pels mortals, plaer del cos, i ensenyar el plaer e's cosa vergonyosa. |
| 837 |
Perxo- hi ha a'nimes santes que ho amaguen a la vista del proisme. Si poguessin passar-se del gust de la boca... qui sap si se'n passarien? Mes, el menjar e's manament de vida, i com que criatura nada no se'n pot estar, al menys ho allunyen dels ulls del mo'n com una mise-ria. |
| 838 |
El llit li semblava massa regalat per a reposar-hi ella, i ni per precs ni per renys li podien fer dormir. Al capdavall li va'rem donar entenent dient-li que ho manava la mestressa. Mes llavors va venir la rampelleria del repa's, perque-... el que- e's de vianda no en volia per res del mo'n. |
| 839 |
Al cap i a la fi' va'rem veure que no li podi'em ve-ncer la vergonya i aleshores li posa'vem el plat vora del llit i la deixa'vem una estona sola. Si la fam l'aturmentava massa, quan hi torna'vem li troba'vem el plat buit, i el cap tapat amb els llenc'ols com si acabe's de fer un mancament. |
| 840 |
Aquella exposicio' so-bria, naturali'ssima, interessant, on es veu al protagonista enterament foraster a casa seva mateixa, foraster entre la seva fami'lia, foraster entre els seus amics de noi, foraster entremig de tota una societat que se'l mira de reull... cregueu que m'ha deixat esta'tic d'admiracio'. |
| 841 |
Admirat jo d'aquella obra potent i original, vaig fer formal promesa a son autor de que remouria cel i terra fins aconseguir que el drama es represente's. Pero-... la mort de ma filla i el meu viatge a Anglaterra per a cercar esbargiment al dolor, varen impedir la realitzacio' del meu propo-sit. |
| 842 |
Feia un dia formo's, clar, tebi, orejat per un ventet de mar que gronxava las primeres flors sortides al voltant de les tombes i els panteons. Mentre ens espera'vem per a presenciar l'enterrament, tot de sobte va'rem veure arribar una gran gentada acompanyant a un altre mort. |
| 843 |
Quasi tot aquell seguici funerari era format per xicotes grans i xiques, noies del poble endolades pobrement, les unes amb peces de robeta fosca, de coto', les altres amb fandilles de merino, d'un negre me's o menys perdut. Tot plegat, aquell eixam de mosses traspuava una mena de pobresa i de tristor. |
| 844 |
Pero- encara no feia cinc minuts que camina'vem, que les vaig tornar a veure per entre uns salzes, al trencar per un rengle de panteons. I com corrien les poca pena! Tanmateix es devien haver determinat a gaudir de l'esbarjo a tutiple-... perque- tombes a trave's s'enfilaven cementiri amunt. |
| 845 |
Muntanya avall, muntanya avall, per entre carrers de tombes i panteons, va'rem pendre comiat del dol, va'rem pujar als carruatges, varem baixar la rampa d'entrada; i va'rem sortir del cementiri. Jo encara sentia una recanc'a d'haver tingut d'abandonar la rara visio' de la comitiva ajogassada. |
| 846 |
Perdre's en una gran poblacio' mai visitada e's un plaer semblant al que deuen sentir els navegants descobridors de terres noves, de mons nous. Quina sensacio' me's agre-dolc'a, la de vagar a l'atzar per vies estranyes i entre ignorats monuments, sense saber mai on s'e's, ni veure enlloc gent coneguda. |
| 847 |
Llavors vaig empendre amb me's delit la caminata, i travessant carrers i carrerons, vaig arribar a una barriada nova, plena de bulli'cia i moviment. Tot eren botigues de joieria, pelleteries, basars de modes, aparadors de sedes i velluts, exposicions de quadres i mobles d'art. |
| 848 |
Jo contemplava, encuriosit, aquell espectacle de vida moderna i rica que es reflexava per tot arreu, des de les aceres poblades d'una gernacio' elegant i desinvolta, fins als balcons me's alts de les construccions, plens de re-tols d'or, d'esmalt i coloraines, pregonant mil articles i productes. |
| 849 |
Jo que llavors alc'o la vista i... veig que continuava acompanyant-me la punxa monumental! Jo ja em sentia com vigilat, com perseguit, i apressant el pas tant com podia, vaig passar per un indret de poc tra'nsit, pero- animat per cants i mu'siques de piano que sortien dels pisos com riallera remor. |
| 850 |
Caminaria sense parar, per avingudes i places, per passatges i travessies, per alla' on se'm presente's, pero- mirant sempre a terra, decidit a perdre'm, a negar-me en les profunditats desconegudes de la ciutat, a emancipar-me aixi' de la tutela humiliant, que no em volia abandonar al meu albir. |
| 851 |
Anava amb la vista clavada a terra, i l'un darrera l'altre veia canviar els trossos de paviment del carrer, aqui' empedrat, alla' ensocat, esfaltat el de me's amunt, segons els indrets per on passava. Els edificis nome's els podia veure fins a certa alc'ada, pero- pel tros vist endevinava el restant. |
| 852 |
Ara venia l'escalinata d'una esgle'sia, ara el parterre d'un jardi', ara els subterranis d'un magatzem, ara els pilans d'un po-rtic, ara el so-col d'un monument. Amb la llarga caminada jo em sentia cansat, aclaparat, retut. No poder alc'ar el cap enlaire era un suplici i encara m'afadigava me's. |
| 853 |
Em trobava en un barri quiet i modest, com de vila o ciutat forana, tot ple d'intimitat i de recolliment. Per tot arreu es veien botiguetes d'objectes religiosos: en les unes venien sacres, viacrucis, imatges de pietat; en altres, breviaris, novenes i deme's llibres de devocio'. |
| 854 |
I el me's estrany era que les casetes d'aquell barri devot, semblava que de tant menudes i neulides ni es poguessin tenir dretes, i que apilotades les unes amb les altres s'aguantessin totes arrambant-se a les macisses parets d'un edifici immens que els feia d'esquena i de contrafort. |
| 855 |
Alc'ant una mica me's els ulls, vaig recone-ixer el grandio's edifici tot seguit. Era la Catedral, la Catedral superba, tota eric'ada d'arestes i pinacles, pero- no veia l'agulla enlloc... Em va caldre recular algunes passes per a descobrir-la. e's que em venia verticalment a damunt mateix del cap. |
| 856 |
El nen, en el mes i mig de viure al poble, s'havia trasmudat: ses galtes sanitoses s'enrojolaven, sos moviments prenien empenta i vigor, la gana es feia inestroncable... tot semblava predir una bona preparacio' per a la creixenc'a, una ferma resiste-ncia contra l'heretatge morbo's. |
| 857 |
Mes hi estava, alla', a tall d'intru's, com pollastre caigut en galliner d'altri; que la colla de marrecs que n'eren mestres i senyors sobirans de cap a cap de jorn, se destriaven d'ell, el defugien, el miraven, primer, amb estranyesa, despre's amb recel, me's tard amb franca hostilitat. |
| 858 |
La nau den Ricardet anava a rerassaga: son tripulant, inha'bil i torbat, no hauria encertat a fer-la avenc'ar un pas, me's son nou amic, el patro' de la colla, que nedava a son costat, entre esbufec i esbufec, el feia enlla', sempre enlla'. A les deu el ti'sic shavia llevat, aclofant-se rera el balco'. |
| 859 |
Acudi' gent; algun xiquet, me's insensible o me's inconscient que els altres, parla'. Acte seguit fou botat a l'aigua alienadament un bot i quatre homes se llenc'aren en busca del nen perdut. De cada cop de rem se n'enduien unes quantes braces i els remadors suaven a raig fet. |
| 860 |
La meva cambra do'na a una via de poc tra'nsit, ara que li han tret l'escapc'adura dels estenedors, on abans, de temps immemorial, les dones anaven a remendar-hi les xarxes, i els homes a fumar-hi cigarrets, ajasc'ats pel solei i escatint balderament entre ell o fent mandrosa companyia an elles. |
| 861 |
Al cap del carrer hi ha un estudi per a la canalla, i cada mati', tot arreglant-me davant de l'espill, so'n la meva distraccio' els nens que van a estudi. A trave's del balco' esbatanat, amb la persiana estesa fins a la barana, hi arriben llur trapelleig d'anyells i llurs veuetes innocents. |
| 862 |
I a mi em plau endevinar, qualque volta, la galladura del Desti', en aquelles llavors humanes que van en busca de l'escalf covador de l'escola. Avui n'ha sigut dia, de sorpendre rastres de la misteriosa galladura. Eren dos els actors de la breu escena. L'un parlava, l'altre escoltava. |
| 863 |
Caminava tot serio's, tot dretet... L'altre no passaria de cinc anys. Bru i tens de pell com una patateta novella; descalcet, en manegues de camisa; un ela'stic esfilagarsat aguantava les calces; un sarronet de roba negre (amb un sol llibre) suspe-s d'una veta, retorta com un cordill. |
| 864 |
El patufet menut anava mig pas enrera, fregant amb son morrico' llefisco's l'espatlla del company, el coll estiradet, com per a desgranar-li a l'oi-da ses paraules... suau, caute, insinuant actitud com un petit Mefist. I sa veu era, el mateix que sa actitud, amoixadora, plena d'inflexions gatunes. |
| 865 |
Un cop llevada, rentada la carona i feta la clenxa, esmorzava i, en havent esmorzat, es posava a jugar a cou-dinetes, o feia parada de pedretes i bocinets de plat que trobava pel carrer, sostenint llargues converses amb si mateixa o cantant canc'ons que sols ella s'entenia. |
| 866 |
Justament fou un nen, i a l'anar-lo a veure les vei-nes, tothom li preguntava a la partera per l'hereu; i quan sorti' a fora, lo mateix: l'hereu et va, l'hereu et ve, durant no se' quants dies. La nena, arrupida en un reco' de cambra o agafada a les faldilles de la mare, ho sentia tot, ho sotjava tot. |
| 867 |
Se li fongueren els colors i va desmillorar-se com si li llevessen la carn a pessics; i sempre estava rabiosa i xisclaire com una ferestola. La Tecla no sabia que- fer-li i tan sols podia amansirla una mica quan, deixant el, nen al bressol, la prenia a la falda, amanyagant-la. |
| 868 |
Adobava unes calces de vions, i els del llibret nou que hi posava no s'avenien amb els de la roba vella. Tot rumiant rumiant com ho arreglaria, perque- no fes mal d'ulls, resta' un punt en pensa, el bressol s'atura' i el nen, que estava avesat al bim-bom seguit, esclata' en un espinguet de protesta. |
| 869 |
En el carrer, de l'altra banda de la finestra baixa, jugava la Garideta amb una altra nena com ella. Sentir el plor a dins i girar-se vivament fou la mateixa cosa. En aquell punt la Tecla es posava el nen sobre els genolls i, descordant-se el cos, se trague' el pit per donar-l'hi. |
| 870 |
La Garideta e's tota una noia, i e's sola i e's pubilla; car sa mare no ha tingut cap me's hereu que la fes caure de l'escambell. Ella e's una bona minyona, dolc'a i tranquileta; mes entre ella i sa mare sembla que hi hagi com una certa cosa inexplicable, com una penosa remembranc'a. |
| 871 |
Pero- mai s'han comunicat mare i filla aquella impressio'. Mes... un dia la vei-na crida la Tecla i li demana la Garideta per al seu fill. La Garideta i sa mare queden espaumades, i la noia s'esblaima com un pa de cera, i la Tecla sent que els cabells se li enericen en la closca. |
| 872 |
L'enterrador deixa la tauleta, hi posen al damunt la modesta caixa, botzinen una altra absolta els capellans, i, encara amb la darrera paraula a la boca, giren la cara i filen diligents cap a la porta. El seguici els escarneix... Resten sols amb el mort l'enterrador i el vell del cigarrot. |
| 873 |
En aquell sot del cementiri quedava, colgat a l'esbojarrada per quatre grapats de terra humida, una caixa negra entrebadada, al fons de la qual hi havia el cos, ert i tot regirat per les sacsejades, d'una pobra difunta en soleta de mitja i res en el cap esperrucat i verdejant. |
| 874 |
La mare del Caroli', que en sa jovenesa servi' a Barcelona i era entesa en l'arranjament d'una casa, dirigia els dissabtes del casal i ajudava a Donya Me-ncia a fer resolis i confitures, a espolsar i desar les robes d'hivern, a penjar i despenjar cortines, a fer la matanc'a del porc. |
| 875 |
Arriba' prop de migdia, i, despre's de la ruixada de manyagues maternals, fugi' alienadament cap a l'horta, a esperar a la seva amigueta. Quan la veie' saltar la tanca, venint de costura amb el cabasset a la ma', s'amaga' darrera la parabanda de xiprers, per donar-li un esglai. |
| 876 |
Estava esblaimat d'emocio' i el cor li esvoletegava dintre el pit com un aucellet ficat tot just a la ga'bia. Ella, en canvi, s'acostava tota tranquileta, roja com una pometa de Sant Joan, un mocador vell de llana entorxat al coll, un rull de cabells sobre la cella dreta. |
| 877 |
Al passar la palanqueta del regadiu, s'atura'. A un costat, una esmotxada de rega havia deixat escapar l'aigua, que de sempre formava com un bassiol enxarcat, on creixien llenties, es passejaven, a estrebades, els sastres dels recs, i fins, en certes e-poques, hi cantava una reineta. |
| 878 |
Ves... Els Babos estan en l'aire en l'aire, me's en l'aire que la golfa de casa, i, ves, puja i baixa cada dia me's de trenta escalons. El metge va dir que me cansava massa i que me traguessen de Barcelona, i jo, vinga bleixar ben fort, cada vegada que venia, perque- me traguessen me's aviat. |
| 879 |
Ella ja anava a la fa'brica, i en ses formes d'efebus comenc'ava a preludiar la dona futura. Ell anava a l'Institut, i els primers pressentiments instintius i les primeres iniciacions dels companys aixecaren en sa precocitat de sensitiu xardoro's les primeres mali'cies i els primers torbadors anhels. |
| 880 |
Contra les passivitats de sa normalitat sanitosa i equilibrada, contra sa innoce-ncia herme-tica i serena, neta d'angoixa i de sospita, s'estrellaren, durant molt temps, les maniobres equi'voques d'ell per contaminar-la amb sos deliris, per empeltar-li sos i'ntims trasbalsaments. |
| 881 |
Ell volia preocupar-la, contestant amb evasives, adoptant actituds roma'ntiques, retenint-la pel cos i fent-la tremolar amb sos tremolors; pero- era debades. Ella no estava per raons i, amb sobtat impuls materni'vol, l'amanyagava i l'amonestava, inquieta solament per la seva salut. |
| 882 |
En Pasqualet senti' que una resplendor fulmi'nia l'abrigava tot; despre's, un riu desbordat de lava li abrusa' el cor. L'estup de sorpresa, de gelosia, de rancu'nia, de cobejanc'a que el tempesteja' furiosament, converti' en un instant el nen maliciosot i torturat en un home fet. |
| 883 |
Fas mal fet: deixa-la estar, que ara no e's pas una canalla; i aquestes mossetes, quan les hi diuen que so'n bufones, de seguida els pugen els fums al cap, i De'u sap el que maginen. El teu pare mai s'hi ha franquejat, amb les obreres de la fa'brica: per aixo te' el majordom. |
| 884 |
El rotlle de festejadors creixia sempre entorn de la Nieves, i, cada volta que tornava de Barcelona el seu enamorat, n'hi trobava algun de nou; Aixo- l'enferestia extraordinariament: tant me's quan no podia revenjar-se ni esbravar-se d'altra manera que turmentant-la an ella. |
| 885 |
En aquestes, l'a'via s'havia ferit; i, com que, per a la Trinitat l'anar a la fa'brica era mitja vida, la noia es queda' a casa, reclosa com una mongeta. Fins que els festejadors, despitats, i els altres joves per solidaritat, comenc'aren a tenir-la per orgullosa i apartar-se d'ella afectant menyspreu. |
| 886 |
Clarvident per llestesa natural i sotjadora per amoro's intere-s, la Trinitat havia seguit amb temenc'a l'evolucio' operada en sa filla, comprenent al capdavall, amb reco-ndit dolor, que l'instint l'havia advertit massa tard dels perills que entranyava la intimitat d'aquella amb el senyoret. |
| 887 |
El senyor Reguera era un home d'uns trenta cinc anys, fill d'un obrer torner. La vanitat paternal, mal aconsellada, l'havia ficat en la Universitat i fet fer, a empentes i rodolons, un carrera empedrada de suspensos i fornida d'humiliacions i fracassos me's o menys dissimulats. |
| 888 |
Entre els companys se'l citava com estudiant curtet de natural i, deme's, poc aplicat. Aixo fe'u que, una vegada amb la llicenciatura, no encerte's a obrir-se cami' i tingue's de viure a costes del pare. Quan aquest mori', el jove Reguera se troba' en mig del carrer i, com se sol dir, amb la boca oberta. |
| 889 |
Mes en aquest mo'n de mones no sempre n'hi ha prou amb la voluntat, per forta que sia i per ene-rgicament que se desplegui. Als sants, bo i essent sants, el dimoni solia parar-los rateres per atrapar-los descuidats, i els sants, malgrat l'escut de la santedat, s'hi deixaven caure me's d'una volta. |
| 890 |
Bo i considerant-se molt per damunt dels obrers de la colo-nia, havia fallit com ells davant del bon pamet i dels gentils andamis de la filla del Caroli'; i, no veient-se amb prou coratge per rompre l'enci's, despre's de sostenir una breu lluita amb si mateix, se dona' per venc'ut. |
| 891 |
Cert que no fo'ra un casament, aquell, de ringo-rango, pero- tampoc seria, al capdavall, cap grossa atzagaiada. Ja que el desti' havia volgut que ell no pogue's enfilar-se fins a la muller ideal de sos somnis, el senyor Reguera se digue' que no hi havia me's problema que el d'enfilar l'obrera fins an ell. |
| 892 |
En consequ-e-ncia, el senyor Reguera s'inicia'; mes, com ella se fes le desentesa, parla' clar de seguida, segur que seria acceptat a mans besades. Mes la filla del Caroli' entenia les coses altrament, i, aixi' com no l'havien temptada les ofertes de sos iguals, tampoc la tempta' la categoria de metgessa. |
| 893 |
El galant va quedar-se veient visions; i, com estava emprendat de la noia fins al capdamunt, insisti' una i altra volta, oferi' esperar tant com ella volgue's, deixar-li fins anys de prova, per a veure si li naixia l'estimacio' que ella declarava amb lleialtat no sentir per ell. |
| 894 |
Estaven a mitjans de curs: fins a l'estiu no podria sortir de dubtes; i resolgue' esperar l'estiu amb pacie-ncia. Mes, en Banyeta estava a l'aguait, rient per sota el nas de les cabo-ries del senyor Reguera. I vet aqui' que un dia li bufa' a l'orella una inspiracio' de les seves. |
| 895 |
A casa el Caroli' no hi havia, en l'hora que hi anava el senyor metge, altres persones que l'a'via, enllitegada, i la Nieves; la caseta no tenia me's que un vei', i encar apartat, i de dies era un encert que passe's gent per aquells volts, perque- tothom era al tros o a la fa'brica. |
| 896 |
Un crit ofegat s'escapa de la gola de la sorpresa, i no gosa' repetir-lo me's vibrant per no alarmar a la pobra a'via, que, aixi' com aixi', tampoc podia baixar a soco'rrer-la. Lluitaren en silenci, ell esbufegant, ella alc'apremada per l'ira i la basarda, que li centuplicaven les forces. |
| 897 |
De por que la casualitat porte's per alli' un cac'ador que pogue's veure-la en aquell estat, torna' a entrar i, repta, encirada tot ella, en actitud greu de Ne-mesis, estira' el brac' i, sens dir paraula, signa' al venc'ut durament la porta. Ell tremola-va tot com una gota dargentviu. |
| 898 |
Ella tambe' ho veie', el que anava a venir si treia aquell home com a un gos i el fet s'esbombava: de primer un gros esca'ndol i un trastorn terrible per a la mare; despre's, la malalta sens assiste-ncia; el pare, arborat, demanant comptes al miserable... Qui sap quin drama en porta. |
| 899 |
Tractant-se de la seva alti'vola estimada, el senyor Reguera se senti' capgirat: no hi valgue- ni l'espectre de la fam en llunyania per a contenir-lo, ni la seva filosofia acomodati'cia per a aconhortar-lo. En el dilema de tenir de resignar-se o lluitar, preferi' la lluita, amb totes ses conseque-ncies. |
| 900 |
Per molta discrecio' que tingue's Don Pasual, un dia o altre hauria esment, l'hereuet, de la denu'ncia; i, com de la jovenesa e's el pervindre i les primeres ofenses no es perdonen, el senyor Reguera podia tenir per segur que, aixi' que el noi mane's, perdria ell plac'a i Nieves tot en un punt. |
| 901 |
Tot discorrent com s'enginyaria, la casualitat vingue' a oferir-li el punt d'apoi que li mancava. Un dia, tornant de passeig, colli' una canya i amb el trempaplomes l'ana' pelant i esporgant polidament. Rumia que rumiara's en les seves coses, caminava d'esma i sens adonar-se del que feia. |
| 902 |
La farma'cia tenia tres portes: una de gran, l'oficial, podriem dir-ne, que donava al pati, una altra de petita que donava a una quadra buida de la fa'brica vella, i, finalment, la terc'a, que posava aquella pec'a en comunicacio' amb una dels baixos del casal coneguda pel rebost dels cocis. |
| 903 |
El primer pas estava donat, i d'aquell jorn endavant se veie' sovint anar junts a passeig pels afores els dos joves i, malgrat la difere-ncia d'anys, establir-se entre ells una estreta intimitat. No cal dir que el llac' u'nic i veritable d'aquella intimitat era l'estimada comu'. |
| 904 |
Mes aquesta, a mida que sanava fent gran shavia anat fent me's mirada, me's pudorosa. Sa honestetat no era filla dun propo-sit, sino' del natural; i cada cop que el prome-s, despitat, se queixava de lesquerpesa della amb el senyor Reguera, aquest sentia esvaniments de joia i calfreds de voluptat. |
| 905 |
Aquest, agrai-t, un cop hague' jurat el carrec, volgue' anar a donar pu'blicament les gra'cies al seu protector. En la fa'brica s'aixecaren arcs de triomf, s'engarlandaren de flors les ma'quines, els obrers sortiren a esperar-lo, cantant i victorejant, bon tros fora del poble. |
| 906 |
Fou, en fi, una rebuda triomfal... No que al fabricant li ane's ni li vingue's gran cosa en el resultat de l'eleccio', pero- era bondado's amb sos obrers i sempre aprofitava l'ocasio' d'oferir-los algun esbargiment extraordinari que els fes menys feixuc i mono-ton el treball quotidia'. |
| 907 |
El diputat s'havia descuidat en la fa'brica el basto', i el senyor Reguera digue' a Don Pasqual que ell tenia d'arribar-se a Barcelona i podria portar-l'hi. L'hi porta', en efecte; i com el diputat no es trobe's a casa en aquell moment, el senyor Reguera demana' per saludar la senyoreta. |
| 908 |
El senyor Reguera en queda' encantat per comte d'altri. Parlaren del dia aquell, i el senyor Reguera fe'u a la senyoreta un brillant panegi'ric de l'hereuet, tal com l'havia fet, a l'hereuet, de la senyoreta, i s'assegura' an aquesta que en la fa'brica se recordaren molt della. |
| 909 |
Pero- me's tard... me's tard, comprome-s i arrossegat, gairebe', pel senyor Reguera, les primeres vegades, tingue' d'acceptar forc'osament els convits del papa', acompanya' la fami'lia a taula, al cine, a passeig, i a poc a poc, l'enci's fre-vol de la nova amigueta se li ana' fent plaent. |
| 910 |
Si tinc d'e'sser-li franc, jo sempre en dubto una miqueta, d'aquestes follies de les dones del poble pels senyors... Quan va de sobre a sota o de tu a tu, es a dir, quan no s'hi va a guanyar res, sino' a empatar o a perdre, e's u'nicament quan s'hi pot posar fe en els afectes. |
| 911 |
En Pasqualet sempre li havia dit que aixi' que acabe's la carrera, parlaria del casament als papa's... Passa' un mes, en passaren dos i no en parla' als papa's ni a la Nieves. En canvi, veus volants, que no se sabia on havien pescat la refere-ncia, comenc'aren a dir que tenia relacions formals a Barcelona. |
| 912 |
L'orfeo' va organitzar-se i el diputat envia' a dir que compliria sa promesa: que regalari'a la senyera i ell mateix aniria a portar-los-la. Aleshores el senyor Banyoles declara', a son torn, que, quan el diputat hi torne's, ferien una festa esple-ndida, me's esple-ndida, encar, que la passada. |
| 913 |
I la noia, fent al senyor Reguera confident u'nic de la sorpresa que preparava, li prega' que no en digue's res a ningu' fins el dia de la festa. Pero- una desgra'cia imprevista havia de precipitar els esdeveniments. Un atac d'embolia, ferint de ple a donya Me-ncia, se l'endugue' en poques hores. |
| 914 |
Mefist, que des del nucli central de personatges la seguia astutament de cua d'ull, somrigue' amb un somri's de cruel complace-ncia. El diputat i sa filla, severament endolats, com si fossin ja de la fami'lia, van fer el dol junt amb aquesta i la depende-ncia superior de la fa'brica. |
| 915 |
Me preguntes que- penso fer despre's. Ai, papa! Me dol tenir de dir-t'ho; pero- e's forc'o's que despre's retorni aqui', perque estic empantanegat en uns experiments interessanti'ssims que seran de gran profit (almenys aixi' ho espero), per a la nostra indu'stria, pero- que m'absorbiran durant mesos, encar. |
| 916 |
Al casar-se, Don Pasqual volia cedir-li tot el primer pis de la casa, pero- en Pasqualet contesta' resoludament que no ho volia; i, amb l'excusa de que ara ell dirigiria personalment la fa'brica, acomoda' en el poble el sots-director i se n'ana' a viure en el xalet que aquell ocupava. |
| 917 |
Aquests s'assegueren en els escambells i cadires baixes, deixant un passadi's per on pogue's transitar de la llar a la taula la noia gran, que anava pel sopar, i esperaren que enraone's el pare. Tenia, aquest, el cap baix i les lla'grimes li perlejaven en un reco' dels ulls. |
| 918 |
Li calia e'sser hereu, li calia casar-se... El diumenge vinent se n'arriba' a la carretera i prengue' la tartana de l'ordinari que passava, cami' de la ciutat, a un quart de casa d'ella, de la promesa. Quan aquesta li eixi' a l'encontre, banda avall de l'era, l'hereu queda' sobtat. |
| 919 |
Amb els anys que no l'havia vista s'hi envesti' una mossassa que feia goig. Era tan alta com ell i amb la pell de cara i brac'os blanca i rosada com si mai l'hague's vista el sol. Tenia els ulls verds i la mirada dolc'a, i els cabells rossos, partits en clenxa, li feien un gran monyo sobre el clatell. |
| 920 |
Entraren al mas per conversar un mica amb els pares, i despre's, ja sols, a tall de promesos, se n'anaren a donar un tomb per fora. Ella li ensenya' l'hort, li explica' que tenia deu menes de clavellines, l'acompanya' a les feixes, on la darrera riuada els havia pres mitja vessana de terra. |
| 921 |
El diumenge vinent i l'altre i l'altre, l'hereu torna' a veure sa promesa. Ella ja no l'esperava banda avall de l'era, sino' que anava bon tros me's enlla', fins prop d'on el deixava l'ordinari. Hi venia tota roja, entresuada, i al veure'l reia, ensenyant unes dents com de pisa fina. |
| 922 |
Arribaren al mas a punt de parar taula, i ella, tota riolera, li fe'u estirar les estovalles i ell li porta' el plat i les culleres; i, en havent dinat, anaren a collir pe-sols a l'hort i ella mulla' una fulla de card i, tot de cop, quan me's distret estava ell mirant-se-la, li arruixa' tota la cara. |
| 923 |
I la promesa veie' que el rostre de l'hereu estava esblaimat i com me's mu'stic i revellit que de costum. Amb gran estranyesa d'ell no hi hague' titlla de nu'vol fins a la nit, i aquesta s'estengue' sobre la terra com un mantell de seda blava tot brodat de besllums i fosforesce-ncies. |
| 924 |
En aquell punt, una espessa nuvolada tapa' el sol... Arribaren al mas amb el pas viu i mirant sovint al cel: aquest era tot fosc de la banda de ponent, com si hague's rebut una gran patacada; sobre migdia aquella negror ja en cobria me's de la meitat i comenc'ava a gotallejar rabent, rabent. |
| 925 |
Aixi' que el temps s'aclari' una mica, l'hereu parla' de tornar-se'n; li deien que es quede's, que fes nit alla'... Va refusar. No podia e'sser: primerament, que a casa seva passarien a'nsia; despre's, que l'endema' havien de dur l'euga a fira i se n'hi havien d'anar dos i quedar-se l'altre per la feina. |
| 926 |
Li donaren un paraigua i eixi'. Del canto' de l'era se gira' per fer ade'u a la promesa que no l'acompanyava pel temps, i emprengue' sol pel corriol. La por de fer tard l'esperonava, i, ara fanguejant sobre la terra tova, ara saltant clots i reguerons, feia via de pressa, com si l'empaitessin. |
| 927 |
Sort que aquell dia se sentia me's alleugerit i diligent que d'habitud i ni la humitat dels peus ni el refrescament de l'atmosfera, exhalada pel temperi, li feien mala impressio'. Amb tot, quan s'assegue' en el pilo' de la carretera estava ben suat i el pit li anava com una manxa. |
| 928 |
El mocador que es passa' per la cara, lo mateix que el del coll, s'haurien pogut esco'rrer. Mira' amunt i avall de la carretera: de la banda de la ciutat, no venia una a'nima; a l'altra part, alla' avall de tot, s'hi veia una pic negre, un carruatge, segurament que feia via enlla'. |
| 929 |
Com fe'u aquell cami', sols De'u hauria pogut dir-ho. A l'arribar a casa seva, ja de nit negra, el van portar en pes al llit; ni habilior tingue' per a pujar l'escala. L'endema' el segon ana' a cercar el metge, i el metge, al saber el disbarat que havia fet, se crema' de mala manera. |
| 930 |
Com el dia assenyalat no havia de poder anar per a les joies, el segon puja' a advertir-ho a la promesa, i el dijous promesa i pare anaren a veure a l'hereu. Aquest era me's mort que viu, pero- encara somrigue' a la minyona amb un esblaimat somri's de felicitat, al veure-la. |
| 931 |
El malalt defalli'; els ulls se li entelaren, la ma' li rellisca' lassament sobre la roba... Passa' un llarg minut de silenci en que- el llamp de la iniquitat inconscient mig parti' una a'nima. L'esguard interrogant, i contrariat ensems, del pare, que no perdia d'ull al malalt, el revifa' a la fi. |
| 932 |
El pare es posa' molt alegre per la solucio' del conflicte i baixa' a dir-ho al nou emparaulat. Quan el metge torna' va trobar que el malalt havia fet una gran correguda. En vista de la mala nova, se donaren pressa per les llice-ncies, i, aixi' que aquestes arribaren, el segon se casa'. |
| 933 |
El mateix vespre d'aquell dia entrava la jove a la casa, i, a l'oferir confits del casament a son antic prome-s, assegut en mig de coixins vora la finestra, aquest li fixa' els ulls, se la mira', se la mira', els llavis li tremolaren, una gota adamantina li sobreeixi' del llagrimer sense despendre's. |
| 934 |
I... no hi havia, en tal hora com aquella, res me's a dir d'en Pelifet. La seva dona, la Pelifeta, era una pobra dona gamada de mal gam, i gam donat, que era la me's negra. Un dia que feia herba dalt d'un marge, passa' una ramada forastera, el marra' va envestir-la i la tira' daltabaix. |
| 935 |
Aixi' que en Pelifet tingue' la dona enterrada i es troba' sol i desemparadet a casa seva, acluca' els ulls, plega' les mans, avia' les llagrimetes i decidi' tornar-se a casar. Com en tota la muntanya no hi havia altra dona que l'a'via Merlona, an ella ana' a fer-li la proposta. |
| 936 |
Aixi', no hi ha res dit, i tan amics com abans... I en Pelifet se'n baixa' cap a la plana a cercar el que no havia trobat a la muntanya. A la plana en Pelifet hi tenia un amic que feia de masover: aquell amic ne tenia un altre me's enlla', i aquell altre amic coneixia una minyona que tenia casera. |
| 937 |
Quina minyona, hereu! I de la gran alegria el cor se li trenca', els ulls se li entelaren i tingue' tan bell tremolor de mans que dona' un cop en fals i osca' tota la destral. Pero- aquella alegria no li dura' me's que una setmana, car al cap dels vuit dies troba' a sa muller plorant, de cara a la plana. |
| 938 |
Pero- tampoc amb aquell present pogue' curar-li l'enyorament. Quan la veie' plorar altra vegada, li digue' que s'aconhorte's, que ell li llogaria una altra criada i me's si li'n calien, mentre estigue's contenta; pero- ella li contesta' que amb una ja en tenia prou i massa per a fer-li nosa. |
| 939 |
I, aixo-, que ho fac'a fins que hi haja senyals. En Pelifet s'ho posa' tot ben be' a la memo-ria, promete' a l'a'via Merlona un sac de mestall en paga del remei i se n'ana' cap a casa. La dona es posa' el pegat, fe'u el que li havia dit, i al cap de quinze dies semblava tota una altra. |
| 940 |
Ja no estava trista ni plorava de cares a la plana, sino' que reia sempre i cantava girant-se cap a la muntanya. En Pelifet no hi veia de cap ull, de tan content. I vet aqui' que un dia, mentre la dona era a fer la seva oracio' al roure llampat, es gira' una gran tamborinada de cop i volta. |
| 941 |
L'endema' sa muller va innovar-li que el pegat havia fet efecte; i, com que ella li deia tan contenta, en Pelifet pensa' que havia de donar merce-s a De'u. Quan nasque' la fami'lia, resolgue' la Mio' fer una gran batejada; i digue' que havien de convidar l'hereu Merlo' i la seva mare, en senyal d'agrai-ment. |
| 942 |
I a corre-cuita se n'anava cada vegada a ca l'estiracordetes per una altra mitja unc'a; i, a cada vegada, l'estiracordetes l'esbroncava ben be', i, abans de deixar-la-hi, li feia empenyorar un tros de terra. I, quan ja li tingue' tota la terra empenyorada, l'esbroncava tambe', pero- sense deixar-li res. |
| 943 |
Procura tenir sempre el cap fred, els peus calents i el ventre net: e's el precepte del seny. I sobretot evita aquestes tres coses: d'esdevenir massa gras, de pendre accions industrials i de casar-te. Si ho compleixes, Kobus, goso predir-te que arribara's a e'sser vell com Matusalem. |
| 944 |
Per aixo- et perdono: cal que et perdoni. Aleshores Fritz reia fins a saltar-li les lla'grimes, i pujaven plegats a pendre un vas de kirschenwasser, que el vell rabi' no menyspreava pas. Parlaven, en la llengua dels jueus alemanys, dels afers de la vila, del preu dels blats, del bestiar i de tot. |
| 945 |
Ara, Kobus, les mise-ries de l'hivern so'n oblidades. Ara, anire' corrent, de poblet en poblet, tot joio's, entre la pols dels camins o sota la pluja calenta dels xa'fecs. Pero- no he volgut passar sense veure't, Kobus: vinc a cantar-te el meu cant d'amor, mon primer salut a la primavera. |
| 946 |
Fritz veia aquestes coses amb una emocio' impossible de dir. I ara cal que us digui per que- Io-sef venia a fer-li mu'sica en la primavera, i per que- aixo- l'enternia. Molt de temps abans, un vespre de Nadal, Kobus es trobava a la cerveseria del Gran Ce'rvol. A fora hi havia tres pams de neu. |
| 947 |
Pero- darrera l'hongare-s, vora la porta, estava a l'ombra l'agent Foux amb sa testa de llop a l'aguait, dretes les orelles, el morret punxegut i els ulls brillants. Kobus comprengue' que els papers de l'hongare-s no estaven en regla, i que Foux l'esperava a la sortida per conduir-lo al quarteret. |
| 948 |
El mateix Kobus l'havia oblidada, quan, als primers dies de la primavera de l'any segu-ent, trobant-se al llit un bell mati', senti' a la porta de sa cambra una dolc'a mu'sica: era la pobra alosa que ell havia salvat entre la neu i que venia a regraciar-lo al primer raig de sol. |
| 949 |
Va passar una malura, va fer-se filo's, pero- ara ja deu estar com cal. Aviat ho veurem. Ah! veu's aqui' mon forstheimer de l'any passat, que vaig colar amb clara d'ou. Caldra', tanmateix, que l'examini. Avui, pero-, no em vull malmetre la boca: dema', passat dema', sera' bona hora. |
| 950 |
Al mateix temps un gat negre s'enfilava per la paret i es tombava dins l'espitllera, amb els ulls verds que li resplendien, abans de fugir cap al carrer del Reco' Cremat. Aquell celler, el me's sa d'Huneburg, estava en part obert sota la roca, i, de me's a me's, bastit amb pedra picada. |
| 951 |
Gent tan assenyada, tan vividora, i pensar que ni tan sols poden tastar un vas de llur vi i alegrar-se tot lloant el Senyor per les seves gra'cies! En fi, la vida s'ho porta; el mateix accident ens esdevindra', tard o d'hora, i veu's aqui' per que- ens hem d'aprofitar de les coses bones, ara que hi som. |
| 952 |
Potser no l'errava del tot, perque- aquest vell bordeus e's, talment, la millor cosa que hi ha per a enrajolar-se be' el pai-dor. Si', prenguem, ara com ara, aquestes sis botelles de bordeus: sera' un gentil comenc'ament. I, a me's, tres botelles de rudesheim, que plai-a tant a mon pare!. |
| 953 |
L'avi Frantz havia tingut la sort de salvar-ne, del saqueig, dues o tres centes botelles. Era un vi d'un groc daurat, de tanta delicadesa, que en beure'l us semblava de sentir una mena de perfum oriental que se us fonia a la boca. Kobus, recordant-se'n, es senti' gaudio's. |
| 954 |
Cal usar de les coses, com repetia sens treva mon virtuo's pare; pero- mai abusar-ne. Aleshores, posant amb precaucio' el cove fora de l'obra de llates, torna' a tancar, amb molt d'esment, la porta, posa' altra vegada el cadenat, i emprengue' de bell nou el cami' del primer celler. |
| 955 |
Sa figura era vasta, quadrada i dignitosa. Un altre retrat representava Frantz-Se'pel Kobus, banderer en el regiment de Dragons de Leiningen, d'uniforme blau cel amb galons d'argent, amb la banda blanca al brac' esquerre, els cabells empolvorats i el tricorni decantat damunt l'orella. |
| 956 |
Tenia la tabaquera a la ma', i duia perruca de cua de rata. Aquests tres retrats, de la mateixa granda'ria, eren vastes i so-lides pintures. Hom veia que els Kobus havien tingut sempre manera de pagar abundosament els artistes encarregats de trametre llur efi'gie a la posteritat. |
| 957 |
Segons aquesta pintura, l'avi Frantz-Se'pel devia haver tingut forc'a envejosos, i hom s'estranyava que son ne't tingue's tan poca aficio' al matrimoni. Tots aquests retrats, voltats de marcs de grossa motllura daurada, feien un bell efecte sobre el fons tot bru de l'alta sala. |
| 958 |
Despre's d'aixo- prengue' un munt de plats plans i va posar-lo damunt la xemeneia, i despre's un altre de plats sopers. Igual va fer amb una safata de vasos de cristall tallats en grossos diamants, d'aquells vasos feixucs on el vi roig te' els reflexos ombri'vols del robi', i el vi groc els del topazi. |
| 959 |
Aixo- mateix: quan a porta s'obrira', ho veure tot a l'avanc'ada, sabre' quina cosa hi ha a servir, podre' fer un senyal a Katel perque- tiri endavant o s'esperi... Molt be'. Ara els vasos: a la dreta el de bordeus, per a comenc'ar; al mig el del rudesheim, i tot seguit el del johannisberg dels Caputxins. |
| 960 |
Cada cosa ha de venir per son orde i a son temps: el setrill damunt la xemeneia; la sal i el pebre damunt la taula. Ja no manca res, i goso envanir-me de... ah! el vi! com que ja fa calor, el posarem a refrescar dins un cossi sota la bomba, llevat del bordeus, que ha de beure's tebi. |
| 961 |
L'istiu ja ve altra vegada!... Tum! tum! La bona flaire de la sopa de crancs omplia tota la casa; i la Frentzel, la cuinera del Bou Roig, avisada anticipadament, entrava aleshores per tenir compte del servei, perque- la vella Katel no podia e'sser a la vegada a la cuina i al menjador. |
| 962 |
De tant en tant s'enravenava com per a dir alguna cosa; pero- tornava a enfonsar-se lentament al dors de la cadira de brac'os, amb la ma' grassa, carregada d'anells, damunt la taula, al costat de son vas. Io-sef tenia un aire greu: la seva cara de coure expressava la contemplacio' interior. |
| 963 |
En David e's aqui'!... Ja era hora! Ja ha arribat! El vell rabi', passant una mirada sardo-nica damunt les coques tallades, damunt els pastels esfondrats, i les botelles buides, comprengue' tot seguit fins a quin diapaso' havia pujat la festa, i somrigue' dins la seva barbeta. |
| 964 |
Es una face-cia de la teva fami'lia que passa de pares a fills com la perruca de cua de rata i les calces de vellut amb dos llac'os. Tot aixo- no impedeix que, si ton pare no hague's tingut tanta aficio' al pernil, les salsitxes i les llonganises, no fos encara fresc i valent com jo. |
| 965 |
Pero- no tenia cosa a respondre, i el vell jueu reia de tot cor amb els altres. La Frentzel, de l'hostal del Bou Roig, despre's d'haver desembarasat la taula, arriba' aleshores de la cuina amb una plata carregada de tasses; i Katel la seguia, portant damunt una altra safata, cafetera i licors. |
| 966 |
Aleshores, una noieta rossa i rosada, de setze a disset anys, fresca com una poncella d'englantina, d'ulls blaus, de nasset tot dret i de badius delicats, llavis graciosament arrodonits, amb sa faldilleta de llana blanca i cosset de tela blava, comparegue' al llindar, cota la testa, tota vergonyosa. |
| 967 |
La terra encara e's una mica fresca, pero- d'enc'a' d'aquesta vuitada de sol la neixor e's per tot: d'aqui' quinze dies tindrem raves. Ah! el pare li agradaria molt, de veure-us! El temps ens llargueja, quan so'u fora: us esperem cada dia. El pare tindria qui-sap-les coses a dir-vos. |
| 968 |
No e's aixo-, Kobus: no e's d'aquesta manera que es discuteix. I, tot parlant, el vell rabi' feu gestos tan co-mics, imita' la manera de riure de Kobus amb ganyotes tan grotesques, que tota la gent que hi havia a la sala no pogue' contenir-se, i el mateix Fritz hague' d'oprimir-se el pai-dor per no esclatar. |
| 969 |
De'u ens hauria donat els mitjans de complir el nostre fi: no li hauria calgut sino' voler-ho. Aixi', Kobus, De'u vol que els ocells volin, i els ocells tenen ales; vol que els arbres fruiters donin fruits en llur estacio', i en donen: tot e'sser rep els mitjans d'ate-nyer el seu fi. |
| 970 |
Us en podeu riure, del vell rabi'; pero- ell, almenys, te' la saltisfaccio' de dir-vos el que pensa. Aquells amics tambe' feien face-cies, de vegades; pero- en les coses serioses raonaven seriosament, i jo us dic que en el ram de la felicitat hi entenien me's que no pas vosaltres. |
| 971 |
Katel, rient, va tornar a entrar a la cuina; i Kobus, passat un quart d'hora, acabava de rentar-se, de pentinar-se i de vestir-se. Amb prou feines podia alc'ar els brac'os i les cames. Finalment es posa' el capot i entra' a la sala a asseure's davant una bona sopa de cebes, que el va retornar. |
| 972 |
Les neus darreres es fonien a l'ombra dels camins coberts, i a tot el voltant de la vila tan lluny com arribava l'esguard, no es veien sino' brotades noves d'un verd tendre damunt les tanques, damunt els arbres dels vergers i les pollancredes afilerades al llarg del riu Lauter. |
| 973 |
Kobus, en pujar la costa de davant, lluca' dues o tres parelles de to'rtores boscanes, que anaven de dues en dues, al llarg de les roques grises de la Houpe, i es bequejaven damunt els reflexos, amb la cua en forma de ventall. Era un plaer de veure-les lliscar per l'aire, sense fressa. |
| 974 |
Hom hauria dit que no els calia d'agitar les ales: l'amor les portava. No es deixaven mai, i feien torterols, tan aviat a l'ombra de les roques com en plena llum: semblaven ramells de flors que caiguessin del cel tot estremint-se. Hauria calgut no tenir cor per no amar aquella ocellada gentil. |
| 975 |
El sendero' sorrenc comenc'ava a davallar, quan, de cop i volta, la gran teulada de teules grises de la masia, amb les altres dues teulades me's petites del cobert i del colomar, aparegueren al seu dessota, dins la clota de la vall de Meisenthal, al peu mateix de la costa. |
| 976 |
Tot davallant pel tirany en forma de zig-zag, Fritz esguardava la petita Su'zel, que feia la bugada vora la font, els coloms que volaven en esbarts de deu o dotze al voltant del colomar, i el vell Christel, amb sa gran cougie al puny, fent tornar els bous de l'abeurador. |
| 977 |
Pero-, teniu, veu's aqui la meva dona que la petita havia anat a cercar. En efecte, la bona Orchel, grossa i grassa, amb la co-fia de tafeta' negre, el davantal blanc i els brac'assos rodons, que li eixien de les ma'negues de camisa, corria tambe' cap a ell, amb la petita Su'zel al darrera. |
| 978 |
S'havia acostat a la vella masia, que tenia tota la fac'ana coberta d'una obra de llates, per on s'enfilaven fins al peu de la teulada mitja dotzena de ceps gruixuts i nuosos; pero- els brots amb prou feines treien el cap. A ma' dreta de la porteta rodona hi havia un banc de pedra. |
| 979 |
Aixi es com, entre les riallades i les dites joioses que a tots inspirava l'arribada del bon Kobus, entraren plegats a la sendera, plantada d'arbres, i despre's a la cambra gran de la masia, una gran sala emblanquinada, de vuit a nou peus d'alc'ada i amb el sostre ratllat per bigues brunes. |
| 980 |
Al llarg de les finestres s'estenia una llarga taula de faig, de peus en forma de X, amb un banc a cada costat; darrera la porta, a ma' esquerra, es drec'ava el fornell de fosa, de forma piramidal; i damunt la taula hi havia cinc o sis vasos i el canti de gres, amb flors blaves. |
| 981 |
Vam parlar a bastament ahir, tots dos: em va contar tot el que passa per aqui'. N'estic content: e's una bona minyona. Pero-, ara que hi som posats i que Orchel ens prepara uns quants noudels, sabeu que- podri'em fer, mentrestant? Eixim una mica a veure els camps, el verger, el jardi'. |
| 982 |
Eren davant la tanca del corral, i una mala fi de gallines grans i petites, unes amb plomalls, d'altres amb plomes a les potes, i un gall superb, d'ulls vermellencs, en mig de totes elles, romanien a l'ombra, esguardant, escoltant i pentinant-se amb el bec. Tambe' hi havia alguns a'necs, a la colla. |
| 983 |
Fritz no hi entenia res, pero- ho feia veure, que hi era capac'; i el vell masover se sentia felic' parlant de les coses que l'interessaven me's. La calor es feia forta a forc'a de caminar per aquelles terres grasses, llaurades pregonament i que a cada pas us deixaven un terro-s al talo'. |
| 984 |
D'enc'a' del comenc'ament, les coses han estat ordenades perque- ens ho mengem tot. Per aixo- tenim trenta dues dents: les unes punyents, les altres talladores, i les altres, les peces grosses, per a esclafar. Aixo- demostra que som els reis de la terra. Pero-... escolteu, Christel. |
| 985 |
Ja veieu si n'e's, de baix, el riu, en aquest indret. Cada any, quan es fonen les neus o cau un gran xa'fec a l'istiu, el riu surt de mare aqui'. I avanc'a almenys unes cent passes. Si hague'ssiu arribat la setmana passada, ho hauri'eu vist tot ple d'escuma: ara encara la terra e's molt humida. |
| 986 |
Doncs be'! he pensat que, si cave'ssim de cinc a sis peus en aquest tombant, aixo- ens daria, de primer antuvi, de dues a tres centes carretades de terra grassa, que serien un bon engreix per a la costa, perque- no hi ha cosa millor que barrejar l'argila amb la terra de calc'. |
| 987 |
Christel, so'u un home ple de seny. Fa temps que hauria hagut de pensar en aquest dipo-sit, perque- em daleixo per les truites. Si', teniu rao'. e's clar e's clar, e's justi'ssim! Dema' mateix comenc'arem: sentiu Christel? Aquest vespre me'n vaig a Huneburg a cercar obrers, carros i carretons. |
| 988 |
Caldra', al costat del riu, una paret so-lida, de bona calc' i bons fonaments. Tambe' necessitarem sorra i palets per al fons del dipo-sit: perque- els peixos d'aigua corrent volen palets. En fi, ho muntarem de manera que sigui de durada. Entraven aleshores dins la gran eixida de davant el cobert. |
| 989 |
Pero- mireu aquest petit, tot negre, senyor: e's magni'fic, i e's una lla'stima que no en tinguem un altre d'igual. He corregut tota la contrada per trobar-lo. Quant a les vaques, so'n les mateixes d'antany. Roesel te' llet de fresc: vull deixar-li criar la seva vedelleta blanca. |
| 990 |
VI La idea del dipo-sit de peixos havia entusiasmat Fritz. A penes el dinar hague' finit, cap a la una, va empendre la via cap a Huneburg. I l'endema' va tornar amb un carruatge d'aixades, pales i carretons, alguns obers de la pedrera de les Tres Fonts i l'arquitecte Lang, que havia de trac'ar el pla. |
| 991 |
De vegades, un nu'vol, lleuger com un manyoc de pu'rpura, indicava que el sol apareixeria entre les dues costes del davant al cap de deu minuts, d'un quart d'hora. Pero- ja la masia era plena de renou: en el corral, el gall, les gallines, el ca, tot anava i venia, escatainava, lladrava. |
| 992 |
Despre's m'he cansat dels ous, i ha fet costelletes amb herbes fines... e's una noia plena de seny: aquesta petita Su'zel m'espalma! I, pensant en aquestes coses, es vestia i davallava. La gent de la masia havien acabat llur a'pat del mati': enganxaven l'arada i emprenien llur via. |
| 993 |
Despre's d'aixo-, el masover tornava als camps, i Fritz entrava de bell nou a la seva cambra, a fumar-hi una bona pipa, amb els dos colzes al marge de la finestra, sota el ra'fec, mirant com els obrers treballaven i la gent del mas anava i venia, conduint el bestiar al riu i cavant el jardi'. |
| 994 |
Amb un cop de xarxa tindre' me's peix que no n'arreplegaria al riu en una quinzena. Aixi' s'escolava el temps a la masia i Kobus s'estranyava d'enyorar tan poc el seu celler, la seva cuina, la seva Katel i la cervesa del Gran Ce'rvol, convertida en costum de quinze anys enc'a'. |
| 995 |
Cal, pero-, que em donis la ma': sense aixo-, em creuria que esta's enutjada contra mi. Aleshores, Su'zel, amb la cara gentil amagada dins el davantal, i el cap decantat endarrera, damunt l'espatlla, li estengue' la ma'; i, quan Fritz l'hague' estreta, torna' a l'eixida tot corrent. |
| 996 |
En aixo- hi trobo la millor convenie-ncia. Quan estic assegut davant la meva taula, per dinar o per ajustar un compte, tot el mo'n sembla ben endegat. A qualsevol altra banda puc tenir bastant satisfaccio', pero- mai tan tranquila, tan paci'fica, com en el meu bon Huneburg de tota la vida. |
| 997 |
A la cerveseria? No hi ha ningu' abans de les dotze. Anem a veure el vell David: si', anem a casa del vell rabi'. e's particular! nome's que de pensar-hi, se'm sacseja el ventre. Cal que l'enfurismi; cal que li digui alguna cosa per a arborar-lo: aixo- em bellugara' la melsa, i dinare' millor. |
| 998 |
Amb aquesta agradable perspectiva, davalla' pel carrer dels Caputxins fins al pati de la sinagoga, on hom entrava per una antiga portalada. Tothom travessava aleshores aquell pati per davallar per l'escaleta de davant, que duia al carrer dels Jueus. Allo- era tan antic com Huneburg. |
| 999 |
No es veien, alla' dins, sino' grans ombres cendroses, altes construccions decre-pites, solcades de canals rovellades; i tota la Judea estenia a les finestretes dels voltants, fins al cim de l'aire, les mitges foradades, les velles faldilles greixoses, les calces apedac'ades, el blancatge esfilegassat. |
| 1000 |
Hom hauria dit que aquella gent arribava de Ni'nive, de Babilo-nia, o que havien tornat a escapar-se del captiveri d'Egipte: tan xarucs semblaven. Les aigu-es grasses de les feines dome-stiques traspuaven al llarg de les parets; i, si cal dir la veritat, la flaire no era bona. |
| 1001 |
El vell David vivia al fons de tot amb la seva muller, la vella Sourle', tota rodona i grassa, pero- d'un greix groguenc, amb les galtes voltades de grosses arrugues que feien arc; son nas era camu's, sos ulls bruni'ssims, i sa boca adornada d'arruguetes en forma d'estel, com un forat. |
| 1002 |
La figura del vell David, en aquella actitud reflexiva i sota aquella llum grisa, no estava mancada d'un gran cara'cter. Hi havia en el conjunt de sos trets quelcom de l'esperit somnio's i contemplatiu del dromedari, cosa que tanmateix es troba en totes les races orientals. |
| 1003 |
Va indignar-se'n prou. Me's lluny, a la vora d'un aiguamoll, hi troba' sagetes d'aigua, i les va trepitjar. Despre's dona' el tomb a l'aiguamoll: entra' dins una terra a'rida, sempre a la recerca de la flor me's fina; pero- no troba' ni molsa. Tingue' fam: mira' a totes bandes, veie' cards en un sot. |
| 1004 |
Ell, tot rient i tot gaudio's, distribui-a encaixades a ma' dreta i a ma' esquerra. Acaba' per asseure's al cap de la taula, davant les finestres. La petita Lotchen, amb son davantal blanc posat en forma de ventall damunt les faldilles roges, vingue' a deixar-li un xop al davant. |
| 1005 |
Proposaren a Fritz de retractar la seva explicacio', mitjanc'ant la qual cosa David no tindria me's remei que abrac'ar-lo. Hi consenti'; i David i ell s'abrac'aren amb enterniment, i el vell rabi' plorava i deia que, sense el defecte que tenia de riure a tort i a dret, Kobus seria el millor home del mo'n. |
| 1006 |
Fe'u anar a Katel a la recerca del boter, i es revesti' d'una grossa camisola de llana grisa que es posava per a consagrar-se als esments del celler. Mestre Schweyer arriba', amb son davantal de cuiro als genolls, la mac'a a la cintura, la barrina sota el brac', i la carassa tota expandida. |
| 1007 |
Mai no s'havia sentit una cosa me's amorosa i me's colpidora. Les filles dels mestres boters distribui-en els premis als que s'hi distingien; i ell, Schweyer, havia rebut dos rai-ms i una copa d'argent per la seva manera harmoniosa de tustar una bo'ta de cinquanta tres mesures. |
| 1008 |
Kobus tenia el costum d'encoratjar Schweyer quan la seva alegria comenc'ava d'esmortir-se, ja fos adrec'ant-li algun acudit, o deixant-lo de bell nou sobre la pista de les seves histo-ries; pero- aquell dia el vell boter cregue' reparar que Fritz estava preocupat d'altres pensaments. |
| 1009 |
Mil idees li passaven pel magi': sentia braolar l'arment, veia la petita Su'zel en ma'negues de camisa, amb el cossiol d'avet a la ma', lliscant sota el cobert i entrant a l'estable, Mopsel encalc'ant-la, i el vell anabaptista que pujava greument la costa. Aquestes recordances l'enternien. |
| 1010 |
Pero- no cal pensar-hi: els meus plaers i les meves ocupacions so'n aqui'. e's una lla'stima, que un hom no pugui tenir tots els gaudis plegats! Aquests pensaments s'encadenaven en son esperit. Finalment, caigudes les batallades de les dotze la vella serventa comparegue' a parar la taula. |
| 1011 |
D'enc'a' que observo les dones (i d'aixo- ja fa qui-sap-lo temps), em penso ser-hi ente-s: se' tot seguit el que so'n i el que valen, el que seran i el que valdran. Doncs be': aquesta petita Su'zel m'ha plagut, i em plau que m'innovin la perfeccio' dels seus bunyols. Fritz havia esdevingut somnio's. |
| 1012 |
Tots els estaments es confonien: la noblesa, la burgesia, el poble. Hom no s'inquietava, de saber si e'reu comte o baro', sino' bon valsaire. Aneu a cercar un abando' semblant, en nostres dies! D'enc'a' que fan tanta de noblesa nova, sempre tenen por que se'ls confongui amb la gentalla. |
| 1013 |
Katel hi endegava els plats abans de l'a'pat, i Kobus hi tirava sos vestits. De tan veure'l, ja no hi pensava; pero- aleshores li sembla' de retrobar-lo despre's d'una llarga abse-ncia. Es vesti' tot somnio's. Despre's mirant a la finestra, veie' Katel a fora, que anava a fer ses provisions al mercat. |
| 1014 |
Diu coses pregones en un llenguatge innocent. I la mu'sica! I va posar-se a tocar, tot cantant: Roseta, cos lleuger do'na'm el teu cor o, si no, em morire'! No es cansava de repetir la bella romanc'a, i la cosa durava vint minuts llargs, quan es senti' un petit renou a la porta: algu' trucava. |
| 1015 |
El feia felic' de demostrar son talent a Su'zel, i comenc'a' la Reina de Pru'ssia. Sos dits saltaven d'un cap del claveci' a l'altre, marcava, el compa's amb el peu, i de tant en tant esguardava la petita en el mirall de davant, mossegant-se el llavi, com e's costum quan es te' por de dar notes falses. |
| 1016 |
Si em torna a succei-r que toqui ni el Pare caputxi', vull que m'escanyin! I va agafar el seu basto' i el seu capell, sense esperar el desdejuni, i va eixir a donar un tomb sobre les fortificacions per reflexionar a son grat sobre les coses sorprenents que acabaven d'esdevenir-se. |
| 1017 |
XI. Hom pot imaginar-se les reflexions de Kobus vora les muralles. Es passejava darrera l'Estatge de Queviures, amb el cap decantat, el basto' sota el brac', mirant a una i altra banda si hi havia ningu'. Li semblava que tothom descobriria el seu estat a la primera llambregada. |
| 1018 |
e's una cosa contra la naturalesa; e's no tenir seny. Si per desgra'cia algu' ho sospite's, no gosaries deixar-te veure al Gran Ce'rvol, al Casino, enlloc. Aleshores si' que es burlarien de tu, Fritz; de tu, que t'has burlat tant dels altres! Seria l'abominacio' de la desolacio'. |
| 1019 |
Aixo- e's: conversarem, riurem, criarem bona sang, i d'aqui una quinzena tot haura' acabat. Dos hu'ssars s'acostaven aleshores, de bracet amb llurs enamorades. Kobus els veie' venir de lluny, sobre la muralla de l'Hospital, i davalla' al carrer de les Ferralles per tornar a casa. |
| 1020 |
Si m'atrapessin de bell nou al Meisenthal, seria la setmana dels tres dijous. Quan entra' a casa. Katel parava la taula. Su'zel feia qui-sap-lo temps que havia eixit. Fritz obri' son secreter i escrivi' a Christel que no podia anar-hi i que li encarregava que pose's els reixats. |
| 1021 |
I nome's a la fi, passarem un reconet de pai's, el Wildland, una mena de desert, on no es troben sino' creus pel cami', i els viatgers treuen un pam de llengua; pero- no tinguis por, no morirem de debilitat tanmateix. Fritz escoltava tot rient, i aixi' entraren a la cerveseria del Gran Ce'rvol. |
| 1022 |
Kobus, tot travessant el corredor de casa seva, entra' a la cuina, segons el seu costum, per a veure el que Katel li preparava. Veie' la vella serventa asseguda al reco' de l'atri, sobre un tamboret de fusta, amb un drapot sobre els genolls, netejant les seves sabates me's sofridores. |
| 1023 |
Me's enlla', hi havia un recluta que la seva promesa acompanyava per la sendera, amb un paquetet al brac'; de lluny se'ls sentia com es juraven que s'esperarien. Sempre, sempre aquesta vella histo-ria de l'amor, sota mil i mil formes; hom hauria dit que el diable mateix s'hi ficava. |
| 1024 |
Ah! quina abominable persecucio'! Cal e'sser ben desgraciat per trobar a tot arreu, a tot arreu la mateixa idea, el mateix acudit, i els mateixos encaparraments! Ves qui es desempallega d'una mena de tinya que us segueix per tot, i que us fa me's coi-ssor quant me's us remeneu. |
| 1025 |
La terra ha de llevar suor daurada, i la gent tambe'. Quan sera' escurc'at el nombre de la gent d'upa, per alleujament dels pobrets? No em sembla que aixo- hagi de succeir dema' passat, Kobus, perque- la gent d'upa so'n els primers que Sa Majestat consultaria sobre la qu-estio'. |
| 1026 |
Aleshores s'embriagaven plegats, o be' amb schnaps o be' amb vi d'Ekersthal. Pero- Fritz, d'enc'a' de la seva fugida d'Huneburg, tenia el vi especialment trist i tendre i fins i tot aquell vinet a'cid, que hauria fet dansar les cabres, li decantava els pensaments cap a la melangia. |
| 1027 |
El cami' obert en la roca per on muntava el carruatge, tot ple de sorra, de pedres, de grava i senyalat per roderes profundes que hi havien fet les carretes feixugues del pai's, tirades per bous i vaques, era tan estret, que el fusell topava de vegades per tots dos costats en la roca. |
| 1028 |
Naturalment, Foux reprenia la seva carrera panteixant, i fins passat un quart no arribaren al nivell de les dues primeres casetes, veritables barraques, d'una alc'ada de quinze a vint peus, amb el tirat de la teulada sobre la vall, i la porta i dues aspitlleres sobre el cami'. |
| 1029 |
Davant la porta de l'altra caseta, en front mateix, hi havia un infant de tres anys, tot nu, llevat un parrac de camisa que li arribava de l'espatlla fins a les cuixes. Era de pell bruna, i cabells esgroguissats, i mirava amb un aire curio's i dolc'. Fritz observava aquell rar espectacle. |
| 1030 |
El carrer fango's davallant de biaix cap el poblet, les pallisses plenes de palla, els coberts, els espiralls entelats, les portetes obertes, les teulades esfondrades, tot aixo- confo's, amuntegat en un espai mesqui', es retallava en desorde sobre el fons verdejant dels boscos d'avet. |
| 1031 |
El carruatge acabava d'aturar-se en un sot, a la cantonada d'una casa pintada de groc, la me's bonica del poblet despre's de la del senyor Rector. Era d'un pis, i tenia cinc finestres a la fac'ana, tres a dalt, dues a baix. La porta era oberta al costat, sota una mena de cobert. |
| 1032 |
En dos minuts la meitat de la sala es rubli' de gent: homes, dones i noies, de brusa, de gec, amb faldilles apedac'ades; tots eixuts, magres, esparracats, veritables testes de cavall, amb el front estret, els po'muls sortits, el nas llarg, la mirada opaca, l'aire impassible. |
| 1033 |
Ara, mantingueu-vos al corrent. No e's gran cosa l'apartar dos sous per setmana, per tenir la conscie-ncia tranquila. Ve's-te'n, la teva a'via estara' contenta. La petita, mirant una altra vegada a Kobus, amb un sentiment de gratitud inexpressable, va eixir i va baixar l'escala. |
| 1034 |
Tancava els ulls i tan aviat veia passar davant ses parpelles roges la imatge de Su'zel, com la de la pobra criatura de Wildland. El recaptador, posant molt d'esment a menar entre les roques i les roderes, no deia cap paraula. A les cinc, el carruatge anava pel cami' sorrenc de Tiefenbach. |
| 1035 |
Encengue' la grossa pipa i deixa' co'rrer l'animal. Mitja llegua me's enlla', per a fer me's via, davalla' a terra, i menant Foux per la brida, prengue' el cami' altero's del Tannewald. Fritz resta' en el seu seient. No dormia, com es creia el seu companyo'; s'abandonava al seu somieig. |
| 1036 |
Ah quina bella vista, la posta formosa del sol, quan, en eixir de les valls, descobriu de cop i volta la llum purpurina del vespre a trave's dels plomalls enlairats dels bedolls, i les mil flaires boscanes voleien al vostre voltant, perfumant l'aire amb son ale- odori'fer!. |
| 1037 |
El silenci de la nit era gran, pero- sembla' fer-se'n encara me's, i semblava que els boscos mateixos paressin l'oi-da a aquelles veus serioses i dolces, confoses en un sentiment d'amor. Aquella gent no devia e'sser gaire lluny; hom sentia llurs passos a la margenada del bosc; caminaven a compa's. |
| 1038 |
Alguns dies despre's d'haver-vos-en anat, Schmoule els va comprar; vam entendre'ns per tres cents cinquanta florins. Havia d'emportar-se'ls el primer de juny, o pagar un flori' per cada dia de triganc'a, pero- aviat fara' tres setmanes que em deixa aquests animals a l'establa. |
| 1039 |
Aquest mati', pensava en Su'zel, i vet aqui' que son pare em duu cireres que ella ha collit per a mi. e's meravello's, meravello's! I la joia interior li resplendia a la cara; en aquestes coses hi reconeixia el dit de De'u. Al cap d'uns quants moments, arribaren al pati de la vella Sinagoga. |
| 1040 |
El vell David portava son gran capot castany, de colzes lluents; un casquet de vellut negre li cobria la part posterior de la testa calba, i alguns cabells grisos voleiaven al seu entorn; la seva cara beguda i groga, solcada d'innombrables arruguetes, tenia un posat somnio's, com al dia del Kipur. |
| 1041 |
Prengue' de dins un tinell una grossa Bi'blia, amb tanques de fusta, cantell roig i les pa'gines gastades pel polze. L'obri' damunt la taula i s'assegue' en sa gran cadira de brac'os, de cuiro. Hi havia aleshores quelcom de greu en tot ell, i de consiro's. Els altres s'esperaven. |
| 1042 |
Gra'cies al cel, no ha calgut escampar sang. M'estimo me's no haver-me de fer cap retret. Fritz, veient que tothom l'observava, comprengue' la imprude-ncia que acababa de cometre. El vell rabi' David, sobretot, no li treia l'ull de sobre i semblava voler llegir en el fons de la seva a'nima. |
| 1043 |
Eixiren del banc i sortiren a la plac'a. El vell David se n'ana' gairebe' al seu darrera. Fritz, havent encaminat Christel, torna' a casa seva prudentment. Aquell dia, en el moment de colgar-se, Sourle', veient que el vell rabi' murmurava paraules confoses, va trobar-ho estrany. |
| 1044 |
Aquelles paraules es referien a la trasmudanc'a de Kobus, i mostraven tambe' la gran subtilesa del vell rabi'. Tot posant-se els mitjons, torna' al magi' de Fritz una idea: Christel li havia dit el dia abans que Su'zel aniria a la festa de Bischem, a ajudar la seva a'via a fer la coca. |
| 1045 |
No teni'eu a la vostra porta l'adroguer, el quincallaire, el comerciant de teles. En cada fami'lia esperaven una festa senyalada per a fer els provei-ments de la casa. Aixi' les festes eren me's riques i me's belles; els marxants, tenint la venda assegurada, arribaven de molt lluny. |
| 1046 |
L'un parlava de sa tia, l'altre de l'a'via; hom hauria dit que havien de tornar-les a veure i fer-les ressuscitar, tot bevent el vinet de la festa de Bischem. Aixi e's com l'amic Flritz va tenir la satisfaccio' de poder anar a l'encontre de Su'zel, sense posar en gua'rdia a ningu'. |
| 1047 |
XV Podeu figurar-vos si n'estava de content, Kobus. Idees de magnifice-ncia i de grandesa es debatien aleshores en son cap; volia veure Su'zel, i mostrar-se-li amb una esplendor inavesada; volia, en certa manera, enlluernar-la; no trobava cap cosa prou bella per a colpir-la d'admiracio'. |
| 1048 |
En nom de De'u, m'he dit, anem a veure al senyor Fanen, i prenguem un carruatge de posta; vint o trenta florins no acaben la vida d'un home, i quan un hom vol divertir-se ha de fer les coses en gran. Aquest e's el meu taranna'. El mestre de postes troba' aquest raonament molt just. |
| 1049 |
El conjunt tenia quelcom de verament bell i a'dhuc de gran. Els establers vigilaven i raspallaven; un postillo', amb un gequet blau brodat d'argent, i el capell de tela encerada damunt el clatell, condui' un cavall cap a la porta; anava a fer, sens dubte, un viatge d'estafeta. |
| 1050 |
Tot caminant, es figurava la sorpresa de Su'zel, del vell Christel i de tot Bischem, quan els veurien arribar fent petar el fuet i sonant el corn. Aixo- li produi' una mena d'enterniment estrany, sobretot pensant en l'admiracio' de la petita Su'zel. El temps s'escolava de pressa. |
| 1051 |
De'u del cel, vina en mon ajut, perque- jo enlluerni tot el mo'n! Obri' els tres grans armaris que davallaven del sostre fins el paviment. La senyora Kobus, mare de Fritz, i la seva a'via Nicklausse havien tingut l'amor del blancatge, com el pare i l'avi havien tingut l'amor del bon vi. |
| 1052 |
Aquesta idea va enternir-lo; i desitja' que les coses anessin per aquest carrerany, perque- l'amor del bon vi i del blancatge fa felices les parelles. Pero-, de moment, es tractava de trobar la me's bella camisa, el me's bell mocador, el me's bell parell de mitjons i el me's bell vestit. |
| 1053 |
Fritz, que en sa vida s'havia ocupat me's d'aquelles coses que dels habitants de la lluna, passava els dits damunt les randes, i les contemplava amb un posat d'e-xtasi mentre la vella criada, amb les mans creuades damunt son davantal, expressava en alta veu son entusiasme. |
| 1054 |
Aixi' travessaren Huneburg d'un cap a l'altre; l'empedrat ressonava al lluny, les finestres s'omplien de cares astorades, i ells, indolentment repapats com a grans senyors, fumaven sense girar el cap, i semblaven no haver fet altra cosa en tota llur vida que anar en carruatge de posta. |
| 1055 |
Finalment, a la tremor de l'empedrat segui' la fressa menys forta de la carretera; passaren sota la porta de Hildebrandt, i Zimmer, tornant a posar el corn en creu, reprengue' el fuet. Dos minuts despre's, corrien com el vent pel cami' de Bischem; els cavalls botaven, amb la cua voleiant. |
| 1056 |
El cric-crac del fuet se sentia al lluny, pels camps; els pollancs, els camps, els prats, els matolls, tot corria al llarg del cami'. Fritz, amb la cara esbadocada i els ulls adrec'ats al cel, pensava en Su'zel. La veia anticipadament, i a aquesta sola idea sos ulls s'omplien de lla'grimes. |
| 1057 |
L'hostal devia e'sser curull de gent; perque- tot just el carruatge hague' arribat a la plac'a, un gran nombre de cares es decantaren a les finestres, cares prussianes, de gorres aplanades i tambe' altes. Dos cavalls estaven fermats a les anelles de la porta i llurs senyors miraven, del corredor estant. |
| 1058 |
Aquella mateixa nit, a les onze, els francesos eixiren del poble; no se n'hi va veure cap, a l'endema' segu-ent, ni per la rodalia. Cinc o sis dies despre's, s'escampa' la fressa que s'havia esdevingut la batalla i que els imperials havien estat derrotats. Potser e's aqui' on Hoche va rumiar el seu cop. |
| 1059 |
Damunt aquestes teles, criaturetes assegudes damunt els feixos de palla, i pobres velles totes xarugues, amb els cabells blancs com el lli, esguardaven amb aire tranquil, mentre que cinc o sis be-sties arrossinades, amb la gropa coberta de pells de ca, arrossegaven lentament les baluernes. |
| 1060 |
La tornare' a veure, ara, costi el que costi; baldament calgue's romandre quinze dies, em fo'ra igual! No podia saciar-se els ulls de veure aquell carruatge. De cop i volta, Mopsel salta' a la sendera, lladrant com els gossos tenen per costum quan troben una vella coneixenc'a. |
| 1061 |
A fora, el temps era superb; el carrer Major zumzejava al lluny amb tot de cants joiosos i d'accents me's alts de trompetes de fusta i de riallades; la gent mudada, amb el capell guarnit de flors i les co-fies que enlluernaven de tantes cintes, pujaven de bracet cap a la plac'a dels Dos Bocs. |
| 1062 |
Loerich va eixir, i al cap d'alguns instants va tornar a entrar, tenint sota cada brac' una botella so-lidament encaputxada i lligada amb filferro. Portava tambe' unes pinces per a obrir el filferro, i tres vasos prims, resplendents, en forma de paperina, sobre una safata. |
| 1063 |
e's la colla de Io-sef!... Ara, cal recone-ixer que Nostre Senyor ens favoreix! Quan arribaren a la porta de la Hu-tte, acabava el hopser; la gent eixia; el trombo', el clarinet i la flauta, es concertaven per una altra dansa; el gros timbal feia l'u'ltim remugament dins el tendal sonor. |
| 1064 |
Mai, mai no s'havia vist ballar tan perfectament; l'entusiasme dura' me's de cinc minuts; i quan acaba' per apaivagar-se, hom senti' amb satisfaccio' el vals dels esperits de l'aire, que reprenia el seu domini, com el cant del rossinyol despre's que una ventada ha travessat el bosc. |
| 1065 |
Havent-se posat Andre's al pupitre, eixiren tots quatre, de bracet. A l'hostal del Molto' d'Or, Fritz fe'u servir unes postres a la sala gran, aleshores deserta, i el vell Loerich baixa' al celler, a cercar tres botelles de xampany, que posaren a refrescar en un cossiol d'aigua de font. |
| 1066 |
Hi hauria un extermini ben pitjor que aquell de llur Llibertat i llur Igualtat: seria la fi del mo'n! Perque- el vi e's una cosa de bo de bo; i aquests francesos, que parlen a tothora de grans principis, d'idees sublims, de sentiments nobles, estan per les coses de bo de bo. |
| 1067 |
Mentre els anglesos volen protegir sens treva la nissaga humana, i no tenen posat d'inquietar-se de llur sucre, de llur pebre, de llur coto', els francesos sempre han de rectificar una ratlla; tan aviat es decanta massa a la dreta com massa a l'esquerra: d'aixo- en diuen llurs li'mits naturals. |
| 1068 |
Fritz i Io-sef, drets en el llindar, miraven el carruatge; Fritz, sobretot, no en desclavava els ulls; ja estava per desapare-ixer al tombat del carrer Major, quan Su'zel gira' vivament el cap. Aleshores Kobus, voltant Io-sef amb els seus brac'os, es posa' a abrac'ar-lo amb les lla'grimes als ulls. |
| 1069 |
Feia alguns instants que Fritz ja no sentia res me's: les seves joies, les seves esperances, els somnis d'amor, tot s'allunyava; li rodava el cap. Era com una candela dels prats, que una ventada n'escampa el plomissol pels aires, i resta sola, nua, desolada amb el seu pobre llumic. |
| 1070 |
Aixo- e's el que m'ha dit Christel. Esperem que aixo- us plaura', sobretot quan haureu vist al minyo'. Christel vol fer-lo venir expressament per a portar-vos-el. I si vo's n'esteu content, vet aqui'! farem el casament! I em penso que vo's tambe' hi sereu, a les noces: no podeu refusar-nos aquesta honor. |
| 1071 |
La idea que un altre estava a punt de casar-se amb Su'zel li partia el cor. Volia anar a pendre un vas d'aigua per a entonar-se; pero- l'estrebada era massa forta, sos genolls tremolaven, i quan estenia la ma' per a agafar el gerro d'aigua, es desploma' i caigue' en terra, tan llarg com era. |
| 1072 |
Digueu encara, despre's d'aixo-, que l'amor e's la me's dolc'a, la me's agradable de les passions! Pero- hom podria fer reflexions assenyades sobre aquest tema fins a la fi dels segles; per aixo- abans de posar-m'hi, prefereixo que en tregui cadascu' les conclusions que me's li plauran. |
| 1073 |
Sens dubte em veure' obligat a negociar amb aquesta gent; qui sap? Potser han fet promeses a l'anabaptista. Val me's que tu no hi siguis. Estiga't aqui', i jo davallare' tot sol. Si les coses van be', em veura's reapare-ixer per el cobert; aixecare' el mocador, i ja sabra's que vol dir. |
| 1074 |
Fritz, a desgrat de la seva gran impacie-ncia, hague' de recone-ixer que aquestes raons eren bones. S'atura', doncs, al marge del bosc, i David davalla', amb un trot menut com el d'una llebre vella per les brugueres, amb el cap decantat i el basto' de Kobus, que havia pres, endavant seu. |
| 1075 |
Ni un ale- movia l'aire ni un grill aixecava el seu cant mono-ton, els ocells dormien amb el cap sota l'ala, i, nome's de tant en tant, els bous de Christel, ajaguts a l'ombra de la fac'ana, amb els genolls doblegats sota el ventre, dilataven un bruel solemnial per la vall silenciosa. |
| 1076 |
David aleshores es decanta', amb el basto' davant seu, i Mopsel, escabellat, redobla' sos crits. Finalment, el vell rabi' desaparegue' a la cantonada de la masia. Aleshores si' que el temps va semblar-li llarg a Fritz, en mig d'aquell gran silenci. Hauria dit que allo- no acabaria mai me's. |
| 1077 |
Els minuts anaven seguint-se feia un quart d'hora, quan hi hague' com un llampec al corral. Cregue' que era el mocador de David i s'estremi'; pero- era la finestreta de la cuina que acabava de donar el tomb entre l'esclat del sol, i la criada Mayel buida' el seu cossi de peles a la part de fora. |
| 1078 |
El vell rabi', al cap d'un instant, fica' la ma', fins el colze, dins la butxaca de son llarg capot; en trague' el mocador, es moca' com si tal cosa, i al capdavall, aixecant el mocador, el belluga'. Tot seguit Kobus s'engega': les cames li galopaven soles, era una veritable daina. |
| 1079 |
Reflexioneu que so'u d'un altre estament que no e's el nostre; que nosaltres som gent treballadora, gent ordina'ria, i que vo's sou d'una fami'lia distingida fa molt de temps, no sols per la fortuna sino', a me's, per l'estima que els vostres passats i vo's mateix heu merescut. |
| 1080 |
Dues grosses minyones, amb llurs immensos capells de palla en forma de para-sol, la cara empurpurada i els ulls de bat a bat, s'havien arriscat a venir, i a creuar llurs brac'os a la vora d'una finestra, mirant i rient de tot cor. Darrera d'elles, totes les altres es decantaven, amb l'orella parada. |
| 1081 |
Alguns anys despre's, el senyor Furbach, havent casat la seva filla, la senyoreta Anna Furbach, amb el ric llibrer Rubeneck de Leipzig, es retira' dels afers. Pero- s'havia avesat en tant de manera al costum del treballar, que, a despit de sos setanta anys, la inaccio' se li fe'u aviat insuportable. |
| 1082 |
Un mati', entre Frisenheim i Neuburg, despre's d'haver passat la nit al salo' del dampschiff amb trenta altres viatgers (dones, infants, turistes, comerciants), estesos mescladament damunt les banquetes, el senyor Furbach, sorto's d'escapar-se d'aquella estufa, puja' al pont a la matinada. |
| 1083 |
Recalcat contra la ma'quina, el vell llibrer mirava, amb ulls somniosos, com desfilaven aquelles recordances. El fogainer, el meca'nic, anaven i venien al seu entorn. Algunes guspires volaven per l'aire; un fanal es gronxava a l'extrem d'una corda; la brisa tirava contra la proa flo-bies d'escuma. |
| 1084 |
Potser no hi ha, damunt les dues vores del Rin, lloc me's estrany que l'antiga capital del Brisgau, amb el seu castell escalabornat, les seves muralles de mil colors, de rajoles, de palets, de ta'pies, desplegades a cent cinquanta metres damunt el riu. Ja no e's una ciutat, i no e's encara una rui-na. |
| 1085 |
Hom veu les camises, les robes roges o blaves, els parracs de totes aquelles llars voleiant pels cims, i llurs aigu-es brutes davallant dels traus cap als fossats. Al damunt hi ha encara alguns edificis so-lids, jardins, alzines poderoses i la catedral de Sant Esteve, tan venerada de Barba-roja. |
| 1086 |
Me's enlla', un teixidor matiner estirava, a l'extrem de llargues perxes, les seves madeixes de ca'nem, pels espiralls d'una torre d'homenatge, per assecar-les a l'aire ras. Vinyaters pujaven el rost. Alguns crits de fusina travessaven el silenci: no devien pas mancar, en aquell be' de De'u de rui-nes. |
| 1087 |
Que- se' jo! Ell mateix no hauria pogut dir-ho; pero- li semblava que un altre mo'n coexistia, en certa mena de manera, amb aquest mo'n aparent; que les ombres anaven i venien, aixi' com abans, per llur domini, mentre que per sota s'agitaven la vida, el moviment, l'activitat de la carn. |
| 1088 |
Ah! si els volgue'ssiu beneir! El vell llibrer mai no havia benei-t ningu', pero- abrac'a' la bella mestressa de bon grat, i als marrecs tambe'. El me's petit s'havia posat a plorar, creient que es tractava d'alguna dissort; l'altre, amb els ulls oberts de bat a bat, mirava tot embadalit. |
| 1089 |
Pel que fa al servei de l'hotel, els bons a'pats, el vi, i altres accessoris d'aquesta mena, no cal dir-ne res: era magni'fic. El vell llibrer hague' de recone-ixer que mai no havia estat tractat me's en gran, i no esperava pas sense impacie-ncia l'explicacio' del miracle, com deia Nicklausse. |
| 1090 |
Feia molt de temps que aquest somni em perseguia: tan aviat en veia jo mateix tot posant-me a aterrar un mur antic al fons d'una rui-na, com baixava per una escala de cargol, arribava a una mena de portell, i m'aferrava a l'anella d'una llosa que em feia suar sang i aigua. |
| 1091 |
La taverna brunzia com un tambor. Vaig asseure'm a un reco' amb el garrot entre els genolls, i un canet que sobreexia al meu davant; i fins que va ser nit closa vaig romandre aixi', bocabadat, amb els ulls d'allo- me's oberts, tot veient el meu castell que em semblava pintat a la paret. |
| 1092 |
Jo mateix m'estava acalat sota el sostre, amb el cap contra les teules. En tota aquella nit no vaig poder clucar l'ull, tant per temenc'a que em robessin com per efecte del meu somni i pel desig de posar-me en cami', sense saber on anar. A les quatre, el vidre encastat al sostre comenc'a' de grisejar. |
| 1093 |
Els altres recambrons de la golfa roncaven com a caixes d'orgue. Vaig baixar l'escala i vaig escapolir-me envers el carrer. Tot corrent, vaig palpar-me me's de cent vegades el cinyell. Clarejava me's i me's. Algunes criades venien a dar llur cop d'escombra a les voreres del carrer. |
| 1094 |
Dos o tres watchmann, amb el basto' sota el brac', es passejaven pels carrers, encara deserts. Jo allargava el pas, respirant l'aire amb tot el pit; i ja, darrera la porta de Stuttgard, se'm feien albiradors els arbres del camp, quan se'm va acudir la idea que m'havia oblidat de pagar el meu estatge. |
| 1095 |
Eren gravats que representaven paisatges de les vores del Rin; gravats que tenien una centu'ria, negres, coberts de taquetes de mosques. Doncs be' (cosa estranya!): d'una llambregada els vaig veure tots, i, dins la colla, vaig recone-ixer el de les rui-nes que havia vist en somni. |
| 1096 |
Aquell dia jo havia comenc'at de caminar molt de mati'. Cap a les nou del vespre vaig destriar les primeres cases del poble. Daven l'aigua per l'amor de De'u: el meu capell, la meva brusa la meva camisa, estaven amarats fins a la pell. Un ventet geliu de les geleres de la Sui-ssa em feia petar de dents. |
| 1097 |
I vet aqui' que feia vint minuts que anava aixi', a les palpentes, per aquella gran escala de cargol, amb el perill d'estimbar-me a cada pas, quan al meu davant, dins la tenebror, va avanc'ar a pleret una llanterna: degotava de la pluja, i enjegava fulgurances sobre el mur antic. |
| 1098 |
Un brac' llarg, descarnat, aixeca' la llanterna fins a l'altura del meu capell: l'home i jo vam mirar-nos en silenci per espai d'alguns segons. Tenia els ulls d'una color grisa clara, com un gat; les celles i la barba d'un blanc brut; portava una casaca de pell de cabra i pantalons de tela cendrosa. |
| 1099 |
I, amb l'esquena jupa i el posat somnio's, va continuar el seu cami', cap a la taverna de mestre Korb, tot murmurant paraules confoses. Ara jo, volent aprofitar-me de les darreres fulgurances de la llanterna, vaig enfilar-me ra'pidament al planiol, on se'm va mostrar un llum a frec a frec de terra. |
| 1100 |
Un cop assegut a un reco' de la llar, vaig sopar com un veritable llop. Katel aixecava les mans al cel, tot mirant-me, meravellada. Quan vaig haver acabat, va menar-me a una cambra de servent, on jo, havent-me despullat, no vaig trigar a adormir-me sota la proteccio' del Senyor. |
| 1101 |
En demanar-li jo treball (perque- havia pres el determini de romandre a Brisach Vell), ell, un cop em va haver mirat alguns instants, va voler veure la meva llibreta; i va comenc'ar de llegir-la greument, amb les grosses ulleres plantades damunt son nas blau, semblant a un bec de corb. |
| 1102 |
Vaig acceptar de tot cor, havent resolt, com us he dit suara de romandre a Brisach Vell. Pero- el que va confimar-me encara me's en aquesta resolucio' fou l'arribada de la senyoreta Fridolina Durlach, que, amb els seus ullassos blaus i el somriure tan dolc', es va fer mestressa de la meva a'nima. |
| 1103 |
Ha fet tan mal temps, avui! Aquest gran xa'fec us ha tot amarat. Feu una feina ben feixuga (tot sovint hi penso), si', ben feixuga! Pero- tingueu una mica de pacie-ncia, mon bon Nicklausse, una mica de pacie-ncia. Quan hi haura' un altre lloc vacant a l'hostal, sera' per a vo's. |
| 1104 |
I, tot parlant, en mirava amb uns ulls tan dolc'os, tan compassius, que mon cor se n'estremia, mos ulls s'omplien de lla'grimes: hauria Volgut tirar-me a sos peus, agafar les seves manones amb les meves, i acostar-hi els meus llavis tot sanglotant. Nome's el respecte em feia contenir. |
| 1105 |
En aquell moment Nicklausse suspengue' la seva narracio': l'emocio' l'ofegava. El mateix vell Furbach se sentia tot enternit: veia com el brau minyo' plorava davant aquelles recordances. Aitals sanglots de felicitat el commovien fins a les entranyes, pero- no trobava una paraula a dir. |
| 1106 |
Imagineu-vos un pobre diable, amb la corretja al coll, arrossegant el carret, de dia i de nit dins d'aquell immens cargol, que sembla no acabar mai me's de les vores del Rin fins a la plataforma. Ja la coneixeu aquesta pujada, on regolfen tots els vents de l'Alsa'cia i de la Sui-ssa. |
| 1107 |
Cal que ho trobi! Una mena d'estranya atraccio' portava sempre mon esguard a la torre de l'homenatge de Gontran l'Avar, encarada a la costa. e's una alta fa'brica, coronada de feixucs marlets que sobrei-xen en relleu pel costat d'Hunevir. La torre de l'homenatge de Rodolf s'aixeca ben a la vora. |
| 1108 |
Feia, doncs, tres mesos que arrossegava el carreto' sense gosar de pendre una resolucio' so-lida. El descoratjament em venia: em semblava, de vegades, que l'esperit de les tenebres han volgut riure's de la meva credulitat; cada nit tornava a entrar al Schlossgarten amb una tristesa de no dir. |
| 1109 |
Calia esperar-los al moll, en mig dels embalums. La neu queia lentament, i em cobria com a un bloc de pedra. I despre's, un cop havia passat el vaixell, tornava tot sovint sense bagatges, perque- a l'hivern els viatgers so'n escassos. Un vespre d'hivern tornava a pujar d'allo- me's trist. |
| 1110 |
Duia la testa nua, i com que la lluna resplendia en tot son esclat, vaig veure, tot i la dista'ncia, que el vell cordaire era animat d'alguna idea estranya: ses galtes esblanquei-des eren totes estirades; sos ullassos arrecerats sota les celles blanques, fulguraven; i, tanmateix, semblava tranquil. |
| 1111 |
Tot seguit se m'acudi' la idea que hi anava a cercar el tresor; i jo, ade's tan tranquil, vaig sentir que una mena de sang m'encenia la cara. Vaig passar-me la corretja a l'esquena, i vaig posar-me a co'rrer amb tota l'empenta que podia. Les rodes, damunt la neu, no feien ni la me's petita fressa. |
| 1112 |
Al cap d'un quart era al fossat, jo, encalc'ant-lo dins la neu. Corria tan de pressa, que, de cop i volta, a la girada d'un munt de rui-nes em vaig topar de nassos amb Zulpick, qui portava un enorme alc'aprem i em mira' de fit a fit, tot estrenyent amb les dues mans la seva barrassa de ferro. |
| 1113 |
Alguns instants me's tard era a la meva cambra, i em ficava al llit amb un sentiment d'esperanc'a i d'ardidesa que no havia experimentat de molt de temps a aquella part. Aquella nit, el meu somni, que de dia en dia s'havia anat esblaimant, torna' amb una grandesa aplanadora. |
| 1114 |
I els corsers peuejaven dins la rampa pregona, sota les portes ombri'voles. Remors immenses pujaven de la plana. De cop i volta, transportat damunt una torre, vaig veure lluny, ben lluny, avanc'ar damunt el riu un gran vaixell, tot cobert d'un vel negre amb una creu blanca, tota gran, al mig. |
| 1115 |
Cada cop que una campana tocava a morts, el seu plany ressonava de l'una torre a l'altra, i els ecos el prolongaven fins a la fonda'ria dels baluards. Vaig compendre que un gran personatge, un pri'ncep, un emperador, havia mort; i, com que tothom s'agenollava, vaig voler-me agenollar igualment. |
| 1116 |
El mantell, l'espasa, la corona i l'esbarjosa copa guspirejaven a la llum d'un estel que parpellejava dins el buit de l'espitllera. Mentre jo m'esmerc'ava a rumiar la felicitat de posseir aquelles riqueses, el vell duc obria els ulls lentament, i va mirar-me amb un posat tot greu. |
| 1117 |
I en aquell mateix instant vaig despertar-me. Tenia el meu candeler damunt la taula de nit, i era el fred d'aquest candeler el que m'havia desvetllat. Els petits vidres de la meva finestra eren tots blancs de la gebrada. Tota la resta de la nit no vaig fer altra cosa que repassar el meu somni. |
| 1118 |
Em va respondre amb una inclinacio' de cap, tot assenyalant-me l'entrada del seu soterrani. A les nou va passar el vaixell: cap a les deu feia el meu viatge de retorn. Despre's d'haver posat la meva carreta sota el cobert, vaig anar-me'n cap a la torre de Gontran. Zulpick m'esperava. |
| 1119 |
La ra'bia esclatava en tot el seu posat. Tanmateix, pero-, l'obra avanc'ava: cada cop de ca'vec feia ara un so balmat; i sobtadament va caure una pedra, i despre's tota la volta s'esfondra' per l'obertura amb un sord terrabastall. El vell cordaire va estar a punt de ser arrossegat per les runes. |
| 1120 |
I en aixecar jo un extrem del drap, test com el cartro', i en mostrar-se'm l'or sota els oripells, aquell foll xaruc, alc'ant la seva espasa, volgue' dar-m'hi un cop damunt la testa; pero- un gorgolament indefinible va escapar-se-li del pit, i va esfondrar-se, tot exhalant un llarg sospir. |
| 1121 |
No ho se' pas, i no vaig pas inquietar-me'n. La por que em sorprenguessin en aquelles circumsta'ncies vora d'aquell cada'ver em glac'ava la sang a les venes. Ben segur que m'haurien acusat d'haver assasinat Zulpick, el pobre vell sense forc'a, per rapissar-li sos be'ns. Que- faria? Fugir i deixar-lo alla'?. |
| 1122 |
Vaig arrencar de les mans de Zulpick la copa i l'espasa que sos dits, ri'gids a guisa d'urpes, tenien aferrades, i vaig tornar a posar-les damunt la tomba, aixi' com la corona. Despre's, carregant el cos damunt la meva espatlla i agafant el llum de terra vaig pujar fins el soterrani superior. |
| 1123 |
Alli' vaig estendre el vell cordaire damunt el seu jac'; i, tornant a tirar la terra dins l'escala, vaig posar de bell nou la llosa en el seu indret. Un cop vaig estar llest, vaig entreobrir a pleret la porta del soterrani, mirant, tot inquiet, la plac'a deserta. Tot dormia en aquells voltants. |
| 1124 |
No eren encara les dues del mati'. La lluna, melangiosa, estenia les gran ombres negres de Sant Esteve damunt la neu endurida. Vaig escapar-me cap al Schlossgarten, i vaig lliscar fins a la meva cambra per l'entrada del parc. L'endema', tot Brisach va saber que Zulpick havia mort d'un cop de sangs. |
| 1125 |
Potser era un efecte magne-tic, i la creueta que em vau mostrar a Munic havia pertangut a Gontran l'Avar. Qui sap? En tot cas, estic segur que passare' somnis terribles. Nicklausse no respongue'. S'havia aixecat, i acompanya' en silenci son antic senyor. La lluna emblavia les altes finestres de la sala. |
| 1126 |
Si el vell pastor Tobies tingue's l'ardidesa de posar-se en cami' en un temps com aquest, aviat no se'n cantaria gall ni gallina de tot el seu reumatisme. Jo somreia a la punta dels llavis. Al cap d'una hora d'una correguda furibunda, Sperver apaivaga' el seu delit, i vingue' a posar-se al costat meu. |
| 1127 |
Em recordo perfectament que un corb, sens dubte escome-s d'una rauxada de vent, va venir a batre els vidres amb la seva ala tot llenc'ant un crit de mal e'sser i que tot un pa de neu va destriar-se; de blanques que eren, les finestres es van tornar totes negres per aquella banda. |
| 1128 |
Jo m'havia posat tot consiro's. El guariment d'una malatia com aquella em semblava molt dubto's, gairebe' impossible. Era evidentment una malaltia moral; per a combatre-la hauria calgut d'ascendir fins a la seva primera causa, i aquesta causa es perdia sens dubte en el llunyedar de l'existe-ncia. |
| 1129 |
A desgrat de la dista'ncia prodigiosa, hom destriava altes torrelles, penjades en forma de coves als caires de l'edifici. No era encara sino' un vague perfil, destacant-se amb prou feines damunt l'atzur del cel; pero-, insensiblement, les tintes rogenques del granit dels Vosgues aparegueren. |
| 1130 |
Cosa estranya, un fato de parracs geia damunt els seus genolls, i sos ulls esmaperduts s'estenien cap al llunyedar, damunt la plana nevada. Sperver havia seguit el seu cami' a ma' dreta, dant un tomb immens al voltant de la vella. Vaig tenir penes i treballs a reunir-m'hi. |
| 1131 |
No, de cap de les maneres! De'u me'n guard de fer-hi broma amb una cosa aixi'! No so'c pas supersticio's, pero- aquest encontre em fa basarda. Aleshores, girant el cap, i veient que la vella no es bellugava, i que el seu esguard seguia sempre en la mateixa direccio', va semblar una mica tranquilitzat. |
| 1132 |
A l'endema' la bruixa e's al peu de la muntanya: aleshores el comte te' les barres closes, la boca li escumeja, els ulls li giravolten. Oh! la bre-tola... I quan penso que l'he tinguda vint vegades al cap de la meva carrabina i que el pobre comte m'ha aturat d'enjegar-li una bala. |
| 1133 |
Va semblar que aquestes paraules li fessin impressio', a l'a'nima del vell cac'ador furtiu; va baixar el cap i la seva cara va pendre una expressio' consirosa. Pujavem aleshores per les costes boscanes que separen el miserable poblet de Tiefenbach del castell del Nideck. Havia arribat la nit. |
| 1134 |
Com s'esdeve' gairebe' sempre despre's d'una diada clara i freda d'hivern, la neu comenc'ava de caure altra vegada, i grans borrallons venien a fondre's damunt la crinera dels nostres cavalls, que renillaven dolc'ament i doblaven la passa, excitats, ben segur, per la proximitat del recer. |
| 1135 |
Despre's, va tornar a tancar tranquilament la reixa, mentre nosaltres posa'vem el peu a terra; i vingue' totseguit a pendre la brida dels nostres cavalls. II Tot seguint a Sperver, que pujava l'escala amb passa ra'pida, vaig poder-me conve-ncer que el castell del Nideck mereixia la seva reputacio'. |
| 1136 |
No ho se' pas, Hi hague' quelcom de religio's en la meva emocio': Una mu'sica interior em recorda' les velles balades de la meva primera infantesa, aquells ca'ntics piadosos que les bones dides del Schwartz-Wald cantussegen per adormir les nostres primeres tristeses. En acostar-me, Odila s'havia aixecat. |
| 1137 |
Des del punt d'esguard me-dic, vaig trobar un pols dur, frequ-ent febril, una exasperacio' que gairebe' arribava al te-tanos. Que- calia fer? Jo reflexionava. D'una banda, la comteseta ansiosa, de l'altra, Sperver, procurant de llegir en els meus ulls el que pensava, atent, espiant els meus menors gestos. |
| 1138 |
Vaig deixar el brac', vaig escoltar la respiracio'. De tant en tant una mena de sanglot aixecava el pit del malalt, despre's el moviment reprenia el seu curs, s'accelerava i esdevenia panteixant. El pesombre oprimia evidentment aquell home. Epilepsia o te-tanos, que hi feia?. |
| 1139 |
Tot admirant la gra'cia, la dolcesa d'esguard i la distincio' de Odila de Nideck, el seu perfil d'una puresa de li'nies que hom no troba sino' en la flor de l'aristocra'cia, aquestes idees em passaven per la ment, i endebades cercava quelcom que hi fos comparable en les meves recordances. |
| 1140 |
Reconec al me's jove per son cos alti'vol; te' perfil d'a'guila i porta el bigoti a la Wallenstein. Ells van desapare-ixer per una galeria lateral. Gedeon prengue' una atxa a la pared i em guia' per un de-dal de corredors, de passadissos, de voltes altes, baixes, de punt d'ametlla, de mig punt. |
| 1141 |
Jo vaig estirar-me en la meva cadira de brac'os, amb el nas enlaire i els brac'os penjants, i vaig posar-me a contemplar el meu estatge. Era una volta baixa, tallada a la roca viva, un veritable forn d'una sola pec'a que arribava, a tot estirar, a dotze peus al punt me's alt de la si'ndria. |
| 1142 |
No ha complert els cinc anys; te' tota la vigor. No cal que et digui que esta' ensenyat per la cac'a del senglar. Cada vegada que en trobem un escamot, tinc por pel meu Lieverle': te' l'escomesa massa franca i va de dret, com una sageta. Aixi' e's que cal anar amb compte amb les morrades del sangla'. |
| 1143 |
Pobre animal!... Poc amollava l'orella. Vam seguir la pista per la sang. Vaig ser el primer d'arribar. En veure el meu Lieverle', vaig fer un crit; jo que salto a terra, m'hi abraono, l'embolcallo dins el mantell i arribo aqui'. Estava fora de test! Sortosament els budells no n'eren atacats. |
| 1144 |
Aleshores ens vam posar a riure de tot cor. I Sperver, este-s en la cadira de brac'os de cuiro rogenc, amb el brac' esquerre penjat damunt el respatller, amb una cama damunt un escambell i l'altra davant un tio' que plorava dins les flames, llenc'a' grans espirals de fum blavi's cap a la volta. |
| 1145 |
No podia pas tornar a veure la vall de la Roca-Baumada sense petar de dents. He alc'at la volada cap enfora d'aquell indret; no cac'o tant per les brosses, pero- hi veig de me's enlaire; i quan per atzar, la gossada do'na el tomb cap alli' baix ho deixo anar tot al diable, i desfaig el meu cami'. |
| 1146 |
Una paraula, una sola paraula, ens havia llenc'at en una rastellera de reflexions melangioses. Per atzar, resultava evocat tot un mo'n de memo-ries. No se' pas quan de temps feia que durava el nostre silenci, quan un rondinament sord, terrible, com el renou llunya' d'una tempesta, ens va fer estremir. |
| 1147 |
Rondinava, encara. Ade's i ara s'aturava bruscament, acostava el morro a l'angle inferior de la pared i bufava abrivadament; despre's, s'aixecava enfurismat i les seves urpes de davant assejaven d'encetar el granit. Nosaltres observa'vem sense capir gens ni mica la seva irritacio'. |
| 1148 |
Al mateix instant, una fressa exterior va colpir les nostres orelles. La porta es va obrir i el gros i honrat Tobias Offenloch, amb la llinterna de ronda en una ma', i el basto' a l'altra, el tricorni damunt la nuca i la cara tota riolera, tota espandida, aparegue' sota el brancal. |
| 1149 |
Eixiren. Mentre ells travessaven la plataforma vaig sentir com el rellotge de Nideck sonava les onze hores. Jo estava mort de fadiga. IV El dia comenc'ava d'emblavir la u'nica finestra de la torre, quan vaig e'sser despertat dins el meu ninxo de granit pels sons llunyans d'una trompa de cac'a. |
| 1150 |
La vista de la meva cambra; d'aquella volta baixa, ombri'vola, esclafada, antic catau del Llop del Nideck, i me's lluny aquella finestreta de vidratges de plom, de mig punt, me's ampla que no pas alta i profundament penetradora de la pared, augmentaren encara la severitat de les meves reflexions. |
| 1151 |
Vaig alc'ar-me bruscament i vaig co'rrer a obrir la finestra de bat a bat. Alli' m'esperava Un d'aquells espectacles que cap paraula humana no sabria descriure, l'espectacle que l'a'guila fera dels Alps me's encimbellats veu cada mati' en aixecar-se la cortina de pu'rpura de l'horitzo': muntanyes!. |
| 1152 |
Repara, Fritz el torrent del Steinbach; s'ha hagut d'aturar, esta' penjat fent serrells de glac', damunt l'espatlla del Harberg: un mantell ben fred per a l'hivern! I aquell caminal d'alli' baix, mena cap a Friburg; abans de quinze dies tindrem penes i treballs per destriar-lo. |
| 1153 |
No podia despendre'm d'aquell espectacle. Alguns ocells de presa, amb les ales esbiaixades, la cua en forma de ventall, planaven al voltant de la torre; agrons coronats fugien cap amunt, tot esquivant les urpes amb l'alc'ada de llur vol. Altrament no hi havia ni un nu'vol: tota la neu era a terra. |
| 1154 |
Vam atravessar de bell nou la cortina de muralla, i vaig poder observar millor aquella passera, els baluards de la qual eren d'una alc'a'ria prodigiosa. Els espadats es prolongaven, amb el penyal, fins al fons de la vall. Era una escala de precipicis, superposats els uns als altres. |
| 1155 |
Ja Sperver i jo haviem recorregut vastos corredors, quan una gran porta oberta es mostra' a les nostres passes; vaig parar-hi l'esguard, i vaig veure, al capdamunt d'una escala doble, el petit gnom Knapwurst, la fesomia grotesca del qual m'havia cridat l'atencio' el dia abans. |
| 1156 |
Els meus esguards, se n'anaren, naturalment, cap a aquella banda. Huc I, de testa calva, semblava mirar-me aixi' com us mira un llop a la recolzada d'un bosc. Sos ulls grisos injectats de sang, sa barba rogenca i ses orelles llargues i peludes li donaven un aire de ferotgia que m'esborrona'. |
| 1157 |
I vaig posar-me a reparar-ne el vestit; responia a l'energia del cap: la ma' dreta reposava damunt un glavi. Un cossellet de ferro li apretava el cos. Em seria difi'cil d'expressar les idees que m'agitaren davant aquelles tres fesomies; mos ulls anaven de l'una a l'altra amb una singular curiositat. |
| 1158 |
Encantava a tothom amb la seva saviesa, i figura' d'una manera ben honorable a la coronacio' del duc Rodolf. El comte Ludwig l'havia fet tancar dins un pao' guarnit amb totes les seves plomes: era un dels plats me's estimats d'aquell temps, al costat dels porcellets mig daurats i mig argentats. |
| 1159 |
Pero- aquesta altra dona, que veieu amb son cossellet de ferro, Huldina, va ajudar-lo amb sos consells. Era una persona de gran ardidesa. No se sap ni d'on venia ni a quina fami'lia hague's pertangut; pero- aixo- no impedi' que salve's Huc, al qual havia fet presoner Frantz de Lutzburg. |
| 1160 |
Jo seguia, tot somnio's, al meu amic Sperver que reprenia la seva ruta pel corredor. El retrat d'Edvi'gia, aquella imatge tan senzilla, tan inge-nua, es confonia en el meu esperit amb el de la jove comtessa. De cop i volta, Gedeon s'atura'; vaig aixecar els ulls; e'rem davant de les cambres del comte. |
| 1161 |
Oh! si n'hi ha de coses en el somriure d'una dona! No hi cerqueu pas la joia, la felicitat. El somriure de la dona vela tants de sofriments i'ntims, tantes d'inquietuds, tantes d'angu'nies punyents! Noia, esposa, mare, cal que somrigui sempre, fins i tot quan el cor s'oprimeix i el sanglot ofega. |
| 1162 |
Podra's decidir-te lliurement. Ell va callar. No hi ha cosa tan penosa per un estrany com aquestes discussions de fami'lia; tants d'interessos diversos, de sentiments i'ntims s'hi troben compromesos, que ja el sol instint pu'dic sembla imposar-nos com a deure d'esquivar semblants confide-ncies. |
| 1163 |
Odila, com la Mare de De'u esculpida a la torre d'Huc romania fra'gil, tranquila, impassible. Els ulls del comte prengueren un esclat febrosenc. Vaig fer un senyal a la jove comtessa per c'o que li done's al menys una esperanc'a per a calmar la seva agitacio' creixent; no va semblar que ella em repare's. |
| 1164 |
En aquell moment, vaig fer pendre al senyor de Nideck algunes gotes d'opi; va esfondrar-se, bo i exhalant un llarg suspir, i ben aviat el somni pregon, feixuc, regula' la seva respiracio' panteixant. Odila va alc'ar-se, i la seva vella institutriu, que no havia dit cap paraula, va eixir amb ella. |
| 1165 |
I el brau subjecte tot agafant-me pel brac', va endur-se'm pel corredor. Aviat serien les nou. El temps, tan bell al mati', a l'eixida del sol, s'havia cobert de nu'vols; un vent fred fuetejava la neu contra els vidres, i jo amb prou feines destriava el cim de les muntanyes de la rodalia. |
| 1166 |
Estic content que hagin parat el cobert a la meva cambra; sota les voltes immenses de la sala d'armes, al voltant d'una tauleta, la gent semblen ratolins que roseguen una avellana en un reco' d'esgle'sia. Te', Fritz, ja hi som; para una mica de compte al vent que xiula, per les espitlleres. |
| 1167 |
Ahir tot va e'sser ben mengivol: el cabirol, les gallines boscanes i el llusso'. Jo so'c un home just; quan el deure e's ben complert, em plau de pregonar-ho. Avui passa el mateix: aquest cap de senglar cuinat amb vi blanc fe belli'ssima cara, i aquesta sopa de crancs escampa un delito's perfum. |
| 1168 |
Cap aquest darrer punt, el que esta' me's a la dreta, caldra' que us adreceu. Un torrent trenca la vall de Reethal, pero- deu estar cobert de glac'. En tot cas, si us e's impossible d'anar me's enlla', trobareu a ma' esquerra, riu amunt, una caverna a mitja costa: la Roca-Baumada. |
| 1169 |
Cap obstacle no semblava estemordir-lo. El vell seguidor no semblava menys resolt. Al moment de deixar la finestra, hi hague' una claredat, una netejada a l'espai, un d'aquests moviments ra'pids en els quals la ventada agafa masses de neu i les capgira com si fossin una draperia flotant. |
| 1170 |
Sabia de memo-ria totes les plasenteries groixudes del majordom despre's de beure, i les respostes de Maria Lagoutte. La melangia de Sebalt anava apoderant-se de mi de dia en dia; de bon grat hauria sonat el seu corn per a queixar-me a les muntanyes, i girava a tota hora els ulls cap a Friburg. |
| 1171 |
Alla', la dissortada veu reproduir-se cada nit les escenes esgarrifoses de les quals va ser testimoni a la seva jovenesa: tremola sota la ma' del borreu, l'amara la sang de les vi'ctimes, fa uns gemecs que parteixen les pedres. Al cap d'algunes setmanes, els accesos esdevenen menys frequ-ents. |
| 1172 |
La seva negativa de casar-se havia irritat en tanta de manera el comte que ell suportava difi'cilment la prese-ncia d'ella; li feia retret, amargament, de la seva desobedie-ncia i parlava qui-sab-lo de la ingratitud dels fills. Devegades crisis violents i tot seguien a les visites d'Odila. |
| 1173 |
Tot passant pel corredor, he vist que la primera atxa a ma' dreta no era a la seva anella: he davallat i l'he trobada prop del senderol del Schwartz-Wald; veieu, e's aquesta. I la bona dona es va treure de sota el devantal un cap d'atxa que va dipositar damunt la taula. Jo estava com a llampat. |
| 1174 |
Aquesta nova m'hauria estat perfectament indiferent abans de la confide-ncia de Maria Lagoutte, pero- aleshores, em va colpir. Hi havia lligams, fossin els que fossin, entre el senyor del Nideck i la vella; i d'aquests lligams, jo n'ignorava la naturalesa. Em calia, a qualsevol preu, de cone-ixer-los. |
| 1175 |
e's igual, calia que jo passe's! Jo que arribo damunt les vores del torrent del Steinbach. I cap me's rastre de la Pesta! Jo que m'aturo i veig que despre's de trepitjar a ma' dreta i a ma' esquerra, les botes del senyor han acabat per anar-se'n envers Tiefenbach: mal senyal. |
| 1176 |
Vam baixar els graons de quatre en quatre i vam entrar dins la sala d'armes. Alla' no vam sentir altra cosa que el llop udolant sota les voltes sonores; la remota crido-ria de la gossada esdevenia panteixant; els gossos s'enronquien de ra'bia, llurs cadenes s'entrellac'aven, s'escanyaven potser. |
| 1177 |
Pero- aviat la seva enemiga l'hi segueix. Aleshores, tirant-se al seu encontre, ella l'estreny de bell nou. El combat torna a comenc'ar me's xardoro's, me's aprop de la solucio' fatal. I el pacient, amarat de suor freda, amb ulls fixos, brac'os inerts, no pot obrar per si mateix. |
| 1178 |
Un bon foc brillava a la llar. Vaig tirar-me al llit sense desvestir-me i el son no va trigar de venir: aquell son feixuc, inquiet, que hom espera de veure interromput per gemecs o ploralles. Aixi' dormia, amb la cara girada cap a la llar, la llum de la qual regalava damunt les lloses. |
| 1179 |
Vaig arraulir-me dintre l'alcova, respirant amb prou feines, i esguardant aquella silueta immo-bil, com un ratoli' miraria un gat, del fons estant de son cau. La vella no es bellugava gens me's que el pabello' de la llar obrat a la roca; sos llavis barbotejaven qui sap que-. |
| 1180 |
Amb aquest llampec vaig tenir-ne prou per a veure la vella revestida d'un antic vestit de brocat de fons de pu'rpura, tirant al violeta, i ri'gid com un cartro'; duia un feixuc brac'alet al puny esquerre, i una sageta d'or a la seva espessa cabellera grisa, retorta damunt la nuca. |
| 1181 |
Va e'sser com una evocacio' dels temps passats. Tanmateix, pero-, la Pesta no podia tenir intencions hostils: s'hauria aprofitat del meu son per a dur-les a compliment. Aquesta idea comenc'ava de tranquilitzar-me una mica, quan de cop i volta ella va alc'ar-se, i, lentament. |
| 1182 |
Vaig reparar aleshores que tenia els ulls fixos, esmaperduts! Vaig fer un esforc' per alc'ar-me, per cridar: ni un muscle del meu cos no es mogue', ni un ale- no va venir-me als llavis! I la vella, decantada al meu damunt, entre les cortines, em mirava amb un somriure estrany. |
| 1183 |
Tot just el comte va haver vist aquell sac, amb tres bots va e'sser a la vora del llit, i va recalcar-hi el genoll. Les cortines s'agitaren, el seu cos desapareixia sota llurs plecs, d'ell no en veia sino' una cama, encara plantada damunt les lloses i la cua de llop de dreta a esquerra. |
| 1184 |
Les cortines van agitar-se encara, les ombres en bateren les parets. Pero- encara va haver-hi una cosa me's horrible. Jo vaig creure, talment, que un bassiol de sang s'escampava damunt les lloses i lliscava lentament cap a la llar: era la neu aferrada als peus del comte i que es fonia amb l'escalfor. |
| 1185 |
L'aire era fred, tranquil; jo vaig sentir-me desvetllat i fet com a subtil per aquella atmosfera glacial. El meu primer esguard va e'sser per a recone-ixer la direccio' del comte i de la vella. Llur alta estatura negra s'elevava lentament damunt la muntanyola a dues centes passes de mi. |
| 1186 |
Finalment arribem als boscos, sota faigs de gran alc'a'ria, nus, despullats. Les ombres negres de llurs branques alti'voles es trenquen sobre els branquillons inferiors, i travessen el cami' tot curullat de neu. De vegades em sembla que sento com algu' camina al meu darrera. |
| 1187 |
En aquell moment, el nu'vol que de qui-sap-lo temps s'acostava a la lluna, la vela' lentament amb sos contorns blavissos; sos raigs es retiraren. La vella, agafant el comte per la ma' i arrossegant-lo amb una rapidesa vertiginosa, no em fou visible sino' un segon... El nu'vol estava de ple sobre el disc. |
| 1188 |
Al cap d'alguns minuts hi hague' una clivella en el nu'vol. Vaig mirar... Estava tot sol a la punta del penyal; la neu em pujava fins a genoll. Colpit d'horror, vaig devallar per aquelles alterositats i vaig posar-me a co'rrer cap al castell, traspostat com si hague's come-s un crim!. |
| 1189 |
El fred esdevenia me's viu en acostar-se el dia. Tremolava... Maleia Sperver que m'havia vingut a cercar a Friburg per a ficar-me en aquesta aventura repulsiva. Finalment, atui-t, amb la barba carregada de gebre, les orelles mig glac'ades, vaig descobrir el reixat i vaig trucar de mala manera. |
| 1190 |
Eren aleshores, si fa no fa, les quatre de la matinada. Knapwurst es va fer esperar terriblement. La seva caseta, encastada a la roca, vora del portal gran, romania silenciosa. Semblava que el geperut no acabaria mai de vestir-se, perque- jo el suposava colgat al llit, i tal vegada en ple son. |
| 1191 |
Algunes tauletes o prestatges sostenien rotllos de pergami', llibrots vells, grans i petits. Damunt la taula hi era obert un immens volum de maju'scules pintades, relligat en pell blanca, amb fermall i angles d'argent. Li trobava tot l'aire d'e'sser un recull de cro-niques. |
| 1192 |
Deixo de banda l'escriptori, les plomes, el pot de tabac, les cinc o sis pipes escampades per ci per lla, i en un reco', el fornell de fosa de porta baixa, oberta, ardent, que llenc'ava de vegades una garba de guspires amb el xiulet estrany del gat que s'enuja i aixeca la pota. |
| 1193 |
Sos dits tan llargs li marquen les galtes, sos ullets grisos es fixen en cara'cters llatins, etruscos o grecs. S'extasia, es llepa els llavis, com un gat que acaba de llaminejar un requisit. I despre's s'este'n damunt el seu jac', amb les cames creuades, tot creient que altra cosa no cal. |
| 1194 |
Doncs be', aquest pugo', aquesta bolva els ha fet sobreviure a la pols de llurs castells, al rovell de llurs armadures! Per aixo- em plauen aquests vells pergamins, els respecto, els venero. Igual que l'eura, cobreixen les rui-nes, impideixen que les antigues muralles s'aferrin i desapareguin del tot. |
| 1195 |
Tot dient aixo-, Knapwurst semblava greu, recollit; un pensament tendre feia tremolar dues lla'grimes en sos ulls. Pobre geperut, estimava els que havien tolerat, protegit sos avantpassats. I a me's, deia la veritat, les seves paraules eren d'un seny pregon. En vaig romandre d'allo- me's sorpre's. |
| 1196 |
Doncs be', res d'aixo-! D'enc'a' de la jovenesa, s'ha retirat de la poli'tica, i llevat de la campanya de Franc'a, que va fer al cap d'un regiment que havia format pel seu compte, sempre ha viscut lluny del renou, de l'agitacio', senzill, gairebe' ignorat, no inquietant-se sino' de les seves caceres. |
| 1197 |
La comtessa Odeta fe'u felici'ssim a missenyor. Va morir d'una malaltia de consumpcio' que va durar cinc anys. Ah! Hom no deixa' res de banda per a salvar-la. Feren plegats un viatge a Ita'lia; en va tornar molt me's mala i va finar poques setmanes despre's de llur retorn. El comte per poc en mor. |
| 1198 |
Les ferides velles fan mal en els canvis de temps i les velles dolors tambe', a la primavera, quan l'herba creix damunt les tombes i a la tardor quan les fulles dels arbres cobreixen la terra. Altrament, el comte no ha volgut casar-se; ha concentrat tot el seu afecte en la seva filla. |
| 1199 |
Se n'anava tot sol i portava aquestes coses com si digue'ssim en triomf, sonant el corn. No hauria volgut confiar-ne l'enca'rrec a ningu', ni tan sols a Sperver, a qui tant estima! Aixi' e's que la senyoreta Odila no gosa expressar un desig al seu davant, per por d'aquestes follies. |
| 1200 |
Decididament allo- confonia totes les meves suposicions. Vaig posar-me el front entre les mans i vaig somiejar qui sap l'estona. Knapwurst, suposant que jo dormia, s'havia tornat a posar a la lectura. La lluna grisenca penetrava a la caseta. El llum s'esblaimava. Hom sentia vagues fresses al castell. |
| 1201 |
Vaig romandre alli' deu minuts tot reflexionant; al capdavall he decidit de pendre'n tota la responsabilitat; torno a entrar a la cambra del comte, miro... i no hi havia ningu'! No e's possible, un home que s'estava morint! He corregut cap al corredor com un boig. Res! Entro a la galeria gran. |
| 1202 |
Tot sovint es passejava hores senceres en aquesta mateixa sala, amb la testa decantada; i jo corria tota contenta, si', contenta al voltant d'ella, sense saber, pobre infant! que la meva mare estava trista, no comprenent com era curullat de profunda melangia aquell front tot cobert d'arrugues!. |
| 1203 |
Els juraments nome's lliguen els cors baixos, i basta la probitat per als cors lleials. Aquest secret el servareu, n'estic segura, el servareu, perque- aquest e's el vostre deure... Pero- espero de vos alguna cosa me's, senyor, molt me's, i veu's aqui' perque- m'he cregut obligada a dir-vos-ho tot. |
| 1204 |
Anava tan de pressa que el seu gran mecklemburgue's, amb la crinera flotant, la cua dreta i les sofrages estirades, semblava immo-bil: fendia literalment l'aire. Pel que feia al meu petit ardene-s, em penso que s'havia desbocat. Lieverle' ens acompanyava, voleiant als nostres costats com una sageta. |
| 1205 |
Tanmateix, rient d'amagat, no em vaig fer repetir la invitacio' i vaig girar-me bruscament cap a l'esquerra, segur de topar amb el rastre de la vella, la qual, de la portella estant, despre's d'haver fugit amb el comte, havia hagut de travessar la plana per a guanyar la muntanya. |
| 1206 |
Un altre hauria imaginat que devia haver seguit la vora del bosc, com te' per costum. Pero- ara sembla que es passejava cap a la dreta i cap a l'esquerra, amb les mans a les butxaques, com un burge-s de Friburg. Jo em feia el sord, quan, de sobte, vaig sentir-li una exclamacio' de sorpresa. |
| 1207 |
Anem, una tongada de galop, hop! hop! Fox! e's una situacio' ben estranya la de l'home que va a la cac'a del seu semblant, perque-, al capdavall, aquella dissortada ens era proisme; estava dotada com nosaltres d'una a'nima immortal, sentia, pensava, reflexionava com nosaltres. |
| 1208 |
No veus, la be-stia malei-da, com sab disfressar la pista!... Mira com s'ha entretingut a escombrar les seves passes, i despre's, damunt aquesta alc'a'ria exposada a les rauxades, s'ha deixat anar fora el torrent, i ha seguit pel creixamer, amatent a arribar al cap de les brugueres. |
| 1209 |
Alli' hi havia grans indrets coberts de fulles mortes, i vilordes d'avet d'aquestes flexibles, que no consenten l'empremta. De manera que nome's en els espais lliures, que havia caigut la neu, retrobava Sperver el fil del rastre. Ens va caldre una hora per eixir d'aquella vorada d'arbres. |
| 1210 |
Ve el silenci, tan prego'n, que sentiu lliscar una fulla damunt la neu endurida, un bri destriar-se de l'arbre; el silenci us pesa, us dona la idea incommensurable del no res!... Que n'e's de poca cosa l'home! Que vinguessin dos hiverns seguits, i la vida fora escombrada de la terra. |
| 1211 |
Les passes de nostres cavalls sobre els palets llisqui'vols produi-en ressons estranys, com esclats de riure sinistres. Els ecos del rocam repetien els sons sense interrupcio', i, al llunyedar, un punt blau semblava engrandir-se a mesura que ens hi acostavem: era la eixida del congost. |
| 1212 |
e's la gorja me's salvatge de tot el Schwartz-Wald; acaba en una mena de cassola, que hom anomena la Marmita del gran Renouer. A la primavera, al temps de la fosa de les neus, el Tunkelbach vomita aqui' dins totes les seves entranyes, d'una alc'a'ria estant de doscents peus. |
| 1213 |
En efecte, els e'ssers que viuen a ple sol: la cabra dreta damunt el penyal punxagut, el cavall menat per la plana, el gos que es belluga a prop del seu senyor, l'ocell que es banya en plena llum, tots respiren la joia, la felicitat; saluden el dia amb llurs danses i amb llurs crits d'entusiasme. |
| 1214 |
Ah! ah! ja et tinc, vellarda bre-tola! Va descavalcar en l'aigua glac'ada, tot donant-me la brida de so'n cavall a tenir, i una tremolor em va escometre. Vaig sentir en el silenci el tic-tac ra'pid d'una carrabina que hom carrega. Aquest sorollet estrident em va recorre tots els nervis. |
| 1215 |
Va allunyar-se sense escoltar-me me's. Vaig sentir el clapoteig de sos peus dins l'aigua, despre's vaig veure la seva alta co-rpora dreta a l'eixida del congost negre, damunt el fons blavenc. Va restar me's de cinc minuts immo-bil. Jo, embadalit, atent, mirava, acostant-me amb molt de compte. |
| 1216 |
Al seu darrera, una forma negra jeia estesa damunt la terra, i, me's enlla' el seu cavall, mig perdut en l'ombra, ens mirava amb l'ull fix, l'orella dreta, els badius oberts d'allo- me's. Vaig restar-ne palplantat. Com era que el baro' de Zimmer es trobe's a aquella hora en aquella solitud?. |
| 1217 |
Un llampec travessa' l'esguard del baro', pero- ni un muscle de la seva cara no es va estremir. Ell es va alc'ar, tot endegant d'un gest la seva pellissa damunt les seves espatlles. Jo vaig atreure els cavalls i el gos, el qual es posa' de cop i volta a udolar d'una manera planyi'vola. |
| 1218 |
Sperver, immo-bil, amb els ulls fixos, la boca entroberta, semblava petrificat. El mateix ca, davant aquella aparicio' inesperada s'havia aturat alguns segons; pero- corbant de cop i volta l'esquena eric'ada de co-lera, reprengue' la seva correguda amb un rondinament d'impacie-ncia que em fe'u estremir. |
| 1219 |
Mil anys que visque's, l'imatge d'aquella dona no s'esborraria pas del meu esperit; aquella testa de voltor agitada pels darrers estremiments de la vida, els ulls fixos i la boca mig desclosa era d'aspecte formidable. Aixi' devia e'sser a l'hora de la seva fi la terrible reina Fredegunda. |
| 1220 |
Aquells rastres que Sebalt havia reparat a la muntanya, eren seus. Quan el baro' va haver-me fet aquesta confide-ncia, vaig creure que no li podia amagar l'influe-ncia estranya que l'aparicio' de la vella exercia en l'estat de salut del comte, ni les altres circumsta'ncies d'aquest drama. |
| 1221 |
Lluny, ben lluny un mussol feia el seu toc de retirada de les tenebres, amb aquella veu estranya que sembla eixir d un coll d'ampolla. Aviat va sentir-se un renill a les fonda'ries del congost. Despre's, sota les primeres clarors del dia, veie'rem apare'ixer un trineu conduit pel criat del baro'. |
| 1222 |
Havent-me'n anat tot seguit vora el comte, vaig trobar-lo en estat molt satisfactori. Sentia una gran feblesa, ben natural despre's de les crisis terribles que acabava de travessar pero- havia tornat a guanyar possessio' de si mateix i la febre havia desaparegut completament el passat vespre. |
| 1223 |
I damunt son pit brillava la placa del cintal, per c'o com, segons el seu costum, duia el vestit de cac'a. Era un bell posat, senzill i alegre. Les galtes de Maria Lagoutte tenien flametes roges, i la seva gran co-fia de tul semblava pendre volada; Maria reia tan aviat amb l'un com amb l'altre. |
| 1224 |
Despre's venia Tobies Offenloch, igual que empastifat de mares de vi, tan vermell estava; tenia la perruca en un dels pals de la cadira i la cama de fusta a l'aguait, sota la taula. Me's lluny, hi havia la llarga cara melangiosa de Sebalt que reia tot baixet i mirava el fons del seu vas. |
| 1225 |
Damunt la taula, un enorme pernil, de cercles conce-ntrics de pu'rpura, atreia primerament els esguards. Despre's venien les llargues ampolles del vi del Rin, espargides entre dels plats floronants, i les pipes d'Ulm amb cadeneta d'argent i els grans coltells de fulla resplendent. |
| 1226 |
La llum de les la'mpares difonia damunt tot aixo- son vell tint de color d'ambre i deixava en foscor les velles parets grises on s'enrotllaven en cercles d'or les trompes, els corns i les cornetes de cac'a del picador. Res de me's original que aquella escena. La volta cantava. |
| 1227 |
Eren ben boniques, les noies del Nideck: les unes s'enrojolaven d'alegria; d'altres aixecaven lentament llurs celles rosses que velaven una mirada d'atzur i jo m'estranyava de no haver encara reparat aquestes roses blanques, espellides sota les torrelles de l'antic casal. |
| 1228 |
Tota fressa era extingida, hom hauria dit que allo- era un castell desert. De vegades girava el cap, i veia aleshores les nostres dues ombres, prolongant-se fins a l'infinit, que lliscaven com a fantasmes damunt les altes draperies, i es torc'aven en estranyes contorsions. |
| 1229 |
Amb la seva tia havia sortit aquell mati'; i succeeix que, si ell esguarda amatent l'aparador d'una pastisseria, ella el fa entrar i li compra bunyols de crema i dames d'honor fins que el petit insisteix que en te' a bastament i refusa menjar cap altra llaminadura qualsevol. |
| 1230 |
Muriel te' vuit anys i e's la segona filla de Harris: una noieta ben ardida, que em complau me's de veure quan me's tragino al cap coses serioses. Nosaltres vam respondre que, en finar els nostres cigars, hi aniri'em tot seguit, pero- que no deixe's comenc'ar Muriel fins que fo'ssim alli'. |
| 1231 |
La qu-estio' era com assolir-lo. George proposa' empendre qualque negoci: l'unica mena de proposicio' que ell podia fer. Un solter pensa que una dona casada no sap bastant per a sortir-se del cami' d'una apisonadora, e's a dir, que no veu me's enlla' del nas i e's cosa fa'cil l'entabanar-la. |
| 1232 |
Certa vegada vaig cone-ixer un jove enginyer que pensa' anar a Viena per qualque negoci, i, en demanar-li la seva dona quina mena de negoci era, va dir-li que tenia l'obligacio' de visitar les mines de la capital d'Austria per donar uns informes. La dona va dir-li que hi anirien plegats: ella era aixi'. |
| 1233 |
Aixi ho realitzaren, i ell no veia com desfer-se'n. Per espai d'uns inacabables dies d'estiu va visitar realment les mines de les encontrades de Viena, escrivint-ne, a les nits, els detalls, que la dona posava al correu, per a sa fa'brica, a la qual no importaven ni gens ni mica. |
| 1234 |
Pendrem el castell; fareu venir la vostra tia... Jo m'encarrego que ella no sigui descuidada, i tindrem una mesada d'aquelles diversions. Els nens vos estimen molt. Aquest i jo no ens trobarem enlloc. Heu prome-s d'ensenyar a Edgard de pescar, i sou vo's qui tindreu de ballar l'ou. |
| 1235 |
Des de diumenge passat que Dick i Muriel no parlen sino' del vostre hipopo-tam. Tindrem dinar als boscos... amb nome's que onze de colla, i a les nits farem mu'sica i recitats. Muriel e's mestra ja en almenys sis obres, com deveu saber, i tots els altres nois so'n ben estudiosos. |
| 1236 |
Harris, com de costum, era partidari de la mar. Digue' cone-ixer un yacht que talment era el que ens convenia: un que podi'em menar nosaltres mateixos, sense precisar aquesta colla de ximplets que augmenten les despeses en perjudici de la poesia. A un vailet que se li done's, podria menar-lo. |
| 1237 |
Coneixi'em el yacht, i li vam dir que hi haviem estat. Fa olor de salobre i herbes marines, amb exclusio' de cap altra olor. No hi ha vent mari' que pugui amb ell. Pel que es refereix a l'olor, hom creuria trobar-se d'estada a Limehouse Hole. No hi ha lloc per a guarir-se de la pluja. |
| 1238 |
El bany s'ha de pendre a coberta, i la tovallola se'n fuig per la banda al moment preci's que hom surt del cubell. Harris i el noi farien tot el treball interessant: tirar de les cordes, desplegar les veles, fer-lo sortir i deixar-lo relliscar sobre les ones, i totes les altres feines. |
| 1239 |
M'imaginava a Ethelbertha tocant, als vespres, quelcom amb ritornello, que la tripulacio', una mica assajada, podria acompanyar, tot dirigint-nos vers la llar com un galg del mar sobre les ones d'argent. Prenent un cotxe vaig fer-me conduir al nu'mero del carrer Bucklersbury. |
| 1240 |
Aquest Goyles era un home gras, de gestos paternals. Vaig dir-li el meu projecte d'anar bordejant les illes holandeses i pujar despre's cap a Noruega; i a tot aixo- ell, responia afirmant, aparentant un gran entusiasme per l'excursio', i afegint que hi trobaria un veritable gaudi. |
| 1241 |
La quantitat de queviures apuntada per Mi'ster Goyles confesso que em va sorpendre: Si hague'ssim viscut als temps de Drake i l'Ame-rica espanyola, hauria sospitat que es preparava per a quelcom fora de la llei; pero- ell reia d'aquella faiso' paternal, i em va respondre que res no era exagerat. |
| 1242 |
Cas de sobrar cosa, la tripulacio' ho arreplegaria i s'ho emportaria a llurs cases... Sembla que era el costum, i, malgrat semblar-me a mi que anava a fer el provei-ment d'aquella gent per tot l'hivern, res no vaig objectar per no semblar coqui'. La quantitat de beguda que calia, tambe' va sorpendre'm. |
| 1243 |
Pero- probablement parlava de la navegacio' del yacht. Cami' de casa, vaig anar a veure el meu sastre, i li vaig encomanar un vestit de yachtman i un capell de roba blanca, que em va prometre fer a la carrera i tenir-ho llest per al dia. Despre's, un cop a casa, vaig contar a Ethelbertha tot el fet. |
| 1244 |
El segu-ent dilluns, ben mudats amb els nostres nous vestits, ens dirigi'rem envers el yacht. No recordo ben be' el que Ethelbertha portava; pero-, fos el que fos, li esqueia molt favorablement. El meu abillament era d'un blau fosc, orlat d'una trena estreta i blanca que em sembla que donava el cop. |
| 1245 |
Certament que s'estaven massa quiets. Vaig avanc'ar-me a una escotilla i vaig demanar a grans crits el capita' Goyles. Vaig cridar tres cops, i llavors va pujar amb molta de calma. Semblava e'sser me's pesat i me's vell que quan el vaig veure la darrera vegada, i portava a la boca un cigar apagat. |
| 1246 |
Sembla e'sser el vent que ens cal, pero- no ho e's. e's el que nosaltres diem un vent de la terra, i un vent de la terra e's sempre perillo's. Ethelbertha volia saber per que- un vent de la terra e's sempre perillo's. Les seves preguntes m'empiparen un xic. Potser anava posant-me malhumorat. |
| 1247 |
Heu's aci'. Corro a abocar-li la noti'cia a Ethelbertha, i convingue'rem a passar el dia a la costa. Harwich no e's pas una ciutat alegre. Cap al vespre diriem que lassa l'esperit. Va'rem pendre el te amb cre'ixens a Dovercourt, i despre's retornarem al moll a cercar el capita' Goyles i el bot. |
| 1248 |
Si ell mateix no m'hague's dit que mai no bevia sino' un vas de ponx calent en tornar a la nit, hauria pensat que estava embriac. Al segu-ent dia el vent era del sud, la qual cosa fe'u inquietar el capita', car semblava que era igualment insegur moure's o aturar-se on esta'vem. |
| 1249 |
Aleshores Ethelbertha havia comenc'at a agafar antipatia al yacht. Deia que, per ella, hauria preferit passar la setmana en una banyera, trobant que almenys una banyera no es belluga. Va'rem passar un altre dia a Harwich, i aquella nit i la segu-ent el vent romania encara del sud. |
| 1250 |
Estari'em be' un cop fora d'ella; pero- apartar-se amb un closca de caragol com aquesta... e's qu-estio' de mirar-s'ho. Deixi' al capita' en la seguretat que observaria el temps com una mare ho faria amb son fillet adormit. Eren ses pro-pies paraules, que em semblaren corprenedores. |
| 1251 |
Altra vegada vaig veure'l a les dotze. De la finestra de la cadena de l'a'ncora estant, guaitava el temps. A les cinc d'aquella tarda me'n passa' una de sortosa. Al mig del carrer de Hing vaig trobar un parell d'amics yachtmans que havien tingut de romandre a terra per una averia al timo'. |
| 1252 |
Vaig dir-los la meva histo-ria, i ells semblaven menys sorpresos que divertits. El capita' Goyles i els dos homes estaven encara observant el temps. M'adrec'o vers l'hotel i preparo a Ethelbertha. Tots quatre ana'rem pla'cidament al moll, on troba'rem el bot. A bord sols hi havia el minyo'. |
| 1253 |
Vaig tenir una pe-rdua, pero- tambe' vaig tenir la satisfaccio' de... «mirar be'», el que havia fet i entabanar el capita' Goyles. El Rogue el vaig deixar a ca'rrec d'un mari' de la localitat, que per un parell de lliures es compromete- a tornar-lo a Harwich, i nosaltres retorna'rem a Londres per tren. |
| 1254 |
Be' conec que t'agradaria me's que hi ane's, pero- no vull. e's la companyia d'altres homes, el que necessites. Mira de persuadir a George i Harris perque- vagin amb tu. Creu-me; un cervell tan treballat com el teu, requereix de tant en tant un descans de les preocupacions casolanes. |
| 1255 |
Oblida per un moment que els nens necessiten llic'ons de mu'sica i sabates i bicicletes, amb tintura de riubarbre, tres cops diaris; oblida que a la vida hi ha d'aitals coses com so'n els cuiners, els empaperadors de la casa, els gossos del vei' i els comptes del cansalader. |
| 1256 |
Marxa per un espai de temps i do'na'm ocasio' que m'adoni de la teva manca al costat meu i reflexioni sobre la teva bondat, que tinc sempre al davant; car e's molt huma' que jo no ho consideri sovint, de la mateixa manera que hom es fa indiferent a la benediccio' del sol i a la bellesa de la lluna. |
| 1257 |
Dins una vida de gaudi seguit, puc imaginar la dolor com una variant benvinguda. De vegades penso si els Sants del Cel no sentiran la continua serenor com una ca'rrega pesant. A mi, el viure d'infinita felicitat, ininterromput per una sola nota de contrast, em faria esdevenir boig. |
| 1258 |
Suposo que so'c una estranya mena d'home: de vegades ni jo mateix m'arribo a entendre; hi ha moments que jo mateix m'avorreixo. Sovint, un curt discurs com aquest, endrec'at a reco-ndites fonda'ries d'indescriptible emocio', han commogut Ethelbertha; pero- aquesta nit semblava estranyament incompassiva. |
| 1259 |
Hi havia una frivolitat, en ella, que no s'esqueia amb el tema que tracta'vem. No em semblava molt afalagador que una dona mire's joiosament la separacio' del seu marit durant tres o quatre setmanes. No e's el que jo nomenaria molt femeni', ni era, altrament, cosa pro-pia d'Ethelbertha. |
| 1260 |
Li vaig respondre que no era gaire aventatge que George vingue's, car, essent fadri', ningu' no sortiria beneficiat amb la seva abse-ncia. Pero- una dona mai no capeix la ironia que no vol. Sols va fer esment que no fo'ra cosa amable de no convidar-lo. I ho vaig prometre aixi'. |
| 1261 |
Sempre hi ha quelcom de desplaent, amb aquest ta'ndem. La teoria del que munta al davant e's que res no fa el qui va al darrera; i el que va al darrera pensa que ell, tan sols, e's la forc'a motriu, i que el que va al davant no fa res me's que sonar la botzina. El misteri mai no es resoldra'. |
| 1262 |
Tots dos eren joves, i ell acostumava a fer semblants coses. Ella esperava que saltaria a terra en arribar al cim, i que restaria esperant-la amb una positura descuidada i graciosa, quan, contra'riament, va veure'l traspassar el cim i davallar ra'pid per una llarga i escarpada rampa. |
| 1263 |
S'apodera' d'ella primerament la sorpresa, despre's la indignacio', i darrerament el pasme. Corregue' al cim tot cridant, pero- ell no girava mai el cap. Va veure com desapareixia a un bosc que hi havia a una milla i mitja de dista'ncia, i aleshores segue' a terra i esclata' en un plor. |
| 1264 |
Aquell mati' havien tingut una petita qu-estio', i ella comenc'a' a dubtar si son marit s'hauria pres la cosa massa seriosament i intentava la desercio'. No tenia diners; no sabia holande-s. En passar la gent semblava apiadar-se d'ella, que volia fer compendre el que li havia succei-t. |
| 1265 |
Se l'emportaren en un carro, pero- ella no semblava voler ni el minyo' ni la bicicleta, pel qual motiu el deixaren anar, restant tots bocabadats. Mentrestant, Harris seguia sa marxa amb delit. Li semblava que, de sobte, havia esdevingut me's destre i a'gil ciclista en tots sentits. |
| 1266 |
I digue', pensant dirigir-se a Mistress Harris: «Fa mesos que no havia sentit tan lleugera aquesta ma'quina. Em sembla que l'aire se m'assenta be'.» Despre's va dir-li que no s'espante's i li faria veure el de pressa que podia anar. S'inclina' sobre el manillar, posant el coll al treball. |
| 1267 |
Aixi' corregue' gaiament per espai d'unes cinc milles. Despre's, segons ell explica, comenc'a' d'adonar-se que quelcom anava malament. No el sorprenia el silenci, car el vent bufava fort, i la ma'quina fressava molt. Fou una sensacio' de buit que li arriba'. Estengue' sa ma' al darrera i cerca'. |
| 1268 |
Salta' o, me's be', caigue' de la ma'quina, i esguarda' al lluny del cami', que s'estenia blanc i recte al mig del bosc, i ni una a'nima es veia en tot el llarg. Torna' a muntar la ma'quina i va desfer el cami' vers l'alt del puig, arribant en deu minuts al lloc on el cami' es dividia en quatre. |
| 1269 |
Va demanar-los si havien vist la seva esposa, i ells l'interrogaren pels detalls; pero- Harris no sabia prou l'holande-s per a fer una descripcio'. Tot el que pogue' dir-los fou que era una dona formosa, de mitjana alc'ada; la qual descripcio', per massa gene-rica, no va fer-los impressio'. |
| 1270 |
El noiet, que semblava desitjo's de alliberar-se'n li proposa' que demane's a l'estacio' de policia de la ciutat propera. Harris ho fe'u aixi'. La policia, donant-li un tros de paper, li digue' que fes una acurada descripcio' de la seva esposa, amb detalls del lloc i moment en que- l'havia perduda. |
| 1271 |
Segon: l'hauria perduda de debo-? Tercer: per que- l'havia perduda? Amb l'ajut d'un hosteler que parlava un xic l'angle-s, vence' Harris els dubtes de la policia. Li prometeren de fer quelcom, i al vespre la hi portaren en un carreto' cobert i una factura de les despeses fetes. |
| 1272 |
Que- ens cal, ultra les robes? Una mica de cognac. Escriu-ho. Un tirabuixo'. Escriu-ho. Escriu-ho tot, i aixi' de res no t'oblides. Aquest era sempre el seu pla. Un cop feta la llista, la repassava curosament, tal com aconsellava, per conve-ncer-se que res no havia oblidat. |
| 1273 |
En anant de pujada fallara' la roda d'aital faiso' que haurem d'arrossegar la ma'quina. Li provara' l'aire del cim de muntanya, i de sobte anira' be'. En anar de baixada comenc'ara' a retreure'ns el mal negoci que ha estat per a nosaltres, i aixo- li produira' remordiments i darrerament desesperacio'. |
| 1274 |
Al moment que ana'vem per la fosca me's enlla' de Kemp Town, va apagar-se i fo'reu denunciat per anar sense llum. Recordeu que, les tardes de sol, el porta'veu a la bicicleta i brillava tant com valia; pero-, en arribar l'hora d'encendre, el fanal era afadigat i volia descansar. |
| 1275 |
Potser que hi hagi un pais millor, on els sillins siguin fets de l'arc de Sant Marti' i plens de nu'vols. Al mo'n que som, la cosa me's senzilla e's acostumar-se a les coses dures. Recordeu el silli' que compra'reu a Birmingham? Era dividit pel bell mig, talment com un parell de ronyons. |
| 1276 |
La ma'quina va be' ara, i vull que romangui aixi' fins que marxem. Vaig tenir, una vegada, una bona llic'o', amb aixo- dels repassos. Hi havia, a Folkestone, un home que jo trobava a Lees i que un vespre va proposar-me de fer una llarga passejada en bicicleta, tots dos, a l'altre dia, i vaig acceptar. |
| 1277 |
Comprenc que no era bona pensada. D'ordinari no so'c un cap lleuger, pero- em devia haver afectat la influe-ncia d'ell. Aleshores digue' que, ja posats, volia donar una mirada a la cadena, i tot seguit comenc'a' a treure l'aparell, mentre volia jo conve-ncer-lo que no fes tal cosa. |
| 1278 |
Malgrat tot, jo so' de-bil en haver de ferir els sentiments d'algu', i vaig deixar-lo continuar sa obra catastro-fica. Abandona' la feina de cercar els cargols, dient que aquests tenien la graciosa propietat de perdre's i apare-ixer quan hom no hi pensa, i que de moment es dedicaria a enllestir la cadena. |
| 1279 |
En retroba'rem onze. En fixa'rem cinc a un costat i sis a l'altre, i mitja hora despre's la roda era al seu lloc de bell nou. No cal dir que ara e's bellugava me's que no pas abans; un nen ho veuria. Ebbson digue' que, de moment, ja anava be'. Semblava que comenc'ava a fastiguejar-se. |
| 1280 |
Ell havia ja perdut, a l'u'ltim, la serenitat, i tot seguit insultava la ma'quina. Jo estava content de veure com aquesta aguantava els atacs. Tot el que despre's s'esdevingue' no fou sino' una veritable lluita entre ell i la bicicleta, embranzinant-se i escometent-se tots dos. |
| 1281 |
La bicicleta semblava, aixi' mateix, com si n'hague's tingut prou amb el joc. Fo'ra difi'cil dir quin, de tots dos, havia rebut me's. Vaig conduir-lo a la cuina de darrera la casa, on, sense sosa per a treure's la grassa, ni cap menester, es renta' i tot seguit vaig deixar-lo anar a casa seva. |
| 1282 |
Vaig deixar a mans seves l'assumpte i en va aconseguir cinc lliures, dient-me e'sser me's del que esperava. Hi ha dues maneres de fer exercici amb una bicicleta: muntant-la i adobant-la. Altrament, penso que qui en treu gaudi, d'adobar una bicicleta, potser treu la millor part del negoci. |
| 1283 |
Amb una clau, uns draps, una setrillera i quelcom per seure, roman felic' per tot el dia. Certament ha de passar desaventatges tambe' (no hi ha rosa sense punxes). Sembla un calderer; la ma'quina ens porta sempre la idea d'haver estat furtada i tractar-se de desfigurar-la. |
| 1284 |
Si so'c lluny per a portar-la arrossegant, m'assec a la vora del cami' i espero el pas d'un carro. El perill major el trobo sempre en l'adobador errant, per al qual la vista d'una ma'quina feta malbe' e's com un cada'ver que trobe's un corb, al seu volt; l'escomet amb un coral crit de triomf. |
| 1285 |
Em resten, doncs, un nombre limitat de qu-estions en les quals tinc tota mena de certitud, entre elles la conviccio' ferma, que al ta'ndem no li cal cap repa's. Altrament tinc el pressentiment que aixi' De'u em perdoni com cap e'sser huma' tantejara' la ma'quina d'avui a dimecres al mati'. |
| 1286 |
Llavors demanareu a crits que hom vos digui on heu deixat els setrills i que- heu fet del martell-cargol (), i, mentre vos esforceu a sostenir la bicicleta contra un arbre, demanareu qui us netegi la cadena i qui us infli el pneuma'tic de la roda trasera. Comprenc que George tenia rao' en el que deia. |
| 1287 |
He llegit llibres publicats a Londres, per a u's dels viatgers anglesos per l'estranger, les quals fulles so'n plenes de semblants bogeries. Algun ximplet educat que malente'n set llengu-es, sembla que vagi escrivint aquests llibres per l'erro-nia informacio' de la moderna Europa. |
| 1288 |
Jo mateix he observat estrangers, als andens de les estacions i als encreuaments dels carrers, llegint tals llibres en veu forta. Hom no sap quina llengua parlen, ni es te' la menor noti'cia del que estan dient. Potser val me's que sigui aixi'; Si fossin entesos rebrien, segurament, disgustos de no dir. |
| 1289 |
Hi han unes coses que em calen: un barret i un parell de sabatilles, entre altres. El vapor no surt de Tilbury fins a les dotze, i ens deixa espai. Voldria fer la prova d'enraonar aixi' on pugui judicar exactament dels efectes. Voldria veure la sensacio' que hom experimenta en parlar d'aquesta manera. |
| 1290 |
Volia que Harris i jo l'acompanye'ssim dintre les botigues. Digue' estar disposat a fer la provatura amb la prese-ncia de Harris, la qual corpulenta figura faria de defensa, i jo a la porta disposat a cridar la policia si fos necessari. Ana'rem a casa Harris i li fe'rem la proposicio'. |
| 1291 |
Ajudar-lo a retrobar les seves coses i acabar d'empaquetar-les. Despre's esperar-lo mentre es desdejunava amb un a'pat abundant; un fastigo's entreteniment per a l'espectador, ple de monotonia. Jo sabia que si dormia a Beggarbush es llevaria d'hora. He dormit alli' de vegades, i se' el que succeeix. |
| 1292 |
I immediatament un cos pesat (un cap, sembla), rebot contra la porta. Aleshores hom es torna boig cercant ses robes: res no roman on va deixar-se a la nit; tot el me's necessari ha desaparegut absolutament; i, mentrestant, l'assassi', o la revolucio', o el que es vulgui, segueix essent misteri. |
| 1293 |
La porta mig s'obre, i quatre cares espectants, apilades unes amb altres, guaiten un hom com si hom fos fenomen reservat en aquesta cambra especial. En veure que hom e's despert, la cara de dalt de totes, saltant calmosament sobre les altres tres, entra i s'asseu al llit en amical posat. |
| 1294 |
Aleshores hom es gira, i s'adona que els altres tres nens han entrat, tambe', i so'n asseguts a terra en semicercle. Per llur actitud es despre'n que els petits han pres allo- per un espectacle o una confere-ncia co-mica, o una conjura, i esperen calmosament que hom salti del llit i faci quelcom. |
| 1295 |
El me's senzill resulta deixar la qu-estio' a mans del me's grandet, el qual aconsegueix, al cap d'una estona, fer-los sortir, i tancar la porta darrera d'ells; pero- aquesta torna a obrir-se immediatament, i un, que generalment s'escau e'sser Muriel, e's llanc'at a dintre com si l'engegue's una catapulta. |
| 1296 |
I hom accedeix. Me's tard penseu que el millor modo de veure el que passa e's imaginar que un hom, impossibilitat de dormir, es llevi de bon mati' i pensi que li agradaria jugar al cricket. Els nens, ensenyats a e'sser cortesos amb els hostes, veuen un deure d'ells a entretenir un hom. |
| 1297 |
Aixo- e's meravello's. Com me's es rumia en aixo-, me's gran es fa el misteri. Algun esperit impreci's actuant independent de nosaltres dintre nostre, deu comptar les hores mentre dormim nosaltres. Sense l'ajut de rellotge, ni del sol, ni de cap mitja' conegut, ell vigila en la foscor. |
| 1298 |
Fos quin fos el proce's, l'home no se n'adonava. En el meu cas, al meu vigilant intern li manca potser un xic de pra'ctica. Ho fa tan be' com sap, pero- e's massa neguito's i perd el compte. Jo li dic per exemple: «-A dos quarts de sis, si us plau!», i em desperta amb un sobresalt a dos quarts de tres. |
| 1299 |
Miro el rellotge, i ell em fa pensar que potser no vaig donar-li corda i me'l poso a l'orella: encara marxa. Ell em fa pensar que qui sap que- li ha passat, car confia que so'n les cinc o un xic me's aviat. Per satisfer-lo em poso les sabatilles i baixo a veure l'hora al rellotge del menjador. |
| 1300 |
Tot (especialment c'o que te' un angle agut) troba un gaudi covard a atiar. Quan un hom duu unes sabates fortes, les coses semblen esberlar-se en el cami'. Quan un hom s'aventura entre els mobles, vestit amb llanes, sabatilles i sense mitjons, sembla que s'acosten i empaiten. |
| 1301 |
De les quatre a les cinc em desperto cada deu minuts, i llavors em faig retret d'haver dit cap paraula a l'esperit sobre l'assumpte. A les cinc en punt aquest marxa a dormir, afadigat a la fi, i traspassa la feina de despertar-me a la minyona, que ho fa una hora i mitja me's tard que de costum. |
| 1302 |
No sabia que- fer amb mi mateix, car el nostre tren no sortia fins a les vuit. Tot el nostre equipatge havia estat empaquetat i enviat, al vespre, juntament amb les bicicletes, a l'estacio' del carrer de Fenchurch. Vaig anar-me'n a mon despatx, pensant que podria escriure durant una hora. |
| 1303 |
Algunes coses s'han dit, desplaents, dels meus treballs; pero- res no s'ha escrit encara que pugui fer justicia a aquests para'grafs. Vaig llenc'ar-los al cistell, i vaig seure tractant de recordar si hi havia cap institucio' de caritat que provei's pensions per als autors agotats. |
| 1304 |
Per fugir d'aquestes reflexions determino posar-me una pilota de golf a la butxaca i, escollint un club, vaig sortir a la devesa. Un parell de bens hi estaven pasturant, i em seguiren, prenent un alt intere-s envers el meu joc. Un d'ells era un carinyo's i simpa'tic company. |
| 1305 |
En realitat hi havia cops encertats, pero- belava aixi' per esperit de contradiccio' i pel gust de cridar. Ben clara era la cosa. Per un accident lamentabili'ssim, un dels meus cops me's vigorosos fe'u anar a parar la pilota al nas del bon be; i, el dolent, en veure-ho, esclata' en una rialla. |
| 1306 |
Hauria donat mitja corona perque- la pilotada l'hague's rebuda aquest en lloc del bon be. Pero-, al mo'n que som, sempre e's el bo i l'amable qui paga la trencadissa. Havia passat me's temps del que pensava, quan Ethelbertha vingue' a dir-me que eren dos quarts de vuit i que el desdejuni era a taula. |
| 1307 |
Tem que un estrany pugui pensar que he intentat un sui-cidi digne d'un pobre d'esperit, i que els veins puguin creure, pels senyals, que no som felic'os plegats. Com a argument me's respectable, tambe' m'ha indicat que el meu aspecte no e's pas d'home amb qui es pugui fer brometa. |
| 1308 |
Pero-, en canvi, hauria volgut una estona per a dir algunes paraules als nens, de comiat i advertiments, majorment pel que respecta a la meva canya de pescar, que ells persisteixen a fer servir per a bastons de Cricket. Cosa que em fastigueja e's haver de cuitar per pendre el tren. |
| 1309 |
Pel que toca a ells (segons va informar-me Harris a empentes, tot trotant pel cami'), el culpable del seu retard era la nova cuina econo-mica, que aquell mati' havien assajat per primer cop i que havia come-s l'entremaliadura de fer botar de l'olla els ronyons i i escaldar al cuiner. |
| 1310 |
Des de casa seva a l'estacio' hi havia deu minuts a peu. Mon oncle deia sempre: «Pren-te un quart d'hora i ve's-hi amb calma.» Pero- el que feia sempre, era comenc'ar amb cinc minuts de temps i anar a tot co'rrer. No se' pas per que- aquest era el costum de tots els d'aquell barri. |
| 1311 |
Molts grassos senyors de negocis de la City vivien aleshores a Ealing (bastants, em sembla, hi viuen encara), i prenien els trens de les primeres hores, que anaven al centre de la ciutat. Tots sortien tard de casa, i tots portaven a l'una ma' una bossa negra i un diari, i un paraigua a l'altra. |
| 1312 |
No era pas un espectacle que valgue's la pena. Els senyors de negocis no sabien co'rrer amb trac'a, ni tan sols corri'en lleugers; pero- eren seriosos i ho feien tan be' com podien. Les carreres tenien me's atractiu per l'esforc' neguito's dels corredors que no pas per l'art que encloguessin. |
| 1313 |
No acabava la frase. Tenia orgull a dominar-se. Un cop enllestit aquest assumpte, anava al rebedor, on la tia Maria tenia el costum d'ajuntar els nens per acomiadar-lo. La meva tia mai no sortia, encara que ane's a la porta del costat, sense pre-viament donar un tendre comiat a tots els de la casa. |
| 1314 |
I succei-a que un dels nens no era trobat enlloc, i, al moment que era advertida sa manca, tots els altres s'escampaven de sobte, cridant, per cercar-lo; pero, tot seguit, el perdut apareixia donant una raonable explicacio' de l'abse-ncia, i corria cap als altres a dir-los que havia aparegut. |
| 1315 |
Per a major dissort, sempre un nen tenia la cara untosa, i esdevenia que aquest era el me's carinyo's. D'anar be' les coses, el noi me's gran sortia amb una falo-rnia de si els rellotges de la casa anaven cinc minuts endarrerits, pel qual motiu havia fet tard a estudi el dia abans. |
| 1316 |
Tots el nens que la tia no podia aturar, corrien darrera d'ell: dos lluitant per portar-li el paraigua, i els altres botant envers la bossa. I, en retornar, descobri'em sobre la taula del rebedor la cosa me's important, que havia descuidat, restant tots rumiant el que diria quan vingue's. |
| 1317 |
Ell va dur-se la ma' al cor i digue' que tindria gran plaer a fer-ho. Aleshores, prenent la tercera frase del capi'tol, George li pregunta' quant ens en fari'em, de la carrera. La qu-estio' introdui-a en la conversa un vil element, i el cotxer semblava estar ofe-s en sos sentiments. |
| 1318 |
Al bell davant d'una sabateria, una mica me's enlla' del teatre d'Astley, que ens semblava la mena de botiga que ens calia, fe'rem aturar el cotxe. Era una d'aqueixes botigues atapei-des que, tot just obren llurs portes al mati', comencen a llanc'ar llurs ge-neres al vessant de les portes. |
| 1319 |
George abandona' «Mister X.», i, tombant la fulla, prengue' a l'atzar una frase, que no fou una seleccio' felic': certament era de sobres per a qualque sabater. Al nostre cas, amenac'ats a tot arreu per rengleres de sabates de totes menes, la frase assolia tots els caires d'una ximpleria. |
| 1320 |
Torna'rem al nostre cotxe, i marxa'rem, deixant el botiguer a la porta, rodejada de sabates, dirigint-nos una pluja de frases que no va'rem escoltar, pero- que els que passaven sembla que trobaren forc'a interessants. George volia aturar-se en una altra sabateria i provar l'experiment de bell nou. |
| 1321 |
Del cert volia unes sabatilles, pero- el va'rem conve-ncer que deixe's la compra fins a arribar a ciutat estrangera, on els comerciants estan, potser, me's acostumats a aquella manera d'enraonar, o, almenys, so'n me's amables de natural. Quant al barret, de cap manera no s'ho volia deixar co'rrer. |
| 1322 |
George digue' que la pendria tal com era. Va pagar quatre xelins i mig en argent i sorti'. Harris i jo el segui'rem. Al carrer Femchurch deixa'rem el cotxe, donant cinc xelins al cotxer, Aquest ens fe'u una altra revere-ncia i ens digue' que done'ssim records de part seva al emperador d'a'ustria. |
| 1323 |
Un cop al tren, resumint els nostres parers, resultava perdut el joc per dos vots contra un. I George, evidentment despagat, llanc'a' el Manual per la finestrella. Troba'rem al vaixell els nostres equipatges i les nostres bicicletes, i amb la puja de la marea, a les dotze, ens esmunyi'rem pel riu. |
| 1324 |
Mai no he trobat un conreador de conills que tingui dues mil lliures anyals, malgrat haver-ne conegut molts que comenc'aren amb l'assortiment necessari dels dotze conills escollits: quelcom sempre ha vingut a destorbar el negoci. Potser que l'atmosfera d'una conillera atrofia l'enteniment. |
| 1325 |
Si tingue's un gat que pati's de convulsions l'anunciaria per vendre'l, o en faria regal. Pero- el nostre deure era informar de tot el que se'ns demanava. Algun boig ens va escriure preguntant sobre aixo-, i jo mateix vaig perdre un mati' cercant coneixements sobre l'assumpte. |
| 1326 |
Vaig trobar el que volia a la fi d'un llibre de cuina. Per cert que mai no he compre-s el que hi feia alli', tal noti'cia, que per res, en absolut, pertanyia als motius del llibre. No deia si es podia condimentar un plat saboro's amb un gat, encara que fos curat de convulsions. |
| 1327 |
El demandant ens va dir que el resultat del nostre consell havia estat un dany per valor de dues lliures al parament de cuina, sense comptar una finestra trencada amb la qual potser s'emmetzina' la sang; amb totes les quals coses les convulsions del gat anaven me's malament que abans. |
| 1328 |
I, malgrat tot, era una recepta ben senzilla. Consistia a agafar el gat entre les cames, dolc'ament per no fer-lo patir, i, amb unes estisores, fer-li un tall penetrant a la cua. Havia d'anar-se amb cura de no tallar la cua per cap lloc; es tractava solament d'una incisio'. |
| 1329 |
Com nosaltres va'rem explicar al demandant, el lloc apropiat per a fer l'operacio' era el soterrani. Un hom que no fos un idiota no hauria intentat de fer-la a la cuina i per ell sol. Dona'vem tambe' informacions sobre protocols. De-iem la forma de dirigir-se als pars d'Anglaterra i als bisbes. |
| 1330 |
Encara, avui per avui, llegeixo els consells de l'Oncle Henry, i, encara que no m'estigui be' dir-ho, em semblen cosa bona. Sovint penso que, havent seguit els consells de l'Oncle Henry me's fidelment, hauria estat me's savi i hauria come-s menys errades, i em sentiria me's satisfet de mi mateix. |
| 1331 |
El nostre propietari, un dels ignorants majors que he conegut, incapac' d'avergonyir-se mai, el recordo un cop informant un corresponsal que Ben Johnson havia escrit Rabelais per pagar l'enterrament de la seva mare. Sols reia de bona gana quan se li feia avinent una errada. |
| 1332 |
El que ens alimentava era el convenciment que instrui'em la humanitat. De tots els jocs del mo'n, el me's universal i eternament popular e's el joc de l'escola. S'ajunten sis nois i es posen al llindar d'una porta, mentre un altre passeja amunt i avall amb un llibre i un assenyalador. |
| 1333 |
Nosaltres hi juga'vem essent vailets, hi juga'vem de minyons, hi juga'vem fets homes i dones, i hi juguem de vells, tot fent via vers la tomba. Mai no ho trobem sense solta, i mai no ens fastigueja. Sols una cosa canvia: el llibre i l'assenyalador, que tots set desitgen de tenir al seu temps. |
| 1334 |
Pero- estem fent una altra digressio'. Era per explicar la meva permanent manca d'inclinacio' per a e'sser vehicle d'informacio' u'til, pel que recordo aquestes coses. Tornem a l'assumpte. Algu' que firmava Balonista, havia escrit per demanar detalls de la fabricacio' del gas hidrogen. |
| 1335 |
Pero' jo aconsellava al Balonista aquell, que prengue's tota mena de precaucions per evitar qualque accident. Que- me's podia fer? Deu dies despre's, una dona de roges galtes vingue' a la Redaccio' portant a la ma' una cosa bellugadissa que ella deia que era son fill, de dotze anys. |
| 1336 |
El que voldria saber e's el que voste- fara' per ell. El nostre redactor en cap aconsella' una bona rentada de cap. Jo vaig creure que la senyora es llanc'ava sobre d'ell; pero- de primer antuvi s'esbrava' amb paraules. Sembla que ella no pensava pas amb una rentada de cap, sino' amb una indemnitzacio'. |
| 1337 |
So'c del parer que, si arriba a fer el que deia, s'hauria aconhortat la senyora; pero-, no podent-se pendre per sa ma' la justi'cia, pensa' de reco'rrer als Tribunals oficials. El nostre redactor en cap havia estat escarmentat del Tribunals, i tenia la ma'xima de defugir-los tant com es pogue's. |
| 1338 |
Si m'amenace's de pendre-me'l per la forc'a, amb tot i no e'sser cap perdonavides, defensaria de la millor manera sa propietat. Si m'indique's el seu propo-sit d'obtenir-lo per l'accio' de qualque Tribunal de justi'cia, el trauria de la butxaca, l'hi donaria, i pensaria haver-me'n sortit baratet. |
| 1339 |
No ha estat pas culpa seva, sino' la planeta. D'aqui' endavant dediqui's als Consells morals i a la Cri'tica. Amb aixo- va be'. Pero- estigui's de fer cap me's informacio' u'til. Ja dic que no e's pas culpa seva. La seva informacio' era bastant correcta. Res es pot dir en contra. Solament que. |
| 1340 |
Aixi' hague's seguit sempre el seu consell! Prou de disgustos hauria estalviat a mi i a d'altres. No trobo la rao' de la malastruganc'a, pero- e's de debo-. Si dono instruccions sobre el millor cami' de Londres a Roma, el qui el segueix perd el seu equipatge a Sui-ssa o es nega a Dover. |
| 1341 |
Un cop em vaig pendre grans treballs per explicar a un home com podia casar la seva germana a Estocolm: vaig indicar-li l'hora que sortia el vaixell de Hull i els millors hotels per a estatjar-se. Ni una errada no hi havia a la informacio' que vaig donar-li, de cap a peus. |
| 1342 |
Per aquest motius he arribat a contenir els meus impulsos de donar informes. I e's per aixo- que res de pra'ctica instruccio' no es trobara' en aquestes pa'gines mentre jo pugui. Res de descripcions de ciutats, ni reminisce-ncies histo-riques, ni arquitectura, ni costums idiosincra'sics. |
| 1343 |
Tantes avingudes, amples i estretes, per les quals les petites criatures bullen en estranya confusio'. Aquestes, donant-se importa'ncia; aquelles, que s'aturen per comentar unes amb altres; les de me's enlla', que passen carregades amb grossos farcells; algunes que no fan me's que passejar al sol. |
| 1344 |
Els habitants de les blaves muntanyes de l'Alsa'cia, recorden tambe' que visque' entre ells. I, si la meva memo-ria no erra, tambe' va visitar els bancs d'Allan Water. Degue' e'sser un veritable jueu errant, car avui per avui encara les donzelles n'escolten, a llur dir, els passos silenciosos. |
| 1345 |
Recordo tambe' haver-li sentit dir, quant al paisatge en literatura, que agrairia a l'autor tal descripcio' el mateix que si n'escrigue's una altra, dient eloqu-entment el que havia tingut per a menjar. Pero- ho deia referint-se a un altre assumpte: al lloc propi, principalment, de cada art. |
| 1346 |
El meu amic sostenia que, aixi' com el llenc' i la pintura constitueixen un mitja' erroni per a contar histo-ries, de la mateixa manera el pintar per mitja' de la paraula e's, quan es fa millor, un groller me-tode de donar impressions que altrament podrien e'sser me's ben gaudides per la vista. |
| 1347 |
I passa' al tercer, que darrerament estava com assegut sobre punxes i fent senyals amb els brac'os estesos, com descrivint quelcom. Ell ho hauria hagut de dir en un esclat, encara que el professor res no li hague's preguntat. Tenia la cara encesa de retenir el secret de la cosa. |
| 1348 |
Altra errada. El poeta res no havia dit de gats. «-Esquirols», volia, el mestre, que digue'ssim. No recordo gaires me's detalls d'aquest bosc. Sols recordo que es parlava tambe' del cel. En els punts on els arbres feien espai, es podia, mirant a dalt, veure el cel, sobre un hom. |
| 1349 |
Sovint hi havia nu'vols, al cel; i alguna vegada, si mal no recordo, la donzella va mullar-se. M'he aturat al present incident perque- sembla resoldre'ns tota la qu-estio' del paisatge a la literatura. Mai no he pogut, ni puc avui, compendre per que- el que havia dit el primer xicot no era prou. |
| 1350 |
Als alemanys de Posen que desitgen conversar amb naturals de Wurtemburg els cal usar sovint el france-s i l'angle-s. Les noies que han rebut educacio' a Westfalia, sorprenen i decepcionen llurs pares en no e'sser-los a elles possible de compendre una paraula en Mechlenberg. |
| 1351 |
En el que resta de segle penso que l'Alemanya resoldra' sa dificultat de l'assumpte de la llengua parlant angle-s. Tots el nois i noies de ciutat el parlen. Si la pronunciacio' anglesa fos menys arbitra'ria, sens dubte que dins de no gaires anys, relativament parlant, es faria la llengua universal. |
| 1352 |
I molts anglesos sembla que han arribat a la mateixa conclusio'. Erren, pero-. Realment hi ha grama'tica anglesa, i un d'aquests dies reconeixeran el fet les nostres escoles, i amb ella seran educats els nostres fills, penetrant potser fins als nostres cercles poli'tics i literaris. |
| 1353 |
Actualment som abocats a convenir amb els estrangers tambe'. La pronunciacio' anglesa e's la gran dificultat. La gramotologia anglesa sembla talment inventada per disfressar la pronunciacio'. e's un bon acudit per a avanc'ar-se a la presumpcio' de fa'cilment gaudir-la l'estranger. |
| 1354 |
Res es podria descobrir de me's ximple ni me's inu'til per l'ensenyanc'a. Es xuclaran els llavis de gust en veure'l com una papallona s'asseca ennegrint-se. L'autor, sacrificant l'art a la golafreria, hi consenti'. Canviaren el llibre i hi afegiren vocabulari, deixant la resta com estava. |
| 1355 |
Heu's aqui' sos ti'tols. Un home verament notable per la seva inhabilitat per a ensenyar res a ningu'. Sembla haver estat escollit per a joia dels deixebles, me's que no pas per a instruccio'. e's sempre una figura co-mica. Cap france-s d'aspecte digne es contracta a les escoles angleses. |
| 1356 |
I despre's, en dur orgullosament un pare son fill i hereu a Dieppe, simplement per descobrir que el noi no sap prou per demanar un cotxe, el pare no acusa el sistema, sino' sa vi'ctima innocent. Em limito al france's, per e'sser aquest l'u'nic idioma que nosaltres intentem sempre de fer apendre al jovent. |
| 1357 |
A l'escola alemanya el me-tode e's una mica diferent. Es dedica una hora dia'ria al mateix idioma, amb la idea de no donar temps al deixeble perque- oblidi, en arribar a una llic'o', el que va apendre a l'anterior. La idea e's, doncs, que aprengui. No se li do'na un estranger ridi'cul. |
| 1358 |
La llengua que es desitja e's ensenyada per un mestre alemany que la coneix per dintre i per fora tan perfectament com coneix la seva. Pot ser que son sistema no proporcioni al noi alemany aqueixa perfeccio' d'accent estranger per la qual el turista brita'nic e's reconegut c'a com lla. |
| 1359 |
Els deixebles no diuen, de llurs mestres, menja-granotes o salsitxes () ni preparen per a l'hora de france-s o angle-s una exposicio' d'enginy casola'. Seuen, i per propi acord tracten d'apendre la llengua estrangera amb la menor mole-stia possible per als que els ensenyen. |
| 1360 |
Ana'vem amb les nostres ma'quines pel bosc, dilluns a la tarda, en companyia de molts altres ciclistes; deport que tan plau als naturals del pai's, les belles tardes de sol, quan els seus viaranys en l'ombra so'n plens de gent joiosa i distreta. Hi havia una bella jove amb una ma'quina nova. |
| 1361 |
Jo, no gaire satisfet d'arrossegar el ta'ndem tot sol, vaig baixar tambe', ajuntant-me a George, i deixant la ma'quina arrambada a un arbre. Harris crida' una mica, volent dir si e'rem una vergonya per a la nostra pa'tria, i segui' via avall. De cop i volta se senti' el crit angunio's d'una dona. |
| 1362 |
Tota sorpresa, semblava dubtar si continuava amunt o girava rodes. Per moments esdevenia me's i me's mullada, mentre l'home de la ma'nega, potser cec, potser embriac, amb la major indifere-ncia seguia fent ploure l'aigua al bell damunt de la noia. Una dotzena de crits l'avisaven de tots indrets. |
| 1363 |
El pensament del maneguer sembla que va e'sser el mateix, retenint la ma'quina per mullar Harris. El resultat natural que s'esdevingue' fou que entre tots dos, a tort i a dret remullaren d'allo- me's tothom que era prop d'ells fins a una dista'ncia de cinquanta metres, exceptuant-ne ells dos. |
| 1364 |
Entre tots tres comenc'aren a batre el compa's amb la ma'nega. Apuntaven al cel, i l'aigua descendia sobre la gent a la manera d'una tempestat equinoccial; apuntaven avall, i l'aigua sortia en ra'pid torrent fent botar el que agafava pels peus i doblegant el que agafava pel mig. |
| 1365 |
De primer antuvi vaig comenc'ar de dubtar que- fo'ra me's u'til, si una escala de ma' o be' un cove, per a dur a l'hotel les restes de Harris. La promtitud de George em sembla que salva' la vida de Harris en aquell embolic. Com que estava eixut, pogue' arribar abans que els altres. |
| 1366 |
La gent no sap que anem plegats, i nosaltres servarem el secret. Anirem al teu entorn interposant-nos amb la gent. Marxa fent zig-zag, no sigui que engeguin trets. Jo voldria que aquest llibre fos un estricte record del que s'escaigue', sense e'sser desfigurat per la menor exageracio'. |
| 1367 |
Harris soste' que no hi hague' tant. Admet que una o dues persones pogueren e'sser mullades. Li he dit que, per tal de fer la prova, jo li apuntaria amb una ma'nega de regar a la dista'ncia de vint-i-cinc metres, i despre's em diria si el mot escaient e's mullades. Pero- mai no ha acceptat la prova. |
| 1368 |
I una de dues: el berline-s ha resolt el problema de la vida moderna de viure sense dormir, o, com Carlyle, deu estar desitjant l'eternitat. Per mi puc dir que no conec altra ciutat que tingui vida a tan altes hores, fora de San Petersburg. Pero- la ciutat de Sant Petersburg no s'aixeca de mati'. |
| 1369 |
San Petersburg e's costum d'anar-hi, als music-halls, despre's dels teatres (i compteu que mitja hora ja es triga d'arribar amb un ra'pit trineu), i no comenc'ant aquells fins a les dotze ben tocades. A les quatre del mati' cal obrir-se pas pel Neva, materialment a la forc'a, entre els vianants. |
| 1370 |
Postdam, el Versalles de Berlin, e's una bella petita ciutat voltada de boscos i de llacs. Aci', en les ombri'voles avingudes del seu parc extens de Sans-Souci, e's fa'cil imaginar el magre Frederic, amb aquell seu dificulto's alenar, fent passejades en companyia del Voltaire dels aguts acudits. |
| 1371 |
Seguint el meu consell, Harris i George consentiren a no romandre gaire temps a Berlin i seguir la nostra via a Dresde. La major part de les coses que Berlin pot mostrar poden veure's a qualsevulla altra part, i decidi'rem de conformar-nos amb una passejada en cotxe per la ciutat. |
| 1372 |
El seu alemany era fa'cil d'entendre, i sabia un xic d'angle-s per a suplir els mots que no comprengue'ssim. En l'home aquell no hi va'rem trobar defecte. Pero- el seu cavall era la me's antipa'tica de les be-sties darrera de les quals he anat. Aixi' que ens va veure ens va agafar mania. |
| 1373 |
El cavall gira' la testa, esguardant-me de cap a peus amb un ull fred i vidrio's. Despre's mira' a un altre cavall, amic seu, que hi havia algunes passes endavant. I jo se' el que va dir-li, perque- tenia un cap expressiu i no va fer el me's petit intent per disfressar son pensament. |
| 1374 |
El cavall gira' el cap a esguardar novament. Mai no he conegut cap cavall que pogue's girar-se com aquell. Jo he vist una girafa que sorprenia amb els seus exercicis de coll; pero- aquest era com el somni d'un hom despre's d'un dia polso's a Ascot, seguit d'un a'pat amb sis antics companys. |
| 1375 |
Indicant-nos Tiergarten, es posa' tot seguit a parlar-nos del Reichstag, informant-nos de l'alc'ada exacta de l'edifici, longitud i ampla'ria, a la faiso' d'una guia. Despre's es referi', a la porta: ens digue' que era feta amb pedra sorrenca, a imitacio' del Properleer d'Atenes. |
| 1376 |
Prou d'explicacions, que tu no saps de que- va; i, encara que ho sabessis, ells no t'havien d'entendre, parlant alemany. Segui'rem aixi' per tot el Linden. El cavall s'avenia a romandre quiet a estones per tal que pogue'ssim mirar be' a dreta i esquerra i oir els noms del que ve-iem. |
| 1377 |
El que fan e's fastiguejar-me amb llurs parleries. Vejam per que- no havia de cuitar, i ens en aniri'em tots a dinar! Ben pensat, no estic gaire segur que aquella be-stia de l'ull fred i vidrio's no tingue's bon sentit. Del que estic segur e's que molts dies m'hauria complagut si ell hi hague's mitjanc'at. |
| 1378 |
L'alemany ama els ocells polits. Un ocell abandonat a si mateix fa son niu c'a i lla, i aleshores no esdevenen decoratius, segons el concepte particular de decoracio'. Els ocells no l'haurien pas pintat d'enlloc, ni posat cap figureta de guix a prop, ni solament una bandera. |
| 1379 |
Em plau de mirar-te, d'oir-te cantar; pero- no em plauen les teves maneres. Te' aquesta capseta, i deixa les teves escombraries dintre, on jo no les pugui veure. Surt aixi' que vulguis cantar, pero- els teus afers i'ntims reserva'ls per a l'interior de la capsa. Estigues-hi i no facis malbe' el jardi'. |
| 1380 |
A Alemanya els nens de pit baten llur temps amb el bergansi', i l'ocell alemany ha arribat a preferir la capsa i tenir en menyspreu els pocs vagabunds incivilitzats que romanen construint llurs nius als arbres. Amb el temps, cada ocell alemany tindra' son lloc propi al chor. |
| 1381 |
e's un cantar sense me-tode; i l'alemany, amant de la mu'sica, l'organitzara'. Algun gros ocell, de pap respectable, sera' ensinistrat per dirigir; i, en compte de perdre's al bosc a les quatre del mati', cantara' en un jardi' on es despatxa cervesa, a l'hora anunciada i acompanyat d'un piano. |
| 1382 |
Planta set rosers a la part nord i set a la part sud; i, si tots no creixen d'iguals dimensions i forma, es capfica tant que a la nit no pot adormir-se. Cada flor la nua a un pal. Aixo- perjudica la visualitat de la flor; pero- ell te' la satisfaccio' de saber que la flor e's alli' i que es porta be'. |
| 1383 |
A certa data fixa de la tardor, l'alemany posa els pals i cordills a les flors, i les cobreix amb una catifa xinesa; i a una certa data fixa de la primavera les descobreix, deixant-les com eren. Si es tracte's d'una excepcional tardor o una excepcional primavera, tant pitjor per a les plantes. |
| 1384 |
A l'alemany, tots aquests arbres amb llurs salvatges i desordenades maneres, li so'n de mal veure. L'a'lber creix on es planta i tal com es planta; no te' aspres idees pro-pies, que no li escauen; no li cal balandrejar-se ni estendre's; creix recte i dret, talment com ha de cre'ixer un arbre alemany. |
| 1385 |
I per aixo-, de mica en mica, Alemanya arrenca tots els altres arbres i planta a'lbers en llurs llocs. A l'alemany li plau el camp, pero- el prefereix tal com la dama de la rondalla pensa' que li agradaria me's el bon salvatge me's vestit. Li plau de passejar pel bosc... i trobar un restaurant. |
| 1386 |
El sinuo's cami era a la vora d'un torrent, el qual, cosa d'una milla, corria escumejant sobre les roques i entre riberes de boscatge. Jo anava tot corpre-s, fins a trobar en un revolt una colla d'un centenar de treballadors ocupats en reparar la vall i donar al corrent un caient respectable. |
| 1387 |
L'esperanc'a del municipi d'aquella vall era d'acabar, als dos anys, les obres en tota sa llarga'ria i deixar-ho tot segons la naturalesa alemanya, polida amb ordre. Hi haura' un banc a cada cinquanta metres; un avi's de la policia a cada cent; un restaurant a cada mitja milla. |
| 1388 |
Pero- e's una ciutat per a viure-hi d'estada, me's be' que visitar-la en viatge. Sos museus i galeries, sos palaus i jardins, sos formosos i histo-ricament rics voltants poden oferir gaudi tot un hivern, pero- maregen en una setmana. No te' pas l'alegria de Paris o Viena, que de cop i volta s'esvaeix. |
| 1389 |
Sos encisos so'n me's fortament alemanys i me's perdurables. e's la Meca del mu'sic; Per cinc xi'lings hom pot comprar una butaca al teatre de l'Opera, i amb ella s'adquireix la ferma inclinacio' a mai me's pendre's el fa'stic de seure en cap representacio' d'o-pera de cap teatre france-s, angle-s o america'. |
| 1390 |
El seu retrat, de dimensions naturals, penja al magni'fic Zwinger que construi' com a circ per a lluita de be-sties feres quan la gent estigue' fastiguejada de tenir-les a la plac'a del mercat: un home amb front d'escarabat, amb la cultura i gust que sovint acompanya l'animalitat. |
| 1391 |
So'n tan per ells els carrers, que tot i tothom ha de cuitar a apartar-se'n. Si hom no se n'aparta i esdevingue's que el trobessin amb vida en arreplegar-lo de terra, despre's, en tornar als sentits, e's multat per haver-se posat al pas del tramvia. Una tarda Harris se n'ana' a fer una excursio' tot sol. |
| 1392 |
Jo reconec que no estic acostumat a estar-hi. El tramvia comenc'a' a co'rrer de sobte, i jo vaig recular, caient sobre un senyor gras que era justament al darrera, el qual no devia estar gaire afermat i va caure enrera contra un noi que duia una trompeta amb la seva funda de baieta verda. |
| 1393 |
Estava per dir-los que ho sentia molt, que em perdonessin, quan, abans que jo trobe's les paraules, el tramvia, sigui pel que sigui, va aturar-se sobtadament, i, naturalment, jo vaig caure cap endavant aplastant un vell de cabells blancs, que va mirar-me amb la severitat d'un catedra'tic. |
| 1394 |
Estaven una mica inquiets i res me's. N'hi havia un, un home petit, que estava de peus i d'espatlles contra el fre. Vaig caure sobre d'ell cinc vegades (vaig comptar-les), i hom hauria esperat que a la quinta vegada hague's esclatat en una rialla. Doncs res d'aixo-: semblava fastiguejat solament. |
| 1395 |
Ens va dir que pensava que a la seva tia n'hi plauria un. George, val a dir-ho, ha pensat molt en sa tia durant el nostre viatge. Li ha escrit una carta diariament, i des de cada ciutat on ens hem aturat li ha enviat un obsequi. Penso que exagera una mica, i aixi' li ho he dit mantes vegades. |
| 1396 |
Pero- ell no vol pas atendre. Succei' que dissabte ens va deixar ben dinats, dient que anava a la botiga per comprar un d'aquells coixins per a sa tia. Digue' que no trigaria, i proposa' que l'espere'ssim; Durant una bona estona va'rem esperar-lo, i, en tornar, vingue' amb les mans buides i gest d'empipat. |
| 1397 |
Em va dir que anava equivocat; i, com que jo no gosava entrar en una llarga explicacio', em vaig sentir entrebancat d'allo- me's. Li digui' que no veia l'equivocacio', i, assenyalant-li la moneda de vint marcs, vaig repetir per tercera vegada que volia un coixi', un coixi' de vint marcs. |
| 1398 |
Una tercera dameta va acostar-se. Jo crec que totes tres representaven la forc'a total de la botiga. Aquesta tenia uns ulls espurnejants i un caient de descarada: un cap verd, diguem-ne. En qualque altra ocasio' m'hauria plagut de trobar-la; pero- ara no aconsegui' sino' empipar-me me's i me's. |
| 1399 |
Res me's volia, i aixi' li ho vaig fer avinent; pero- declarant que de cap manera me n'anava sense. Havia fet el determini d'endur-me'l, encara que hague's d'esperar-me tota la nit. Ella va ajuntar-se amb les altres. Vaig creure que anaven a donar-me el coixi', i tot estava llest. |
| 1400 |
Ve'nen tots dos per aci'. Si us espereu els podreu veure pels vostres propis ulls. No e's cap broma: so'n els aute-ntics. Com e's costum a l'e-poca present, els perio-dics portaven alguns para'grafs me's o menys seriosos sobre la serp marina, i jo vaig pensar per un moment si s'hi referia. |
| 1401 |
Venien cap a nosaltres, en carn i ossos, a no e'sser que estigue'ssim somiant: eren vius i reals. L'angle-s milord i l'anglesa miss, talment com, anys i me's anys, han estat pintats en els diaris humoristics del mo'n i a l'escenari dels teatres. Anaven, de detalls, amb tots els ets i uts. |
| 1402 |
El meu pobre avi, si visque's, potser podria fer-ho, car li seria, segurament, me's familiar. Sols puc dir que em semblava innecessariament curt, lluint un parell de turmells (si m'e's perme-s parlar d'aquests extrems) que, des del punt d'obir arti'stic, demanaven anar ben tapats. |
| 1403 |
Aprofitant l'avinentesa de fer-los un petit servei, vaig guanyar-me la sort de poder enraonar cinc minuts amb ells. Eren ben amables. El senyor em va dir que el seu cognom era Jones i que venia de Manchester; pero- semblava no recordar la part de Manchester vista, ni on queia Manchester. |
| 1404 |
A la noia li vaig demanar si no trobava que el vent bufava fred, i digue' que ho havia comprovat a les cantonades i encreuaments dels carrers. Aquestes preguntes no vaig fer-les una darrera l'altra, tal com van escrites: les barregi' amb la conversa; i ens separa'rem com a bons amics. |
| 1405 |
El Ministeri de Negocis Estrangers, a Franc'a, desitjo's de calmar l'excitacio' del poble france-s, que demanava la guerra contra Anglaterra, es procura' aquesta admirable parella i l'envia' per la ciutat, tot convenc'ut que un hom no pot divertir-se amb una cosa i desitjar a l'ensems d'acabar amb ella. |
| 1406 |
La nacio' francesa veie' els dos ciutadans anglesos (no en caricatura dibuixada, sino' de carn i ossos), i la seva indignacio' esclata' en rialles. L'e-xit de l'acudit posa' la parella en condicions d'oferir llurs serveis al Govern alemany, amb els meravellosos resultats que hom coneix. |
| 1407 |
Cada suburbi deu haver estat un camp de batalla. e's la ciutat que concebe' la Reforma i va incubar la guerra dels trenta anys. Pero- un hom pensa que la meitat dels seus disturbis se'ls podia haver estalviat si hague's tingut finestres menys grans i menys propi'cies i temptadores. |
| 1408 |
D'enc'a' d'aleshores s'han, decidit a Praga altres qu-estions profundament transcendentals. Hom suposa, pel fet d'haver-se terminat sense viole-ncia, que tals qu-estions foren tractades als soterranis. La finestra, com a argument, hauria estat una temptacio' massa forta per a un veritable fill de Praga. |
| 1409 |
Al Teynkirche hi ha la trona corcada des d'on predica' Joan Huss. De la mateixa trona, hom pot oir avui la veu d'un sacerdot cato-lic; mentre, a la llunyana Constanc'a, una ru'stega massa de pedra, mig amagada entre les eures, marca el lloc on Huss i Gerome moriren cremats. |
| 1410 |
I e's que tambe' l'Esgle'sia es complau amb petites ironies. En aquesta Teynkirche hi ha enterrat Tycho-Brahe, l'astro-nom que caigue' en l'error vulgar de creure que la terra, amb ses onze mil creences i una humanitat sola, era el centre de l'Univers. D'altra part, observa' les estrelles encertadament. |
| 1411 |
Els jueus han estat sempre un important aspecte de Praga. Alguna vegada han ajudat els cristians en llur predilecta ocupacio' de matar-se els uns als altres; i la gran bandera onejant al cim de Altneuschule e's prova del coratge amb que- ajudaren el cato-lic Ferran a resistir el protestant Swedes. |
| 1412 |
El Ghetto de Praga ha estat un dels primers d'establir-se a Europa, i a la seva petita sinagoga, en peu encara, el jueu de Praga ha fet son culte per vuitcents anys, mentre llurs dones, devotament, escoltaven, de fora estant, pels forats fets als murs perque- hi posessin l'orella. |
| 1413 |
En son recinte estret, o enlloc del mo'n, segons llur llei, havien de reposar els ossos dels israelites. Avui, les tombes trencades, so'n apilotades confusament, com si haguessin estat llanc'ades i giravoltades pels morts de les tombes de sota. Les parets del Ghetto han estat anivellades temps ha. |
| 1414 |
Malgrat tot, va'rem parlar alemany en alguns carrers, car e'rem al cas de parlar alemany o tancar la boca. El dialecte txec es diu que assoleix gran conreu cienti'fic i e's de molt antiga data. El seu alfabet conte' quaranta dues lletres, c'o que a un hom li suggereix la idea del xine-s. |
| 1415 |
Aquesta explicacio' no la poso com a cosa certa, sino' com a possibilitat solament. Per evitar l'innecessari perill, va'rem fer la nostra visita a la ciutat amb l'ajut d'un guia. Jo mai no he topat amb un guia perfecte. Aquest tenia dues faltes: l'angle-s que usava era francament dolent. |
| 1416 |
De primer antuvi hom tenia la idea que aquell guia s'ofegava de l'esforc' de parlar. D'un moment a l'altre espera'vem que mori's als nostres brac'os. A mesura que passava el temps ens hi ana'vem acostumant, i deixa'rem el pensament, que fe-iem de bon principi, d'estendre'l a terra i descordar-li la roba. |
| 1417 |
El convencional assentiment nostre, que dona'vem sota la creenc'a que es desfeia en eloqu-e-ncia pels bells indrets i l'arquitectura de la ciutat, el bon guia l'estimava com a simpatia i intere-s envers la seva benei-da locio'. El resultat fou que ara no hi havia manera de separar-lo del seu assumpte. |
| 1418 |
Per la meva part no puc elogiar-lo ni censurar-lo: un llarg seguit de desenganys m'han desanimat. Altrament, viure sempre en una atmo-sfera de petroli, per feble que sigui, ha de produir objeccions a l'entorn, especialment en un home casat. Ara mai no en provo ni la mostra. |
| 1419 |
Per aquells dies s'havia fos una esta'tua per a l'ornament de la ciutat. He oblidat ja de qui era l'esta'tua: recordo solament que era de la mena usual d'esta'tues que es veuen pels carrers, aci' i alla', representant el cavaller segons consuetud, amb el coll ert, muntant el cavall ti'pic. |
| 1420 |
Pero-, en detall, no mancava d'individualitat. En lloc del cla'ssic fre a la ma', aquell duia este-s a la ma' el seu propi capell de plomes; i el cavall, en lloc de la usual cascada per cua, tenia un ape-ndix atenuat, que semblava, en certa manera, no estar en relacio' amb son posat ostento's. |
| 1421 |
George anava a mirar-la lleugerament i passar tot seguit, segons acostuma amb les esta'tues; pero- nosaltres insisti'rem a aixecar el cap i contemplar-la atentament. Va'rem donar amb ell quatre voltes a l'entorn de l'esta'tua, i la hi fe'rem veure des de tots els punts de vista possibles. |
| 1422 |
Em sembla que, en definitiva, va'rem donar-li la llauna d'allo- me's; pero- el nostre objecte era que li reste's ben gravada. Li conta'rem la histo-ria de l'home que muntava el cavall; li digue'rem el nom de l'artista que l'havia feta, el pes i l'alc'ada. Fe'rem allo- que se'n diu fer l'article de l'esta'tua. |
| 1423 |
Digue' que anaven voltant pel Ta'mesis fins a arribar a Embankment, i el seu amic s'espaordi', insistint que veia l'esta'tua de Wellington a la cantonada del pont de Westminster, quan sap tothom que l'esta'tua e's a Piccadilly. Arribant aci', e'rem a la vista de la primera de les co-pies de fusta. |
| 1424 |
George se'l mira'; pero- Harris e's home que fa'cilment hauria pogut e'sser un bon co-mic: la seva fesomia expressava certa sorpresa i alarma. Llavors els ulls de George es giraren vers mi. Jo em vaig esforc'ar el possible per copiar l'expressio' de Harris, afegint per la meva part un gest de reconvencio'. |
| 1425 |
Es trobava apaivagat i profundament agrai-t. Passat algun temps, una nit, despre's d'una llarga passejada a cavall i un a'pat d'allo- me's satisfactori, comenc'a'rem a enraonar, donant-li un bon cigar; i, retraient les coses des de llur comenc', li conta'rem l'estratagema que haviem ordit pel seu be'. |
| 1426 |
Jo ho dubto un xic, car trobo que e's un lloc petit que no te' condicions per a una multitud. A Carlsbad un hom es lleva a les cinc. L'hora de moda per al passeig, quan la banda toca sota la Colennade i el Sprudel e's ple de pu'blic en me's d'una milla, e's de set a vuit del mati'. |
| 1427 |
Stuttgart e's una ciutat encisadora, neta i brillant, com una petita Dresde. Te' la doble atraccio' de sortir al pas amb el que conte' digne de veure's: un museu de mitjanes proporcions, un petit museu d'antiguitats i mig palau. Ara ja e's tot vist, i un hom es troba en disposicio' d'esbargir-se. |
| 1428 |
L'home, que era prop de la porta, detingue' Harris, fent-li veure l'avi's. Harris li dona' les gra'cies i segui' avant. L'home li ana' darrera, i va explicar-li que allo- volia dir que el pas no era perme-s. Calia, per a deixar les coses be', que Harris torne's a saltar el filferro i entre's de nou al jardi'. |
| 1429 |
No era pas el meu intent. Simplement tractava de fer una bona obra. El tren es trobava a punt de marxar, quan vaig adonar-me que la bicicleta de Harris, segons creia, era al furgo'. No hi havia ningu' a prop per a ajudar-me, i vaig saltar al furgo' agafant-la amb el temps just. |
| 1430 |
Com van anar les coses, puc dir que em vaig salvar agafant-me a un clau cremant. Em plauria d'afegir que vaig deixar Carlsruhe sense ma'cula per a mi; pero- no fo'ra dir la veritat: el sortir lliure de despeses e's mirat fins avui, per la policia, com un greu delicte contra la justi'cia. |
| 1431 |
Aquests pecats nostres no so'n res comparats amb el que va fer George. L'incident de la bicicleta ens havia confo's tant, que, com a consequ-e-ncia, perde'rem George. Semblava natural que ens espere's a la porta de la delegacio' de policia; pero-, de moment, nome's ens ho sembla'. |
| 1432 |
No trobant-lo, va'rem pensar que potser se n'hauria anat tot sol a Baden; i, desitjosos de sortir de Carlsruhe, va'rem pujar al primer tren vers Baden, sense cap seguretat que obre'ssim be'. En arribar George a l'estacio', troba' que nosaltres no hi e'rem i que el seu equipatge havia desaparegut. |
| 1433 |
Cal advertir que viatjar per Alemanya e's una mica complicat. Comprant un bitllet, a l'estacio' de sortida, per a l'estacio' on es vol anar, hom creu tenir-ne prou. Res d'aixo-; en arribar el tren que us interessa, aneu a pujar tot seguit; pero- un gua'rdia us dete' amb el gest i un senyal de la ma'. |
| 1434 |
Hom te' permi's per a muntar al tren: tot va be', doncs. Pero- hom no pot asseure's enlloc, ni pot anar dret, ni pot passejar amunt i avall: Cal un altre bitllet que se'n diu de «platz» i do'na dret a un lloc. Sovint he pensat que- faria un hom si no prengue's me's que un bitllet. |
| 1435 |
Tot pensant en la facilitat i frequ-e-ncia amb que- un hom s'embolica a Alemanya, arribem a la conclusio' que, aquest pai's e's un regal i una benediccio' per al terme mitja' dels anglesos. A l'estudiant de medicina, al concurrent als restaurants del Temple, a l'empleat en vacances. |
| 1436 |
Trobar-se ficat en un embolic qualsevol e's la seva major felicitat. Anglaterra li do'na, en aquesta concepte, no gaires oportunitats. Embolicar-se d'aquella manera suposaria una gran persiste-ncia a cercar-ho. Un dia vaig parlar d'aquestes coses amb el sagrista' de la meva parro-quia. |
| 1437 |
Un jove (la mena de jove que sempre e's) havia estat denunciat per promoure un de tants avalots al restaurant «Criterium». El meu amic, el sagrista', te' fills, i, per la meva part, jo tinc un nebot que miro amb ulls de pare i que la seva mare suposa a Londres amb motiu dels seus estudis d'enginyeria. |
| 1438 |
Pero-... quina altra cosa podia fer-se? Res, ben be'. De vegades apaga'vem un fanal del carrer, i tot seguit venia un home i l'encenia. Si hom insultava un policia, aquest, senzillament, girava l'esquena. Potser ni s'adonava que era insultat; i, si ho sabia, tant se li'n donava. |
| 1439 |
Abans que jo pogue's fer-me a un costat, llanc'a' els nois dalt del cotxe, i, prenent el meu nu'mero, va pagar-me un xi'ling me's del que valia, segons deia, i em dona' la direccio', que era una mica me's enlla' del nord de Kensigton. Realment va esdevenir-se que la casa era a l'altre part de Willesden. |
| 1440 |
A Alemanya hi ha moltes coses que no poden fer-se i que so'n ben fa'cils de fer. A qualsevol jove angle-s que es complagui en aventures que no gaudira' a Anglaterra, li aconsello de pendre bitllet vers Alemanya, amb cura de no pendre'n d'anar i tornar, perque- potser li'n passaria el temps. |
| 1441 |
Espolsant-les de la finestra estant, assoliria l'embolic abans d'esmorzar. Al seu pai's podria penjar-se ell mateix, i poca cosa li succeiria mentre no obstrui's la vista o la llum dels vei-ns, o no nafre's el vianant. A Alemanya no es poden usar pel carrer vestits de fantasia. |
| 1442 |
Un meu amic escoce-s, que vingue' a passar l'hivern a Dresde, ocupa' els primers dies a discutir aquesta qu-estio' amb el Govern saxo'. Li preguntaren que- feia, amb semblant abillament de faldilles i lluint les cames. Ell, que no tenia res d'amable, respongue' que no feia sino' portar-les. |
| 1443 |
Una altra cosa que no pot fer-se als carrers d'Alemanya e's donar menjar als cavalls, mules o ases, ja siguin propis o d'algu' altre. Si a un hom li ve de gust donar menjar a qualsevol cavall d'altri, cal citar-lo, i cal que el menjar tingui lloc en un indret pro-piament autoritzat. |
| 1444 |
Pels carrers d'Alemanya no e's perme-s que hom tiri a la ballesta. El legislador alemany, no satisfet amb els delictes vulgars... (diguem-ne els que un hom pot sentir que desitja, tot comprenent llur mal), es preocupa imaginant les coses perilloses que un errant mania'tic podria fer. |
| 1445 |
En anar un estadista alemany al circ i veure-hi acro-bates, reflexionara' l'omissio', pero- aleshores es posara' a treballar seguidament, i planejara' una cla'usula prohibint a la gent de posar-se cap per avall al mig dels carrers i fixant una multa. Aquest e's l'enci's de la llei alemanya. |
| 1446 |
La mala conducta te' el seu preu fixe, a Alemanya. No us tenen despert tota la nit, com a Anglaterra, preocupat amb el dubte de si rebreu nome's una senzilla amonestacio' o si sereu obligat al pagament de quaranta xilings, o be' si el jutge estava malhumorat i us imposara uns quants dies d'arrest. |
| 1447 |
Manca saber que- en pensara' la policia. Jo sols faig l'advertiment. El meu amic no en prengue' cura; pero- la seva esposa, pensant-s'ho millor i per no posar-se en perill que la policia desfe's la colla de bon principi, va fer que es separessin, per reunir-se de nou a la porta del teatre. |
| 1448 |
Vaig arreplegar tot un arsenal (dos o tres bocins de carbo', unes quantes peres molt dures, un parell de culs d'espelma, un ou que vaig trobar a la cuina, una ampolla buida de llimonada, i altres semblants articles), i, obrint la finestra, comenc'o a bombardejar el lloc on pensava que era l'enemic. |
| 1449 |
Deu minuts despre's sona' violentament el timbre ele-ctric. Jo vaig tractar de fer el distret, pero- allo- era massa persistent; i, posant-me una bata, salto a la porta, i em trobo al davant un policia que duia fent pila totes les coses que jo havia llanc'at per la finestra. Totes menys l'ou. |
| 1450 |
Jo vaig respondre, amb clara ironia, que, malgrat avergonyir-me de la meva ignora'ncia, la veritat era que no coneixia els gats, estranys en absolut per a mi. Vaig oferir que, si la policia arreplegava tots els gats del vei-nat perque- pogue's veure'ls, jo els reconeixeria per llur miol. |
| 1451 |
La festa, aixi', em va costar dotze marcs. Ni un sol dels quatre funcionaris que m'interrogaren sobre l'assumpte no hi veie' absolutament res de ridi'cul. Pero- a Alemanya quasi totes les faltes i bogeries humanes esdevenen un no-res comparades amb l'enormitat de passejar sobre l'herbatge dels jardins. |
| 1452 |
Enlloc, ni en cap ocasio' ni temps, no e's perme-s de trepitjar l'herba. L'herba, a Alemanya, e's quelcom sagrat. Posar el peu sobre herba alemanya fo'ra sacrilegi tan gran com ballar una polca sobre una catifa mahometana de fer oracio'. Fins el gossos respecten l'herba, a Alemanya. |
| 1453 |
Si e's vist un gos corrent sobre l'herba alemanya, es pot fer la juguesca que e's el gos d'algun infidel estranger. A Anglaterra, en voler evitar que un gos entri a determinat lloc, s'hi posa una xarxa de filferro de sis peus d'alc'ada, sostinguda per estaques i defensada amb punxes per dalt. |
| 1454 |
En un parc alemany, he vist un jardiner passejar-se molt curosament amb sabates de feltre, anar a un tapi's d'herba, agafar-hi un escarabat, i deixar-lo seriosament, pero- decididament, sobre la vorera empedrada. Un cop aixo- fet, resta' mirant l'escarabat per si gosava tornar a l'herba. |
| 1455 |
Quant a un adult, no podria pas acostar-s'hi de mitja milla per la confusio' de nois. El noi alemany que casualment seu a un banc d'adults sense adonar-se'n, fuig corrents en fer-li veure l'equivocacio', i marxa espaordit, amb el cap abatut, avergonyit d'allo- me's, amb dolor i remordiment. |
| 1456 |
El que pot fer-se amb un kinderwagen, com so'n anomenats, i el que no pot fer-s'hi, ocupa qui-sap-les pa'gines de les ordenances alemanyes. Despre's de llegides, s'arriba a la conclusio' que el qui pot conduir un cotxet d'aquests sense mancar a la llei, ben be' podria e'sser un perfecte diploma'tic. |
| 1457 |
Hom no s'ha de posar, amb ells, al davant de ningu'; i, si algu' es posa al davant seu, ha de deixar-li el cami' franc. Si hom vol aturar-se amb un cotxet aixi', ha d'anar al lloc destinat expressament per aturar-los, i, up cop alli', ha de romandre aturat. No es pot creuar el carrer amb ell. |
| 1458 |
Si el que el porta o el nen viuen a l'altra part, aixo- no e's compte de les ordenances. No e's perme-s de deixar aquest cotxet enlloc, i solament se'l pot dur a determinats indrets. En mitja bora de menar un cotxet d'aquests per Alemanya, hom cauria en tants embolics, que li donarien un mes de feina. |
| 1459 |
Aci', a Alemanya, mai sento veritable desig d'oir el piano sino' despre's de les onze. Aleshores em plauria de seure i oir La prega'ria d'una verge o l'obertura de Zampa. Altrament, a Alemanya, la mu'sica despre's de les onze deixa d'e'sser mu'sica: esdeve' un pecat, i, com a tal, no en perve' gaudi. |
| 1460 |
Si s'ha de visitar de nit una d'aquestes cases, val la pena de cone-ixer el secret del timbre; car, si massa s'insisti's, es podria arreplegar amb el cap tota una galleda d'aigua. Tambe' a l'estudiant alemany li e's perme-s, a la nit, apagar llums; pero- sempre i quan no siguin molts. |
| 1461 |
L'estudiant alemany tranuitador en porta generalment el compte, i resta satisfet quan arriben a mitja dotzena cada nit. Igualment pot cridar i cantar, en anar-se'n a casa, fins a dos quarts de tres de la matinada, i en certs restaurants li e's perme-s passar el brac' per la cintura de la cambrera. |
| 1462 |
Per evitar un me's enlla', les cambreres de restaurants sovintejats per estudiants so'n sempre escollides curosament entre el tipus de dona seriosa i ficada en anyets, pel qual motiu l'estudiant alemany pot fruir el gaudi del flirt sense temenc'a ni retrets. Els alemanys so'n poble que viu sota la llei. |
| 1463 |
Acordem que el desdejuni sigui a dos quarts de set en punt, i aixi' no farem nosa a ningu'. Aixi', disfressat el mal amb arguments de bondat, hom jeu i dorm fins a les sis, donant a sa conscie-ncia l'explicacio' (que no e's creguda per aquella) que hom fa el que fa per generosa consideracio' als altres. |
| 1464 |
Per la meva part, encara que fos no fer les coses completes, hi estic disposat, a pujar aquestes muntanyes en tren. Ja me les entendre' amb la meva conscie-ncia. Ja fa una setmana que m'estic llevant a les set cada dia, i em sembla que aixo- em do'na algun dret. No us amoi-neu massa, per mi. |
| 1465 |
Un home muntava aquesta marca de ma'quines; un home que duia a la ma' una bandera. Es veia clarament que no feia cap mena de esforc': estava assegut senzillament, i, sense me's ni me's, corria que volava. La bicicleta anava sola, i anava d'allo- me's be'. Aquesta ma'quina vostra deixa que un hom ho faci tot. |
| 1466 |
Si hom no l'empeny, ella, per si, no es belluga. Jo, de vo's, reclamaria. Si hom ho pensa, cal dir que poques bicicletes so'n el que diuen llurs anuncis. Tan sols en un anunci recordo haver vist demostrant esforc' el que la muntava: be' e's veritat que era perseguit per un bou. |
| 1467 |
Per regla general, en els cartells, el ciclista acostuma e'sser una dama, i hom imagina que per al perfecte descans del cos, juntament amb l'absoluta despreocupacio' mental, res no val el dormitar sobre les aigu-es d'un llac, comparat amb l'anar en bicicleta pel me's accidentat cami'. |
| 1468 |
El seu vestit de muntar, en temps d'estiu, e's ideal. e's ben possible que la bona mestressa de sa casa, acostumada a les antigues habituds, no la volgue's admetre a dinar vestida aixi', i que policies de cara'cter mesqui' tractessin d'assegurar-la embolcallant-la amb un cobertor abans de denunciar-la. |
| 1469 |
Mirar-se l'un a l'altre, i saber l'hora per tornar a casa, e's tot el que els pertoca. Mentre Edwin s'inclina per dir a Angelina paraules a cau d'orella, i ella gira el rostre a l'horitzo' per amagar-li la vermellor de ses galtes, les ma'giques bicicletes segueixen llur fa'cil cursa. |
| 1470 |
Ha estat treballant rudament tota la tarda portant la parella de joves. Com que aquests tenen bon cor, han baixat perque- descansi. Ells so'n asseguts sobre l'herba, sota l'ombra de gracioses branques. L'herba e's alta i eixuta. Un rierol corre a llurs peus. Tot e's pau i descans. |
| 1471 |
Pero- no parlo amb certitud en dir que cap ciclista de cartell mai no treballa. Ara que hi penso, recordo haver vist cartells representant ciclistes treballant durament, fins a exhaurir-se en l'esforc'. Aquests so'n magres i unes feres per al treball. El suor els cau a doll del front. |
| 1472 |
Hom es troba amb gossos que mai no ha vist ni per semblanc'a; que, fins que els sentim lladrar no sabem del cert que siguin gossos. e's cosa ben interessant. George atura' un gos a Sigmaringen i ens crida' l'atencio'. Jo vaig dir que potser fo'ra un encreuament de bacalla' i gos d'aigua. |
| 1473 |
No em plauria si era altra cosa que fill de gos d'aigua i bacalla'. Harris procura' de retratar-lo, pero- la be-stia es posa' a co'rrer i va amagar-se sota unes brolles. Jo no comprenc la idea que porten els alemanys amb la barreja de races de gossos. Avui per avui e's un secret. |
| 1474 |
George diu que cerquen un grif i so'n bastants els que s'ho pensen. Realment en un o dos casos que he topat, diria que han assolit l'e-xit en aixo-. Pero- estic abocat a creure que eren simples casualitats. L'alemany e's home pra'ctic, i no encerto jo l'objecte que pugui tenir un grif. |
| 1475 |
Tots anirien trepitjant-li la cua seguit seguit. Penso que c'o que els alemanys volen assoiir e's una sirena, per ensinistrar-la a cac'ar peixos. L'Alemany no vol passar per la inactivitat de ningu'. Es complau a veure com treballen els seus gossos, i els gossos alemanys amen el treball. |
| 1476 |
Sempre te' feina i fa son paper important. Mireu-lo anant enganxat al carret de la llet: cap sagrista' es sentiria me's complagut al moment de passar la plata entre els feligresos. Realment, no e's treball, el que fa: l'home l'empeny i ell lladra. e's la idea de la divisio' del treball. |
| 1477 |
El tramvia li ve a sobre. Un cotxer els avisa a crits. Un altre gos, enorme, esperant ficar basa en la questio', tot arrossegant un carret de pa i seguit d'un vailet que li fa crits, s'ha aturat a l'altra part del carrer. Es forma un grupet de gent, i un policia acut precipitadament a l'escena. |
| 1478 |
e's un gos de tan bona llei! Esta' tan completament segur que la volta que els correspon e's la segona cantonada a la dreta, que res no el convenceria que fos la terc'a. Esta' igualment segur que te' temps de creuar el carrer amb trac'a, i no creuria el contrari fins a veure son carret fet a bocins. |
| 1479 |
e's imposible de creure que ell sigui enganxat al carro per altra cosa que el propi gaudi. Estic segur que el page-s alemany estableix el carret perque- aixo- agrada al seu gos. En altres pai-sos (Be-lgica, Holanda, Franc'a...) he vist aquesta mena de gossos maltractats i obligats excessivament al treball. |
| 1480 |
Insultar les be-sties, prou que es fa, a Alemanya. He vist un alemany, davant el seu cavall, dient-li tots els insults que tenia a ma'. El cavall no va amoi-nar-se gaire, per aixo-. N'he vist un altre, cansat de dir grolleries a la seva be-stia, cridar la seva dona perque- l'ajude's en la tasca. |
| 1481 |
La dona es va empipar d'allo- me's, i cada un a un costat del pobre cavall, comenc'aren a posar-lo verd a forc'a d'insults. Li insultaren la mare i el pare; es ficaren amb la seva figura i aparie-ncia, amb el seu cervell, amb el seu sentit moral i les seves dots i capacitats de cavall. |
| 1482 |
La be-stia resisti' la ruixada amb una pacie-ncia de no dir. Despre's va fer el que millor podia aleshores: serenament, comenc'a' a caminar a passes reposades. La dona torna' als seus quefers, i l'home segui' carrer avall sense deixar de boca la be-stia. Cap poble tan bondado's com el poble alemany. |
| 1483 |
Ara tots ve'nen demanant un bocinet. Vo's no hi teniu cap inconvenient, que pugi al llit: no? Potser aixi' ells no s'adonaran d'on so'c. Encara hom no esta' llest de vestir-se, que uns quants capets curiosos guaiten la porta. Evidentment miren la cambra com una eventual me'nagerie. |
| 1484 |
De res no serveix tancar la porta, car no podeu subjectar-la, i, aixi' que l'ajusteu, la canalla torna a obrir-la, d'una empenta, de bat a bat. Un hom es desdejuna talment com acostuma a e'sser representat dinant el fill pro-dig. Un porc o dos se us acosten per fer-vos companyia. |
| 1485 |
No pot definir-se amb precisio' cada olor, pero- un hom les capeix totes: totes les olors que al mo'n so'n conegudes fins aleshores. Als que viuen en aquestes cases, els complau aquest baf. Mai no obren una finestra, per tal que no es perdi: el serven curosament embotellat. |
| 1486 |
e's a dir, no ben be' pel nostre propi impuls, sino' per l'avalot incommensurable que ens ompli' el cap i del qual necessita'rem fugir. No podria dir exactament l'hora en que- es lleva el page-s de la Selva Negra a l'estiu. A nosaltres ens va semblar que tota la nit estava llevant-se. |
| 1487 |
L'home baixa tot seguit a tallar llenya, i, en acabat, es sent satisfet i comenc'a a cantar a cor que- vols cor que- desitges. Considerant-ho tot, varem decidir que el me's encertat fo'ra seguir l'exemple que ens donaven. Fins i tot George mostrava desigs de llevar-se, aquell mati'. |
| 1488 |
Jo sempre he tingut un secret instint d'orientacio'. Ho dic sense vanaglo-ria, car no es tracta de cap virtut. e's simplement un instint animal, independent de la meva voluntat. Que les coses se'm posin pel mig (muntanyes, abismes, rius i altres semblants entrebancs), no e's pas culpa meva. |
| 1489 |
I a Todtmoos pendrem alguna cosa. Va afegir que li venien ganes de pendre un biftec i una truita. George, per la seva part, no volia que li vingue's gana fins veure Todtmoos. Durant una hora camina'rem per sortir un lloc espaio's, des del qual veie'rem el poble per on haviem passat aquell mati'. |
| 1490 |
Almenys canviarem. Harris gira' els seus ca'lculs completament al contrari, i ens interna'rem en el bosc. I, un cop me's, despre's de mitja hora de pujar costes i me's costes, torna'rem a veure el mateix poble. S'ha de dir que e-rem una mica me's amunt, i aquesta vegada el poble era entre nosaltres i el sol. |
| 1491 |
Aixo- do'na als cotxes un aspecte estrany, que se serva aixi' per servar una cosa pro-pia. La idea que es persegueix e's fer entendre que hom porta de consuetud dos cavalls, pero- do'na la casualitat d'haver distret l'altre. El cotxer alemany no e's el que podriem anomenar un fuet de primera. |
| 1492 |
Si a Alemanya poguessin ensenyar el cavall a replegar el preu del viatge en acabar-lo, llavors no caldria en absolut el cotxer. Fo'ra un aventatge per al passatger; car, en e'sser despert el cotxer i no donar fuetades en l'aire, s'ocupa invariablement a fer o desfer bullits. |
| 1493 |
Recordo una vegada que baixava en cotxe una rampa aguda de la Selva Negra amb dues senyores; un d'aquests camins que semblen cargolar-se com un tirabuixo' per una muntanya. La costa s'aixecava en un angle de graus per la banda de fora, i queia a l'altra part en igual inclinacio'. |
| 1494 |
El nostre home no semblava sorpre-s ni enutjat poc ni molt. Es veia tambe' que els animals es prenien la situacio' com una cosa a que estaven acostumats. Nosaltres baixa'rem, i el cotxer tambe'. Aquest va treure de sota el seient un ganivet reservat expressament, i talla' el corretjam amb forc'a trac'a. |
| 1495 |
Un cop deslliurat aixi' el cavall, ana' rodolant i rodolant fins a raure al cami' per la part baixa, a uns peus. Alli' s'aixeca' novament i romangue' esperant-nos. Nosaltres torna'rem a muntar al cotxe, i, amb l'altre cavall, continua'rem el cami' de baixada fins a assolir el caigut. |
| 1496 |
Alli', el cotxer, amb l'ajut d'uns cordills, enganxa' de nou el cavall, i reprengue'rem la cursa. El que me's va estranyar-me fou l'evident costum que tant el cotxer com el cavall tenien d'aquell me-tode de baixar la muntanya. Potser pensaven que aixi' fe-iem el cami' me's aviat. |
| 1497 |
En desitjar aturar-se, tanca el fre completament. Si el fre e's de bona mena, calcula que pot aturar son cotxe, a menys que son cavall no sigui ultra podero's, en una meitat de sa llarga'ria. Ni el cotxer alemany ni el cavall alemany sospiten que hi hagi altre me-tode d'aturar el cotxe. |
| 1498 |
Totes tres direccions eren complicades i calen canvis i recanvis. No hi havia temps per a una explicacio' calmosa, car el tren nostre sortia tot seguit. El viatger rondinava cosa de no dir; sempre s'embolicava a cada aclaracio', i el mosso nome's desitjava acabar l'assumpte per poder alenar a plaer. |
| 1499 |
Quant al seu equipatge, va'rem enviar-lo a Radolfzell; pero- tinc el consol de recordar que anava retolat a Constanc'a, i potser els empleats de Radolfzell l'havien enviat aci' en trobar que alla' ningu' no el reclamava. Tot el que precedei'x e's a part de l'ensenyanc'a que vull treure de l'incident. |
| 1500 |
Quelcom que agreuja bastant l'esperit anglo-saxo' veritable e's el prosaic instint que indueix l'alemany a posar un restaurant a la fi dels indrets propis per a excursio'. Al cim d'una muntanya, a la vall riallera, al cami' en solitud, a la vora d'una cascada o un rierol serpentejant. |
| 1501 |
I Harris i jo el segui'rem. Pero- no arriba'rem a baix tan aviat com era el nostre compte. En aquestes regions les tempestats ve'nen a correcuita. Abans d'haver caminat un quart d'hora, es fe'u questio' de cercar refugi o passar la resta del dia amb les robes mullades completament. |
| 1502 |
Ens decidi'rem per la primera cosa, i elegi'rem un arbre que en qualque altre cas ens hauria donat esple-ndida proteccio'. Pero-, a la Selva Negra, una tempestad no e's pas cosa de broma. De primer antuvi ens voli'em animar l'un a l'altre dient-nos que, caient l'aigua d'aquella faiso', no podia durar gaire. |
| 1503 |
N'estan tan convenc'uts com els pagesos d'Anglaterra creuen que els francesos s'alimenten amb granotes. Per me's que un hom faci un personal esforc' per dissuadir-los, no assoleix gaire e-xit. Era un petit i co-mode restaurant, on feien guisats prou regulars i el tischwein era ben passable. |
| 1504 |
Romangue'rem alli' un parell d'hores, ens eixuga'rem, menja'rem i parla'rem del paisatge. En trobar-nos disposats per a marxar, ocorregue' un incident que demostra fins a quin punt, en el mo'n, es belluguen me's les influe-ncies del mal que les del be'. Va entrar un viatger. Semblava un home ple d'inquietud. |
| 1505 |
Va entrar nervio's i sobtadament, tanca' la porta amb tota cura darrera d'ell, assegurant-se de refermar-la, i guaita' a la finestra llarga estona, seriosament; i despre's, amb un sospir de descans, posa' la rajola al banc del seu costat i demana' menjar i beure. Quelcom misterio's surava de tot aixo-. |
| 1506 |
Dos porcs i una gallina entraren sobtadament. Un gat que havia roma's dormint sobre un barril de cervesa bota' ferament. La dameta llanc'a' sa cassola per terra. L'home de la rajola es posa' de peu dret com mogut per un ressort, bolcant la taula del davant seu amb tot el que hi havia. |
| 1507 |
Aviat fou descobert en forma d'un terrier entravessat, d'orelles agudes i cua d'esquirol. L'amo del restaurant entra' sobtadament per una altra porta intentant treure'l fora de la casa d'una puntada de peu; pero-, en compte d'encertar-lo, fe'u blanc en un dels porcs, el me's gros de tots dos. |
| 1508 |
Deixa' de co'rrer, seie' al bell mig de la sala, i clama' al cel perque- veie's la injusti'cia que li havia caigut a sobre. Els seus planys degueren oir-se des de les valls dels voltants, fent preguntar a aquell que els senti's quina mena de cataclisme tenia lloc entre muntanyes. |
| 1509 |
La gallina comenc'a', per son compte, a avalotar, fent corredisses per tots els recons. Era, aquesta, una meravellosa au de corral, que semblava trobar la cosa me's fa'cil del mo'n enfilar-se per una paret llisa. Entre ella i el gat llanc'aren per terra el que encara no hi era. |
| 1510 |
Potser de tant en tant qualque persona l'encertava, car la bestiola tambe' de vegades deixava el lladruc per un udol de gemec; pero- per aixo- no s'amoi-nava pas. Sens dubte pensava que en el mo'n tot es paga, fins la cac'a d'un porc i una gallina: al cap i a la fi la presa be' s'ho mereixia. |
| 1511 |
A uns dotze metres de la porta veie'rem el gos fidel esperant el seu amic. Semblava estar afadigat, pero- satisfet. Es tractava evidentment d'un gos d'estranys i sobtats capricis, i de moment teme'rem que ens agafe's afecte a nosaltres; pero- ens va deixar passar amb total indifere-ncia. |
| 1512 |
Ningu' no semblava capac' de conservar-lo. L'habitant de l'Alt Breisach mai no estigue' completament segur del que era i a qui pertanyia el seu pai's. Un dia era france-s; i de sobte, abans d'haver pogut parlar prou el france-s per a pagar les seves contribucions, es trobava que era austri'ac. |
| 1513 |
Un dia descobria que era cato-lic: al segu-ent es trobava que era un fervoro's protestant. L'u'nic que degue' donar certa estabilitat a la seva existe-ncia, fou, segurament, la mono-tona seguretat d'haver de pagar durament el privilegi d'e'sser, de moment, el que es volia que fos. |
| 1514 |
Pero-, en comenc'ar a pensar en semblants coses, un hom resta estranyat de per que- a l'Edat mitjana es prengue' ningu' la mole-stia de viure, llevat dels reis i els cobradors de tributs. Les muntanyes de Sui-ssa po poden pas comparar-se amb els Vosgues quant a varietat i bellesa. |
| 1515 |
Els aventatges d'aquests, des del punt de vista dels turistes, so'n per llur major pobresa. El page-s dels Vosgues no te' aquest caient poc roma'ntic d'home content que viu en l'abundor, i que no e's grat de trobar a trave's del Rin. Els pobles i les granges posseeixen l'enci's de la decade-ncia. |
| 1516 |
Aquests productes, en llur major part, creixen silvestres, i s'obtenen simplement collint-los al camp. Aixi', esdeve' cosa difi'cil de portar a cap un projecte d'excursio' per aquestes muntanyes; car, els dies xafogosos, la temptacio' d'aturar-se a menjar fruita e's invencible. |
| 1517 |
Al nen dels Vosgues no li cal furtar en els horts: pot emmalaltir-se de tip sense cometre delicte. Els horts sovintegen per aquests indrets; pero- assaltar-ne un amb el propo-sit de furtar fruita fo'ra tan gran bogeria com la del peix que volgue's anar per les aigu-es d'un balneari sense pagar entrada. |
| 1518 |
Una tarda, tot anant d'excursio', sorti'rem a la planura, en la qual potser ens entretingue'rem massa temps, menjant me's fruita de la que realment ens era bo. Era tan abundosa al nostre entorn, tan variada! Va'rem comenc'ar per unes quantes maduixes endarrerides, i d'aquestes passa'rem als gerds. |
| 1519 |
I ana' per a acompanyar-lo. Jo em vaig trobar tot sol, i, en veure'm sense ningu' amb qui parlar, vaig entristir-me sobtadament. Tambe' vaig pensar que des de petit no havia gaudit d'una corredissa baixant una costa dreta. Se'm va acudir, doncs, de reviure aquesta sensacio'. |
| 1520 |
Malgrat aixo-, era un llenguatge elegant i de so agrado's. El fondista se'l mira' sense entendre'l ni d'una paraula; la seva dona bellugava el cap. El foraster fe'u un sospir i prova' de parlar una altra llengua que em dugue' no se' quins records, encara que no pogui' de moment precisar-la. |
| 1521 |
La seva pronunciacio' e's massa correcta. Ja sap voste- el que va dir l'escoce-s en tastar el veritable whisky per primera vegada: «-Potser que sigui veritable, pero- no m'agrada.» Doncs aixi' succeeix amb l'alemany que voste' parla. El que voste- fa, sembla me's aviat una demostracio' de la seva cie-ncia. |
| 1522 |
Tots els pai-sos tenen llur pronunciacio' especial per als estrangers... una pronunciacio' que mai no somiarien d'usar entre ells, car tampoc no la podrien entendre. Recordo haver oi-t, una vegada, una dama anglesa explicant a un france-s la pronunciacio' de la paraula anglesa have. |
| 1523 |
Mai no he conegut ningu' que enraone's amb l'esto'mac, i segurament que he fet tard per a aquests equilibris. Despre's de passar hores i me's hores fent pra'ctiques pronunciant la paraula pels carrers silenciosos, esfereint els vianants, vaig arribar a assolir la correcta fone-tica. |
| 1524 |
Despre's, amb la part convexa de les dues cavitats corbades, cap a dalt, de faiso' que quasi es trobi (sense arribar-hi completament) amb l'u'vula, tracti de portar la punta de la llengua fins a la gola. Aspiri profundament i comprimeixi la glotis. Despre's, sense obrir els llavis, digui garoo. |
| 1525 |
El noi alemany va a estudi a les set a l'estiu, i a les vuit a l'hivern; i, a estudi, estudia. El resultat e's que a setze anys te' un complet coneixement dels cla'ssics i de les matema'tiques, i sap tanta d'histo-ria com qualsevol poli'tic; tot plegat amb un bon coneixement de les llengu-es modernes. |
| 1526 |
L'objecte principal d'aquestes companyies d'estudiants e's la lluita entre elles, o be' el celebrat mensur alemany amb algun cos rival o shaft. El mensur ha estat descrit tan sovint, i tan completament, que no goso de fastiguejar el llegidor fent-n'hi una relacio' detallada. |
| 1527 |
Si hom no te' el cap ben enganxat sobre els muscles, surt amb el desig de comenc'ar un moviment d'opinio' per tal d'establir la festa dels braus a Anglaterra com a ajut a la cavallerositat. No hi ha dubte que Torquemada estava convenc'ut de com esdevenia humana la Inquisicio'. |
| 1528 |
Tot el que pot fer el mensur e's embrutir. Potser hi ha art en ell (es diu que n'hi ha); pero- no s'hi veu pas. La lluita s'assembla a un combat d'espasa ampla en un espectacle de Richardson. El desenrotllament no e's me's que un intent de combinar c'o que e's co-mic amb c'o que desplau. |
| 1529 |
Tan no gaire atracti'vola, en veritat, que jo aconsello al llegidor apocat d'evitar-ne la descripcio'. La cosa no pot presentar-se bonica, i altrament jo no he de guarnir-la. L'habitacio' te' les parets nues i greixoses; parets que so'n esquitxades de taques, barreja de cervesa, sang i greix d'espelmes. |
| 1530 |
Com que el pensament de tots els estudiants e's deixar la Universitat sortint-ne amb el major nombre possible de cicatrius, dubto molt que es prenguin mesures per evitar tant com es pugui aquests guarniments. El veritable vencedor e's qui surt amb me's quantitat de ferides. |
| 1531 |
La veritat m'obliga a dir que els que vaig cone-ixer eren homes de posat groller, que semblaven fruir en llur treball. Potser no se'ls n'ha de fer retret, per aixo-: forma part del programa que s'ha de patir tant com es pugui. Al metge ideal no li plauria gaire, la tasca. |
| 1532 |
Altres n'hi ha en els quals no s'admet gent de fora. En considerar-se que un estudiant s'ha desprestigiat per algun lleuger i involuntari moviment del cap o del cos mentre durava la lluita, solament pot assolir la consideracio' perduda encarant-se amb el millor espadatxi' de la companyia. |
| 1533 |
Aquest reclama; pero- e's acordat, no pas un desafiament, sino' un ca'stig. El seu contrincant procura produir-li la major quantitat de ferides i les me's sagnants possibles. El paper de la vi'ctima e's demostrar als seus companys que pot romandre quiet mentre gairebe' li pelen la closca. |
| 1534 |
Dubto molt que res no es pugui dir a favor del mensur alemany; pero- si per cas serien els combatents els que podrien dir-ho: als espectadors (n'estic convenc'ut), solament mal pot esdevenir-los. Jo em conec bastantment be' per a no estar segur que sigui d'una disposicio' sagnant poc comu'. |
| 1535 |
De primer antuvi, abans de comenc'ar el desafiament, la meva sensacio' era de curiositat barrejada amb el desig de saber l'efecte que em produiria, encara que, tenint algun coneixement de les sales de disseccio' i taules d'operacions, em capficava menys, tot aixo-, que en qualsevol altre cas. |
| 1536 |
El kneipe e's el que nosaltres anomenari'em una barrila estudiantil, i pot e'sser molt innocent o molt accidentada segons els qui la facin. Un estudiant convida els seus condeixebles (una dotzena o un centenar) a beure cervesa i fumar cigars barats en un cafe-, tants com els permeti llur mareig. |
| 1537 |
L'esbarjo del kneipe consisteix que els estudiants s'insultin (naturalment, de broma), i despre's es desafien a beure. Es nomena un Jutge i s'omplen dos gots colossals. Els dos estudiants seuen l'un davant l'altre, amb llurs mans a les anses dels gots i l'esguard fixe en ells. |
| 1538 |
Si haguessin estat quiets en llurs llocs durant tota la nit, tot hauria anat a cor que- vols cor que- desitges. Dissortadament, havien estat voltant amunt i avall, i era impossible d'encertar a qui pertanyia cada targeta; ningu' no ho sabia, i menys que ningu' els tres convidats. |
| 1539 |
Res no fa nosa; solament hom sent una sensacio' de fatiga; no es vol enraonar; es desitja romandre sol per dormir... a qualsevol indret: tant se val. L'estudiant fe'u aturar el cotxe a l'adrec'a me's propera, i es desembarassa' del cas pitjor; aixo- era cosa instintiva i natural. |
| 1540 |
Un criat mig adormit va obrir la porta. Cercant lloc on deixar-lo, trobaren una habitacio', la porta de la qual era oberta casualment. L'habitacio' era buida. Podien trobar cosa millor? El ficaren alli', el despullaren de totes aquelles coses que sortien fa'cilment, i el deixaren al llit. |
| 1541 |
Trobada la nova direccio', s'aturaren de nou. Aquesta vegada fou una dama qui sorti' a la porta, abillada amb una lleugera bata i amb un llibre a la ma'. L'estudiant mira' la targeta que portava sobre l'altra que li restava, i pregunta' si tenia el plaer de parlar amb la senyora. |
| 1542 |
Ja saps que aquests estudiants so'n gent de molta bullanga, i en trobar-se plegats... Tambe' em sembla que s'hi escau de brindar una pila de vegades. No se' pas com m'anira'. Si trobo ocasio' de fer-ho tornare' aviat: e's a dir, si ho puc fer sense que s'ho prenguin malament. Si no. |
| 1543 |
Per despertar el que era al llit hauria estat necessari un terratre-mol. La senyora encengue' una espelma i ana' al llit; pero- el qui hi havia alli' no era pas Percy ni ningu' que se li assemble's. Va sentir que aquell home mai de la vida podia haver estat el seu marit: en cap cas. |
| 1544 |
A l'estacio' del ferrocarril, el policia el reclou a la sala d'espera perque- no prengui mal; i, en e'sser hora, el replega i el lliura al xef del tren (que no e's sino' un altre policia amb uniforme diferent), el qual li diu on ha de seure en el tren i quan ha de baixar, i te' cura que no se n'oblidi. |
| 1545 |
Els advocats particulars no calen, a Alemanya: en voler comprar o vendre una casa o un camp, l'Estat li arregla l'afer; si l'han estafat, l'Estat pren al seu ca'rrec l'assumpte. L'Estat e's qui casa un hom, i li assegura la vida, i fins juga amb un hom per cosa de no res. |
| 1546 |
Recordo haver vist en una ciutat alemanya el nom de la qual no tinc present (ni manca, car l'incident pogue' passar en qualsevol de les d'alla'), una porta oberta que condui-a a un jardi' on es donava un concert. Res no hi havia que a un hom impedi's passar i oir la mu'sica de franc. |
| 1547 |
Realment, de les dues portes separades per un quart de milla, aquella porta era la me's escaient; pero-, entre la molta gent que entrava ningu' intenta' passar-hi: es dirigien directament a l'altra porta (sota un sol xardoro's), en la qual hi havia un home que recollia l'import de l'entrada. |
| 1548 |
He vist minyons alemanys aturats a la vora d'un desert llac glac'at, desitjosos de patinar. Ho haurien pogut fer tantes hores com haguessin volgut, i ningu' se n'hauria adonat: la gent i la policia eren a l'altre extrem, a mitja milla de dista'ncia, impossibilitats de veure'ls. |
| 1549 |
A Alemanya els camins so'n vorejats d'arbres fruiters, i no hi ha veu que impedeixi cap noi ni persona gran collir la fruita i menjar-la, sino' la veu de llur conscie-ncia. A Anglaterra aquest estat de coses produiria la indignacio' pu'blica: els nens moririen, a centenars, de l'enrabiada. |
| 1550 |
L'opinio' pu'blica demanaria que hom fes inofensius aquests arbres rodejant-los de defenses. Els que volguessin cultivar els arbres fruiters, per defugir la despesa de fer estacades o empalissades, ho deixarien co'rrer, i aixi' s'evitaria l'escampar les malalties i la mort per tot arreu. |
| 1551 |
Ja estic veient un criminal alemany replegant el tros de cordill, llegint curosament les ordenances de la policia, i procurant de complir-les, una per una, a la cuina de casa seva mateix. El poble alemany e's bo', potser el millor de la terra: un poble amable, genero's, afectuo's. |
| 1552 |
El que no se' e's com arriben fins alla' dalt. No puc creure que l'a'nima de cap alemany tingui suficient iniciativa per a volar per ella sola i trucar a la porta de Sant Pere. Jo em penso que les condueixen cap alla' dalt en petites companyies, i que la conduccio' e's a ca'rrec d'un policia difunt. |
| 1553 |
Els alemanys so'n poble que aniran a qualsevol lloc i faran qualsevol cosa que se'ls digui. Si se'ls exercite's en el treball i se'ls envie's a l'Africa a carrec d'algu' que vesti's un uniforme, segurament esdevindrien uns grans colonitzadors, fent cara a les dificultats de tota mena. |
| 1554 |
Fins a hores d'ara els alemanys han tingut la sort d'e'sser ben governats, i tot anira' be' si continua aixi'. En comenc'ar a descompondre's per qualsevol banda la ma'quina del govern, llavors comenc'aran les dificultats. Pero- potser llur me-tode te' l'aventatge de produir un seguit de bons governants. |
| 1555 |
Almenys ho sembla. Com a comerciant, crec que l'alemany restara' sempre al darrera del seu competidor anglo-saxo' (a no e'sser que el seu temperament canvii- forc'a), i les seves virtuts so'n les principals culpables d'aixo-. Per a ell la vida e's quelcom me's important que la cursa envers la riquesa. |
| 1556 |
A Alemanya no hi ha (fins a hores d'ara almenys) prou distincio' de classes per a fer, de la lluita per la posicio', l'assumpte de vida o mort que e's a Anglaterra. Fora de l'aristocra'cia amb territoris, els murs dels quals so'n inexpugnables, quasi no es tenen en compte les difere-ncies de grau. |
| 1557 |
Probablement les parets exteriors seran pintades per l'artista local, i s'hi veura' una sagnant batalla que modificara' un xic la porta del carrer a la part baixa, mentre a la part de dalt, tocant les finestres de les alcoves, voleja vagament Bismarck el mateix que un a'ngel. |
| 1558 |
Els mestres de pintura, n'hi ha prou amb veure'ls als Museus; i com que la celebritat casolana encara no ha passat a figurar entre les institucions de la mare pa'tria, no es neguiteja a gastar diners per convertir sa llar en una galeria de pintures. L'alemany e's un epicuri. |
| 1559 |
A Ru'ssia, tots els anys, hi ha una setmana de festes durant la qual es mor molta de gent de resultes d'un tip de bunyols; pero- es tracta d'una festivitat religiosa i una excepcio'. Considerat en tots sentits, l'alemany e's el primer gastro-nom de totes les nacions de la terra. |
| 1560 |
S'aixeca de bon mati', i, tot vestint-se, s'empassa unes quantes tasses de cafe' amb les seves llesques de pa amb mantega. Per a allo- que se'n diu menjar, no seu a la taula fins a les deu. A la una o quarts de dues te' lloc l'a'pat principal del dia, per al qual li calen un parell d'hores. |
| 1561 |
El cotxe particular no sovinteja gaire, i poques vegades s'utilitza: amb droschke sols s'hi va quan el tramvia ele-ctric, me's ra'pid i net, no fa la cursa que hom desitja. Per aquests mitjans serva l'alemany la seva independe-ncia. El botiguer no te' per que- ballar l'ou al parroquia'. |
| 1562 |
El meu home s'aixeca', i jo creia que anava a voltar el taulell per treure el llibre; pero- vingue' tot dret cap a mi. Era un home corpulent; i, aprofitant aquest aventatge sobre mi, va agafar-me pels muscles i va llanc'ar-me al carrer, tancant despre's la porta amb una forta empenta. |
| 1563 |
Fa deu anys, cap dona que estime's la seva reputacio' i confie's de casar-se hauria gosat a muntar en bicicleta: avui van a milers per tot el pai's a sobre de llurs ma'quines. La gent a l'antiga mou el cap desaprovant-ho; pero- he observat que els joves procuren acompanyar-les, ben satisfets. |
| 1564 |
Juga al tennis; i jo l'he vista, sense que pogue's adonar-se de mi, manant un cotxe que un gos arrossegava. Val a dir que sempre ha estat esple-ndidament educada. A divuit anys parla ja tres idiomes, i fins ha oblidat me's del que una dona anglesa, generalment, ha llegit tota la seva vida. |
| 1565 |
Per tot arreu, a Alemanya, poden veure's clares proves que la vella frau alemanya va fent lloc a la moderna dama. Hom no deixa d'encuriosir-se pel que esdevindra' en haver-se fet aquesta evolucio', car la nacio' alemanya e's molt jove encara, i la seva sao' e's cosa d'importa'ncia per al mo'n. |
| 1566 |
El pitjor que es pot dir d'ells e's que tenen llurs faltes i no n'estan assabentats. Es consideren perfectes, i aixo- e's una innocentada. Arriben tan enlla', que es creuen superiors als anglosaxons, i aixo- e's incomprensible. A un hom li sembla que el que fan e's intentar-ho. |
| 1567 |
Per la meva part era el fetge, que tenia revolucionat, i me n'havia convenc'ut per la lectura que acabava de fer d'un anunci de pi'ndoles privilegiades per al susdit orgue: anunci que contenia el detall dels diferents si'mptomes pels quals un hom pot assabentar-se de la indisciplina d'aquella vi'scera. |
| 1568 |
e's una cosa curiosa: jo mai no he pogut llegir l'anunci dels medicaments sense que aviat em porti a la conclusio' que pateixo, en el grau me's virulent, la malaltia particular que s'hi descriu. En cada cas, el diagno-stic sembla correspondre a les sensacions que he pogut sentir en la meva existe-ncia. |
| 1569 |
He oblidat avui quina fou la primera calamitat en la qual vaig submergir-me, pero- recordo ben be' que era cosa devastadora, esgarrifant. En poques paraules: encara no havia llegit la meitat dels si'mptomes precursors, ja estava dominat per la idea que era aquell mal el que m'aclaparava. |
| 1570 |
Desitjant cone-ixer alguna altra malaltia que pogue's jo tenir, segueixo fullejant el llibre fins al ball de Sant Vi'ctor: tot seguit em convenc'o que em trobo escome-s d'aquest mal. Aleshores la meva sort m'interessa' tan vivament, que vaig determinar-me a fer un profund examen. |
| 1571 |
Llegeixo el primer article: Ague (febre intermitent). M'assabento que a la propera quinzena vaig a sofrir una intensa crisi. Pel que toca al mal de Beright, m'aconhorta' el saber que jo el tenia solament de faiso' modificada, gra'cies a la qual podria viure un parell d'anys. |
| 1572 |
Tenia el co-lera amb greus complicacions, i havia nat, segurament, amb la difte-ria. Amb tota cura vaig espigolar les vint-i-sis lletres de l'alfabet, obtenint, d'aquell treball, la conclusio' que l'u'nica malaltia de que m'alliberava era la coneguda amb el nom de mal dels genolls o de les serventes. |
| 1573 |
Vaig comenc'ar d'examinar-me: em vaig pendre el pols. Als primers moments no sentia cap pulsacio'; despre's, em sembla' que es produi-en bruscament. Em trec el rellotge i compto les bategades. En tenia cent quaranta set per minut! De seguida vaig auscultar-me el cor: ni la me's petita palpitacio'. |
| 1574 |
Cap so! Cap sensacio'! Darrerament vaig inspeccionar-me la llengua. La vaig treure a fora, tan lluny com ella volgue' anar; vaig tancar un ull, i amb l'altre vaig escrutar. No veia sino' la punta, i l'u'nic fruit que vaig treure d'aquest examen fou la me's ferma certitud de que tenia l'escarlatina. |
| 1575 |
La vida e's curta, i, altrament, arriscaria molt si li deixe's fer la ganyota abans d'arribar a la fi de la meva histo-ria. Solament li dire' allo- que no tinc: no tinc el mal de genolls; el que no puc dir-li e's per que-, pero- e's cosa certa. En canvi, tinc totes les altres malalties: li ho certifico. |
| 1576 |
Em descorda', examinant-me de cap a peus; prengue' un puny meu amb les seves grapes i em timbaleja' sobre el pit quan menys m'ho pensava (de la qual accio' en dic covardia); tot seguit em refrega' les costelles amb el seu cap, i despre's va asseure's, escrivint una recepta, que plega' i em dona'. |
| 1577 |
Aquest bon George es pensa estar malalt, pero- en realitat no te' cap motiu per a neguitejar-se. Llavors Mrs. Poppetts truca' a la porta per a saber si esta'vem disposats a sopar. Nosaltres vam somriure tristament, mirant-nos tots tres, i fo'rem d'acord que res millor no podi'em fer que provar de menjar. |
| 1578 |
Mrs. Poppetts entra', doncs, amb la plata, para' taula, i nosaltres clava'rem dentellada a un beefsteak amb ceba i una tarta amb rubarbes. En aquell temps era jo ben poca cosa: i ho dic perque- recordo que al cap de mitja hora, si fa o no fa, l'a'pat no tenia cap intere-s per a mi. |
| 1579 |
Deixem-ho co'rrer. Si en voleu, de repo-s i canvi de vida, no podri'eu triar res millor que una excursio' mari'tima. Vaig objectar-li que el seu projecte era ben realitzable en el cas de poder-hi esmerc'ar dos mesos, pero- que era contrari a la sana moral quan no es disposa d'una setmana. |
| 1580 |
El dimarts desitjarieu no haver comenc'at. El dimecres, dijous i divendres, penseu que la mort us esdevindria agradosa. El dissabte podeu enviar-vos una mica de brou i seure sobre el pont amb un somri's contristat i agrai-t, per a respondre als que caritativament van a demanar-vos com aneu. |
| 1581 |
Recordo que el meu cunyat fe'u, certa vegada, una curta excursio' mari'tima per restablir la seva salut. Prengue' un bitllet d'anada i tornada, per mar, de Londres a Liverpool. La sola cosa que tenia al cor en arribar a la darrera ciutat, era vendre amb urge-ncia el seu bitllet de retorn. |
| 1582 |
Un altre jove he conegut qui va viatjar durant una setmana per les costes d'Anglaterra. Abans de la marxa, l'encarregat dels queviures li demana' si volia pagar per cada a'pat o si preferia pendre un abonament, El meu conegut es decidi' per l'abonament, que sortia me's econo-mic. |
| 1583 |
El nostre home no es troba' amb la gana que pensava, i s'acontenta' amb vedella bullida, maduixes i crema. A la tarda, medita' llargament sobre aquest a'pat. Li semblava no haver menjat altra cosa que vedella bullida durant moltes setmanes, i maduixes i crema durant molt anys. |
| 1584 |
Sovint he desitjat sentir-lo, pero- mai no he pogut. I ens conta' moltes ane-cdotes sobre el cas. Havia navegat pel canal de la Ma'nega, amb una mar tan avalotada que calgue' lligar els passatgers a llurs lliteres: el capita' i ell havien estat «les u'niques pesones» que no es marejaren. |
| 1585 |
Una altra vegada, havien estat el segon del navili i Harris els u'nics que no emmalaltiren. De valents, generalment, no n'eren sino' un altre i ell; si aquest altre faltava, l'u'nic valent era Harris. e's ben estranya cosa que, ningu', estant en terra ferma, no declari que la mar mareja. |
| 1586 |
e's sempre un misteri. Amb tot, si la majoria s'assembla a cert xicot que vaig cone-ixer en el vapor Yarmouth, puc fa'cilment aclarir el misteri. Havi'em passat South-End Pier, i el personatge en qu-estio' anava penjat a la part de fora d'una portanyola, amb una posicio' d'allo- me's perillosa. |
| 1587 |
Assegut a un balanci', em situo al bell mig del pont seguint els moviments del vaixell i fent per manera de servar el cos sempre dret. Quan el vaixell puja, jo em faig cap endavant fins que el pis ve ran del meu nas; quan es la popa, que s'aixeca, jo segueixo el moviment en el mateix sentit. |
| 1588 |
Aleshores deixem el nostre lleuger esquif en un angle reposat. La tenda e's aixecada, i el nostre a'pat frugal e's ben aviat disposat i consumit; despre's remullem la gola i encenem les nostres grosses pipes. Una agradosa conversa e's mantinguda per tots tres a una escaient mitja veu. |
| 1589 |
He descobert un magni'fic reducte, «un poc me's enlla', en girar la cantonada», on hi ha un ne-ctar de primo cartello. En qu-estio' d'acampar al ras, l'observacio' pra'ctica de Harris sobre la pluja era ben justa. Acampar aixi', en semblant cas, e's tanmateix una cosa ben poc divertida. |
| 1590 |
Esteu tot mullat; hi ha dins la barca dues polzades d'aigua; tot e's inundat. Veieu sobre el marge un lloc menys fango's que els altres, i desembarqueu per anar a la tenda que dos companys procuren d'aixecar. La tenda, empapada d'aigua i bambolejada durament, cau i s'enrotlla al vostre cap. |
| 1591 |
Aixecar una tenda quan fa el temps sec, ja e's una cosa empipadora; pero- al mig de la pluja esdeve' un treball herculi. El company, en compte d'ajudar-vos, sembla bellugar-se com un ximplet. Quan haveu fixat convenientment la vostra part de tenda, ell, amb una forta empenta, fa malbe' l'obra. |
| 1592 |
Despre's reflexioneu que aixo- no pot e'sser. Penseu tot seguit amb lladres, amb assassins; finalment tradui-u les vostres sensacions mitjanc'ant el me-tode habitual, pero- res no se us acut. Tot el que imagineu e's que, per exemple, milers de persones us escometen a puntades de peu i que aneu a ofegar-vos. |
| 1593 |
Doneu-li una diversio' sorollosa, i aleshores, per vulgar que sigui, no el fareu menys felic'. En esguardar Montmorency es pot creure que e's un a'ngel enviat a la terra sota la figura d'un petit fox-terrier: un a'ngel que no se' per quina rao' no havia d'e'sser adme-s dins el ge-nere huma'. |
| 1594 |
Pero-, tot just comenc'ada la discussio', Harris fou del parer «que s'havia emprat eloqu-e-ncia a bastament» per una sola nit i proposa' d'anar per alegrar una mica el cor en «un bell reco', prop d'alli'», on era a la nostra disposicio' una glopada de Irish, responent de la classe. |
| 1595 |
Heu's aci' com e's Harris: sempre esta' disposat a carregar un fardell i posar-lo a l'esquena d'un hom. Em recorda sempre el meu pobre oncle Podger... Mai de la vida no heu vist un enrenou semblant, de cap a cap d'una casa, com en empendre mon oncle Podger qualque feina personal. |
| 1596 |
No vull que us doneu mal temps. Vull encarregar-me jo de tot: jo tot sol! Llavors es trague' l'americana i posa' mans a l'obra. Envia' la petita mainadera a comprar seixanta ce-ntims de claus, i tot seguit un fill seu corria darrera d'aquesta per dir-li com havien d'e'sser els claus. |
| 1597 |
A seguit l'oncle reprengue' el seu treball. Tota la fami'lia (ultra la petita mainadera i la minyona) estava en semicercle, disposada a ajudar-lo. Dues persones sostenien l'escala, una tercera ajudava l'operador a pujar-hi i... a sostenir-se; una altra li donava un clau, una altra el martell. |
| 1598 |
I tots ens veie'rem obligats a posar-nos de quatre grapes per cercar-lo, mentre l'oncle, que romania dret sobre l'escala, grunyint, preguntava si era cosa d'haver-se d'estar amb aquella posicio' tot el vespre. A la fi, el clau fou retrobat, pero- el martell s'havia perdut. |
| 1599 |
Tambe' el martell fou retrobat, pero- per desgra'cia l'oncle no va saber veure el senyal, fet a la paret, de l'indret on calia ficar el clau. Vam pujar tots, per torn, a la cadira, al seu costat, per veure de recone-ixer el famo's punt, i cadascu' va indicar un lloc diferent. |
| 1600 |
Nosaltres prova'rem tambe' de resoldre el problema, pero- arriva'vem a resultats diferents, i aviat ens escapa' el riure, mofejant-se l'un de l'altre. Amb aquell avalot general, la xifra primitiva havia estat oblidada, i per tercera vegada l'oncle Podger va veure's obligat a pendre mides. |
| 1601 |
Amb el cap produi' un efecte musical esparverador, per la instantanei-tat amb que el seu cap i el seu cos tocaren alhora tot el teclat. La tia Maria digue' aleshores que de cap de les maneres consentia als nois de romandre alli', escoltant el mono-leg que segui' a la descensio' de l'oncle. |
| 1602 |
Resultat final: recurs al fil d'empalomar i al metre; obertura, despre's, d'un nou forat a la paret. De seguida, amb cosa d'un minut, el quadro era penjat... de trave's, d'una faiso' absolutament inestable. La paret semblava treballada per les dents d'una rella de llaurar. |
| 1603 |
Aquests destorbs t'entrebanquen, fan perillosa la maniobra. Ni un sol instant exempt d'ansietat i de neguit pots tenir, ni un moment de repo-s per a somiar a ton grat; impossible, per a tu, atalaiar els nu'vols lleugers que el vent sembra i fa lliscar a les altes profunditats. |
| 1604 |
Si bamboleja, tindra's menys pe-rdues: la bona mercaderia resisteix l'aigua. Et sera' perme-s de pensar, de treballar. Veura's la claredat radiant del sol de la vida; escoltara's la mu'sica eo-lica que el vent del Senyor fa eixir de les cordes del cor huma'; podra's... Perdoneu, perdoneu: m'he distret. |
| 1605 |
e's una cosa me's senzilla i me's confortable. Ens sembla' just el pensament, i va'rem aprovar-lo. El que no se' e's si l'heu vista mai, una semblant cosa. Es claven uns arcs de ferro, a certa dista'ncia, sobre la borda, i a sobre s'hi este'n una llarga tela que despre's se subjecta de popa a proa. |
| 1606 |
Po'lvors denti'frics. Una ma'quina d'afaitar. Tres tovalloles de bany. (Veritat que sembla, la llista, un exercici d'idioma?) Una cosa tinc observada de tota persona que se'n va a un indret, qualsevol, on hi ha aigua: tot e's fer grans preparatius amb la idea dels banys que es proposa de pendre. |
| 1607 |
Quan so'c a Londres i penso en el viatge, sempre resolc de llevar-me ben de mati' per a fer un cabusso' abans del breakfast. Faig acuradament un paquet contenint els calc'otets i la tovallola. En e'sser vora mar no arribo a fruir la realitzacio' del foll desig tan imperiosament sentit en la capital. |
| 1608 |
So'n recollits tots els rocs tallants, per mostrar-los a la platja; s'esmolen les pedres i se me'n dissimulen els caires sota la sorra, per tal que no pugui adonar-me'n. Altrament, em sembla que se m'emportin la mar dues milles lluny, per obligar-me a botar a peu coix, tremolant dins sis polzades. |
| 1609 |
Em redrec'o, i, mirant entorn meu, descobreixo que nedava amb dale- per salvar la meva existe-ncia... dintre dos peus d'aigua. Me'n torno, altra vegada a peu coix; vaig a vestir-me, i arribo a casa capolat i caminant com una tortuga. Naturalment, dic que el meu bany ha estat delicio's. |
| 1610 |
En cas de naufragi, en tindri'em necessitat. Ens calia fer una gran provisio' de mocadors per a poder eixugar la nostra impedimenta. Deme's, ens mancava encara un parell de polaines de cuiro i sabates de canotage, per si un mal atzar feia trontollar la nostra barca, posant-la en perill d'enfonsar-se. |
| 1611 |
Harris i jo fo'rem del mateix parer. Una vegada se'ns acudi' d'emportar-nos un foguer de petroli, pero- fou ben be' per primera i u'ltima vegada. El du'iem a proa, i fins a popa va expandir-se, impregnant el pis i tota cosa que trobava pel seu cami'. Traspassa' la ribera, i l'atmosfera en fou emmetzinada. |
| 1612 |
El vent, en qualsevol de les seves direccions, fos de l'Est o de l'Oest, del Nord o del Sud, provingue's de les neus a'rtiques o de les solituds de la sorra del desert, ens arribava perfumat de petroli. El malei-t ens turmenta' a la posta del sol i de la lluna, exhalant positivament. |
| 1613 |
El formatge te' certa semblanc'a amb l'oli, i es fa dir massa «si' senyor». Li cal tota l'embarcacio', travessa el cove que el serva; i encomana la seva olor particular a totes les altres provisions. No podri'eu dir si menjeu tarta a la poma, o llonganissa alemanya o maduixes a la crema: tot e's formatge. |
| 1614 |
Una vegada un amic meu compra' dos formatges a Liverpool. Magni'fics formatges! Estaven allo- que se'n diu al seu punt! Apetibles de debo-! Tenien una olor de la forc'a de dos cents cavalls de vapor. Podia garantir-se que s'expandiria a tres milles i que tombaria un home a dos cents metres. |
| 1615 |
L'equipatge anava amb l'alegria d'unes campanes que toquen a morts(), fins a tombar la cantonada. En arribar aci', el vent porta' una bufada «d'aire de formatge» als narius del poltre; aquest, tot seguit, es deixondeix, rondina quelcom, i arrenca, enfutismat, a una marxa de tres quilo-metres per hora. |
| 1616 |
Despre's va marxar i munta' a un altre departament. El seu procedir va semblar-me deficient. A partir de Crewe, restava sol al departament, malgrat anar el tren atapei-t. En aturar-se en les diferents estacions, els viatgers, veient el meu departament buit, venien precipitats. |
| 1617 |
Pero-, en el baix mo'n que som, ens cal tenir compte del nostre pro-xim. La dama sota el sostre de la qual tinc l'honor de residir, e's una vi'dua, i potser e's tambe' o-rfena. Te' una aversio' marcada, una aversio' que explica eloqu-entment, per c'o que ella en diu «anar-li sobre el peu». |
| 1618 |
Varen portar-la al costat dels formatges, recomanant-li de posar en exercici tots els ressorts del seu aparell olfa'tic. Aleshores la serventa descobri' «una lleugera olor de melo'». Deduint que l'atmosfera no podria perjudicar gaire la bona minyona, se la deixa' dins la casa. |
| 1619 |
Pero-, certament, aixo- e's massa per als meus guanys. I vet aci' que resolgue' desfer-se'n. Va llanc'ar-los al canal, pero- hague' de pescar-los, perque- els barquers pretenien que allo- «els donava vapors». Una nit negra li oferi' l'ocasio' d'endur-se'ls i abandonar-los al cementiri del seu barri. |
| 1620 |
El guarda va descobrir-lo, i arma' un avalot formidable. Al seu entendre, es tractava d'un complot ordit per llevar-li el seu pa quotidia', fent que els morts se deixondissin. A la fi, el meu amic se'n deslliura' portant-los a un poble de la costa, on va enterrar-los a la sorra de la platja. |
| 1621 |
e's una forta errada, dur en semblant cas aquestes darreres begudes sopori'feres, que predisposen a la son. Per un hom beure's un bock de cervesa quan va de passeig per la ciutat, pero- mai no en begueu quan el sol flameja sobre el vostre cap i us cal fer una feina pesant. |
| 1622 |
La llista dels objectes necessaris era bastant llarga, abans d'acomiadar-nos aquell vespre. L'endema', que fou divendres, aplega'rem tots els objectes i ens reunirem a la nit per enfardar-los. Teni'em un gros bagul Gladstone per a la roba, i dos cistells per als queviures, i els utensilis de la cuina. |
| 1623 |
Jo no puc romandre assegut, sense fer res, veient com els altres treballen igual que negres: necessito aixecar-me, atalaiar llurs moviments, passejar-me amb les mans a la butxaca i fer-los indicacions per reeixir me's be'. e's l'efecte de la meva energia natural. No puc evitar-ho. |
| 1624 |
Una ullada circular em fe'u comprovar l'oblit. Vet aci' com e's Harris! Va guardar-se ben be' de dir-me res abans d'e'sser el bagul tancat i lligat. Per la seva banda, George esclafi' de riure, amb una de les seves rialles estu'pides, irritants, a gola plena, amb les mandi'bules obertes de bat a bat. |
| 1625 |
I allo- m'enfurisma' de debo-. Torno a obrir el bagul, per ficar-hi les sabates. Al moment que tanco, se m'acut un horrible pensament: havia pensat a posar-hi el meu raspall de les dents? No se' com m'ho faig, pero- mai no estic segur d'haver atinat amb el meu raspall de les dents. |
| 1626 |
e's la darrera cosa que trobo. Refaig l'equipatge sense atinar amb el raspall, i al darrer moment, quan so'c a la porta per a marxar, pujo els esglaons de quatre en quatre per embolicar-lo amb el mocador i dur-lo aixi' a l'estacio'. Aquesta vegada em calgue' buidar tot el bagul i no vaig saber trobar-lo. |
| 1627 |
Els raspalls de George i de Harris, si' que vaig haver-los, divuit cops cada un; pero-, quant al de la meva propietat, no vaig poder posar-hi la ma' a sobre. Vaig fer sonar un per un tots els objectes, vaig pesar-los, sospesar-los, i a la fi... descobreixo el meu raspall dins d'una sabata. |
| 1628 |
Varen comenc'ar per trencar una tassa, a fi i efecte de donar una mostra de llur capacitat i cridar-me l'atencio'. Despre's Harris posa' les confitures de maduixes sobre un toma'quet, que es va rebentar. Vet aci' que ve'nen obligats a arreplegar les despulles amb una cullereta de cafe-. |
| 1629 |
Caminen per sobre els objectes; posen els uns darrera els altres i no els troben quan van a empaquetar-los. Fiquen els pastissos a baix i els utensilis pesants a sobre, amb la qual situacio' els primers resten fets una coca. La sal vessa per tot arreu; quant a la mantega. |
| 1630 |
Ben trencada sera': vet aci'. Ho digue' amb una entonacio' com si ho preveie's amb gran acontentament. Despre's afegi' que tenia ganes d'anar a dormir. Nosaltres tambe' en teni'em. Harris havia de passar la nit amb nosaltres. Va'rem pujar al pis de dalt i ens fe'rem a cara o creu l'ocupacio' dels llits. |
| 1631 |
Ens hi acostem i veiem que dorm. Li deixem el vas de nit d'una manera que forc'osament hagi de ficar-hi el nostre amic els peus a dins, l'endema', quan se llevi, i tambe' nosaltres ens en anem a jeure. () Hi ha un proverbi angle-s que diu: «Alegre com les campanes que toquen a noces». |
| 1632 |
Quins pensaments me's terribles! A un mateix temps ens acudiren a Harris i a mi, i determina'rem de salvar del perill el nostre amic. Tota discussio' fou acabada, davant aquesta noble resolucio', i ens llanc'a'rem sobre George arrencant-li el cobrellit, la flassada i els llanc'ols. |
| 1633 |
Com Harris li diu amb l'estil barroer que li e's propi, «caldra' que la ciutat s'empassi el cas». Baixem per desdejunar-nos. Montmorency havia invitat dos gossos (entre els seus amics i'ntims) per assistir a la marxa, i esmerc'a'rem el temps d'espera lluitant amb eines curtes davant la porta. |
| 1634 |
I comenc'a' havent-se-les amb un parell de costelles, bo i dient que se les menjava abans no fossin fredes, ja que la vedella podia esperar sense cap inconvenient. George agafa' un diari i en llegi' la seccio' de sinistres mari'tims. Despre's passa' a la seccio' de prono-stics del temps. |
| 1635 |
Aixi', retira'rem el que cadascu', a proporcio', havia posat per a les despeses de l'excursio', i romangue'rem tot el dia a casa esperant la pluja. Als qui havien sortit a passeig els ve-iem passar per davant del nostre estatge amb tota mena de vehicles, joiosos, amb posat de satisfaccio'. |
| 1636 |
Nosaltres ens senti'em joiosos de pensar amb el diluvi que es produiria al preci's moment que els passejants, de retorn a casa llur, es trobarien fora de tot abric i serien horriblement mullats. Pero- ni una gota no queia, i aquell esple-ndid dia transcorregue- seguit d'una nit magni'fica. |
| 1637 |
Ens posa'rem uns vestits lleugers i sorti'rem. A la mitja hora, escassa, de la nostra marxa, comenc'ava de ploure a plom; un vent fred, acre, s'aixeca'. Tots dos, el vent i la pluja, persistiren fermament durant tot el dia i retorna'rem a casa amb constipats i reumatismes, cosa de no dir. |
| 1638 |
Recordo haver vist un d'aquests instruments a l'hotel on parava, a Oxford, la darrera primavera. A la meva arribada marcava «bon temps fix», i no cal dir que la pluja queia des de bon mati': allo- era incomprensible. Vaig donar un cop al baro-metre, i l'agulla fe'u virada i marca' «molt sec». |
| 1639 |
L'endema' torno a colpejar l'instrument, i puja encara me's que el dia abans. L'aigua seguia rajant a fora, me's impetuosament que mai. El dia segu-ent (un dimecres) vaig fer-li una nova consulta, i, per resposta, l'agulla va descriure un cercle fins a «bon temps fix; molt sec; molta de calor». |
| 1640 |
No s'atura' fins que la clavilla no la deixa' pujar me's. L'instrument prou hi posava tota la voluntat, pero- la seva construccio' l'obligava, si no volia fer-se malbe', a anunciar el bon temps de la faiso' me's ferma. Ell no volia sino' avanc'ar per pronosticar «sequedat, sol xardoro's, simoun», etc. |
| 1641 |
I George, tot veient que no aconseguia inquietar-nos i que estava perdent el temps, agafa' la cigarreta que havia jo feta per a mi, i se'n va anar. Harris i jo dona'rem compte de les despulles del festi' que restaven sobre la taula, va'rem dur els fardells fins a la porta, i espera'rem un pesseter. |
| 1642 |
Va aturar-se a un metre de la nostra escala, s'arramba' a la reixa, colli' (fent el distret) una palleta que va posar-se a la boca, i resta' ullant-nos fit a fit. Be' prou es comprenia que volia veure tota l'operacio'. Una estona despre's el dependent de l'adroguer passa' per l'altre costat de carrer. |
| 1643 |
Una part del pu'blic, xicots tocats del cervell, afirmaven que es tractava d'un casament i que Harris era el prome-s. L'altra part, gent de me's anys i me's enteniment, opinaven per un servei fu'nebre, i em designaven a mi com el germa' del mort. A la fi passa' un cotxe de lloguer buit. |
| 1644 |
Aleshores marxa'rem, saludats pels aplaudiments del pu'blic i una safano-ria que ens va llanc'ar com a porte-bonheur el marrec bocassa de Biggs. Arriba'rem a l'estacio' de Waterloo a les onze, i demana'rem de quin indret sortia el tren de les '. Naturalment, ningu' no ho sabia. |
| 1645 |
El gran Ce-sar creua per aci' el riu, i les legions romanes campen alla', en aquelles cimes. Ce-sar, com Isabel molts anys despre's, sembla haver deixat per tot arreu la seva petja. Pero- Ce-sar tenia me's respectabilitat que la bona reina Bess: mai no va fer caserna de cap hostal. |
| 1646 |
Quant al pobre rei Edwy (que, com sabeu, era una mica boig), degue' tenir una veritable horror per Kyningestern. El banquet de la festa de la coronacio' l'havia afectat violentament: potser aquell senglar amb prunes confitades no li hauria provat gaire. Segurament amb mi no hauria fet negoci. |
| 1647 |
La gran avinguda que condueix a les reixes del palau, oferia conti'nuament una bella visio' amb les curses dels cortesans cavalcant magni'fics poltres, i amb la brillantor de sedes i velluts, el dringar dels cinyells d'or i pedreria, i cares radiants de joia per tot arreu. |
| 1648 |
El comerciant, que coneixia el meu amic, s'esparvera', de primer antuvi; pero- ra'pidament va calmar-se, i comprenent la necessitat d'estimular aquesta bona habitud, oferi' al nostre heroi, per tal d'afalagar-lo, mostrar-li unes antigues entretalladures de roure, si li plai-a de veure-les. |
| 1649 |
La balustrada era una positiva obra arti'stica belli'ssima, i el mur estava guarnit, de dalt a baix, de roure entretallat, que segurament hauria fet honor a un palau. De l'escala passaren a la sala de rebre, gran i clara, decorada d'un alegre paper amb un fons que enlluernava una mica. |
| 1650 |
El roure esculturat e's ben agrado's a la vista: plau, certament, haver-ne quelcom. Viure rodejat, c'a com lla, de roure esculturat, e's desmoralitzant (certament tambe'), sobretot per a les persones que no so'n tocades d'aquesta de-ria. Tant se valdria, llavors, viure dins una esgle'sia. |
| 1651 |
S'havia exposat moltes vegades a seriosos perills pel seu costum d'asseure's al llit i llegir grec. Tenia meravelloses idees (semblaven cosa de l'altre mo'n) quant a voler e'sser l'orgull dels seus pares i mestres: aspirava a guanyar premis, a e'sser home i esdevenir capac'. |
| 1652 |
Mai no he conegut una criatura me's estranya, i ensems, tan inofensiva com un infanto' acabat de ne'ixer. Amb una regularitat de dos cops per setmana queia malalt, i, per consegu-ent, no podia anar a classe. Segurament no hi havia ningu' com aquest «Sandford i Merton», per a caure malalt. |
| 1653 |
Estava constipat invariablement sempre, llevat d'un cop que tingue' l'escarlatina durant nou setmanes. Els panellons havien fet un arrendament per vida, amb la seva persona. En el terrible flagell de co-lera del el nostre barri fou particularment protegit del contagi. |
| 1654 |
Prou cerca'vem els corrents d'aire, pero- contribui-en a mantenir la nostra bona salut refrescant-nos els humors. Ens envia'vem innobles mixtures per emmalaltir-nos, i ens feien engreixar i ens augmentaven la gana. Res no venia contra nosaltres fins que les vacances arribaven. |
| 1655 |
Tornem, pero-, al que de-iem de l'esculturat. Els nostres avantpassats tenien, positivament, de l'art i de la bellesa un just concepte. Considereu, per exemple, tots els nostres tresors arti'stics actuals: una pila d'objectes vulgars, ordinaris, de tres o quatre cents anys enc'a'. |
| 1656 |
Tanmateix la bellesa del sol i dels estels no ens sorpre-n gaire, perque- constitueixen feno-mens habituals als nostres ulls: aixi' passa amb aquest gos. Pero- al el poble palesara' el seu entusiasme quan el vegi. El secret de fabricacio' de semblants gossets sera' considerat com un art perdut. |
| 1657 |
Els seus liquens rastrers, el verdet que el revesteix, la vida jove que traspassa porugament son cim per veure el riu bellugar-se afanyosament, i l'eura vella, que s'escampa per son flanc... Oh, si jo pogue's dibuixar o pintar aquest mur! Estic segur que en faria un delito's bosqueig. |
| 1658 |
Despre's el resso- de les passes s'e's afeblit, i un silenci de mort s'estableix: sols sentiu el batre del cor vostre. Nosaltres som criatures de sol; homes i dones amem la llum, la vida. Vet aci' la rao' per la qual ens apleguem en les ciutats i que fa augmentar en el camp, cada dia me's, la despoblacio'. |
| 1659 |
Es posaren tots en marxa darrera de Harris, justament amb direccio' oposada a la precedent. Passaren deu minuts i es trobaren al bell mig del laberint. Harris volia fer entendre que era allo- el que s'havia proposat; pero-, davant l'actitud amenac'adora de tots, es decidi' per recone-ixer la seva errada. |
| 1660 |
El mapa fou consultat de nou, i la qu-estio' es judica' me's senzilla que mai. Reprengueren la marxa per tercer cop. Al cap de tres minuts, tornaven a trobar-se al centre del laberint, i totes les temptatives segu-ents, qualsevol que fos la direccio', no donaren altre resultat. |
| 1661 |
Harris, dubtant, torna' a treure el mapa; pero- la gent, de veure nome's aquell objecte, es va irritar. Li aconsellaren de fer-ne bocins, i forc'osament hague' de recone-ixer que s'havia fet impopular. Finalment la colla, ja enfuriada fins al capdamunt, va reclamar amb grans crits el guarda. |
| 1662 |
c'a i lla s'aturen, esperant torn per entrar a la resclosa, llargues rengleres d'embarcacions. Es veu com avancen, passen i desapareixen al lluny. El riu, a ple sol, e's cobert, des del palau de Hampton fins a l'esgle'sia, de groc i de blau, de taronja i blanc, de vermell i de rosa. |
| 1663 |
El conjunt de les gorres i els vestits dels homes, els abillaments de les dones, els gossos excitats, els petits vaixells amb les blanques veles, el paisatge tan agrado's i l'aigua escumejant, componen un dels espectacles me's alegres que conec en les contrades de la negra i antiga ciutat de Londres. |
| 1664 |
El riu e's un bon pretext per a lluir l'abillament. Els homes podem palesar, alli' sobretot, el nostre gust pels colors, i, segons el meu humil parer, sortim de la prova amb e-xit. Quant a la meva persona, m'ha plagut sempre una mica de vermell en la indumenta'ria: vermell i negre, s'ente'n. |
| 1665 |
Tambe' penso que una corbata blau-clar hi ha d'escaure molt. Afegiu-hi un parell de sabates de cuiro de Ru'ssia i una faixa de seda vermella rotllada a la cintura (la faixa afavoreix me's que el cinyell). Harris e's massa aficionat a la mescla de groc i ataronjat. Ho tinc per una errada gran. |
| 1666 |
I e's una gran lla'stima, perque- hi ha un o dos colors que no li farien fer cap lletja figura, sobretot si mirava de portar sempre el barret ensorrat fins a les orelles. George va fer algunes compres per a l'excursio', i he dir que d'aquestes compres no en vaig quedar pas content. |
| 1667 |
Sovint faig indignar els respectables rates d'esgle'sia quan veuen la meva impertorbabilitat davant les inscripcions sensacionals, i el meu migrat entusiasme per la histo-ria de la fami'lia de me's relleu de la localitat. El meu desig, no gaire dissimulat, de fugir al camp fereix llur sensibilitat. |
| 1668 |
Em sentia noble i dignificat, inclinat a rebutjar el mal i enlairar-me per damunt del segle. Hauria volgut estatjar-me i viure alli', i mai me's no cometre futilitats, observant una bella existe-ncia, sense reprotxe, fins a tenir els cabells blancs com l'argent en arribar a vell, etc. |
| 1669 |
Ara mateix, senyor: no en passi a'nsia! Em giro i el veig al mig del cementiri un bon home, calb, que, coixejant, venia cap a mi. Duia un gran manyoc de claus, que feia sorollar a cada pas. Amb una digna mirada vaig indicar-li que volia estar ben sol. Pero- l'home segui' aproximant-se cap a mi. |
| 1670 |
La meva tia Susanna te', al cementiri de Finchley, una tomba de rajola amb tot d'ornaments d'una pedra tumula'ria i amb una mena de cafetera en lloc de baix relleu. Deme's, aquest monument te' un cimbori rodo' de quinze centi'metres, del millor marbre, que ha costat a pes d'or. |
| 1671 |
Poc sabeu la pila de viatges que m'han fet fer. Dues vegades, la darrera setmana! Pero- no estic pas disposat a suportar-ho me's temps, i retirare' el meu dipo-sit. Si George fos aqui', podri'em anar a veure aquesta tomba. Jo no m'ho acabo de creure, que ell sigui a la banca. |
| 1672 |
S'ana' ajupint ajupint, i, obstinat a voler governar la barca malgrat el desequilibri del seu cos, agafa' malament la corda i fe'u anar l'embarcacio' contra el ribatge. Amb la topada caigue' i ana' a ficar-se de cap a dins del cove, quedant agafat als costats de la barca i amb les cames en l'aire. |
| 1673 |
Diuen que so'n «enviats del propietari» i prenen nota dels noms i adreces per a passar-la a llur senyor, el qual pot fixar (si e's que realment te' dret a fer-ho) una quantitat justa pels danys i perjudicis causats a la propietat on heu cercat un reco' que us servi's de solac'. |
| 1674 |
No en tenen prou amb els petits tributs i el que el riu ja per si sol representa, que han de clavar-hi estaques al fons i posar cadenes de marge a marge. Ara de poc han fet penjar als arbres uns grans anuncis de prohibicions que solament de veure'ls em desperten els instints me's dolents. |
| 1675 |
Retornen els que eren a la serra; pugen els dels altres pisos; es recerca per tota la casa i s'apleguen al salo' amb un somriure als llavis. Harris comenc'a. Val a dir que no e's cosa de demanar una gola privilegiada, per a esmenussar un couplet co-mic; ni cal una frase mestra ni vocalitzacions. |
| 1676 |
No cerqueu l'exactitud del compa's, ni concediu gaire importa'ncia al fet d'avanc'ar-se l'artista dos temps sobre l'acompanyament, o que s'aturi de cop i volta a la meitat del couplet per a discutir amb el pianista sobre aquest particular, reprenent el mateix fragment de la canc'o'. |
| 1677 |
Voste-s ja ho comprenen, veritat que si'? Be': voste-s han de cantar la tornada, tots a chor. Murmuris de goig i d'inquietud per aixo- de repetir a chor la tornada. Uns acords brillants marquen el preludi de la Canc'o' del jutge, treta del Proce's davant un jurat per un pianista nervio's. |
| 1678 |
Nosaltres coneixem Slossen Boschen, i, si voste-s volen, anirem a demanar-li que vingui a cantar-la. Mirin si ho sera', de divertida, que, havent tingut Slossen Boschen l'honor de cantar-la davant l'emperador d'Alemanya, calgue' portar al llit l'emperador, malalt de tant riure. |
| 1679 |
Davant aquestes explicacions expressa'rem el nostre viu desig d'escoltar aquell estrany ocell i poder judicar be'. Els joves anaren a fer la peticio' a Herr Slossen Boschen. Probablement fou satisfet del requeriment que li portaven, car vingue' tot seguit i seie' al piano sense dir una sola paraula. |
| 1680 |
Quan en llur cara es dibuixava un somri's, jo tambe' somreia; quan s'esforc'aven a contenir la rialla, tambe' feia jo els possibles per a contenir-la; i fins hi afegia, de tant en tant, un petit cloc-cloc de satisfaccio', com si fos percudit d'un dard espiritual que als vulgars mortals escapava. |
| 1681 |
A mesura que la canc'o' seguia, vaig observar que la major part de l'auditori tenia, com jo, fixa la mirada en els joves alemanys. Es retorc'aven, en riure, i s'estiraven en convulsions com ells, i com ells es donaven de tot cor a l'alegria, exposant-se a rebentar, per dir-ho aixi', a cada moment. |
| 1682 |
Com que les rialles continuaven, el seu posat de sorpresa va tornar-se enuig, i despre's indignacio', i ens llanc'a' unes ullades ferotges. (Els dos joves qui eren darrera seu i no podien e'sser dins el seu radi visual, foren exceptuats). Aquella mi'mica ens produi' escomeses convulsives. |
| 1683 |
Dansa', fe'u tremolar els punys, i ens servi' tot l'angle-s que sabia. Talment semblava que mai ningu' l'hague's insultat fins aleshores. Es veia que la canc'o' no tenia res de co-mica. Referia com una mossa de les muntanyes de Hartz havia donat la seva vida per tal de salvar l'a'nima del seu prome-s. |
| 1684 |
Despre's de la mort, es retroben en la regio' ete-ria les dues a'nimes. La darrera estrofa descriu com el prome-s menysprea i refusa l'a'nima de la que per ell va sacrificar-se, i marxa amb un altre esperit. No estic gaire segur dels detalls, pero- se' fixament que es tractava d'una gran tristor. |
| 1685 |
Es demanava amb veu baixa, al guarda-robes, el barret i l'abric; cadascu' es fe'u de porter, llisca' enfora sense fer soroll i guanya' la primera cantonada a corre-cuita, fent els possibles per no retrobar-se. D'enc'a' d'aquella vetllada, les canc'ons alemanyes no tenen per a mi cap intere-s. |
| 1686 |
Justament aleshores s'esqueia que e'rem sota la passera que penja sobre el petit brac' derivat del riu, i vaig encorbar-me sobre els rems. Treballava d'allo- me's, posant a contribucio' els brac'os, les cames i els muscles. La meva tasca era sostinguda, elegant, ene-rgica i ra'pida. |
| 1687 |
Els meus amics van assegurar-me que feia pler de veure'm. Al cap de cinc minuts vaig pensar que devi'em e'sser ben a prop de la porta de la resclosa, i vaig tombar-me per a veure si efectivament era aixi'. e'rem sota la passera: exactament al mateix lloc on havia comenc'at a remar. |
| 1688 |
Com s'esdeve' amb totes les poblacions semblants, Walton e's banyada pel riu u'nicament de la punta dels peus. Cal dir que, del riu estant, la vila no sembla tenir gaires dotzenes de cases. Windsor i Avingdon so'n els u'nics poblats, entre Londres i Oxford, que poden veure's del riu estant. |
| 1689 |
Jo els felicito d'haver estat forc'a discrets deixant als ribatges els camps i els boscos. Reading mateix, malgrat tots els seus esforc'os per tocar el Ta'mesis tant com pot, te' el bon gust d'amagar la seva horrorosa cara ben lluny del riu. Naturalment, Ce-sar te' reservat, a Walton, el seu petit lloc. |
| 1690 |
A dins del parc pot visitar-se, segons diuen, una curiosa gruta; pero- jo, per la meva part, mai no he sabut veure-la. La duquessa de York, que havia viscut a Oatlands Park, era molt aficionada als gossos. Va fer construir un cementiri, on enterrava els seus amics aixi' que anaven morint-se. |
| 1691 |
Deu haver-n'hi uns cinquanta d'enterrats, separadament i amb un epitafi cadascun. Jo m'atreveixo a dir que ben be' se la mereixien, llur sepultura, com tot fill de mare. A Corway-Stakes, primer angle sota Walton Bridge, fou lliurada una batalla entre Ce-sar i Cassivelaunus. |
| 1692 |
Aquest darrer havia fortificat el riu, plantant-hi al fons tot d'estaques arrenglerades, i havia fet posar un avi's que deia: «Prohibit el pas». Pero- Ce-sar passa', malgrat tot. Ja veieu, doncs, com no e's possible separar Ce-sar d'aquest riu. Un home aixi' convindria tenir avui prop les rescloses. |
| 1693 |
La corda que havia jo agafat al moment que arriba'vem a la resclosa, no havia volgut que Harris la toque's, sabent la seva poca trac'a. L'havia jo rotllada ben a poc a poc, amb gran esment; despre's vaig fer-ne un doblec, i, nuada de dos indrets, la vaig deixar al fons de la barca. |
| 1694 |
Aquest se n'apodera' amb decisio', va penjar-se-la al brac' i comenc'a' de desfer-la. Hom podia creure que manipulava amb els bolquers d'un nado'. Doncs be': encara no havia desentortolligat una dotzena de metres, que ja la corda era talment una estora mal trenada. Sempre passa el mateix: ja se sap. |
| 1695 |
Agafeu les coses sense gens de trac'a: vet aqui'. Quan jo us dic, que fo'reu capac' de fer nusos al cabiro' d'una bastida. I mireu si es posen enfurismats, que ben be' voldrien penjar-se, tots dos, amb aquella corda. Al cap de deu minuts el primer d'aquests homes fa un crit: sembla que es torni boig. |
| 1696 |
Semblaven afligits per aquesta accio' d'ingratitud. Nosaltres troba'rem la dolentassa, detinguda per uns canyers, mitja milla avall, i la retorna'rem als seus propietaris. Jo estic, i fins hi faria una juguesca, que no tornarien a donar semblant sort a llur barca, almenys durant una setmana. |
| 1697 |
Per la meva part, mai no oblidare' el quadro que formaven aquells dos homes passejant amunt i avall amb llur corda i esforc'ant-se per descobrir llur esquif. Un hom veu produir-se sobre l'aigua una pila de divertits incidents ocasionats pel remolc. Heu's-ne aqui' un dels me's comuns. |
| 1698 |
Atureu-vos, doncs! Oh, mil milions de milions! Llavors s'aixeca, pica de peus, crida fins a posar-se vermell i renega dels seus companys fins a agotar el vocabulari. Els pillets vagabunds s'aturen pels marges i se'n burlen, tirant-li pedres, mentre passa davant d'ells a una marxa de quatre milles. |
| 1699 |
Per fer-nos compendre fins a quin punt dos remolcadors poden oblidar llur treball, George va contar-nos, despre's de sopar, durant la nostra conversa sobre aquest assumpte, un exemple ben curio's. He-u's-lo aqui': George i tres companys seus remaven, des de Maidenhead, una barca molt carregada. |
| 1700 |
Aixo- no havia contorbat gens ni mica la jove parella, la qual semblava que, amb el ganxo i la corda ja en tenia prou per a treballar correctament. George, de primer antuvi, volgue' cridar-los, despertar-los; pero- un acudit llumino's li travessa' la dura closca, i no va dir-los res. |
| 1701 |
Era a l'indret on el cami' mor dolc'ament sobre el riu, i nosaltres acampa'vem al marge oposat, molt enfeinats amb la manduca. Sobtadament es mostra' una barca que anava arrossegada, a llargui'ssima dista'ncia, per un cavall de remolc, i sobre la be-stia hi anava muntat un minu'scol pillet. |
| 1702 |
Dos homes, un cistell i tres rems passaren de babord a sobre el marge. Un segon i mig despre's, altres dos homes desembarcaven bruscament i anaven a asseure's al mig de ganxos, veles, sacs de nit i ampolles. El darrer dels ocupants pogue' mantenir-se vint metres encara, i sorti' de cap per avall. |
| 1703 |
Altrament, voldria que els boigs que es fan remolcar d'aquesta manera (i so'n molti'ssims els qui acostumen a fer-ho) tinguessin sempre una sort aixi'. Ultra els perills a que s'exposen, so'n la desesperacio' i l'entrebanc per a totes les altres embarcacions que poden ensopegar-se amb ells. |
| 1704 |
Amb llur marxa excessiva, els e's impossible apartar-se del cami' de tota altra barca, que de cap manera els pot fer pas. Llur corda de remolc s'entortolliga amb el pal de la vostra nau, i us enfonsa, o be' agafa un passatger i el tira a l'aigua, o, quan menys, us fueteja la cara. |
| 1705 |
De tots els procediments posibles per a fer-se remolcar, el me's sensacional e's el remolc per noies: el recomano a tothom, car e's cosa divertidi'ssima. Cal sempre tres noies, per a fer seguir la barca: dues que estiren la corda, i una altra que corre d'aci' d'alla' tota enriallada. |
| 1706 |
e's a sota el seient. Trobeu el seu xal i l'hi doneu. Una de les seves companyes arriba i pensa que fara' be' de pendre tambe' el seu xal. S'emporten el de la Maria, per si volgue's servir-se'n, pero- la Maria no el vol; el retornen, i demanen, en canvi, una pinta de butxaca. |
| 1707 |
Un cop arribats, vam discutir la important qu-estio' de l'acampament. Realment, havi'em decidit jeure a bord, pero- es tractava de saber si resta'vem al lloc on e'rem o si segui'em fins me's enlla' de Staines. Era massa aviat, aleshores, per a desfer el nostre envelat. El sol encara llui-a. |
| 1708 |
Remuntar tres o quatre milles a contracorrent durant el mati', e's una cosa ben senzilla; pero- despre's d'una llarga jornada, esdeve' un esforc' lassant. A les darreres milles, ja un hom no es fixa en el paisatge, no s'enraona ni es riu; cada mitja milla que engoliu, val per dues. |
| 1709 |
Jo em recordo d'haver-me trobat una vegada absolutament desemparat (en el sentit figurat del mot). Havia sortit amb una cosineta de li'nia materna, i baixa'vem de Goring. Se'ns feia tard i cuita'vem a retornar. Havien tocat dos quarts de set en passar la resclosa de Benson: comenc'ava a fosquejar. |
| 1710 |
Aleshores vaig e'sser jo, qui comenc'a' de posar-se nervio's. Torno a consultar el meu mapa: la resclosa de Wallingford era clarament indicada a una milla i mitja de la de Benson. Era un mapa digne de confianc'a; deme's, jo coneixia ben be' la resclosa, car l'havia traspassada dues vegades. |
| 1711 |
I alhora ens examina'rem per saber si veritablement dormi'em i quin dels dos es deixondiria primer. Allo- esdevenia interessant. Jo remava sempre, i res no veia acostar-se. El marge restava una ombra misteriosa, amb la foscor de la nit: e'rem de ple dins les coses sobrenaturals. |
| 1712 |
Els dona'rem les gra'cies qui sap les vegades, fent-los notar la bona nit que se'ls presentava i desitjant-los una agradosa passejada. Si mal no recordo, tambe' els vaig convidar a passar una setmana amb mi, mentre la meva cosineta els assegurava que a la meva mare li plauria molt de veure'ls. |
| 1713 |
Si hem d'e'sser, pero-, ben sincers, ara aixo- no ens corprenia com al principi de la diada, i una mica d'aigua, entre un vapor i un forn de gas, ens satisfeia a bastament per a passar la nit. El paisatge no ens interessava gaire: del que senti'em necessitat era de sopar i de dormir. |
| 1714 |
Dit amb paraules, semblava una cosa ben senzilla: es prenen cinc arcs de ferro, com si fossin arcs de croquet; se'ls clava sobre la barca; despre's s'este'n la vela al damunt i es lliga per sota. Nosaltres ens pensavem fer-ho amb un no res, pero- tanmateix calcula'vem ben migradament l'operacio'. |
| 1715 |
Al cap de cinc minuts saltaren bruscament: semblaven fer tots els possibles per a llanc'ar-nos a l'aigua i fer-nos ofegar. No res menys, els arcs tenien, a dalt de tot, unes frontisses que, per mica que ens distrague'ssim, ens colpejaven dels llocs me's delicats de la nostra persona. |
| 1716 |
Abans no arriba' a les meves mans, va passar qui sap l'estona. George feia el seu paper a les mil meravelles, pero- Harris acomplia el seu amb una total abse-ncia del sentit comu'. Val a dir que era una cosa nova per ell, e's veritat, pero- mai no he sabut compendre de quina manera va manegar-s'ho. |
| 1717 |
Les persones que n'han fet la prova em diuen que una conscie-ncia ben neta fa l'home perfectament felic' i content; pero- aixo- mateix s'obte', i a me's baix preu, amb un esto'mac ben satisfet. Un hom se sent pro-dig de cleme-ncia, de generositat, despre's d'un a'pat substancio's, seguit d'un bon pai-r. |
| 1718 |
Ens estima'vem: a tothom, estima'vem. Harris, amb un moviment, aixafa' un peu de George. Si aixo- arriba a esdevenir-se abans de sopar, ben segur que George hauria expressat vius desigs sobre la sort de Harris en aquest baix mo'n, duent els seus pensaments fins a fer-nos esgarrifar. |
| 1719 |
Enraona'rem sobre l'assumpte, i aixo- dugue' a la memo-ria de George una histo-ria molt divertida, de la qual son pare havia estat l'heroi. Viatjava son pare, amb un amic, pel pai's de Gales, i una nit van fer parada en un petit hostal, on s'eren aplegats, per a passar-hi la vetlla, alguns altres joves. |
| 1720 |
Van demostrar com els plai-a de trobar-se junts, i s'acomiadaren molt tard, per anar a jeure. Els nostres dos viatgers (llavors el pare de George era molt jove) havien menjat i begut alegrement. Els tocava dormir a la mateixa habitacio', amb llits separats. Agafaren una espelma i entraren a la cambra. |
| 1721 |
Pero- vet aqui' que, en lloc d'anar cada un al llit que li pertocava, com pensaven fer, s'enfilaren a un mateix llit sense donar-se'n compte. L'un tenia el cap a la capc'alera, i l'altre, que havia pujat per l'extrem contrari, tenia els peus sobre el coixi'. Hi hague' un moment de silenci. |
| 1722 |
Jo trobava el procediment poc corte-s i els assegurava que ho pagaria a fi de me's, per la qual cosa be' podien fer-me cre-dit fins aleshores; pero- ells no s'admetien de raons, i preferien e'sser pagats encontinent, puix del contrari em caldria afegir a la suma els interessos. |
| 1723 |
I, d'altra part, sembla tan aconhortadora, tan intensa, la nit! Amb la seva augusta prese-ncia les nostres petites tristors so'n esvai-des. El dia ha estat ple d'inquietuds i de dolors; els nostres cors, s'han nodrit de roi-ns i amargs pensaments; el mo'n ens ha semblat dur i vicio's. |
| 1724 |
No parla pas, pero- nosaltres comprenem el que diu, i posant-se sobre el cor les galtes ardents i enrojolades, ella fa esvair-nos el sofriment. De vegades la nostra dolor e's molt profunda, molt positiva, i davant la Nit restem muts, sense paraula, pero- traduint el nostre sofrir amb gemecs. |
| 1725 |
En perdre-la, no haveu mai de parlar-ne ni revelar el misteri que en coneixeu. En temps passats, caminaven per una estranya contrada uns bons cavallers. El cami' creuava un bosc espe-s on els espinals eren tan espessos que els dissortats que s'hi perdien hi deixaven la carn a bocins. |
| 1726 |
Un cop arribats a llur formo's castell, terme del llur viatge, es van passar una pila de dies divertint-se. I s'esdevingue' que, una nit que estaven asseguts confortablement entorn del foc, a la gran sala, fent grans libacions, el company perdut es presenta' sobtadament i els saluda'. |
| 1727 |
El primer quilo-metre de cami' va fer-lo com qui diu volant. Despre's s'atura', tot sorpre-s de trobar tan poques persones i de veure que les botigues encara no fossin obertes. Feia un mati' molt fosc, molt boiro's, pero- tanmateix no n'hi havia per tant que fossin suspesos els quefers. |
| 1728 |
George va tornar-se'n a casa, sense obrir boca durant tot el cami'. Un cop a casa, pensa' despullar-se i tornar a jeure; pero-, reflexionant, va veure que una i altra vegada s'hauria de llevar, rentar-se, vestir-se, etc. Hi renuncia', i va asseure's al seu sillo' amb ganes de fer-hi un son. |
| 1729 |
No li havia passat mai, allo- de trobar-se tan desvetllat. Llavors encengue' la lla'ntia, prengue' els escacs i prova' de jugar una partida. Aquesta distraccio' no la troba' gaire atractiva. Abandona' els escacs i prova' de llegir, pero- de cap manera no sabia interessar-se gens ni mica en la lectura. |
| 1730 |
La seva mare moriria del disgust! Deixa' de preparar el desdejuni, i espera' fins a dos quarts de vuit, enfonsat en el sillo' i embolicat amb una flassada, la vinguda de la senyora Gipping. D'enc'a' d'aquella nit, ja mai me's no es volgue' llevar massa d'hora. Tanmateix allo- li havia servit de llic'o'. |
| 1731 |
Ens esgarrifa'rem. El dia abans havi'em projectat de llevar-nos ben de mati', llanc'ar qui sap a on els cobertors i les flassades i pendre un bon bany al riu per restablir-nos; pero-, ara que el dia s'aixecava, la idea semblava menys temptadora. L'aigua devia e'sser glacial i el vent bufava del Nord. |
| 1732 |
De segur que hi havia arrels i herbes, i vaig pendre la decisio' de reco'rrer a un terme mig: anar a ablucionar-me vora l'aigua. Agafo una tovallola, m'enfilo al marge i llisco com una serp per una branca que penjava damunt del riu. Feia un fred dur: el vent tallava com un ganivet. |
| 1733 |
No em fou possible de persuadir-los. Despre's, mentre ens vesti'em, va passar-me una cosa molt divertida. Tot jo, en entrar a la barca, tremolava de fred, i, amb la pressa d'agafar la meva camisa, la vaig deixar caure al riu. Allo- si' que va enfurismar-me: sobretot en veure George fent grans riallades. |
| 1734 |
Tanmateix no n'hi havia per riure! Vaig dir-li que no rigue's tan fort, que mai no havia jo vist cap home rient d'aquella manera. Li vaig declarar, perduda la meva sang freda, que el considerava un estu'pid mania'tic, un imbe-cil, un idiota, etc. La seva joia no tingue' li'mits. |
| 1735 |
El trencament dels ous el contorba' una mica; pero-, me's encara que de trencar-los, va preocupar-se de ficar-los a la paella i, despre's, de presservar els seus pantalons i de procurar no tacar-se les ma'negues. En fica' mitja dotzena a la paella i s'acosta' al foguer per a remenar-los. |
| 1736 |
A la nit les portes del vei-nat, tot esporuguit, s'han hagut d'obrir al primer requeriment dels guerrers que grosserament reclamaven l'allotjament i el menjar que de dret els pertoca, i exigien que l'una cosa i l'altra fossin com cal, sots pena de portar el dol als estadants de les cases. |
| 1737 |
En aquests temps de revolta l'espasa e's jutge i jutjat, demandant i botxi', i ella e's qui paga. A la plac'a del Mercat s'hi so'n aplegades, entorn d'una gran foguera, les tropes dels barons. Mengen i beuen a desdir, bramen canc'ons ba'quiques, juguen i es barallen, mentre la nit avanc'a. |
| 1738 |
Els carrers so'n ocupats pels sentinelles, els focs flamaregen sobre les altures vei-nes, i la nit transcorre. Finalment el dia s'aixeca sobre la vall del vell Ta'mesis: som a la matinada d'aquest gran jorn que ha d'afermar amb esclat el desti' de les generacions venidores. |
| 1739 |
Per alla' baix, pel cami' que serpenteja al llarg del riu, es veuen arribar de Staines una dotzena de vigorosos alabarders: so'n la gent dels barons. Riuen i parlotegen, amb una veu grossa; s'aturen a cent metres de nosaltres, sobre l'altre marge; reposen sobre llurs armes, i esperen. |
| 1740 |
Els cascos i les cuirasses lluen sota els raigs del sol matinal, i aviat el cami s'omple, fins on pot allargar la mirada, d'acers espurnejants i cavalls ardents. Els cavallers galopen, cridant, de grup en grup; petits penons onegen peresosament al ventijol de la te-bia atmosfera. |
| 1741 |
Cap d'ells no sap el motiu exacte d'aquest enrenou: cadascu' do'na un parer diferent sobre l'espectacle que veu. Els uns asseguren que el poble en treura' bon profit, de l'obra que va a realitzar-se; pero- els vells branden la testa, car ja saben, d'altres vegades, el que so'n aquests tripijocs. |
| 1742 |
Tota aquesta flota ha estat remolcada o dirigida pels seus vigorosos remers, i s'acosta, tan com pot, als passadissos coberts, esperant el rei Joan per a transportar-lo al lloc on la fati'dica carta rebra' la seva firma. e's migdia, i tota aquesta gran gentada s'espera pacientment. |
| 1743 |
Al mig hi ha el rei Joan. Es dirigeix el rei vers les galeres que l'estan esperant, i els grans barons surten dels rengles per anar al seu encontre. El rei els saluda, els envia somrisos i els diu paraules dolces com la mel. Diria's que va a un banquet donat en honor seu. |
| 1744 |
Tot seguit travessa'rem la Magna Charta Island, esguardant ra'pidament la la'pida que hi ha al clos i que diuen si va servir per a la firma de la gran carta. Se sap del cert, el lloc on fou firmada? Tambe' es prete'n que el fet s'esdevingue' a l'altre marge, a la part de Runnymede. |
| 1745 |
Era el dissabte anterior al Bank-Holiday d'agost. Tots tres teni'em una gana de no dir; esta'vem atui-ts, i en arribar a Datchet prengue'rem el cistell de les provisions, els dos sacs, les flassades, els abrics i altres objectes, i ana'rem a la recerca d'una fonda o d'un hostal. |
| 1746 |
Pero- a Harris no li sembla' be': va dir que li desplai-a el posat de l'home que hi havia a la porta. Certament, no era un home simpa'tic, i duia unes innobles sabates. Reprengue'rem el nostre cami', sense trobar altres hotels; pero- ens creua'rem amb un home al qual demana'rem que ens informe's. |
| 1747 |
Per la meva part me'n vaig al Ce'rvol. Mai els me's grans esperits no poden realitzar llurs ideals, de qualsevol ordre d'idees que siguin. Vam caminar darrera de George, sospirant qui-sap-lo sobre la vanitat de les coses terrenes. Vam entrar al Ce'rvol, deixant al vesti'bul la nostra impedimenta. |
| 1748 |
La dista'ncia era ben be' d'una milla, i, volant, sense respirar, arriba'rem al bar que ens havien dit. Els estadants d'aquest despatx de cervesa ens van rebre grosserament, i es van mofar de nosaltres. No hi havia sino' tres llits a la casa, i ja hi jeien dos matrimonis i set solters. |
| 1749 |
Aquesta vella caminava molt a poc a poc, i triga'rem vint minuts a aplegar-nos amb la senyora amiga seva; pero- ens va endolcir la llarga caminada descrivint-nos els diferents dolors que sentia a les espatlles. Les habitacions eren totes llogades. Ens recomana' el nu'm. . |
| 1750 |
Duia un pot de cervesa en una ma', i a l'altra ma' una certa cosa lligada amb fil d'empalomar. Sobre cada pedra plana que trobava deixava caure aquesta «certa cosa», i encontinent la retirava amb un sobtat moviment de baix a dalt, produint un so bastant inharmo-nic, evocant la idea d'un patiment. |
| 1751 |
L'abrac'a'rem i el cobri'rem de benediccions, sota la llum afable de la lluna. L'escena hauria estat belli'ssima si el minyo' hague's pogut resistir les nombroses demostracions del nostre agrai-ment, pero- el vailet es va veure tan aturdit que arrenca' a co'rrer, atraient-nos darrera seu. |
| 1752 |
L'endema' mati' el troba'rem amb les cames nues un metre enfora, al capdavall del llit, i ens vingueren d'allo- me's be' per estendre-hi i eixugar-hi les nostres tovalloles, en fer-nos la toalette. Una altra vegada que tornem a Datchet, no anirem pas tan tocats i posats en aixo- de triar l'hotel. |
| 1753 |
Prengue'rem, altrament, un xic de coratge en arribar la tarta de pomes, i, quan George trague' del fons del cistell una conserva d'anana's i la posa' al bell mig de la barca, vam sentir que la vida, malgrat tot, valia la pena d'e'sser viscuda. Cal dir que tots tres en som ben llaminers, d'anana's. |
| 1754 |
Cerca'rem el ganivet, per obrir la capsa; remena'rem tot el cistell i els taulells que formen el fons de la barca; transporta'rem l'equipatge a la ribera, regirant-ho tot. Impossible de trobar el ganivet. Harris prova' l'operacio' amb un trempaplomes, pero- el trenca', i es feri' cruelment. |
| 1755 |
Despre's George prova' de fer-ho amb unes estisores, que es van trencar, i per poc no es buida un ull. Mentre l'un i l'altre es guarien les ferides, jo vaig provar de fer un forat amb la punta del garfi; pero- aquest llisca', fent-me caure de peus a l'aigua fangosa, entre el marge i la barca. |
| 1756 |
Harris agafa', d'un camp, una grossa pedra punxaguda i jo vaig tomar a la barca per endurme'n el martell. George aguantava la conserva, Harris sostenia la punta de la pedra en la part superior de la capsa, i jo, agafant el martell, i fent-lo brandar amb tota la forc'a, el deixo caure amb viole-ncia. |
| 1757 |
Amb tota cura el conserva (almenys el tros que en resta'), i durant les, vetllades d'hivern, quan els companys conten histo-ries, per distreure's, dels perills que han corregut, George treu el capell i els el mostra, descrivint el cas, agreujat cada vegada amb noves exageracions. |
| 1758 |
Pel seu enci's, e's potser, aquest passatge, el me's delicio's de tot el riu. Amb tristesa allunya'vem la barca de la profunda pau que alla' regna. Remunta'rem el brac' derivat, fins a prop de Cookham, on vam pendre el te. Era al foscant de la nit quan passa'vem la resclosa. Una forta brisa ens afavoria. |
| 1759 |
El vent ha fet el que ha pogut en les dues direccions. Jo que- us dire', pobre de mi! Aquest mo'n e's un lloc de proves, i l'home ha nascut per al sofriment, com els estels per a volar dins l'espai. Aquesta nit el vent s'havia equivocat, sens dubte, i ens empenyia, en lloc de fuetejar-nos la cara. |
| 1760 |
La vela s'infla i s'este'n, rondina el pal. La barca vola. Jo so'c al governall. Per mi no hi ha sensacio' me's viva que anar a la vela: e's el que me's aproxima els homes al volar dels ocells (llevat del somiar). Les ales del vent desencadenat sembla que se us emporten vers un punt inconegut. |
| 1761 |
No sou l'i'nfima i miserable parti'cula d'argila feta a arrossegar-se sobre la terra: sou part de la Natura! El vostre cor batega sobre el seu cor. Els seus brac'os gloriosos us enrotllen i us atreuen vers ella. El vostre esperit i el seu so'n un mateix esperit. Els vostres membres s'alleugeren. |
| 1762 |
Veieu al lluny la terra tota petita, i els nu'vols, esdevinguts germans vostres, so'n tan a prop del vostre cap que vosaltres els allargueu els brac'os! El riu era sols per a nosaltres. Es veia, molt lluny, una barca de pesca ancorada en ple corrent i ocupada per tres pescadors. |
| 1763 |
Estaven asseguts, cada un en una cadira, i vigilaven els senyals de flotacio' de llurs aparells amb immensa atencio'. El sol rogenc deixava una color mi'stica sobre les aigu-es, pintava de foc els boscos, alts com torres, i voltava d'una daurada apoteosi els nu'vols amuntegats. |
| 1764 |
A un esperit com el vostre (adrec'ant-se a mi) no li escau de descendir a la conduccio' d'una barca. e's preferible deixar a un mortal de cervell me's estret el dirigir l'embarcacio', sots pena d'anar a raure al fons de l'aigua. Prengue' el governall i ens mena' fins a Marlow. |
| 1765 |
Justament a mitja milla del port de Marlow es passa per davant l'antiga i magnifica abadia de Bisham, les muralles de pedra de la qual (que es drecen sobre el marge de la dreta) es commogueren sota els clamors dels templaris i han estatjat Anna de Cleves i, me's enc'a', la reina Isabel. |
| 1766 |
L'esperit de Lady Holy, qui maltracta' el seu petit fill fins a la mort, es passeja, les nits, i s'esforc'a a rentar les seves mans en una safa imagina'ria. Warwick, que tants de reis va fer, reposa aci', sense interessar-se ara cap mica per coses tan banals com els reis i els reialmes terrestres. |
| 1767 |
Un cop passada la resclosa, sempre remuntant el curs del riu, es troba el camp dels danesos, on es diu que van acampar aquests invasors a la meitat de llur cami' sobre Gloucerstershire. Me's enlla' hi ha les runes de l'abadia de Medmenham, situades en una deliciosa recolzada del riu. |
| 1768 |
Molts anys abans d'existir aquesta abadia de contraban i la seva confraria d'irreverends burletes, s'aixecava sobre el mateix lloc un monestir de me's serio's ge-nere i els monjos del qual eren de cara'cter un xic diferent dels alegres compares, els quals devien succeir-los cinc cents anys me's tard. |
| 1769 |
Repartien el dia entre el treball, la lectura i la prega'ria. Sobre llur vida hi pesava un silenci de mort: cap d'ells no parlava. Era una ordre austera, els membres de la qual passaven una existe-ncia no menys austera en un reco' de natura deliciosa que De'u havia creat tan encisador. |
| 1770 |
De Medmenham a la graciosa resclosa de Hambledon, el riu resplendeix amb una pla'cida bellesa, mentre que prop de Greenlads, i me's enlla' de Henley tanmateix, se'l veu nu i contorbat. Hi ha, en efecte, la vista poc interessant de la propietat del meu venedor de diaris (). |
| 1771 |
Quan Montmorency te' un encontre semblant, tot el carrer ha de saber-ho, i en deu segons mou un esca'ndol me's que sobrat per commoure tota la vila. No puc, amb tot, dir mal del gos (m'acontento amb bufetejar-lo o apedregar-lo), car se' que tot e's obra de la seva naturalesa. |
| 1772 |
Veie' el bulldog, a la seva dreta, somiejant peresosament, i a l'esquerra hi veie' el gos d'aigua, tot ravenxinat, orgullo's. Llavors, sense mitjanc'ar paraula ni la me's petita provocacio', mossega' el gos d'aigua, d'una de les potes de davant, i un bruel de dolor ressona' a trave's de l'espai. |
| 1773 |
I el fox-terrier, mentrestant, es donava el plaer d'una lluita coratjosa amb un dels tykes, ben preparat. Tothom que conegui el taranna' dels gossos compendra' fa'cilment que, durant les anterior escenes, tots els altres gossos es batrien com si es tracte's de resguardar llurs fogars dome-stics. |
| 1774 |
La seva futura vi'ctima era un gros dimoni de minet tot negre: jo mai n'havia vist cap de tan gros ni de tan dolenta qualitat. Havia perdut mitja cua, una de les orelles i una notable part del morro; altrament, tenia el posat a'gil i vigoro's i l'actitud calmosa (diguem assegurada). |
| 1775 |
Vam comprar cinc quilos de patates, una pesada de trenta sis litres de pe-sols i cols, pasti's de vedella, dues tartes a la grosella, una cuixa de molto' (comprada a un hotel), fruites, coques, pa, mantega, confitures, llard i ous i altres articles que adquiri'rem per la vila. |
| 1776 |
Va e'sser digna, imponent, sense cap defecte. Havi'em insistit davant tots els venedors, i vam aconseguir-ho, que les nostres mercaderies ens fossin portades darrera nostre. No havi'em volgut passar per allo- de «Si', si' senyor: li ho enviare' tot seguit. El mosso arribara' abans que voste-s». |
| 1777 |
Dos miserables plagues, amics de Montmorency. George amb un pardessu' i unes flassades, i fumant una curta pipa. Harris, qui s'esforc'a a fer un caminar desinvolt i gracio's, duent en una ma' una maleta Gladstone, plena a rebentar, i a l'altra ma' una ampolla de xarop de llimona. |
| 1778 |
Noi de l'hotel, amb un cove de provisions. Dependents de la pastisseria i de l'adroguer, amb cistells. Un gos de pel llarg. Nois de la lleteria duent una panera amb nates. Un cama'lic, amb un sac. Un amic i'ntim de l'anterior, amb les mans a les butxaques. Un vailet amb un cistell de fruites. |
| 1779 |
La setmana de Henley s'aproximava, i remuntaven el riu nombroses barques d'aquella mena; unes que anaven soles, i d'altres que remolcaven cases flotants. De mi puc dir que tinc veritable horror per aquestes barques, com penso que n'hi sentiran tots els bons aficionats al rem. |
| 1780 |
A un centenar de metres prop de nosaltres el xiulet del vapor rabiava, i els passatgers es tombaven per adjectivar-nos, pero- mai no en fe-iem cas. Harris ens contava una ane-cdota de la seva mare, i ni per tot un imperi no hauri'em perdut una paraula. Del vapor sorti' aleshores una darrera xiulada. |
| 1781 |
Ara! No! D'aquesta banda no! Agafaven una llanxa i venien a ajudar-nos. Al cap d'un quart d'hora d'esforc'os, reeixien a fer-nos apartar de llur cami', i avanc'a'vem. Nosaltres els dona'vem les gra'cies, de tot cor, i els demana'vem que ens remolquessin. Pero- mai no ho volien fer. |
| 1782 |
Si ho hague'ssim sabut! Pero-, com que no ho sabi'em, la vam trobar ben bona. El que els ulls no veuen, l'esto'mac no se'n dol. En altra ocasio' vam provar l'aigua del riu, pero- no fou pas amb e-xit. Havi'em menat la barca a un angle del riu, prop de Windsor, per a pendre el te. |
| 1783 |
Era un dels me's tranquils i paci'fics gossos que mai he vist. Mai no he trobat una bestiola me's satisfeta de la seva sort, me's lliure de temences. Surava de panxa en l'aire amb les quatre potes drec'ades envers el cel, i tot pensatiu; deixava el pit descobert i tenia un ventre gros. |
| 1784 |
Val la pena de seguir-la, car e's un bonic indret, ombrejat i que fa estalviar cami'. La seva entrada e's guarnida d'estaques i cadenes amb nombrosos cartells de prohibicions que amenacen amb diverses tortures, empresonament i mort a qui gosi ficar els rems sobre les seves aigu-es. |
| 1785 |
Gira'rem els ulls, sospirant, vers el lloc on Harris i el pasti's havien estat vistos per darrera vegada sobre aquest mo'n, i aleshores, mentre la sang se'ns glac'ava i els cabells se'ns eric'aven, tot de sobte veie'rem el cap de Harris (el cap nome's) recte al mig de l'herbei. |
| 1786 |
Shiplake e's un bonic poblet no massa visible des del riu, perque- es troba situat a una altura de terreny. Tennyson celebra' les seves noces a l'esgle'sia d'aquest poble. El riu, seguint cap a Sonning, serpenteja entorn de nombroses illes. e's un lloc pla'cid, i dorm abandonat. |
| 1787 |
Emprengue'rem la feina amb entusiasme, pero- el nostre coratge desaparegue' en havent preparat la primera patata. Com me's pela'vem, me's pela hi havia, i, un cop tretes les taques i rascats els ulls, gairebe' no restava patata. George vingue' a veure-la: era de la dimensio' d'una nou. |
| 1788 |
Les raspalla'rem, pero- aixo- era me's fatigo's que pelar-les. Cal dir que tenien formes ben extraordina'ries: bonys, clots, berrugues! Treballa'rem sense descans durant trenta cinc minuts i prepara'rem quatre patates; aleshores vam declarar-nos en vaga i reclama'rem la resta del temps per a rentar-nos. |
| 1789 |
Era ben nutritiu i compost de bons elements, com deia George. Els pe-sols i les patates haurien pogut estar me's tendres; pero- tant se'ns en donava, tenint tots bons queixals. Quant a la salsa... un poema! Potser una mica forta per a un esto'mac capricio's, pero com a nutritiva. |
| 1790 |
Acaba'rem el sopar amb una tassa de te i una tarta de cireres. Durant aquest temps Montmorency emprengue' un duel amb la tetera i fou venc'ut vergonyosament. La tetera havia estimulat la seva curiositat tot el viatge. S'asseia per ullar-la fit a fit, mentre bullia, amb una enigma'tica expressio'. |
| 1791 |
De vegades s'esforc'ava a excitar-la i grunyia furiosament. Quan la tetera cantava i treia fum, ell considerava aquestes manifestacions com una provocacio', i frisava per empendre la baralla; pero- algun de nosaltres l'agafava, en aquell moment greu, i se l'enduia lluny de la seva presa. |
| 1792 |
Un alarit s'aixeca', en la calma de la nit, capac' de glac'ar la sang a les venes, i Montmorency, fugint de la barca, es dedica' a una higie-nica carrera de tres voltes entorn de l'illa, a una marxa de milles per hora, aturant-se c'a i lla per a enfonsar el seu nas dintre els tolls frescos de fang. |
| 1793 |
Doncs res d'aixo-. En altres temps vaig cone-ixer un home que estudiava la gaita, i us hauria sorpre-s de veure l'oposicio' que trobava; no rebia, ni de la seva fami'lia, el que se'n diu ca'lids encoratjaments. De bon principi el seu pare refusa' el propo-sit amb termes de veritable antipatia. |
| 1794 |
De vegades s'esdevenia que un visitant de la casa, desconeixedor de les disposicions que s'havien pres i que s'havien distret de ressenyar-li, anava a passejar pel jardi', on la gaita li feria sobtadament les oi-des, sense estar preparat ni saber entendre de que es tractava. |
| 1795 |
Si el visitant era home vigoro's, queia en basca; si no, es tornava boig. Val a dir que un aficionat que apre-n de tocar la gaita fa uns esforc'os desmesurats i commovedors. Una tal impressio' jo vaig experimentar-la en escoltar el meu jove amic. Deu e'sser un instrument molt difi'cil de fer-lo anar. |
| 1796 |
Cal emmagatzemar molt d'ale-, per a tota la tocada, abans de comenc'ar: almenys aixi' ho vaig compendre mirant-me Jefferson. Comenc'ava superbament, amb una nota ba'rbara, plena de coratge, arravatadora, i continuava apianant me's i me's, finint ordina'riament amb farfolleig barrejat de xiulets. |
| 1797 |
Aquest noi no esta' gaire fet als bons aliments. El deixa'rem a la barca per a sortir a donar un tomb per Henley. Ens digue' que fumaria una pipa, que beuria un got de whisky i ho disposaria tot per a passar la nit; en tornar, nosaltres li fari'em un crit i ell vindria, per a embarcar-nos tots. |
| 1798 |
No era cosa de passar la nit barallant-nos amb la policia: majorment quan no desitja'vem e'sser gratificats amb sis mesos de preso' per fer les coses massa be'. Prova'rem de recone-ixer la quarta illa, en mig de la fosca i la desesperanc'a que ens aclaparava; pero- sense l'e-xit me's petit. |
| 1799 |
Aleshores ens demana'vem si no eren me's de quatre, les illes que teni'em al davant; si positivament esta'vem a prop d'elles o a una milla de l'indret on pensa'vem estar, etce-tera, etc. Fins ens pregunta'rem si e'rem a la dreta o a l'esquerra del riu. Sembla tot tan estrany, tan diferent, a la nit!. |
| 1800 |
Vaig pensar, un instant, si es tractaria d'esperits! El llum llui-a tan feble, tan misterio's! Sobtadament m'acudi' la idea de si la nostra barca seria alla'; i, dominat per la idea, vaig fer un crit tan fort que la nit sembla' esgarrifar-se'n. Durant un minut no alena'rem; despre's. |
| 1801 |
El comportament de Harris fou inexplicable: era me's que l'ordinari cansament. Mena' la barca a un lloc del marge on ens era impossible baixar, i encontinent es queda' adormit. Ens calgue' cridar i sermonejar-lo sense miraments per aconseguir despertar-lo i tornar-li una mica de seny. |
| 1802 |
Harris, interrogat sobre el que en podia haver fet, sembla', tractant-se del whisky, que no sabia de que li parla'vem. Montmorency semblava entendre-hi alguna cosa, pero- no va dir ni una paraula. Aquella nit vaig dormir segur, pero- me's tranquil hauria tingut el son si no e's per Harris. |
| 1803 |
Em plau molti'ssim tenir-lo a prop i m'entristeix separar-me'n. No tingueu por de donar-me'n massa: amuntonar feina ha estat sempre per a mi una passio'. El meu despatx e's ple de treball fins a dalt de tot, de tal manera que difi'cilment es trobaria una polzada de lloc disponible. |
| 1804 |
He de dir que cuido amorosament el meu treball. Ara mateix, a casa meva, tinc assumptes que em foren encarregats fa qui sap els anys. Doncs be': no hi trobari'eu ni el senyal d'un sol dit. Els tinc en molt alta consideracio': alguna vegada trec els papers, per a espolsar-los. |
| 1805 |
Estic persuadit que ho deia per encoratjar-me. Anant en barca, he observat molt sovint una cosa: cada un te' constantment la idea que ell tot sol s'ho fa tot. Per aixo- Harris sostenia que havia treballat nome's ell, i que nosaltres havi'em estat sempre amb els brac'os plegats. |
| 1806 |
George va fer-hi broma, entorn d'aquesta pretensio'. Pel que ell deia, semblava que Harris no havia fet sino' menjar i dormir. Havia estat ell, George en persona, qui havia fet tota la feina digna d'aquest nom, i mai de la seva vida havia anat d'excursio' amb dos plagues com nosaltres. |
| 1807 |
Heu's aqui' tot l'agrai-ment que em tingueren per haver-los menat, a ells i la vella barca miserable, un tan llarg tros de cami', des de Kingston; per haver-los fet de despenser i administrador constant; per haver-los vetllat amorosament, reduint-me a l'esclavatge. Aixi' e's el mo'n. |
| 1808 |
Desitja dir-vos que us ensenyara' d'agafar les seves planxes per a fer una canoa, pero- a vosaltres us sembla que no cal que es prengui tanta mole-stia, car penseu que la vostra cie-ncia e's suficient per agenciar-vos l'aparell, i no voleu de cap manera molestar-lo ni accepteu la seva proposta. |
| 1809 |
Eren vuit amics (tots de la seva edat, si fa o no fa) que per aquell temps anaren tots plegats a Kew, un dissabte, amb el projecte de fer en barca el viatge a Richmond i retornar. Un dels vuit, nomenat Joskins, provei-t d'un cap desmesurat, els digue' que l'embarcar-se era cosa d'allo- me's distreta. |
| 1810 |
El patro' alla' no hi era; i l'encarregat de representar-lo s'esforc'a' a calmar-los l'entusiasme per la canoa, mostrant-los dues o tres barques escaients, de les que s'acostuma a pendre per a excursions. Pero- aquestes no els feien felic'os: era la canoa de regates la que ells volien. |
| 1811 |
Quan tots estigueren a punt, l'encarregat de la canoa agafa' un garfi i els llanc'a' al mig del corrent. Del que passa' despre's, George no pot donar-ne detalls. Te' la sospita d'haver rebut, al moment mateix de la marxa, un violent cop a l'esquena, provinent del puny del rem del nu'm. |
| 1812 |
Passaren el pont de Kew a una marxa de vuit milles per hora i amb la barca de trave's. Joskins era l'u'nic que remava. George, havent retrobat el seu seient, prova' d'ajudar-lo; pero-, aixi' que fica a l'aigua el rem, el veu desapare-ixer sota la barca, amb gran sorpresa seva. |
| 1813 |
George no sap tampoc explicar com van fer-s'ho per al retorn: nome's li consta que hi van estar quaranta minuts. Una gran gentada els seguia, amb l'esguard, sobre el pont de Kew, interessant-se en llurs esforc'os i prodigant-los diversos consells sobre el que havien de fer. |
| 1814 |
Mentre un dels meus rems era ben endintre de l'aigua, l'altre passejava en l'aire, i, per poder agafar igual quantitat d'aigua de l'un i l'altre costat havia de posar-me dret. Aleshores abundaven en aquell lloc les persones elegants i distingides, i em calgue' passar pel mig en tal positura. |
| 1815 |
Aquesta calma la trobareu sempre, almenys tractant-se de barques que duen la mateixa direccio'. Aixo- de quedar-se enrera, que tant contorba i fa enquimerar tothom, els barquers ho suporten amb una sublim igualtat d'a'nima, donant-nos, aixi', una bella llic'o' contra l'ambicio' i el menyspreu. |
| 1816 |
Remar purament i simple, ben lliure la barca, no direm que sigui un art molt difi'cil d'assolir; pero- el mateix exercici exigeix una pra'ctica molt llarga a l'home que vulgui apare-ixer d'un posat natural i elegant davant els espectadors. El compa's sol e'sser el que entrebanca el novell remador. |
| 1817 |
Ara e's quan anirem be'- afegeix somrient i prestant-se de bon grat al canvi. Pero- ara tampoc no van gaire be'. Stroke ha d'estendre forc'osament els brac'os, a riscos de desarticular-los, per menar aquests rems, mentre el parell de Bow colpegen fort el pit d'aquest a cada brac'ada. |
| 1818 |
No e's pas tan senzilla cosa com sembla. Remant, un hom apre-n fa'cilment a fer anar la barca, pero- cal molt temps de pra'ctica, abans de maniobrar amb precisio' i sense fer passar el riu per les vostres ma'negues. Havia conegut un jove que tingue' un greu accident el dia del seu debut. |
| 1819 |
Deia mil coses... El vaig veure com descendia a l'aigua gentilment, xapotejar i mullar-se fins als ossos, i em vaig tenir el riure davant la cara de lla'stima que feia. Despre's si', que vaig riure durant una estona, fins que vaig donar-me compte que no n'hi havia per tant. |
| 1820 |
En tot cas, no hauria d'haver-se emportat la perxa. Va endur-se'm el corrent, com un quart de milla, fins que vaig veure, ancorada al mig del riu, una barca de pesca amb dos vells pescadors asseguts. Aquests observaren que anava dret vers ells, i em cridaren que em fes a un costat. |
| 1821 |
Quan vaig e'sser prop d'ells, vaig explicar-los la meva situacio', i m'abastaren al vol i em deixaren una perxa. I ben content podia estar de trobar-los alli', car cinquanta metres me's avall hauria encallat. La primera vegada de manejar la perxa, fou amb tres companys que havien d'ensenyar-me'n. |
| 1822 |
No se sabia el que anava a esdevenir cada vegada que ficava la perxa a l'aigua: ni ell tampoc, no ho sabia. Ade's impulsava cap endavant, ade's cap enrera, i sovint voltava entorn de la perxa. Ell semblava me's aviat sorpre-s, que no indignat, a cada resultat assolit per aquelles maniobres. |
| 1823 |
Quan s'havia ja cansat de donar puntades de peu i cops de puny i aixecava son pensament vers solemnes horitzons, fou alliberat. Quan pogue' aixecar-se va esguardar el seu martiritzador que romania al seu costat rient a tot riure i que, en veure Harris, recula' consternat. |
| 1824 |
Els mariners mullen sempre les veles, abans d'hissar-les. Vaig seguir el seu consell, i encara s'agreuja' me's la situacio'; car, si no e's gens agrado's estar embolicat del cap o de les cames dintre els plecs d'una vela eixuta, e's desplaent, en absolut, sofrir aquest suplici dintre una vela mullada. |
| 1825 |
Que el vaixell no es submergi', ho garantitzo com un fet; pero- so'c incapac' d'explicar la rao' de la seva cleme-ncia. Sovint ho he pensat despre's i mai no he trobat una explicacio' satisfacto-ria d'aquest fenomen. Potser el resultat fou degut a l'obstinacio' pro-pia de tota cosa d'aquest mo'n. |
| 1826 |
Aquest banc de tarquim fou la nostra salvacio': el vaixell va fer un solc com si fos una rella, i s'atura'. Nosaltres comprova'rem, amb estranyesa, que podi'em encara bellugar-nos com voli'em, que no havi'em estat sacsejats i projectats mateix que pe-sols dins una bufeta inflada. |
| 1827 |
La propina per aquest home, la trenca dels rems i la nostra excursio' de quatre hores i mitja, ens costaren els dinerets que ana'vem posant dins la guardiola un grapat de setmanes. Pero- havi'em adquirit experie-ncia, i diuen que, a qualsevol preu que es pagui, e's sempre barata. |
| 1828 |
El poble e's antic i ce-lebre: data dels temps llunyans del rei Ethelred, quan els danesos ancoraren llurs vaixells de guerra a Kennet i es llanc'aren de Reading per destruir Wessex. e's on Ethelred i el seu germa' Alfred lliuraren batalla amb els pagans, vencent-los. Ethelred pregava i Alfred combatia. |
| 1829 |
Veritablement e's una cosa empipadora, i caldria pendre una decisio' encaminada a fer moderar la marxa de tals embarcacions, que tanmateix so'n molt impertinents. Xiula que xiula, a perill de rebentar la caldera, i ni aixi' amb prou feines podeu aconseguir que us deixin el pas lliure. |
| 1830 |
De bona gana hauria jo enfonsat, si m'ho haguessin deixat fer, un parell d'aquelles petites barques, per a donar-los una llic'o'. El riu esdeve' encisador, un poc me's enlla' de Reading. El cami' de ferro descompon el paisatge pels voltants de Tilehurst, pero- des de Mapledurham a Streatley e's admirable. |
| 1831 |
Me's enlla' de la resclosa de Mapledurham es passa per davant de Hardwick-House, on Carles I jugava a bols. Les proximitats de Pangbourne, on s'aixeca l'original i petit hostal del Cigne, deuen e'sser tan conegudes dels aficionats a les exposicions de pintures com ho so'n dels propis estadants. |
| 1832 |
Diu que, les muntanyes que s'aixequen a l'una part i l'altra del riu, s'unien antigament i formaven una barrera al mateix indret per on avui passa el Ta'mesis, el qual finia en un llac immens me's enlla' de Goring. Jo no puc afirmar ni contradir aquesta versio', i he d'acontentar-me amb fer-ne esment. |
| 1833 |
Prou havi'em provat de fer-nos-ho nosaltres a la mateixa aigua del Ta'mesis, sota l'alta direccio' de George, pero- el resultat havia estat menys que satisfactori. Va e'sser contraproduent, car els nostres vestits es trobaren en me's dolent estat despre's d'haver volgut rentar-los nosaltres. |
| 1834 |
El compte fou pagat sense badar boca. Les encontrades de Streatley i de Goring so'n un centre important de pesca. Un hom pot dedicar-s'hi en les millors condicions. El riu e's abundo's en sollos, gobis, anguiles i alguns altres peixos d'aigua dolc'a. Res tan fa'cil com asseure's i provar-ne la captura. |
| 1835 |
Que jo sa'piga, mai no s'ha pescat a l'alt Ta'mesis altra cosa que peixets sense profit, els quals res no tenen que veure amb allo- que s'ente'n per pesca. La Guia local dels pescadors del Ta'mesis no diu si es pot agafar res: s'acontenta amb dir que aquell indret «e's un bon lloc per a pescar-hi». |
| 1836 |
Pel que jo he vist alli' mateix, puc confirmar la seva opinio'. No hi ha al mo'n un reco' en el qual hi hagi me's quantitat de peixos, ni on s'hagi vist pescar me's. Hi ha aficionats que ho practiquen un dia, i d'altres que ho practiquen un mes. Podeu posar-hi un any, si voleu: el mateix te'. |
| 1837 |
No. Aixo-, tanmateix, no e's pas cert. Jo no so'c bon pescador. Hi va haver una e-poca en que em vaig aplicar particularment a aquest passatemps, i vaig fer, al meu entendre, sensibles progressos; pero- els vells pescadors em deien que mai no faria res de bo, i m'aconsellaren que plegue's. |
| 1838 |
Van equivocats. La mentida vulgar, ordina'ria, no e's cosa que valgui la pena: e's bona per als principiants. Els pescadors experimentats se'ls reconeix pels detalls circumstancials, per la manera com saben adornar els fets, per l'aire que saben donar-hi de minuciosa i pretensiosa veritat. |
| 1839 |
No te' cap importa'ncia el dir: «Ahir a la tarda vaig agafar quinze dotzenes de perques», o be': «El dilluns darrer vaig pescar un gobi que feia tres peus, del cap a la cua, i pesava divuit lliures.» So'n confide-ncies sense habilitat, sense trac'a, que demostren coratge i res me's. |
| 1840 |
Pero-, que- us dire', pobre de mi? e's un fet. Havia roma's tota la tarda assegut, i no havia pescat sino' unes miserables dotzenes de peixets i una vintena de sollos. Estava per abandonar aquell exercici, quan heu's aci' que sento, tot d'un plegat, una estirada forta del fil de la canya. |
| 1841 |
Pero-, nois, impossible moure la canya. Fins al cap de mitja hora no em fou possible agafar aquell diable de peix. A cada moment em creia que anava a fer-se trossos. A la fi vaig enganxar-lo, i... que- diri'eu que era? un esturio': un esturio' de quaranta lliures pescat amb canya, nois. |
| 1842 |
I comenc'a a descriure la sorpresa dels que foren espectadors del fet meravello's, el que va dir la seva muller en tornar a casa, i l'opinio' que meresque' a John Buggles. Un dia vaig demanar a un hostaler riberenc si alguna vegada no l'enutjaven, els pescadors, amb llurs contes. |
| 1843 |
Si no havia agafat res, anunciava deu peixos. Impossible, amb el seu sistema, agafar-ne menys de deu: aquesta era la clau del seu secret. Si, per una d'aquelles sorts, arribava a pescar-ne un, en comptava vint: dos en valien trenta; tres, quaranta; i aixi' successivament. |
| 1844 |
Fou un me-tode tan senzill com ben imaginat, que va fer-se famo's despre's, quan es tracta' d'aplicar-lo en general a tota la corporacio' de pescadors. El comite- de l'Associacio' de Pescadors del Ta'mesis en recomana' la pra'ctica, fa cosa de dos anys; pero- alguns dels seus me's antics membres s'hi oposaren. |
| 1845 |
M'havien dit que era al riu. Jo que si', vaig proposar-me agafar-la i vaig sortir amb la meva. Em sembla que de peixos d'aquesta mida no se'n veuen gaires. Bon dia, senyors. I sorti', deixant-nos sols. Despre's del que va dir-nos, ens fou impossible allunyar els ulls d'aquell peix. |
| 1846 |
Feia vint-i-sis lliures! Vaja, senyors: ade'u-siau. Al cap de cinc minuts entra' un tercer home i ens explica' com havia agafat aquell peix de bon de mati'. Tot seguit marxa' i fou reemplac'at per un individu que era en el ple de l'edat so-lida i solemnial, el qual va asseure's davant la finestra. |
| 1847 |
I ens conta' la veritable histo-ria del peix. L'havia pescada ell, quan ell era minyo', sense cie-ncia ni experie-ncia, merce-s a la inexplicable bona sort que acompanya sempre els nois quan fugen d'estudi i pesquen una estona amb un tros de cordill lligat a l'extrem d'una branca. |
| 1848 |
Aquesta truita li havia estalviat una bona pallissa en tornar a casa, i meresque' que el mestre el castigue's fent-li copiar moltes vegades una regla de tres, i amb uns exercicis gramaticals. En aquest moment el cridaren. Nosaltres resta'rem sols, contemplant-nos encara l'admirable peix. |
| 1849 |
Era a terra en mil bocins. (I dic mil quan potser no n'hi havia sino' noucents. No vaig comptar-los.) Ens va semblar molt estrany, inexplicable, que una truita embalsamada es trenque's aixi' a petits bocins. I, realment, hauria fet estrany tractant-se d'una truita embalsamada. |
| 1850 |
L'Oxford Club aprofita aquest espai per entrenar els seus remers. Aquesta manca de rescloses els aficionats al rem la veuen com una bona condicio', pero- les persones que cerquen atractius i distraccions se n'enyoren. De mi puc dir que em plauen, les rescloses: trenquen la monotonia del vogar. |
| 1851 |
Als meus ulls llisca la barca, llavors, fora de sa estreta preso', per tornar encara a trobar l'acollida de les aigu-es plena de benvolenc'a. Les rescloses so'n indrets molt pintorescos. El guarda vigoro's, sa muller joiosa i llur fill so'n simpa'tiques persones amb les quals us plau d'enraonar. |
| 1852 |
Vosaltres, els de la gorra vermella i negra! Si no cuiteu, seran els vostres cada'vers el que retrataran! Amb una ullada comprova'rem que la nostra barca s'havia enganxat amb un tros de fusta que l'aigua de la resclosa, passant-hi per sobre, feia penjar. Va venir d'un segon que no fo'ssim engolits. |
| 1853 |
De Wallingford a Dorchester les proximitats del riu so'n me's muntanyoses, me's variades i pintoresques. Dorchester e's a mitja milla del Ta'mesis: s'hi pot arribar pel riu mateix amb llanxa, pero- la millor combinacio' e's deixar l'aigua a Days Lock i fer una passejada en ple camp. |
| 1854 |
Com Wallingford, s'havia fet important a l'e-poca primitiva de la Gran Bretanya, i aleshores s'anomenava Caer-Doren (la ciutat de l'aigua). Un temps me's pro-xim a nosaltres, els romans hi fundaren un camp atrinxerat, i les seves fortificacions, avui tan poca cosa, eren aleshores mateix que muntanyes. |
| 1855 |
Si sabeu desxifrar aquest problema, trobareu que la fami'lia de W. Lee l'havien formada persones. W. Lee, cinc vegades batlle d'Abingdon, va e'sser, indubtablement, un benfactor per a la seva generacio', i estic segur que com ell no en trobari'em gaires en el populo's segle dinou. |
| 1856 |
Els esglaons que hi ha al peu de l'obelisc serveixen generalment de tra'mpol als joves banyistes que volen fer-se ca'rrec del veritable perill del lloc. Iffley Lock i el seu moli', una milla abans d'arribar a Oxford, so'n el motiu predilecte dels de la Confraria del pinzell que frequ-enten el Ta'mesis. |
| 1857 |
Quan ja s'han vist els quadros, sol passar que l'original no plau tant. A dos quarts d'una de la tarda passa'vem per Iffley Lock, i, en tenir-ho tot a punt per al nostre desembarc, comenc'a'rem la nostra darrera milla. El passatge me's difi'cil que conec del riu e's aquest d'Iffley a Oxford. |
| 1858 |
Pel que acabo d'explicar compendreu que estigue'rem a punt d'abordar moltes barques durant aquesta milla, com d'e'sser abordats per moltes d'altres. Resultat: una salsa de paraules... verdes. No se' pas per que-, pero- el cert e's que, mentre un hom e's al riu, te' sempre l'humor d'allo- me's irritable. |
| 1859 |
Les barques de lloguer que es troben al Ta'mesis me's enlla' de Marlow, generalment so'n bones barques, suficientment calafatejades i resistents al naufragi, mentre siguin ben menades: tenen llocs reservats per a seure i van provei-des de tot el material necessari de rems i governall. |
| 1860 |
Un estiu vaig anar amb una colla que havia llogat una d'aquestes barques per alguns dies d'excursio'. Cap de nosaltres no sabia que- era aixo- que se'n diu barca de lloguer: ni quan ens la vam veure al davant vam saber-la distingir. Per endavant havi'em escrit demanant un doble esquif. |
| 1861 |
Molt be'. Jim: porteu L'orgull del Ta'mesis. El noi marxa', i cinc minuts despre's tornava amb una pec'a de fusta antidiluviana, desenterrada d'algun cau, d'on l'haurien treta amb el menor perjudici possible. La meva idea, al primer cop d'ull, fou que es tractava d'una reli'quia romana qualsevol. |
| 1862 |
I ens fe'u remarcar una pila de senyals per a provar que aquell cetaci devia haver pertangut al peri'ode preglacial. Per a resoldre les dues opinions demana'rem al minyo' (recomanant-li que no teme's de dir tota la veritat) si era una balena fo-ssil preadami'tica o un fe-retre roma' de les primeres edats. |
| 1863 |
Emporteu-vos-en a casa aquest bugader de la vostra senyora mare, i torneu amb una barca. El propietari en persona vingue', mentrestant, i ens assegura', sota la seva paraula «d'home competent en la mate-ria» que allo- era una barca de debo-: el doble esquif triat expressament per a la nostra excursio'. |
| 1864 |
Despre's resa'rem les nostres oracions, i embarca'rem. Trenta cinc xelins va costar-nos el lloguer, per sis dies, d'aquell inva'lid, que hauri'em pogut comprar per quatre xelins i sis penics a qualsevol mercat d'encants. El temps canvia' al tercer dia (parlo del nostre viatge actual). |
| 1865 |
La nostra mare la Terra sembla tota trista i sense energia quan aquesta llum benfactora deixa d'escalfar-la. Ens encomana sa tristesa i sembla que ens deixi, com la vi'dua que ha perdut l'objecte de sa tendresa: els fillets es complauen a agafar-li la ma', pero- no la veuen pas somriure. |
| 1866 |
La naturalesa e's bella, fins i tot quan plora... Harris i jo vam sentir un veritable entusiasme durant les primeres hores, i entona'rem una canc'o' que glossava els gaudis de la vida bohe-mia, lliure en la tempesta com en el bon temps, al grat de tots els vents i joiosa amb la pluja tan benfactora. |
| 1867 |
Aquesta canc'o' ridiculitzava les persones que no saben estimar aquesta manera de viure. George, menys entusiasmat, obri' el seu paraigua. A l'hora de dinar munta'rem el nostre sopluig, i el mantingue'rem tota la tarda, deixant lliure, al davant, un petit espai per a poder remar i mirar cap enfora. |
| 1868 |
Aquests records ens portaren a una afalagadora conversa, sobre la cia'tica, febres, reumes, malalties dels pulmons, bronquitis, etc. Harris fe'u observar la terrible situacio' que passari'em si un de nosaltres caigue's seriosament malalt durant la nit, allunyats com e'rem de metges i d'auxilis. |
| 1869 |
No podi'em suportar l'inenarrable acompanyament de George quan subratllava aquest Dos, donat l'estat de lassament en que ens troba'vem. Harris es posa' a gemir com un nen, i Montmorency lladrava fins a fer creure que el cor li dolia o que tenia mal de queixal. George volgue' passar al couplet segu-ent. |
| 1870 |
Creia que, un cop entrenat, traduiria me's be' el sentit de la mu'sica, la qual semblaria llavors menys trista. La majoria va oposar-se a aquesta temptativa. No sabent que me's fer, ana'rem a jeure: e's a dir, que ens despulla'rem per a fer com si dormi'ssim al fons de la barca, durant tres o quatre hores. |
| 1871 |
Agafa'rem la maleta Gladstone i desembarca'rem silenciosament. Inspecciona'rem el riu amunt i avall. Ningu' no ens veia! Vint minuts despre's s'hauria pogut veure tres persones seguides d'un gos, amb llastimo's posat, pujant furtivament de l'hotel del Cigne cap a l'estacio' d'el cami' de ferro. |
| 1872 |
Enganya'rem el barquer de Pangbourne. No havi'em tingut la gosadia de dir-li que la pluja ens feia fugir. No. Li confia'rem la barca i son contingut, amb l'ordre de tenir-la disposada per a l'endema' a les nou del mati'; si ens passava res de nou, li fari'em saber el nostre retorn per carta. |
| 1873 |
A les set e'rem a Paddington. Prengue'rem un cotxe per anar directament al petit restaurant en qu-estio', on fe'rem un lleuger a'pat. Encomana'rem un sopar per a dos quarts d'onze, i, deixant alli' Montmorency, continua'rem el nostre cami' vers Leicester Square. A l'Alhambra crida'rem l'atencio' ben de debo-. |
| 1874 |
He de confessar que aquell sopar ens ompli' de joia, car eren deu dies els que havi'em viscut alimentant-nos quasi u'nicament de vianda freda, pastissos, pa i confitures: com si digue'ssim un re-gim de dieta simple i nodridora, pero- sense res veritablement excitant per a la gana. |
| 1875 |
Ens senti'em bons, misericordiosos, plens d'idees. Harris, que seia prop de la finestra, aparta' la cortina i mira' al carrer. Era mig a les fosques; els llums pampelluguejants flamejaven a cada bufada de vent; plovia a ruixats i un torrent d'aigua baixava pel mig del carrer. |
| 1876 |
El dia que va tornar al poble amb la llice-ncia, ja la va endevinar, la seva sort. La mala cara dels uns i la fredor dels altres, l'aire de tant se me'n do'na dels propis i el posat garneu dels estranys, varen ser per a ell l'anunci de la vida de penes i fatics que anava a empendre. |
| 1877 |
I, tot dient aixo-, en Biel cloi-a rabiosament el puny com si amenace's el poble, mentre dirigia el seu esguard somnio's cap a les rui-nes de la torre del Barbut, que s'aixecaven entapissades d'eura sobre l'esquenall del cingle de Mal-vent, part d'alla' dels boscos del comte. |
| 1878 |
I, per aixo- tambe', quan un dels pagesos va contar que, tan bon punt com havia comenc'at la pluja, havia obirat, a la claror d'un llampec, una mena de fantasma que, des del cingle de Mal-vent, frec a frec de la torre del Barbut, amenac'ava el poble, tot el terme va poder sortir per testimoni. |
| 1879 |
Els consells de l'apoteca'ria, que li era padrina; les amenaces del seu pare, que feia sempre grans bocades de rompre-li un brac' amb un samaler; i fins els predicots de mosse-n Esteve, el rector, que, com qui no ho vol, procurava topar-s'hi i cercar-hi conversa, varen resultar eixorcs. |
| 1880 |
I encara, sense en Biel, hauria fet seguir la Ruixqueta, una cabra cega i coixa que criava i a la qual duia gran voluntat d'enc'a' que l'havia guarida de les nafres que varen cegar-la i ocasionar-li la coixera. Se'n recordava com si acabe's de passar, la Malena, d'aquell daltabaix. |
| 1881 |
Ventura que un dels vei-ns va tenir la pensada d'abrigar la be-stia amb una manta: sino', potser hauria mort de la feta. I si no hague's estat el compte amb que la Malena va guarir-li despre's les nafres, ben segur que tampoc se n'hauria escapat de morir. Per aixo- se l'estimava tant. |
| 1882 |
Fins al comiat que varen donar-se el dia que ell va compare-ixer a la ferreria tot esbufegant, dient que acabava de matar el Picoti', la cabra hi era present, com hi era l'endema', quan va travessar el poble entre els dos civils que varen aixarpar-lo abans de passar la ratlla. |
| 1883 |
Semblava que, en totes les penes i en totes les alegries de la Malena, ella hi hague's de pendre part. Cega i tot, endevinava sempre els humors de la mossa, i brincava de goig quan estava alegre, i se li agemolia, consirosa, als peus, quan estava trista. Era com si flaire's la sort. |
| 1884 |
A vegades, comparant la d'en Biel i la de la Ruixqueta, a la Malena li semblava que venien a ser una mateixa cosa. Perque-, ben garbellat, tant a ell com a la bestiola, totes les mise-ries els venien d'una hora de mala astruga'ncia. Res: un moment de desgra'cia i una tirallonga de mals per seguici. |
| 1885 |
Com coniller que flaira el rastre d'una pec'a, va eixamplar els narius del seu nas prim i delicat, i, desplegant tot seguit els llavis, esblanquei-ts com fulles de rosella mal nada, va bleixar amb totes les seves forces, tot fent accio' de redrec'ar-se i giravoltar sobre si. |
| 1886 |
Una quietud basardosa s'havia fet mestressa dels voltants. Fins semblava que la remor de l'aigua reste's esmortei-da. La Malena, sang-glac'ada de primer antuvi, va sentir-se tot d'un plegat corpresa per l'aire de beatitud d'en Biel; i sense parar-hi atencio', va mig aclucar els ulls i va somriure. |
| 1887 |
I ell, que l'esperava sota, en sentir-se la ma' que li allargava enclosa amb ferma estreta, va notar que un formigor estrany li recorria la co-rpora i li feia perdre el mo'n de vista, amb perill que la Malena, en deixar-se caure confiada en ell, rodole's pel riba's fins al co'rrec. |
| 1888 |
Prou que ho sabes tu, que me's d'un cop havies estat en perill de caure a les seves urpes!... I prou que ho sabes, tambe', que aixo- va ser una de les coses que em varen fer venir set de la seva sang! Pel cervell de la Malena va passar-hi, com un llampec, el record del Picoti'. |
| 1889 |
Empro- de vegades m'encenc i no puc fer-hi me's: sabes?... A qui en tinc, de mali'cia, e's a tot el poble. Perque- tu ja ho sabes, que no hi havia home de sis hores a la rodona, que no hague's tingut gosar per fer el que vaig fer. Sino' que cap va atrevir-s'hi per por de les resultes. |
| 1890 |
I mira't: m'ha passat una cosa ben igual com el que em passava llavores. Con la posa'vem a terra els dies d'escarra's, la cuidava espatllar a cops d'espolsadors; empro- con era sobre l'altar i la veia enrondada d'a'ngels, fins i tot m'arribava a semblar que amb les patacades li havia fet mal. |
| 1891 |
Les batallades de les dotze, escampant-se al volt del campanar del poble i retrunyint de cingle en cingle, varen sobtar tot d'una la parella, encomanant a la mossa un esverament que li va fer travessar enventada la palanca i enfilar-se a trenca nou de coll costa amunt fins a entrar al poble. |
| 1892 |
I en Biel va quedar esmaperdut, com na'ufrag que, obirant al lluny la farola que ha de guiar-lo a bon port, es troba sobtadament capbussat per una onada que el deixa entre tenebres. Les lla'grimes que va costar-li aquella pe-rdua no tenien fi ni compte. Fins al cap de moltes setmanes. |
| 1893 |
Si en semblants ocasions algun altre presidari s'hi gosava acostar per fer-ne mofa, es sentia de sobte envai-t per una onada que l'encegava i li feia perdre el mo'n de vista. Era com si una forc'a desconeguda li regire's les entranyes, atiant-lo a venjar-se de l'imprudent que torbava la seva pau. |
| 1894 |
L'esclavitud en companyia li era molt me's grata que la llibertat de be-stia esquerpa; aquella llibertat que el condemnava a fugir de tothom per no veure com tothom fugia d'ell. De vegades, en considerar la seva sort, l'envai-a una profunda rancu'nia, que li encomanava una abrandadora set de venjanc'a. |
| 1895 |
A la tarda havia vist l'hereu que sortia del camp de dalt, i s'havia sentit recremat per una foguerada que l'havia envermellit fins a les orelles. Justament, aquell camp, que havia estat del Picoti', era un dels que me's angu'nies li costava. Les gotes de suor que hi havia foses no tenien fi ni mesura. |
| 1896 |
Aleshores, arrapant-s'hi fortament al capdamunt, va comenc'ar a tombar-les dintre el camp, bo i estirant-les cap a l'altra banda i fent-les rossegar per damunt dels terrossos, per aixafar-los i fresar-los i picolar el blat naixent. La seva intencio' era envair el camp amb rocs de la clapissa. |
| 1897 |
Per un moment en Biel va contemplar la tasca feta; pero-, no quedant-ne satisfet encara, va enfilar-se per la clapissa amb l'intent d'acabar-la. Descalc'ats els esquerdalls i rierencs de la banda de sota, el pendent quedava prou lliure d'embarassos perque- hi poguessin rodolar els de me's cap al cim. |
| 1898 |
Fer-se'n cabal en Biel i posar-se a estimbar rostos avall els que quedaven, va ser tot una cosa. Fins roques enteres varen davallar, empeses per ell, ficant-se camp endins com si no tinguessin aturador, i arrossegant, en llur cursa, el davassall de menuts palets que trobaven al pas. |
| 1899 |
No pas del tot, que alla' baix, a l'altra banda del camp, aixecaven llurs copes cel amunt els noguers que ell havia plantat i que ara volia atuir amb l'intent que els de can Bartra no poguessin gaudir-se'n. Incapac' de tallar-los, va resoldre ferir-los de trai-dor fent-los a tots la corretgeta. |
| 1900 |
Li xiulaven les orelles; se li obria fora de mesura la boca per beure l'aire, li sotraquejaven sense compa's els polsos, fent-li la mateixa impressio' que si els hi mallessin. Quan va arribar a la torre del Barbut, semblava talment una guilla que es fica a cau al veure's encalc'ada. |
| 1901 |
Alli', ajegut a terra, revolcant-se en la mar de negror que l'enrondava, aclofat per la fatiga i atui-t pel pes de la seva mala sort, va sentir amb plena conscie-ncia la granda'ria del disbarat que acabava de fer i que podia acabar-lo de perdre per a tota la vida. I va plorar!. |
| 1902 |
Perque-, que l'autor de la feta havia estat en Biel, no en tenia cap dubte: n'hauria posat les mans al foc sense por de cremar-se. Malgrat la seva certesa, hi havia moments en que-, rumiant, rumiant, acabava per dir-se que un home sol, en una nit, no podia haver fet tanta feina. |
| 1903 |
Pero- ben aviat, en recordar el brao' de que- en Biel havia donat mostra sempre, tornava a posseir l'asseguranc'a que ell i no me's que ell era capac' de semblant obra. D'un home com en Biel podia esperar-se tot. Aixo- sense comptar que per a alguna cosa havia de servir-li el seu tracte amb les bruixes. |
| 1904 |
Una conversa que va tenir amb la Malena va acabar-lo de decidir a llaurar dret. Era cap al tard d'un diumenge de febrer. En Costa, que havia passat la tarda a l'hostal jugant i bevent, s'havia ficat al llit en arribar a casa, queixant-se de rodaments de cap i quedant-se adormit com un soc. |
| 1905 |
Abantes m'acontentava del peix que podia arreplegar per les gorgues del co'rrec i pels rabeigs de la riera; empro- l'altre dia vaig baixar a ciutat, vaig fer negoci, i vaig comprar-me aquesta escopetota, que em fa pla bon servei. La Malena va mirar-lo estranyada. No ho entenia, allo- de fer negoci. |
| 1906 |
Sobretot en Jan de can Bartra, que, d'enc'a' que veu que fujo d'ell com d'un mal gam, se do'na a les a'ligues. Empro- el que el te' me's foll e's la feta del camp de dalt. Diu que amb deu vides que pusque's llevar-te no li pagaries el desingust. Perque- ell esta' que va ser cosa teva. |
| 1907 |
I jo tambe' hi estic. I trobo que vares fer mal fet, perque- en Jan e's molt verino's, i qui l'hi fa l'hi paga. La nit s'era estesa arreu, i la Malena no va poder obirar les dues lla'grimes que, creixent i botint-se a les parpelles d'en Biel, varen acabar per davallar-li, pesades, galtes avall. |
| 1908 |
Hi havia un to d'amenac'a tan ferm, en les paraules d'en Biel, que la Malena va esferir-se'n i va fer accio' d'apartar-se. I ell, que va notar-ho, va agafar-la per la ma' i va estirar-la suaument, mentres una onada te-bia li recorria tota la co-rpora i un mal pensament li feia perdre el mo'n de vista. |
| 1909 |
Era enyorament desconegut fins aleshores, una recanc'a que l'entristia; pero- no amb aquella tristor que atueix i lleva l'habilior de moure's, sino' amb una tristor frisosa que li pessigollava arreu tot el cos i l'atiava a bellugar-se d'aci' d'alla' com si cerque's quelcom que no trobava. |
| 1910 |
Per aixo-, en veure els pagesos com s'escarrassaven per les treballades, els tenia enveja i s'apoderava d'ell un gran desig de demanar-los per amor de De'u un magall o una aixada, amb el fi de satisfer la seva necessitat de foragitar dels seus dintres l'escreix de vida que els hi xarbotava. |
| 1911 |
Me's d'un cop va anar-se'n ben be' d'un jac' de grill com no el malmet per tota la vida: sobretot una tarda que va trobar-lo furgant els amagatalls dels conills als pedrers del comte, que es veien blanquejar sota el cingle de Mal-vent, prop de l'angle que formaven, en unir-se, el riu i el co'rrec. |
| 1912 |
Pero-, enardit per la brega, el bander es va llanc'ar com foll al seu seguici, cercant l'ocasio' en que- pogue's engaltar-li l'arma. Bosc endins i rost amunt, varen brincar llarga estona a salt de mata, estrompassant xaragalls i esbarzers, i anguilejant entre l'espessor com esperitats. |
| 1913 |
I el que rumiava era que potser el millor que li podria escaure seria que el seu perseguidor el deixe's al seti d'una escopetada, per a acabar d'un cop amb la vida que duia. Pero- al mateix temps sentia temenc'a de morir, abandonant, en fer-ho, tota esperanc'a de ser de la Malena. |
| 1914 |
L'u'nic que veia el capella' era que en Biel plorava i sanglotava, amb un plor que li negava tot el rostre i amb uns sanglots que el sotragaven de cap a peus. I per aixo- l'acaronava... i per aixo- l'abrac'ada amb que- l'estrenyia contra el seu pit s'anava estrenyent de me's en me's. |
| 1915 |
Tota la teva de-ria era treballar, guanyar diners per ajudar a la teva mare, que al Cel sigui. I, com que eres bon minyo', tothom t'estimava. Despre's vares anar fent-te gran i fort; i, com me's home et feies, me's treballador te tornaves i me's podies servir de mirall als joves del teu temps. |
| 1916 |
Escoltar-la i obeir-la, i fer un propo-sit ferm de no tornar-la a pertorbar mai me's. Mai me's! Entenes?... I, al tornar al poble, havies d'haver-ho fet amb l'intent de no delinquir cap altre cop i guanyar-te, a co-pia de ben obrar, la voluntat dels que, a causa del teu crim, l'havien apartada de tu. |
| 1917 |
Empro- no vares fer-ho, i, en lloc d'esmenar-te, va semblar que fessis tot el que pusquies per donar la rao' als que et critiquejaven. I vares comenc'ar a venjar-te d'ells fent mal... i per aixo- la teva tornada al poble va ser com l'arribada d'un flagell pitjor que la pedra seca. |
| 1918 |
I molt ente-s en les coses del mo'n. I te' molt de talent. Per aixo- confio que tot seguit coneixera' la cosa i la resoldra' amb tota conscie-ncia. I, un cop l'hagi resolta, ja tindrem cami' ferm per anar a topar el senyor comte. I hi anirem tots dos, a topar-lo: entenes? Qui cara veu, cara honra. |
| 1919 |
Entre les grans esteses de blats i ordis a punt de segar que creuaven la carretera, el grandio's paraigua vermell amb que es guardava del sol el capella', semblava una rosella colossal: la mare dels milions i milions que se'n veien vermellejar entre la rossor de les messes madures. |
| 1920 |
Entre la fresca del riu, i el zum-zum dels borinots i avespes, i el fregadi's de les espigues mogudes pel vent, l'oracio' de mosse-n Esteve i el seu company semblava una remor me's; pero una remor tan forta, que cuidava ofegar les que se sentien c'a i enlla' cantant la vinguda de l'istiu. |
| 1921 |
Amb el temps que hi havia tingut el cau, se l'havia anada conjuminant de mica en mica, adobant amb toves i teules que havia trobat arreconades, els coberts espatllats, refent els fogons per coure la minestra, apedac'ant les portes esquerdades, i tapant amb pedres i fang els esvorancs dels murs. |
| 1922 |
De primer antuvi, l'u'nic que farem sera' posar si'nia al pou per poder regar les hortalisses. Cabalment, al Mas de la Caula tinc encara tots els ormeigs de la que hi habia abans de fer-hi obres. D'eines, amb una requisa per dos o tres masos, en tindrem me's que no en vulguem. |
| 1923 |
Despre's va asseure's darrera l'escriptori, va pendre un full de paper, i va comenc'ar a fer plans i xifres. El seu front espaio's, la seva cara de linies robustes, i la seva barba rogenca i forta, contrastaven amb l'aire afeminat del seu pare, que es veia en retrat al seu darrera. |
| 1924 |
Passat l'engrescament del primer instant, acabava de sentir-se pessigollat pel dubte. Pero- ben aviat va foragitar-lo de si, considerant que el que anava a arriscar era una mesquinesa comparat amb els aventatges que, si la cosa anava be', podia produir-li. I, que hi aniria, era gairebe' segur. |
| 1925 |
Amb tot, al cap de pocs dies, quan varen comenc'ar a co'rrer les lloances que feien del jove tots els que havien provat de llogar-lo, varen calmar-se bon xic les malvolences, i molts dels que abans li haurien negat una set d'aigua varen comenc'ar a tornar-li el salut, que ell dirigia a tothom. |
| 1926 |
Per aixo-, sentint-se encoratjat, va resoldre deixar la vida esquerpa que duia, i va demanar acolliment a l'hostal, abandonant la torre del Barbut. La lla'stima va ser que, al cap de pocs dies, l'hostaler va donar-li comiat a causa dels parroquians joves que li sostreia l'hereu Bartra. |
| 1927 |
I, un dia que va topar-s'hi tu per tu, al mig del carrer, mentre anava amb el vell Pitxela a beure una titlla, veient que el seu company aturava el minyo' amb l'intent de llogar-lo per a la sega, va quedar-se palplantat a la seva vora, esperant que enllestissin el tracte. |
| 1928 |
L'alegria el regirava de cap a peus i li encomanava ganes de co'rrer i de follejar com quan era criatura i veia al seu davant la vida riolera. I era que tambe' li veia, de riolera, ara com ara: la veia riolera i sobreexint de promeses, amb un enriolament que l'esponjava i l'entendria tot. |
| 1929 |
Els dies que mancaven per a la vinguda del senyor li semblaven setmanes; i la seva frisanc'a era tan forta, que, de pic o de palada, no passava dia que, per feina que tingue's, no aprofite's una estona per a resseguir de cap a cap i en tots sentits les terres que havia de menar. |
| 1930 |
Pero-, abans de comenc'ar la feina, va dirigir la vista enlla', resseguint, d'una llambregada, el poble i els camps i boscos que el circui-en, les hortes esteses en rengle tot darrera les cases, i els prats que clapaven al terme. Una foguerada d'enveja li va encendre la co-rpora. |
| 1931 |
El que e's per aigua, hi ha pas por que la cosa falli. I, com si volgue's assegurar-se'n una vegada me's, va deixar el magall que havia comenc'at a manegar i va acostar-se al brocal del pou, dirigint la vista per la caixa fins a veure l'aigua, que, com si fos un ull de la terra, esclatava de llui-ssors. |
| 1932 |
Va despenjar-la amatent; va aplegar, d'un sacotell que tenia a un reco' de cuina, un gros guimbarro de pa mut; i, despre's d'esbardellar, d'un cop de puny, una grossa ceba que guardava sobre els fogons, va posar-se a dinar amb la mateixa gana que si ane's endarrerit de vuit dies. |
| 1933 |
Despre's va abeurar-se en un ca'ntir esgalletat i sense nansa, que havia trobat, pocs dies abans, prop de la font; va sortir altra vegada al defora, va aplegar el magall, i acabant-lo de manegar en un dient de parenostre, va fer algunes passes en direccio' al tros de terra que volia convertir en hort. |
| 1934 |
Alguna matinada, passant pel poble desert, havia tingut la pensada de llanc'ar un roc a la finestra de la Malena, amb l'intent de garlar una estona; pero-, uns cops perque- anava amb la colla dels segadors, i altres perque- la feina l'esperava, sempre havia passat de llarg. |
| 1935 |
I, com si fos un ocell de la primera volada, en Biel va sentir que una onada de sang el sufocava, i va prendre comiat a correcuita per a dirigir-se lleuger cap a la torre, on va estar treballant fins a nit entrada. Havent plegat, i aprofitant el clar de la lluna, va donar una volta pels circuits. |
| 1936 |
De tant en tant, i sense deixar d'enraonar, s'ajupia, agafava una terrossa, la maurava, la fresava i la rebregava entre els dits, i acabava per esbocinar-la, despre's de fer-ne veure les qualitats al comte. I el comte s'anava engrescant me's i me's, i li anava fent noves promeses. |
| 1937 |
Les obres les faria pel seu compte; les eines, la mula, la provisio' de minestra, tot el que calia per a esperar la tardor, en que- les terres comenc'arien a donar, ho bestreuria, cobrant-s'ho despre's a xics i a miques; la collita la hi condonava tota per tres anys, i per cinc la de la vinya. |
| 1938 |
Quan no li anaven les mans li anava el cervell, rumiant plans de millora per a les terres i conjuminant mitjans d'arranjar la casa com me's aviat millor, amb l'intent de tenir-ho tot a punt per a quan vingue's l'ocasio' de collir el fruit del que tenia plantat o sembrat als camps i a l'hort. |
| 1939 |
I era tan fort, el seu desig de veure llestes les obres, que no s'acontentava amb fer de manobre a en Toma's, sino' que, trac'ut com era, fins alguna vegada, quan el vell era fora, li havia agafat les eines per rebatre un tros de paret o lliscar algun revolto' mal enllestit. |
| 1940 |
Pero- el vell Toma's, temero's que se li acabe's la feina me's aviat que del comte, va resoldre privar-li semblants accions; i, sempre sorneguer, sempre viu com una mostela, sempre callat i somrient, va pendre el determini de carrossar cada dia les eines de casa seva a la torre i de la torre a casa seva. |
| 1941 |
El que li calia, doncs, per ara i tant, era molta atencio', molta voluntat a la feina. I, per a aconseguir el seu intent, s'hi enfonsava del tot, se'n feia un esclau submi's, s'hi donava en cos i a'nima, no desviant mai la vista del punt que s'havia assenyalat com a terme de la ruta. |
| 1942 |
Pero- no va presentar-se sol, sino' amb un mestre d'obres de ciutat que havia d'estudiar la manera d'arranjar el moli' de vent que arrodoniria l'obra de refer la propietat, proporcionant aigua en abundor per a convertir en regadius algunes de les terres que ara eren de sequer. |
| 1943 |
Pas poc!... Aleshores si' que s'acabarien les angu'nies; perque-, encara que les terres de sequer patissin, sempre tindria l'esperanc'a de salvar una bona part de la collita. En canvi, ara, havia de resignar-se a perdre'n un galan xic, si De'u no enviava aviat, ben aviat, l'aigua que mancava. |
| 1944 |
I l'aigua, comenc'ant a caure espessa i seguida, va abrigar tota l'encontrada, rebotent alegrament sobre les teules, escorrent-se i cantant per xaragalls i entallades, enrossegant-se'n les fulles malaltisses dels arbres, i traient, de les que hi deixava, un davassall de canc'ons encoratjadores. |
| 1945 |
I la negror s'encomanava a les a'nimes dels pagesos, que es bellugaven d'aci' d'alla', tots neguitosos, a tall de be-sties esquerpes agafades en parany. Pero-, amb tot i les tenebres que embolcallaven el poble, cap d'ells deixava d'endevinar els progressos que feia l'aiguat. |
| 1946 |
I el pitjor va ser que ni se'n veia aleshores ni se'n va veure me's tard, quan l'aigua va haver anat prou de baixa per a deixar obirar el mal que havia fet. Tota la llenca de terra enclosa entre les cases i el co'rrec s'havia convertit en un ample sorral, clapat de pedres i llot. |
| 1947 |
Era una cosa que feia venir les lla'grimes als ulls, com les hi feien venir els camps coberts de rierencs, els fruiters arrabassats, els camins destrui-ts i els claps de terra desapareguts. Semblava que De'u hague's volgut venjar-se d'alguna ofensa que li hague's fet el poble. |
| 1948 |
L'u'nic que va escapar-se en un tot del ca'stig va ser en Biel. Les seves peces, prou isolades per a no rebre l'empenta de cap dels torrents desbordats, s'havien gaudit de la pluja sense rebre'n cap dany, i resplandien al sol com si hague's comparegut per a elles la primavera. |
| 1949 |
Ja vindra' el dia per xo. I tot era pintar un benvenir alegre, rialler, ple de ventures. Pero- la Malena no es deixava engrescar i temia. Temia que les malvolences tancades ara a l'a'nima de tot Cassanelles, esclatessin una hora o altra, i engeguessin riu avall aquells castells. |
| 1950 |
Perque- gairebe' tothom esta' que l'aiguat va ser cosa teva. I, veient que no me's va fer mal al poble, figura't si n'estan, d'encalabrinats! La gran ra'bia dels d'aqui' e's de veure que, mentre tot Cassanelles ha quedat desgraciat, els de Vilavessant se gaudeixen de la pluja, que no els ha fet me's que be'. |
| 1951 |
I tot l'aire el tenien de cercar quelcom. I el cor me diu que duien mals intents. Al vespre de l'endema', en lloc d'arreplegar l'eina que solia portar sobre, els altres dies, per un si deca's, va deixar-la a casa, temero's que, si l'escometien, es deixe's portar del ge-nit i fes algun disbarat. |
| 1952 |
Va arrupir-se a poc a poc, va ficar la ma' al forat gatoner, la va treure armada de la clau, i despre's d'obrir amb molt compte la porta forana, va ficar-se dintre i va compare-ixer, al cap d'un moment, amb quelcom que els seus companys no varen poder distingir, pero- que feia soroll de ferro. |
| 1953 |
Gairebe' al mateix temps, va sentir de la banda del poble un trepig somort i la veu d'en Biel que cantussejava de baix en baix, com feia gairebe' sempre. Aleshores va fer algunes passes cap al punt d'on provenien els roncs, va cercar els companys a les palpentes, i va sotragar-los fermament. |
| 1954 |
Malgrat els seus intents, en veure's fermat de tal manera i en sentir la prese-ncia dels tres homes que se li anaven a tirar al damunt, va disposar-se a la defensa; i, foragitant de si el malei-t enginy, va plantar-se a l'entrada de la palanca com si volgue's barrar-ne el pas. |
| 1955 |
I va fer accio' de giravoltar i emprendre la palanca. Pero- en Jan, me's lleuger, se li va penjar al coll, sense fer cas del perill d'estimbar-se. Varen bregar un instant, traient en Bartra forces de flaquesa per llanc'ar en Biel al fons del co'rrec, i forcejant en Biel per fer-lo enrera. |
| 1956 |
En l'un s'hi veien pel clar les ganes de fer mal; en l'altre el desig de lliurar-se'n sense arribar a un estropici. De sobte en Biel va posar un peu en fals, va perdre la testa, i hauria caigut a plom riba's avall si no arriben a ser unes garrigues a les quals va arrapar-se. |
| 1957 |
Pero-, malgrat ser dos contra un, la serenitat d'en Biel va ve-ncer a llur embriaguesa, i en un dir Jesu's varen davallar a fer companyia a en Jan. I, mentre en Biel s'entaforava boscos amunt a tota pressa, muntava del gorg una gran remor de xapoteig, barrejada amb una tirallonga de blasfe-mies. |
| 1958 |
Amb el matrimoni, la Malena s'havia engruixit i es mostrava radiosa, vessant salut i sobreeixint de vida, mentre en Biel, sempre aqueferat, sempre a la seva, no pensava sino' en treballar, engrandir les terres que menava i augmentar el bestiar que tenia per estables i corrals. |
| 1959 |
I, un cop va ser amo de l'egua, va fer mans i ma'negues per engruixir el nombre de bestiar. I aixi', sempre avant, varen passar els dies, varen passar les setmanes, varen passar els mesos, i els anys i tot. Pero- el fruit de benediccio' que esperava el matrimoni no s'anunciava per cap senyal. |
| 1960 |
El malei-t ofec fins el privava d'arribar-se, de cent en quaranta, a donar una estona de conversa als seus amics. Pero-, si el sacerdot no podia pujar a la torre, els de la torre no deixaven de baixar algun cop, be' que amagant-se de la gent, a tall de criminals que deixen la preso' per una estona. |
| 1961 |
Sigues bo... En Biel callava, la Malena callava, tothom callava, i les paraules del capella' ressonaven tristes, trencades a cada punt per un gemec i barrejades amb el tic-tac del rellotge de pesos penjat a un costat de la cambra, davant per davant d'una imatge del Sant Crist. |
| 1962 |
L'acolliment que, mort el rector, va oferir a la vella Llogaia, no va arribar a apaivagar-li la set d'amor que li donava mal viure. La Malena prou l'afalagava, prou bregava per encoratjar-lo i fer-li oblidar aquella cabo-ria que li rosegava el cervell com un corc malei-t!. |
| 1963 |
I plorava desolat, tement a l'hora no aconseguir el seu objecte o aconseguir-lo despre's d'una tirallonga de precs tossuts que li atraguessin la ira del Cel. Amb tot, dintre de la seva conscie-ncia, hi surava sempre una pensada: que, en demanar el fill que no venia, la rao' estava de la seva banda. |
| 1964 |
Despre's, quan les flamarades que l'abrandaven d'amor varen convertir-se en caliu que no es revifa sino' de tant en tant, va sentir na'ixer, com en Biel, el desig de posseir una cosa que fos de l'un i de l'altre, un fill en el qual poguessin esmerc'ar l'afecte sobrer que els vessava del cor. |
| 1965 |
Per u'ltim, quan va perdre tota esperanc'a de ser mare, va esdevenir macilenta i trista, passejant d'un cap a l'altre d'estatge la seva tristor, feinejant silenciosa pel corral i la cuina quan en Biel era fora, esforc'ant-se per semblar alegre i riallera quan en Biel era a casa. |
| 1966 |
I el temps rodolava cada vegada me's pesat per a ella i el seu home, que el veien passar sense una sorpresa, sense un goig que els aferre's a la vida i els fes grata l'estada al mo'n. Isolats a la torre del Barbut, semblaven uns confinats de la terra que purguessin alguna grossa maldat. |
| 1967 |
Con estava sol, ja era una altra cosa: sol patia, i sol passava les angu'nies. Empro- ara no; ara soms dos els que patim. I aixo- e's el que em reventa, maliatsiga!... Tingue'ssim un fill, ja seria una altra cosa. Ben segur que seriem ditxosos, veies! Va regnar el silenci per llarga estona. |
| 1968 |
I vinguen cinglantades i blasfe-mies de l'un, i vinguen gemecs i crits de revolta de l'altra. Altres vegades, ell, en lloc d'esbravar-se de semblant terme, sortia de casa per anar a escampar la boira camps i boscos a trave's, o per ficar-se a l'hostal i negar en vi els mals de cap que el consumien. |
| 1969 |
I rumiant sobre la seva sort i la de llurs enemics, i comparant la deixadesa de les terres que ell malmenava amb l'ufanor de les que conreava en Biel, li dansaven per la testa imatges sagnoses, i se li cloi-en els punys fins a clavar-se les ungles als palmells de les mans. |
| 1970 |
Perque- no hi ha ningu', al mo'n, que t'estimi tant com jo. Va comenc'ar la brega entre la fosca. La Malena, tement que, si cridava, baixe's en Biel i hi hague's un daltabaix, es defensava com podia, apartant el cap per no rebre les alenades vinoses d'aquell bleix que li amanyagava el rostre. |
| 1971 |
Un dia va perdre els sentits perque-, mentre estava distreta guaitant al cel, se li va acostar la cabra cega i coixa com demanant-li una manyaga. I la cabra, com si endevine's el tort que acabava de fer-li, va quedar agemolida prop d'ella fins que va haver passat el troble. |
| 1972 |
Pero-, tot contemplant el rostre embofegat i terro's de la seva dona, i el gran esllanguiment dels seus membres, i els tremolins que de tant en tant els sotragaven, i el seu esguard vidro's, va sentir que se li encomanava la temenc'a, i va ficar-se d'una revolada a la casa per amagar el plor. |
| 1973 |
La mateixa ma' que va espargir l'aigua beneita damunt de la caixa va ser la que al cap d'una estona tirava la del baptisme al caparro' de l'infant. Eixint d'una cerimo-nia, l'altra: el sacerdot, despre's de segellar amb les seves oracions les portes de la mort, obria amb els seus precs les de la vida. |
| 1974 |
Tal vegada... qui sap?.. potser si', que allo- era un ca'stig de De'u! I, malgrat la satisfaccio' que donaven a tot-hom les dolc'ors d'una anyada rica, el caliu tornava a revifar-se, encara que barrejat amb un sentiment de condol que feia muntar del poble a la torre del Barbut una onada de lla'stima. |
| 1975 |
Pero- al cap d'alguns dies es va encastellar cap a ponent una gropada ferma; un feix de llamps va esquinc'ar l'espai per llarga estona; una tirallonga de trons va fer sotraguejar la terra... i el terme es va veure assolat pel me's granat rem de calamarsa que recordaven els vivents. |
| 1976 |
I cantant i rient, movent-se i treballant, va anar sentint-se cada dia el cor me's embriac d'esperances i els ulls me's rebecs al plor. Gota per gota, la resignacio' va anar-li entrant a l'a'nima, dulcificant el fel que la hi omplia i amorosint la coi-ssor de les nafres que hi tenia rebudes. |
| 1977 |
Acostumat a ser mirat d'esgallimpantes i amb temenc'a, la soledat dels cims on vivien amb la Llogaia i el menut li sabia bo, i no es capficava de res me's que d'estar tranquil de conscie-ncia. En paus amb De'u, en paus amb tothom. Tant li feia que diguessin com que no diguessin. |
| 1978 |
I el poble, que el veia trastejar d'una banda a l'altra acomboiat amb la vella i seguit de la cabra cega i coixa, s'entretenia bescantant-lo a tort i a dret. Fins va arribar a co'rrer una calu'mnia fastigosa que, si la pobra Llogaia n'hague's hagut esment, ben segur que s'hauria mort de pena. |
| 1979 |
Ai de tu, doncs, el dia que caiguessis en un semblant mancament! El menut Galderic escoltava el predicot amb aire de comprendre'l i amb el propo-sit de retenir-lo a la memo-ria. I, durant les vetlles, tot era rumiar i fer preguntes al seu pare, amb l'intent d'aclarir els dubtes que se li acudien. |
| 1980 |
I ben aviat, entre els dos pobles, va haver-hi una guerra encesa, sense que ni els de l'un ni els de l'altre arribessin a saber-ne ben be' el motiu. N'hi havia hagut tantes, de renyines, entre Vilavessant i Cassanelles, que ja ningu' s'hi capficava, de l'espurna que n'acabava de fer esclatar una me's. |
| 1981 |
Es batien com s'havien batut els avis, com s'havien batut els pares, com es batrien, ben segur, els fills dels fills. Es batien per costum, per tradicio'. Aixi' ho havien trobat, i aixi' ho servaven. L'horror que aquella tongada de batusses va encomanar a en Biel, no tenia fi ni mesura. |
| 1982 |
Per aixo-, el punt que havia mostrat sempre a fer capac' el seu fill dels preceptes del Deca'leg, va redoblar fins a no deixar-lo de petja en tot el dia, amargant al menut les hores de joc, marejant-lo a co-pia de consells, abrigant-lo talment amb una pluja seguida de pre-diques. |
| 1983 |
Molts cops, mentre en Biel el sermonejava, obria sobtadament la boca per enraonar; i, en aixecar els ulls i topar-se amb els del seu pare, els abaixava tot seguit, dragant-se les paraules que havien estat a punt de fer-li trai-doria. Pero- va arribar un mati' en que- va parlar. |
| 1984 |
Con m'ensenyeu la Doctrina, em dieu sempre que no es pot fer mal a ningu'. I tothom diu que vo's, con e'reu jove, va'reu matar un home que li deien el Picoti'. I per aixo- tothom me te' ra'bia. I tambe' diu tothom que teniu tracte amb les bruixes i somions... i que totes les malures les feu venir vo's. |
| 1985 |
Aquella acusacio' del fill li feia veure malaguanyats tots els treballs, totes les lluites, que havia sostingut contra el poble que el fuetejava, contra els seus semblants que el volien fer damnar, contra la seva pro-pia sang i el seu esperit, que l'atiaven a la revolta. Estava confu's, aclaparat. |
| 1986 |
Pero- no era pas la mort del Picoti', el que me's mal li feia a la conscie-ncia, sino' el record de l'obstinacio', de l'afany, amb que- havia demanat, amb que- havia exigit a De'u aquell fill que ara li emmetzinava la vida. D'un cap de dia a l'altre tenia el cervell ple del passat. |
| 1987 |
I el pensament li volava, estrompassant les muntanyes que es veien blavejar al lluny, creuant el mar qui hi sabia al darrera, aturant-se a reposar en aquells pai-sos que desconeixia i que veia com en somnis. Si', fugiria, posaria entre ell i els cassanellencs tanta terra, tanta aigua, com pogue's. |
| 1988 |
Ja se'n veia envai-t un quart de cel; ja en cobria tota una meitat; ja amenac'ava ajac'ar-se arreu per tota la volta... En Biel va aturar-se. Part d'alla' dels dos turonells que semblaven engolir-se el cami de Vilavessant, havia sentit un espetec somort, com d'un tro sec i esquerdat. |
| 1989 |
Llavors, el pobre Biel, abrac'ant amb bogeria el menut cada'ver, va posar-se'l a coll i va fugir... va fugir per entre els boscos, sense fer cas dels crits amb que- volien aturar-lo, sense sentir la pluja que, desfent-se en aquell instant, abrigava tota la comarca amb un xa'fec immens. |
| 1990 |
La testa, badada per la picassa d'en Jan, es mostrava tota sagnosa; els punys, closos fortament, semblava que es volguessin escorxar els palmells de les mans; la cara, contreta horriblement, transparentava la dolor i la ra'bia que s'havien barrejat, dintre aquell cos tendre, a l'hora de la mort. |
| 1991 |
Un ensopiment estrany s'havia fet amo d'ell. No pensava, no raonava, no es feia ca'rrec del que tenia a l'entorn. Ni tan sols plorava. Els que ploraven eren els nu'vols. Ploraven seguit-seguit, amb un gotejar espe-s que, en topar amb les teules, n'arrencaven una cantu'ria pesada i trista. |
| 1992 |
I sabent-los greu la seva abse-ncia, me's que per altra cosa per la falta d'un parell de brac'os que els ajudessin a salvar de l'aiguat els be'ns que tenien en perill. I en Jan, com si endevine's l'oblit en que- el tenia tothom, sentia ajuntar-se al rau-rau de la conscie-ncia el pes d'una immensa solitud. |
| 1993 |
El bram d'aigua que baixava pel co'rrec omplia de terratre-mol la cofurna on es trobava, separada del corrent per una trista paret de mao' de pla, trepada arran de sostre per un espirall tot esquifit, pel qual entraven les rates a dotzenes, fugint de l'aiguat, que les treia dels cataus. |
| 1994 |
Les primeres llui-ssors de l'alba, entaforant-se mandrosament per l'espirall, varen portar, per u'ltim, un escrupolo' d'esperanc'a al seu cor. Pero-, al mateix moment que va obirar-les, es va adonar d'un lleuger rajoli' que rei-ntellava paret avall i s'anava engruxint de mica en mica. |
| 1995 |
I aleshores, cobrant, malgrat ell, l'amor a la vida, va enfilar-se al llenc' d'obra que quedava sencer, i va cridar assiste-ncia amb totes les seves forces. Va ser un crit que va sentir-lo tot el poble: un crit aspre i esgarrifo's, d'home desesperat que veu la mort cara a cara. |
| 1996 |
Socors!... El tros de paret on estava encamallat en Bartra s'havia esgavellat sobtadament. Havia ressonat un clam d'esglai me's fort que els altres. El cos del desesperat es barallava amb peus i mans contra el corrent, que se l'enduia avall. Despre's, res: havia vingut un espe-s silenci. |
| 1997 |
I la destra d'en Biel va arrapar-se a la brusa de l'hereu Bartra, que, animat per l'ajuda, va redrec'ar el cap. La mirada d'horror que va donar en Jan al que anava a salvar-lo va topar-se amb la d'odi que li endrec'ava en Biel en recone-ixer-lo. «-No em matis!», deia l'una. |
| 1998 |
Un instant de dubte, una ma' que s'allarga, una que s'hi aferra, un pecador que s'alc'a, i quatre persones que se senten els ulls enterbolits pel plor. Despre's, una mirada d'en Biel cap a la plana, que creuaria me's endavant per fugir del poble i anar-se'n part d'alla' del mar a encendre foc nou. |
| 1999 |
I res me's! Al cap d'uns dients d'avemaria, el sol es capbussava darrera la ratlla de ponent. En Biel, dret al pas de la porta, va veure com al lluny, molt i molt avall, pel cami' de l'aigua, es perdia la figura del seu enemic, semblant a una formiga. I, tot veient-la, va sentir-se gran. |
| 2000 |
Va deixar estar el ganivet, va agafar la magalla... i avall. Clarejava; a l'obrir la porta del carrer un baf humito's i tebi el va sobtar. El cel d'un to moradenc, llenc'ava una claror trista; i en aquell ambient de calma semblava que tot s'hi esvai's, que totes les remors s'hi fonguessin, apagades. |
| 2001 |
Arquejant-se endarrera, els ulls abotegats, la cara reinflada, s'estirava, s'estirava tant com podia, mentre en un badall immens exhalava tota la nyonya de la son a l'esvair-se. I els bous, tombant el cap, se'l miraven amb sos ullassos fondos, tristos, remugant pausadament. |
| 2002 |
Fou un moment; des de la fosca de la cort, el vailet la va veure a plena llum, tota rossa de celi'stia, com una d'aquelles visions que creuen a voltes pel cel de l'a'nima, a flor de cervell... De seguida l'esborra' la massa enorme d'un bou, passant pel buit de la porta, com una forc'a morta, pesada. |
| 2003 |
Es posa' al cap dels bous i la carreta va arrencar. Un moment ressona' el trontoll de les rodes damunt les lloses de l'era; despre's, al trencar entre els pallers que vetllaven escampats al costat de la masia, sa remor queda' ofegada en el tou de palla que encatifava la terra. |
| 2004 |
Els bous, encarcarats sota el jou que aguantava la llanc'a de la carreta, brandaven a compa's ses masses ventrudes, les testes acotades, les gropes anguloses i fermes, onejant sobtadament a cada passa. Sobre la carreta, l'arada es bressava d'un canto' a l'altre, al plaer dels sotracs. |
| 2005 |
Essent davant de la masia, l'Andreu instintivament va tombar-s'hi. Des d'alli' es veia, enxiquida per la dista'ncia, neta i rica en colors, amb son porxo i sos corrals amb ses teulades i teuladetes groguejantes de rovell, amb sa fatxada emblanquinada, tota estarrufada de cara al pla. |
| 2006 |
I callaren tots dos. El sol queia a plom; en tot l'entorn no es veia una ombra i un fons de tristesa enorme s'esbandia calladament per la immensa soletat. L'Andreu a l'ombra, rosegant un mos de pa negre i dur, contemplava amb dolc'a mirada a la mossa, dreta al davant seu, a ple sol. |
| 2007 |
Sota aquell cel d'un blau plomo's, en el concert uniforme de colors que les voltava, les flors del fajol, petites, diminutes, semblaven una munio' d escarbatons blancs, que planessin a flor de terra, sobre la verdor envellutada de ses pro-pies fulles. I ella s'hi encantava!. |
| 2008 |
De sobte, com arrencant-se d'aquell enci's, mira' a l'entorn, amb ulls esbarriats: tot era sol; al lluny la plana s'adormia, emboirant-se poc a poc; sols de tant en tant una ratxa d'aire, fresca i humitosa, s'hi esbandia de ample a ample, passant calladament. Llavors va escoltar. |
| 2009 |
Llavors, els brac'os creuats sobre el pit, a ulls clucs, va corre camp endins, va sentir en sa pell les flonjes cari'cies de les flors i en una frisanc'a deliciosa, obri' els brac'os i es deixa' anar. Quan se'n va alc'ar, estava trista, molt trista... Tota ella sofria horriblement. |
| 2010 |
I si aquell dia ja el va maleir el marge partioner, amb quina forc'a no s'hi havia de rebatre ara que ella era seva i aquell altre camp era seu!... amb quin dalit no l'havia d'esborrar per a que aquelles dugues terres s'ajuntessin, com les seves vides s'havien ajuntat!.. |
| 2011 |
Cop de ca'vec ve, cop de ca'vec va!... i quan romput, regalimant-li la suor per sobre les parpelles, deixava l'eina per revenir-se un moment, d'alla' baix, del sot de la riera, li venia com una ratxa fresca per a reanimar-lo, el pim-pam esmortui-t d'un picador, entre el resso- de una canc'o' llunyana. |
| 2012 |
I vinga treballar... l'endema', mentre al lluny es sentien me's vius que mai els cops de picador de la Munda, en Jan ja el llaurava aquell camp, amunt i avall, amunt i avall, darrera una euga roja, com son pare quan ell era petit darrera l'euga blanca. L'endema' passat ja el sembrava. |
| 2013 |
La petita Agneta, cansada de buscar cre'ixems, se'n anava a l'ombra del bosc a tapar nius de formigues... I el rellotge del poble anava desgranant l'enfilall de les hores; una darrera l'altra se'n anaven desprenent i amb la vibracio' del metall s'esbombaven pels camps i s'esvai-en. |
| 2014 |
I era tan fonda la resignacio' que hi havia en aquelles paraules, que la Madrona, tot mirant-se'l, s'hi entristia... Com si la vista d'aquell home li desperte's els sentits, cada dia al passar l'enfonsava en una penombra anguniosa, on triomfava de son ensopiment la visio' de la mise-ria. |
| 2015 |
I llavores per vuit dies ningu' parlava de res me's; en parlaven les velles a l'eixir de missa matinal; els homes, anant i venint dels camps; les dones, furejant per tot; la quitxalla a costura entre el cant de l'a-b-c; els ganduls a la taverna entre nu'vols de fum i fortor d'aiguardent. |
| 2016 |
Era un quadro alegre, una visio' clara, aquell conjunt de la blancor de la roba, del moviment dels picadors, del xipolleig de l'aigua, tot enquadrat per aquell cel enorme de blavor i llibertat. Pero- la Madrona es senti contrariada; li agradava me's estar-hi sola, ella, al rec. |
| 2017 |
Algunes varen riure dissimuladament pero- totes tornaren a callar de seguida... Hi havia quelcom d'angunio's aquell dia, en aquell aire, quelcom que s'hi anava infiltrant poc a poc; la xafagor s'aplomava cada cop me's, els pardals varen anar fugint d'un a un, no se'n sentia piular cap. |
| 2018 |
I de sobte va venir una ratxada d'un vent calent, que assecava la gola... Tres o quatre peces volaren arrencades dels coves, movent gran esvalot entre les dones. Quan tot es torna' a calmar, va quedar un silenci estrany, ple de tristesa i d'expectacio'. Semblava que la Terra escolte's. |
| 2019 |
Alli' semblava que hi hague's una batalla, les mates s'abrassaven furiosament, brandant com si fessin forc'a per atuir-se les unes a les altres, i d'aquella lluita se'n alc'ava un gemec profund, una burinor especial, que es confonia amb els udols del vent i els xiscles de les albes. |
| 2020 |
Ja no eren ratxes, era un vent seguit el que li feia espetegar el mocador per la cara, estampint-li la roba al cos i cuitant a fer-la caure... I aquell mateix vent es revolcava pel defora amb me's furia i udolava enroscant-se amb xiulets que semblava que s'enlairessin fins arran del cel. |
| 2021 |
Aixi' vingue' la nit, i en la fosca del mo'n, els udols del vent tornaren me's formidables; els gemecs de les campanes me's esferei-dors; les teules cruixien sobre els llits plens d'insomni; totes les cases semblava que tremolessin, com si anessin a ser arrencades i llenc'ades a l'espai. |
| 2022 |
El pardal piulava a dalt de la teulada... un altre en va venir i amb ses corredisses amunt i avall acabaren de despertar-la. Llavors, de cop, va sentir tot el dolor de la desfeta. Va saltar del llit i sense vestir-se ni res va corre a la finestra. Encara no era ben clar. |
| 2023 |
I tota aquella extensio', que el dia abans era tan verda, tan plena de moviment, tenia el to rogenc dels rostolls, l'immovilitat anguniosa dels erms al fort de l'hivern. I la Madrona s'ho mirava abstreta, ull-presa, el cap pesat, el pensament movent-se pereso's, com sota una llosa de plom. |
| 2024 |
I de sobte una claror viva, que li fe'u cloure els ulls, va tallar el moviment balb del seu pensament: era el sol que neixia... i al deixar la finestra, al veure el llit regirat, va tornar en si, va pensar en el seu home, sol al camp, desesperant-se, arrencant-se els cabells. |
| 2025 |
Migdia tocat, els camps van quedar deserts, el poble semblava mort, enlloc es veia un a'nima; la marinada hi passava, omplint-los d'ample a ample, i en el silenci, en la fosca d'aquells casalots ro-necs i miserables, aquell poblet es refeia d'una estrebada per a tornar a una altra. |
| 2026 |
A l'u'ltima campanada es va veure sortir del poble llunya' una clapeta blanca, sota un punt vermell, caminant ra'pidament; era Nostre Senyor... va seguir un tros de carretera, despre's tomba' a la dreta, camps a trave's, cap els boscos del fons, emportant-se'n les mirades de tota aquella gent. |
| 2027 |
I caminant, caminant sempre, deixava el prat del forn i trencava a l'esquerra. Prou els coneixia aquells marges del terraple' entre els que s'enfonsava al cami', per a salvar amb menys pena el turonet que dividia la plana, formant alla' baix, al cim de tot una u negra retallada sobre el cel blau. |
| 2028 |
La terra s'estenia a sos peus, com immens llenc'ol tot rebregat... Alla' baix, just a l'horitzo', blavosa i retallada, s'alc'ava la silueta del Montserrat; a l'altra banda el Montseny, negrenc, com malhumorat, la falda clapada de masos i pobles amb ses esglesietes de campanar quadrat, tot petit. |
| 2029 |
I li vingueren unes ganes de plorar fort, ben fort... que el sentissin, que hi corressin, i agrupant-se tots els seus al seu costat, el sostinguessin, perque- aixi' no vingue's tant de pressa lo negre, la nit horrible que li corria darrera, encalc'ant-lo, acostant-se-li sempre. |
| 2030 |
El que me's m'agradava quan comenc'ava a fer calor, quan ja donava gust sentir-se a les munyeques la frescor de l'aigua temperada per l'escalforeta de la primavera, era fer temporals... Agafava un picador, me'n anava al safaretx, i hala, vinga inquietar l'aigua, paletada amunt, paletada avall. |
| 2031 |
A banda i banda de la finestra, mig tapada amb celosies, hi veia, com masses negres, les siluetes de la meva mare i de ma germana, cusint a l'escasa claror del dia que finava... Mon pare es passejava amunt i avall, amb les mans a les butxaques. Jo buscava si en son front hi havia arrugues. |
| 2032 |
Un dia havia fet una passejada molt llarga per les afores de la vila, i me'n tornava cap a casa al caure la tarda. Davant meu blanquejava tota llarga la carretera en l'acabament de la claror; a ma' dreta, s'estenien fins al mar hortes i me's hortes, formant un ample llenc'ol de verdor confosa. |
| 2033 |
I al davant, molt lluny, molt lluny, la vila, un xic ensotada, reposava en la boira violada de la nit. I com me's m'hi acostava, a la vila, com me's aprop veia brillar aquelles tires de llumets de les fa'briques que la voltaven, me's la sentia aquella boira d'hivern que eternament em voltava. |
| 2034 |
I la professo' anava passant carrer amunt. Les cistelles de sardina, rodones i plenes, desfilaven per sota el meu balco' com colossals peces de plata: les duien les marmanyeres, arremangades de brac'os, botent llurs carns macisses que pantejaven sota les robes al moviment del pas. |
| 2035 |
Les primeres que trobava eren d'aspecte burge-s, amb cancells envarnissats i reixes pintades; les de me's avall, me's deixadotes, amb grans entrades sense cancell, mostrant per la penombra del seu interior, pilots de nances, rengleres de palangres, rems estesos per terra.. |
| 2036 |
Pero- aquella blancor trenyinosa que tenia em feia mal i vaig girar el cap. Al peu de la tauleta hi havia una safata negra d'aquelles que tenen pintades flors grogues i vermelles. Me's enlla' hi vaig veure un atleta d'aquells que veia passar pel carrer, esvalotant-ho tot.. |
| 2037 |
La ventada que tota la nit havia rodolat, entre ruixats i cops de porta per sobre les teulades de la ciutat adormida, mar enfora havia fet de les seves i al clarejar el dia va sobtar a tothom una nova esglaiadora: el temporal havia sorpre-s en alta mar les parelles del bou. |
| 2038 |
A davant la gent de mar, cares ferrenyes, gestos resoluts, segurs de sa forc'a, semblava que anessin a lluitar a pit obert contra aquella mar sense fre, per a arrencar-li sa presa... despre's els curiosos, una massa ombrivola i lassa, que avanc'ava a por a poc, com mig avergonyida. |
| 2039 |
El cel tornava a ser el de sempre, potser un xic me's alegre, me's blau i me's fresc; sa blavor s'emmirallava en els bassiots que la pluja havia deixat al carrer... Alla' baix, al cap-de-vall, les onades hi passaven encara de gairell, encabritades i llenc'ant tofes d'espuma. |
| 2040 |
No se' si ho feia l'emblanquinat de les parets d'on en penjaven una munio' de quadros amb sants i santes, amb guerrers i pastoretes. No se' si ho feia el ressol que del terrat dels canaris hi entrava a dojo, s'esquitllava per les parets i rebotia de les blancors dels papers als vidres dels quadros. |
| 2041 |
Era un soroll infernal que esvalotava i tot als canaris del terrat vei'. Corredisses, xiscles vergonyants i rialles encongides, tot s'ajuntava amb el patim-patam dels tableros contra la paret, als cops dels tamborets, que queien, als de les portes i finestrons que petaven. |
| 2042 |
A voltes se sentien, com emboirats, els xirrics d'un vol d'orenetes que en aquella hora de sol feien l'aleta, sospeses en la buidor, sobre la ciutat endormiscada. I que- n'era d'hermo's llavors deixar-se anar, bressolar-se en aquells llims, mentre el temps passava minut darrera minut. |
| 2043 |
No me's una mena de celistia moradenca vagava per l'Univers, agombolant-se entre les tenebres iniciades de la nit. Ni encara era clar, ni encara era ben fosc. Els grills cantaven atrafegadament i de tant en tant, com notes greus del seu himne, se sentia el xiulet fondo del taup, llarg. |
| 2044 |
Sols el vent de la nit passava llis i humito's, esbandint-se calladament per la soledat i de tant en tant un ocellot de nit creuava aquella boira, les ales esteses, calmosament. I en tant, suspesa a plom sobre la soledat, la lluna caminava a flor de cel... la lluna caminava amunt. |
| 2045 |
I ara es rebatien frisoses contra una muntanya, alla' baix, a l'altra banda del poble, cap a ponent, com una munio' de formigues esgratinyant la terra. I me's enlla' les esperava la boira calitjosa de l'horitzo' per a dragar-se-les i endur-se-les encara enlla', sempre enlla', caminant sempre. |
| 2046 |
I eternament assegut a la barana del pont, com un tros me's de l'obra, un vell encorvat, sec, nervio's, d'una mirada fonda i estranya on bategava, sobre la calma solemne del paisatge este's, el foc d'un neguit etern. Sols se sabia d'ell que es deia Jaume; ningu' sabia d'on era ni d'on venia. |
| 2047 |
A sota nostre, la riera baixava tota roja, amb un brogit calmo's i mono-ton, onejant i cobrint de brumera les pedres del seu jac'. Les albes rentades de fresc llui-en pomposament la blancor del seu tronc i la grisor de ses fulles sobre el to fosc de la terra mullada i el blau alegre del cel humit. |
| 2048 |
Al lluny, a l'u'ltim terme, la boirada s'arrossegava mandrosament, enfilant-se per la serra, espessa i reinflada de la base, estarrufant-se escabellada pels cimals. Hi havia en aquell ambient un ale- de calma, de repo-s que se n'entrava; aquella alenada fresca i humitosa despertava el goig de viure. |
| 2049 |
I semblava que el vell ho senti's, com jo ho sentia... semblava que es trobe's aclaparat sota aquella forc'a immensa que anava passant tota desplegada davant nostre, en son silenci august. Era l'hora de les melangies, dels anyoraments vagos i sense forma que sobten a voltes a l'home me's dur. |
| 2050 |
Volaven tan de pressa, que feien com un coeteig de punts negres ratllant la rojor dels camps. De tant en tant, alguna de elles, al tombar, s'aixecava sobre el vol de ses germanes i quedava un instant clavada sobre la blavor del cel... les ales esparracades, tota negra, en la blavor del cel. |
| 2051 |
Era l'estiu que passava amb son ro-ssec esple-ndit de llum; era l'estiu fent vibrar en cada cosa la esse-ncia de la vida; era l'estiu fent explotar en grandio's concert totes les energies del ser... Mes les orenetes fugien, fugien avall, sempre avall, anant i venint, pero- allunyant-se sempre. |
| 2052 |
El poble feia tristesa; totes les portes tancades, el llarg carrer solitari i el vent roncant-hi encaixonat. Quan passava la ventada el silenci feia estremir. Al cap-al-tart el vent para'; una cortina de pluja fina, menuda, glac'ada, ompli' de cap a cap la immensa plana... |
| 2053 |
I aixi' ana' creixent, gras com un toixonet i rodo' com una pilota. Quan va comenc'ar a caminar, sa mare li posa' una gorra de cop i per comptes de deixar-lo al bressol, com abans solia, el ficava dintre d'una pollera, l'asseia a terra i li posava unes quantes pedretes a ma', perque- s'entretingue's. |
| 2054 |
Era fort de mena. Passa' un any. En Peret ja era desmamat, corria i comenc'ava a xarrotejar; pero- era un dimoni fet, amb pell de criatura. Per a agafar un garrot i no deixar pessa de terrissa sencera, no n'hi havia un altre. Un dia se li va oco'rrer ficar-se al corral i escanyar totes les gallines. |
| 2055 |
Trencant per viaranys a dreta i a esquerra, pujant i baixant cent cops, van arribar al cap de tres quarts a una casa que s'alc'ava al mig d'una vall fresca i ombri'vola. En Peret, a l'arribar-hi, el primer que va veure va ser un gossot que dormia al peu de la entrada, fet un tortell. |
| 2056 |
L'encongiment dels primers dies passa' aviat, i als tres mesos, en Peret era l'amo de la costura. Tot era en Peret de la Mo-nica; la senyora mestra el distingia, la noia de la canya l'apreciava; el rotllo en pes el tenia de bon grat. Pero- havia nascut en divendres i la bona sort no li podia durar. |
| 2057 |
El Peret, maleint-lo amb tota l'a'nima, s'acuitava a empassar-se el pa: pero- tot d'un plegat se senti' els cinc dits de la ma' de la noia a la galta, el deixa' anar i badant una boca de pam, es posa' a cridar amb tota la forc'a dels seus pulmons, refregant-se el palmell de les mans pels ulls. |
| 2058 |
Un cop la tingue' alli' li explica' tot el que havia succei-t, amb fondes consideracions sobre l'inclinacio' de les persones. La Mo-nica sense dir paraula, agafa' a n'en Peret de revolada, li posa' el cap entre les seves cames, li alc'a' la bateta pel darrera i surra va, surra ve, el va deixar com un toma'tec. |
| 2059 |
En Peret feia el distret, mirant al cartell i cantant, pero- en realitat, tota la seva atencio' la tenia fixa en el vei' de la dreta, en Nofre. El veia ensumar per tots cantons, sa fartaneria atreta per l'olor de les cireres; el va veure despre's fixar-se en la seva butxaca, va sentir que dubtava. |
| 2060 |
En Nofre prou procurava defensar-se com podia, pero- me's de-bil que en Peret, anava sempre a sota. La deme's quitxalla, esbalotada i ardida amb l'espectacle, movia un xivarri aixordador. La noia creient que el millor medi de posar ordre era la llei marcial, agafa' la canya amb les dugues mans. |
| 2061 |
Aviat no hi hague' front sense xiribec. Un cop de canya mal dirigit agafa' el cartell de cantell i el parti' en dos trossos. I la quitxalla s'apodera' del que despre's del quadro caigue' a terra i en venjanc'a dels cops rebuts, les emprengue' a introduir la desunio' en les lletres de les beceroles. |
| 2062 |
Pero- la mestra sempre al darrera, sempre l'escombra bambolejant sobre el cap d'en Peret... Tot d'un plegat l'escombra queia, pero- ell, me's llest que un llamp, ja n'era a quatre passes i tota l'ira de la mestra descarregava en les innocentes espatlles del primer marrec que trobava a tret. |
| 2063 |
I va semblar que s'ho hague's gastat tot el borriquet, amb aquella galopada de trenta passes. Va quedar tant abatut!... El seguia de tant mala gana al moliner, cami' del poble, que l'un estirant endavant i l'altre endarrera, el ronsal tivava me's que una corda de guitarra. |
| 2064 |
El borriquet, apretant la cua a la gropa per a parar els cops, va donar tres o quatre passes d'aquell trotet vergonyant, despre's torna' al pas, i ja no es va parar me's fins que arribaren al moli'. Alli' va costar poblet i santes creus de fer-lo entrar a la cort. No hi havia forma de lograr-ho. |
| 2065 |
Per un moment va passar pels seus ulls un llampec d'alegria que es va anar fonent, fonent, fins a tornar-hi a deixar aquell fondo de tristesa on s'emmirallaven confosament trossos de cel, esquinc'os d'arbres i llenques boiroses de paisatge este's... Mai me's se li torna' a veure aquella ratxa d'alegria. |
| 2066 |
D'Herodes a Pilat, de ceca en meca, va anar passant de ma' en ma', rodolant per tot el poble i llaurant, rasclant, treginant llenya, no hi hague' a l'u'ltim un pam de conreu on ell no hi hague's deixat un trosset de la seva vida, un viarany del bosc on no hi hague's donat una relliscada. |
| 2067 |
Pero- d'altra banda, pensar en entornar-se'n al llit, li feia posar pell de gallina a n'en Pau... Justament s'havia llevat tant d'hora, per a veure si se li calmava el mal de caixal, aquell rosec somort que tota la nit l'havia fet voltar d'un canto' a l'altre de llit, sense trobar repo-s enlloc!. |
| 2068 |
Despre's la boira es torna' a cloure al fons del carrer; darrera d'ella es varen fondre les petjades d'en Pau i els lladrucs del gos, i tot torna' a quedar silencio's, pensi'vol, en aquella claror d'ensomni, dolc'ament peresosa. A l'arribar al pla, en Pau fins es va espantar. |
| 2069 |
Era l'impressio' que li feia aquella espessor grisa, que mentre anava caminant el voltava arreu, sense deixar-li veure me's que la silueta esblaimada del gos trotant al davant seu, i a banda i banda uns quants troncs de blat-de-moro, negats de boira, desdibuixats i sense color. |
| 2070 |
En Pau no se'n va adonar, com tampoc s'adonava de la boira, que despre's d'enfilar-se tota esfilagarsada muntanyes amunt, s'anava estenent per la blavor del cel, deixant-hi una trenyinosa blancor que neulia els raigs del sol. Prou feines tenia per mirar on posava els peus. |
| 2071 |
Alc'ant molt les cames, per a no enredar-se amb els sarments, anava seguint les tires de ceps, darrera el gos, que apletat a terra, furejava d'un canto' a l'altre, movent molt la cua... De sobte el gos queda' plantat, el nas enlaire, el coll molt estirat, com si tota la vida li aflui's al cap. |
| 2072 |
El gos, despre's de portar-li, s'havia ajegut pantejant als seus peus, un pam de llengua a fora; i ell, dret entre sarments secs i pa'mpols rojos, anyoradi's record d'un any me's que pasava, feia voltar entre sos dits la guatlla morta, mirant-la atentament. Era tota sencera. |
| 2073 |
No va parar fins a camp obert. Quan eixint del carrer es troba' sol en mig dels camps, s'atura' i aspira' amb tots sos pulmons una ratxada d'aire. En son mirar esverat es veia que encara no es donava compte del que havia sigut allo-, pero- que es trobava en un estat lamentable. |
| 2074 |
Mestre Quissu estava tant cansat, tant abatut, que a la primera ombra que va trobar al pas, s'hi va ajeure, deixant-s'hi anar, sense donar ni menys una volta. S'hi deixa' anar com un sac, tot este-s, pensant en el gran consol dels gossos afligits: la son. Pero- inu'til: aquesta vegada la son no venia. |
| 2075 |
El primer impuls de Mestre Quissu va ser corre cap al blat; pero- encara no es va alc'ar que ja es va asseure de seguida. Ell sabia que el blat no era pels gossos, que l'Home el vetllava nit i dia, fent-lo presoner de ses tristeses... me's d'un cop de roc li havia costat a ell. |
| 2076 |
Mestre Quissu vetllava aquella nit, ajegut a l'era. Vetllava mirant la lluna plena com anava passant silenciosament per les fosques soledats del cel, quan va sentir un trepig lleuger al seu darrera. Se gira' i a la claror de la lluna, va veure la Linda, plantada al seu costat. |
| 2077 |
Si val a dir veritat, mai hi havien passat els vailets sense llanc'ar una mirada recelosa cap al fons d'aquella espessor, on, sota un tou de fullam espessi'ssim, les soques dels arbres restaven totes retorc'ades, en postures violentes, com si patissin de segles endarrera, sense poder moure's ni cridar. |
| 2078 |
A tret de fusell del poble, comenc'ava l'altra muntanya, la muntanya de baix, que en deien de Sant Antoni per amunt, i entre la muntanya i el poble, s'hi estenia una vall verdejant, plena d'hortes i arbredes, per on s'esmunyia, costat per costat d'una riera, la li'nia del ferrocarril. |
| 2079 |
El quefe hi va co'rrer per ajudar-lo, pero- ell, tot somrient per donar-li les gra'cies, apuntala' el basto' a l'estrep, s'agafa' amb l'altra ma' al passador del cotxe, i fent un gran esforc', baixa' tot sol. De seguida s'agafa' del brac' de la senyora i fe'u dues passes endavant per allunyar-se del tren. |
| 2080 |
Els forasters es quedaren a l'anden, conversant amb el quefe. En mig de la conversa la senyora trague' un mocador negre del sac-de-ma', i el posa' al coll del malalt, qui amb ulls molt tristos, mirava el paisatge a l'entorn. Mentrestant en Pere, sense perdre detall, tafaneja. |
| 2081 |
Despre's la gent se'n va entornar poc a poc, tot fent comentaris, la placeta de la estacio' queda' solita'ria, i fermada a una aca'cia l'euga de Torre-guillera, remugava en son morralet, tot esquivant-se les mosques, indiferent a tot el que passava, trist o alegre, nou o vell. |
| 2082 |
Al passar, els vailets els hi varen donar les bones tardes! tots rojos de sofocats; ells els hi varen contestar amb paraules que no entengueren, acompanyades d'un somri's mig burleta, mig carinyo's, que els hi fe'u pensar en l'alenada d'aquell mo'n enguantat que reia dintre els cotxes al passar el tren. |
| 2083 |
Ella parlava molt afable amb la dona del quefe, que tota vergonyosa treia el cap per una finestra de la planta baixa... ell, el quefe, que aquell dia s'havia posat el vestit de les festes, amb uns botons lluents com a sols, es passejava ande'n amunt i avall, amb el malalt. |
| 2084 |
A la dona del quefe li vingueren les lla'grimes als ulls. En tant, del cotxe en baixava un senyor vell, vestit de negre, amb grans bigotis blancs. Tot baixant, mira' de fixo a la senyora, senyalant amb un ra'pid moviment al malalt. La senyora va moure el cap amb gran tristesa. |
| 2085 |
Despre's s'abrac'aren, mentre el malalt s'hi acostava portant la nena al brac'. Cinc dies despre's, a l'arribar a l'estacio' els vailets de Torre-guillera, amb greu sorpresa hi varen trobar al senyor vell i a la nena... el quefe, prou els donava conversa, pero- ells li contestaven poc. |
| 2086 |
Totes les veus que fins allavors havien corregut formaven en son magi' com un fons sobre del quin els fets d'aquella tarda es destacaven, i ara si', ara n'estava segur de que tot allo- del manefla de l'Andreu no eren cabo-ries... de que alli' hi havia alguna cosa molt fonda i molt trista. |
| 2087 |
Entre ella, al lluny, s'hi veia un llumet vermell. I els vailets anaven passant per la nit, sentint com el pensament se'ls encondormia ple de la gran calma de la serena, quan de sobte varen rebre una sotragada: la euga s'havia parat i amb el coll apletat, flairava a banda i banda del cami'. |
| 2088 |
El cami' era net, amb son pedruscall que al clar de la lluna prenia tons blavencs, amb ses roderes molt fondes... deu passes endavant la massa enorme dels Boscassos es destacava negra i ru'fola, sense una remor ni un moviment. En Pere mirava, mirava, sense veure res enlloc. |
| 2089 |
I l'ombra dels Boscassos els va caure al damunt, com engolint-se'ls. L'euga dona' un pas me's i va quedar parada en sec; els quatre rems apuntalats a terra, el coll molt alt, les orelles juntes. Els vailets sentiren passar sota d'ells el tremolor de la be-stia i els cabells se'ls varen eric'ar. |
| 2090 |
Pero- tampoc es veia res enlloc, que fins el cel tapava. Sols de lluny en lluny, la lluna hi entrava de llisquentes i sos raigs polsosos, es trencaven en aquelles soques vinclades en positures violentes en aquelles branques nuoses que semblaven brac'os retorc'ant-se desesperats. |
| 2091 |
La seva ombra, monstruosament estrafeta, lliscava tota estesa a flor dels erms, resseguint-ne dolc'ament les ondulacions. La lluna plena volava per les fonda'ries del cel tota rodona i molt petita... Sa claror queia sobre la terra i es congriava al sot, allunyant-ne els horitzons. |
| 2092 |
I en mig d'aquell silenci, els vailets anaven passant, aclaparats de por, sentint una vaga grandesa que no podien esbrinar; la grandesa de la trage-dia complerta, dels grans mals que no tenen remei... I pensaven que aquella mossa tan gopa que el tren s'enduia sempre, no ho sabia. |
Комментарии